Manual d'instruccions per l'utilització i manteniment de l'autobús Barreiros Saeta 75 (I).

Eduardo Barreiros, home bàsicament pràctic, li fou fàcil i assequible la construcció d'autobusos i autocars d'ençà dels anys 1960. Com feren els altres constructors nacionals de camions i autocars -Pegaso, Sava, Ebro, Avia, Nazar, Karpetan- estengué la gama de camions als autobusos i autocars usant els mateixos bastidors i demés elements mecànics. 

Barreiros comercialitzà a principis dels anys 1960 la gamma Saeta, que comprenia camions petits concebuts per a la distribució urbana i lleugers pels transports de curta distància, i uns pesos des del mil cinc-cents quilos fins els set-mil cinc-cents quilos. També hi hagué una versió amb tracció 4x4. La seva finalitat era oferir un producte que presentava aleshores una gran demanda amb la conseqüent competència ferotge entre els constructors nacionals. Llur finalitat era plantar cara als camions que oferia Ebro, Avia i Sava.

A diferència dels models de tonatge superior, el Azor i el Super Azor -aquest darrer equipava un motor excel·lent, fiable i eficaç-, la gamma Saeta no reeixí pas gaire. Algunes de les primeres unitats produïdes tingueren greus problemes de fiabilitat amb panes considerables. I el client d'aquesta gamma de camions de poc tonatge i recorreguts curts, que associava la marca i en nom Barreiros amb camions de més tonatge, es decantà pels models de les cases Ebro i Avia. Per aquest mateix motiu les furgonetes que Barreiros produí en aquells anys sota llicència Tempo tampoc tingueren gaire requesta. MEVOSA, que construïa les furgonetes Mercedes Benz i Motor Ibèrica SA, que produïa les furgonetes Ebro, acaparaven el mercat de furgons i camionetes.

La gamma Saeta de camions també fou comercialitzada en versió autobús i autocar. Portada del referit manual de l'autobús Barreiros Saeta 75:

La carrosseria del Barreiros 75 era d'una gran modernitat en els anys que fou produït:





Espai on es gravava el número de fabricació del motor i del vehicle en el bastidor:



Recomanació de Barreiros Diesel SA que els amos dels vehicles usessin sempre recanvis originals:



Dimensions del xassís:



Comandament i funcions de l'espai de conducció del vehicle:





Tablier amb els instruments i funcions:







Procediment de comprovació del nivell de l'oli i boca per omplir el radiador d'aigua:



Aixeta per buidar l'aigua del radiador:



Procediment pel subministrament de glicerina al circuit de frens:



Circuit d'alimentació i injecció de combustible:



Bomba d'injecció:





Bomba d'alimentació:



Procediment per purgar el filtre del gasoil:



Esquema del circuit de refrigeració del motor:



Continuarà.

Fitxers de vehicles comercials i industrials espanyols dels anys 1960 (II)

Prosseguim l'exposició d'alguns dels vehicles comercials i industrials que es produïren a Espanya en els anys 1960. Comencem amb l'Ebro D, llançat al mercat a finals dels anys 1960 i que fou el primer camió espanyol dotat d'una cabina abatible. En aquest punt, és curiós que el model cabina quadrada que Pegaso comercialitzà l'any 1972 no l'incorporés pas la cabina abatible. Un error greu de planificació que visualitza un cert anquilosament en l'adopció de decisions per part dels responsables ENASA atès que Motor Ibérica SA ja havia incorporada la cabina abatible l'any 1968.

El model D de Ebro arrencava amb el D150 i finalitzava amb el D700. Fou un èxit rotund i el camió per antonomàsia del transport lleuger a Espanya en els anys 1970. Fitxa dels models Ebro D150 i D350 equipat amb una cabina moderna, bella, panoràmica, funcional i còmode pels estàndards d'aleshores:

L'Ebro D450 i 550, models que han deixat un bon record entre els transportistes que els conduïren:

El models D600, del qual no disposem de la fitxa, i el D700 en foren grans clients els recaders o ordinaris que els carrossaren amb caixes de fusta i vela. La combinació de camions concebuts per trajectes curts més el poc pes que traginaven els ordinaris -principalment paqueteria- els feia ideals per aquesta activitat. 

A diferència de la resta de models de la sèrie D, el D600 i el D700 equipats amb uns motors de sis cilindres foren un veritable desastre, una calamitat. Un preludi del que succeí amb els Ebros de la sèrie P, un model dotat d'una cabina elegant i moderna i un motor pèssim, una pura ruïna, un nyap. Per aquest fet, malgrat les grans vendes que tingueren en el seu temps per la confiança que els professionals dipositaven sobre els vehicles Ebro, una fama merescuda i justificada, poques unitats d'aquests models han arribat fins els nostres dies. És opinió comuna i estesa que Perkins fou un gran fabricant de camions dièsel lleugers i petits; en canvi, els motors grossos que produí de més cilindres i potència defraudà les expectatives creades. Això sí, el soroll que emetien els motors d'aquests camions era meravellós.

Fitxa de l'Ebro D700 i del Land Rover que Metalúrgica Santana SA produïa a Linares:

El senyor Jordi Busquets conserva també les fitxes d'un quants vehicles que comercialitzà la casa Barreiros. La primera és d'una furgoneta fabricada sota llicència i que no tingué pas gaire èxit -se n'han conservat molt poques unitats fins els nostres dies- i un camió militar de cabina avançada: 

Prosseguim amb la fitxa d'un Barreiros Saeta, camió d'una gran polivalència d'usos, i un Super Azor carrossat amb una caixa frigorífica:

Un Barreiros Centauro de tres eixos, concebut pel sector de la construcció, i un Super Azor equipat amb la cinquena roda, un model escombrat per les vendes que en aquest segment tingué Pegaso:

Un altre Barreiros Centauro amb més capacitat de càrrega i un bonic autocar Barreiros AEC, també produït sota llicència, de la casa Melià. Quan es tractava d'abaratir costos de disseny i investigació, el senyor Eduardo Barreiros era un as:

Continuarà.

Algunes carrosseries produïdes per en Pere Caba i Bedós a Sabadell.

En Pere Caba i Bedós (Sabadell 1922-2004) va continuar l'ofici de carrosser heretat del seu pare Salvador. La família Caba ens ha fet a mans unes fotografies d'alguns dels treballs que va executar en Pere Caba al taller del carrer Montseny 14-16 i posteriorment al del carrer Montllor i Pujalt 81-83, al cor del barri de la Creu Alta de la capital vallesana. 

Com varem exposar en l'article que repassa llur biografia, en Pere Caba era un veritable artesà, d'una meticulositat i perfeccionisme admirables. Qualsevol carrosseria, transformació o reparació havia de tenir un acabat rodó i qualitat excel·lent. Els costos eren per a en Pere Caba un aspecte secundari. La satisfacció del client i el manteniment del prestigi de Carrosseries Caba era l'essencial. Per aquest motiu en Pere Caba disposava dels millors professionals del sector amb unes retribucions salarials pròpies de la seva alta qualificació. 

La primera fotografia és d'un auto nord-americà accidentat, retratat dins del taller de la família Caba del carrer Montseny 14-16, cantonada amb el carrer de Montllor i Pujalt. Curiosa la placa de gasogen sobre la matrícula de l'auto:

Aquest auto, completament reparat, palesa l'excel·lent treball executat per en Salvador Caba i llur fill Pere: 

Un autocar dipositat al taller del carrer Montllor i Pujalt 81-83, amb la carrosseria trinxada per causa d'un greu accident:

A la dècada dels anys 1960, Carrosseries Caba abandona poc a poc la producció de carrosseries d'autocars i treballava principalment en la construcció de caixes per a camions, caixes tancades per les empreses tèxtils de Sabadell i Terrassa i caixes obertes per a transports generals. Un Barreiros Saeta de l'empresa Sintètics Castelló, de Sabadell, de tints i acabats tèxtils carrossat amb una caixa tancada:

Un camió Avia de l'empresa Enrique Casanovas Argelaguet SA, empresa sabadellenca de tints i aprests i bon client de can Caba, carrossat amb una caixa tancada dins del taller del carrer Montllor i Pujalt 81-83:

Una fotografia dels anys 1960 amb uns quants vehicles dins del taller del carrer Montllor i Pujalt 81-83:

 

Celebració a la primera meitat dels anys 1960 de la festa de Sant Cristòfol, patró dels automobilistes, amb el mossèn beneint els autos que s'apropaven a la seva parròquia:

Una altre de les activitats que practicaven uns pocs amants de l'automoció aquells anys, els ral·lis. Un auto Orix, que va ser un dels autos més interessants fabricats a Barcelona en la dècada dels anys 1950 per iniciativa d'en Joan Ramírez Pompeó, competint en un ral·li:

Als anys seixanta en Pere Caba va realitzar un carrosseria singular, un Seat 600 descapotable que la família Caba ha conservat fins als nostres dies. Admirable els para-xocs i el radiador posterior artesanal que equipa aquest auto únic: 
:

Aquesta manera de fer, arran de la crisi del petroli dels anys 1970, es va revelar extemporània. Els temps havien canviat i els clients, afectats per la crisi particularment punyent a Sabadell i Terrassa, amb el tancament general d'empreses tèxtils, cercaven preus més econòmics en detriment de la qualitat i del servei. Els costos productius de Carrosseries Caba eren alts, poca feina i creixents dificultats per a cobrar les factures.

L'any 1980 per causa d'una greu malaltia en Pere Caba va jubilar-se. Els seus fills Claudi i Pere es van fer càrrec del negoci. Va morir a Sabadell, la mateixa ciutat on havia nascut, el 8 de febrer de 2004:

En Pere Caba és un clar exponent d'una mena empresari, molt arrelada a Catalunya, que tenia un profund sentit social cap als seus treballadors i que maldava per la qualitat d'allò que produïa. Una manera de treballar que aquests darrers anys de diner fàcil s'ha perdut. Possiblement que aquesta crisi, amb els canvis de mentalitat que comportarà, permetrà de redescobrir aquest tarannà tan propi del país i que és el que ha forjat la indústria de països com Alemanya o Japó, amb una gran vocació exportadora.