La flota actual de vehicles de TRANSPORTS MIR de Ripoll (Ripollès)

Com a complement de l'anterior crònica dedicada a TRANSPORTS MIR, del municipi de Ripoll, avui repassarem l'actual flota de vehicles d'aquesta coneguda empresa, la qual a mitjans dels anys 1980 va deixar llurs instal·lacions de sempre a la carretera de Barcelona traslladant-se a un garatge amb un pati exterior al carrer Progrés de Ripoll, just al costat de la fàbrica tèxtil COTOLLA. Fotografia de la façana del garatge que ocupa actualment TRANSPORTS MIR, la part superior de la qual és destinada a habitacions per als xòfers.

El senyor Manel Mir sempre ha confiat en carrossers catalans, especialment BEULAS, possiblement el millor carrosser de l'Estat espanyol amb un dissenys conservadors i una gran cura per la qualitat. Fotografia del darrer autocar Pegaso de TRANSPORTS MIR carrossat per BEULAS, donat de baixa ja fa una pila d'anys i que roman en el pati exterior de l'empresa:

Part de la flota de Can Mir aparcada dins de la nau del carrer Progrés de Ripoll, fotografiada el mes de desembre de l'any 2009:

Espectacular autocar Mercedes Benz carrossat per Ayats, model Olimpo, aparcat dins de la nau de Can Mir:

Autocar Man carrossat per Setra, el millor carrosser europeu i possiblement mundial:

Microbus carrossat sobre una Ford Transit:

Autocar Volvo carrossat per Beulas, model Steygo: els motors Volvo són d'una gran fiabilitat si bé llur consum és generalment elevat.

Dos microbusos Iveco recentment comprats, fotografiats al garatge de Can Mir:

Autocar Man destinat a la línia regular entre Ripoll i Campdevànol, aparcat a la parada de davant del Monestir de Santa Maria de Ripoll:

Autocar Daf carrossat per NOGE aparcat dins del garatge del carrer Progrés de Ripoll:

Indcar Mago carrossat sobre un Iveco:

Autocar Mercedes Benz carrossat per BEULAS. El disseny clàssic d'aquesta carrosseria manté llur vigència estètica malgrat el pas del temps:

Microbus Volkswagen fotografiat a l'estació d'autobusos de Ripoll:

Autocar Daf carrossat per BEULAS:

Microbus Mercedes Benz aparcat dins del garatge del carrer Progrés de Ripoll:

LDV carrossat per BEULAS fotografiat al pas de Pordoi, en les Dolomites (Itàlia):

Un Volvo carrossat per NOGE, model Touring, de TRANSPORTS MIR:

Dues fotografies d'un Microbus Iveco aparcat davant de l'Ajuntament de Ripoll i a l'estació d'autobusos de Ripoll:

Autocar Scania carrossat per Irizar:

El darrer autocar comprat pel senyor Manel Mir: un LDV carrossat per BEULAS, el qual ha actualitzat els colors característics i identificadors d'aquesta empresa centenària, començant pel nom de l'empresa:

Microbus Renault fotografiat a l'estació d'autobusos de Ripoll:

Irizar Century carrossat sobre un Iveco:

Aquestes fotografies palesen que TRANSPORT MIR té una flota molt equilibrada i completa per a atendre els serveis que ofereix: transport escolar i per a empreses, línies regulars i serveis discrecionals per l'Estat espanyol i per la resta d'Europa.

El camió EBRO B-45 de la fàbrica COTOLLA de Ripoll.

La COTOLLA fou una de les empreses tèxtils més importants i conegudes de la comarca del Ripollès. Ubicada al carrer Progrés de la vila de Ripoll, just davant de l'estació de tren de la RENFE, fou fundada per iniciativa de tres industrials l'any 1946: els senyors Colomer, Torrent i Llaudet. Llur denominació COTOLLA és l'acrònim del primer cognom dels tres fundadors. Va començar llur activitat amb 8 treballadors i va arribar a 330 treballadors de personal.

En quant al segon fundador, cal dir que el senyor Moisès Torrent és propietari d'una de les darreres fàbriques de filats que hi ha a Catalunya: FILATURES MOTO SA de Gombrèn (Ripollès). La denominació de MOTO és també l'acrònim del nom i cognom de llur fundador.

En relació al senyor Enric Llaudet, fou president del Futbol Club Barcelona i hereu de FILATURES LLAUDET SA, creada per llur pare en Josep Maria Llaudet l'any 1901 i amb fàbriques a Sant Joan de les Abadesses, Aiguafreda (Vallès Oriental), Sant Pau de Segúries i Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona). L'any 2006 FILATURES LLAUDET SA va tancar definitivament les darreres fàbriques de filats que encara treballaven a Aiguafreda i Sant Joan de les Abadesses, extingint-se una empresa centenària de filatura.

Aquesta empresa va publicar entre els anys 1956 i 1962 la REVISTA COTOLLA on informava de diversos aspectes d'interès de la fàbrica. La portada del número del mes de setembre de l'any 1958 és il·lustrada amb la fotografia d'un bonic camió Ebro B-45 aparcat al carrer Progrés de Ripoll, tot just davant de la fàbrica.

Per la matrícula d'aquest camió Ebro (B-133567), crec que és una de les primeres unitats d'aquest model que va fabricar MOTOR IBÉRICA SA, talment com es palesa per les lletres GAS OIL escrites al para-xocs davanter del camió, el qual és característic dels anys 1950 i que desapareixerà progressivament en la dècada següent. També és remarcable el poc trànsit de vehicles que hi havia aleshores en un dels principals carrers de Ripoll on es concentraven diverses fàbriques i empreses prou importants.

Aquesta empresa de filatures va tenir una intensa activitat industrial en la dècada de 1950-1960, disposant en els anys seixanta de dos camions per a atendre tots els serveis que li calien. Als anys setanta i degut a la crisi del petroli, la COTOLLA inicià una lenta decadència amb successives reduccions de personal fins que va tancar les portes definitivament l'estiu de l'any 2008, després de més de seixanta anys d'activitat. En aquesta fotografia del novembre de l'any 2009 es veu la façana de LA COTOLLA del carrer Progrés de Ripoll, dos any després de llur tancament.

La fotografia de l'any 1958 amb el camió Ebro davant de la fàbrica de la COTOLLA il·lustra els anys en que la economia catalana reprenia llur activitat després del sotrac de la guerra civil dels anys 1936-1939, basant-se en el sector industrial i, més concretament, el tèxtil, en una comarca que malgrat l'accidentada orografia i deficients comunicacions va gaudir d'una notable activitat industrial.

Des d'aquí vull agrair la fotografia i les dades facilitades per l'amic Agustí Dalmau, arxiver de la vila de Ripoll, qui, coneixedor de la meva dèria envers els camions, està sempre amatent a facilitar-me fotografies i material d'interès que permeten la redacció d'articles en aquest bloc.

Llibre commemoratiu del cinquantè aniversari de la COOPERATIVA DE GUISSONA: 1959-2009.

Enguany es celebra el cinquantè aniversari de la fundació de la COOPERATIVA DE GUISSONA, creada per iniciativa de ramaders de Guissona i rodalies, els quals van constituir aquesta cooperativa que ha esdevingut el GRUP ALIMENTARI GUISSONA SA, una de les principals indústries agroalimentàries de tota Europa.

La constitució de la COOPERATIVA DE GUISSONA és a finals dels anys cinquanta, una dècada on es produeix la revolució del món rural mitjançant la introducció de la maquinària que substitueix els animals de treball. Aquest fet comporta un doble efecte: una important millora de la productivitat i rendiment agrícola i, ensems, un excedent de la mà d'obra. D'aquí arrenca el despoblament i abandonament de molts pobles de la Catalunya interior els habitants dels quals emigren cap a les ciutats a la recerca de noves oportunitats de feina i millor qualitat de vida.

A finals dels anys 1950 també es produeix paral·lelament el creixement urbanístic i de població a Barcelona i llur àrea metropolitana, els quals demanden carn i altres aliments. Aquest nou mercat és un dels objectius que cobreix i amb gran èxit la COOPERATIVA DE GUISSONA. Per a atendre aquesta demanda i transportar els aliments i distribuir-los per Barcelona i altres ciutats, aquesta Cooperativa ha disposat d'una important flota de camions que reparteixen diàriament llurs mercaderies a les botigues BONAREA del GRUP ALIMENTARI GUISSONA SA. No és casualitat que l'any 1959 també es fundés CAPRABO, la primera cadena de supermercats catalana.

Per a commemorar aquest esdeveniment, el GRUP ALIMENTARI GUISSONA ha tingut l'encert de publicar un llibre de 264 pàgines, en reconeixement a l'esforç de totes aquelles persones que han fet possible els 50 anys dels GRUP ALIMENTARI GUISSONA, el qual repassa la història d'aquesta cooperativa, llur creixement i expansió, amb fotografies de gran interès que il·lustren aquest procés.

Aquest llibre té alguns apartats especialment interessants com és el capítol dedicat a la transformació de les zones rurals amb fotografies d'època de les feines del camp just abans de la mecanització amb el tractor com a protagonista principal; altres capítols com el subministrament de bestiar i aus o les fàbriques de pinsos i llur distribució contenen fotografies prou interessants tant dels camions com de les instal·lacions i maquinària usada per a llur producció.

Indubtablement, per als afeccionats als camions clàssics, el capítol d'aquest llibre més interessant és el dedicat a la logística amb diverses fotografies dels camions que ha tingut la Cooperativa durant aquests anys: des dels Ebro als Pegaso 1065 passant pels Barreiros Saeta o els Ford Thames Trader, fins els moderns Daf, Iveco i Mercedes Benz Atego. Una de les altres seccions prou interessants és l'evolució de la ciutat de Guissona en la dècada dels anys 1950 fins els anys 1970 amb diverses actuacions promogudes per la Cooperativa de Guissona com la construcció d'habitatges. Finalment, és remarcable els darrers capítol dedicats a les Fires i a les inauguracions, amb fotografies que permeten constatar l'evolució del país i la modernitat assolida.

Primer furgó de la Cooperativa de Guissona per al transport de garrins (1967):

Camió Ebro carregant garrins a finals dels anys 1970:

Camió Ebro en la incubadora de Verdú (L'Urgell) l'any 1979:

Camió Pegaso Comet descarregant pinso fabricat per la Cooperativa de Guissona en una sitja d'una granja a mitjans dels anys 1970:

Tres camions Pegaso a la fàbrica de pinsos de Les Pallargues (La Segarra), que entrà en funcionament l'any 1971:

Camions Avia i Ebro de repartiment de productes a les botigues de la Cooperativa de Guissona:

Flota de camions Pegaso 1065 "Europa" i Barreiros 4220, dos dels camions espanyols més emblemàtics de la dècada del 1970, aparcats a les instal·lacions de la Cooperativa al municipi de Guissona:

Ebro B i C al moll de la fàbrica de pinsos de la Cooperativa de Guissona carregant sacs l'any 1965:

Primera flota de camions de la Cooperativa de Guissona per al transport de gra i pinsos a granel l'any 1966, constituïda per Barreiros Saeta i Super Azor, Pegasos Comet i 1065 i Ford Thames Trader.

Camions de transport de matèries primeres i cubes de pinso a la fàbrica de Guissona l'any 1970: en primer pla hi ha dos Pegaso 200:

Fotografia de l'ampliació de la flota de camions dedicats als transport de matèries primes, cubes de pinso, gàbies de pollastres i frigorífics l'any 1975:

Fotografia de la inauguració de les oficines centrals, l'escorxador d'aus i la classificadora d'ous al carrer Verge del Claustre de Guissona l'any 1969: a la dreta hi ha el senyor Jaume Alsina acompanyant el governador civil de Lleida, Sr. Martínez Val:



Cal felicitar als responsables de la COOPERATIVA DE GUISSONA SA la iniciativa de posar a l'abast dels interessats aquest llibre que pot adquirir-se a les botigues BONAREA pel mòdic preu de 1,50 €, per quant reflecteix no tant sols la gran revolució agrària produïda a l'Estat espanyol durant la dècada dels anys 1950 amb la mecanització del camp mitjançant la introducció del tractor, sinó endemés perquè permet veure en una perspectiva de mig segle la gran evolució que a tots nivells ha experimentat Catalunya, en aquest cas concret focalitzat en un dels projectes empresarials més exitosos que contribueix decididament a que aquest país sigui un dels principals clústers agroalimentaris d'Europa.

A més, per als afeccionats als camions, les fotografies que conté aquest llibre de la flota de vehicles de la COOPERATIVA DE GUISSONA us permetrà de gaudir d'una estona distreta. No badeu pas ara que encara hi sou a temps d'adquirir-lo. Aquest llibre també és disponible en castellà en les botigues BONAREA de la resta de l'Estat espanyol com Aragó o Madrid.

GONZALO GARCÍA SA: excavacions, enderrocs i obra civil des dels anys 1940

En la dècada dels anys 1940 es produeix la lenta repressa de l'activitat econòmica en un context certament molt difícil tant per l'aïllament internacional que patia l'Estat espanyol com per la Segona Guerra Mundial i llurs efectes. És durant aquests anys quan es comencen a emprar les primeres màquines en les excavacions, enderrocs i rebaixaments en competència directa amb la feina manual a pic i pala. Encara que avui dia sobti, la mecanització de l'obra civil es produeix després de la dissortada guerra civil. Un dels capdavanters que a Barcelona usarà maquinària en aquestes obres és el senyor Gonzalo García.

El senyor Gonzalo García treballava a començaments dels anys 1940 en una empresa d'enderrocs i excavacions adquirint profunds coneixements sobre les tècniques de les execucions d'obra civil mitjançant maquinària. També va adonar-se que la feina manual executada a pic i pala i el transport amb carros tenia els dies comptats atès que el futur passava inexorablement per l'ús d'excavadores i camions bolquets.

L'empresa en la qual treballava el senyor García va tancar a mitjans dels anys 1940. Aquest fet li va permetre d'adquirir un camió GMC de tres eixos importat per l'exèrcit dels Estats Units, el qual se li va muntar un bolquet i canvià llur motor benzina original per un motor diesel Barreiros. En aquesta fotografia veiem el GMC amb matrícula B-78396 carregat de runa d'un enderroc d'una casa:

Més endavant el Sr. Gonzalo García va comprar un Bedford amb matrícula BI-15559, el qual possiblement també havia pertangut a l'exèrcit. En aquesta fotografia es veu el Bedford carregat de la terra d'un rebaixament d'un solar de Barcelona a mitjans dels anys 1950:

D'aquesta fotografia cal remarcar la giratòria amb cadenes que accionava la cullera per cables d'engranatge. Quina diferència amb les modernes maquines hidràuliques.

Més endavant es va adquirir un camió HINO japonès nou a Barcelona, per a realitzar transports generals de mercaderies per carretera. Aquesta activitat aviat es va abandonar procedint-se a muntar-li un bolquet per a destinar-lo a transportar runa. En aquesta fotografia es veu aquest camió HINO recent carrossat amb llur caixa de fusta i vela:

Indubtablement, les feines d'obra civil -enderrocs, rebaixaments, excavacions i execucions d'obres d'urbanització- requereixen una inversió més gran amb maquinària i coneixements específics, motiu pel qual hi ha menys competència i feina que en els transports generals per carretera amb camions. Aquesta major inversió per a l'adquisició de la maquinària també suposa més risc.

A començaments dels anys 1960, el gran creixement econòmic i el desenvolupament urbanístic que experimenta Barcelona i els municipis que l'envolten determinen l'adquisició de nous camions, bàsicament Pegasos: un Pegaso Comet, diversos Pegaso 1065 "Europa" i els mítics Pegaso 3060 equipats amb bolquets Ibañez. També es van adquirir dos Barreiros 4220 de 12 tones i un petit camió Ebro per al servei tècnic de l'empresa. Malauradament la família García no conserva pas fotografies d'aquests vehicles.

En aquests anys també s'adquireix la maquinària més moderna que hi havia aleshores al mercat com Caterpillar o les excavadores Smith i Fiorentini. En aquesta fotografia de l'any 1965 es veu una pala carregadora amb rodes CASE i un bulldozer CASE treballant en l'aplanament i execució de les obres d'urbanització de la Ciutat Meridiana de Barcelona:

En aquesta altra fotografia es veu una motoanivelladora Caterpillar aplanant una finca de la comarca del Maresme l'any 1975:

Durant la dècada dels anys 1950 fins al 1970 el senyor García va participar en l'execució d'obres emblemàtiques com l'enderroc de l'antic camp del Futbol Club Barcelona al barri de les Corts, la construcció del Parc Zoològic, la majoria dels rebaixaments de solars per a la construcció de garatges a la ciutat de Barcelona o l'urbanització d'importants polígons industrials a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Una empresa amb més de 60 anys d'història les ha vist de tots colors. D'ençà de la crisi econòmica de l'any 1973, es va optar per tenir un equip humà i de maquinària ajustat i subcontractar part de la feina a d'altres transportistes i empreses del sector.

A més, a es va decidir la constitució de la societat GONZALO GARCÍA SA especialitzada en el moviment de terres, rebaixaments, lloguer de maquinària, enderrocs, obres de pavimentació i d'urbanització tant per a promotors privats com per a Administracions locals com diversos Ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona. També disposa d'una pedrera a la comarca del Bages.

Avui dia GONZALO GARCÍA SA té una flota de maquinària d'obra civil i uns 12 camions de les marques Mercedes Benz Actros i Renault Kerax. En aquesta fotografia hi ha diversos Mercedes Benz Actros amb una motoanivelladora de 3 eixos O&K a les instal·lacions de La Llagosta (Vallès Oriental):

En aquesta altra fotografia hi ha tres Renault Kerax bolquet a les instal·lacions de GONZALO GARCÍA SA de La Llagosta:

Part de l'actual flota de camions de GONZALO GARCÍA SA constituïda per Mercedes Benz Actros i Renault Kerax a les instal·lacions del municipi de La Llagosta, molt proper a Barcelona:

Amb la desaparició d'altres empreses d'excavacions i enderrocs creades durant la dècada dels anys 1940 com CRESPO o BOLÓS, ha suposat que GONZALO GARCÍA SA sigui avui dia una de les empreses més antigues d'aquest sector a Catalunya, sent garantida llur continuïtat pel relleu en la direcció de la segona i tercera generació que permet mantenir-ne el caràcter familiar i el prestigi forjat durant aquests 65 anys d'activitat ininterrompuda mitjançant un servei de gran qualitat reconegut per llurs clients durant tots aquests anys.