El catàleg del camió Pegaso 206 de TRANSPORTS CASTELLS: text i fotogràfies d'en Xavier Castells i Quintana.

TRANSPORTS CASTELLS, de Torelló, va comprar al concessionari oficial MOTORMÓVIL SA un Pegaso 206 de dos eixos, amb un motor dièsel de 165 cavalls de potència i pes màxim autoritzat de 20.000 quilos. El catàleg original d'aquest camió el guardo com un tresor:









És curiós els sobrenoms amb el qual és conegut popularment aquest Pegaso, el disseny més encertat de tots els models fabricats per ENASA. Els castellans el denominen "cabezón", paraula denigrant i pejorativa que no s'ajusta a la bellesa d'aquesta cabina; la paraula capgròs en català no té aquesta consideració tan negativa. Per contra, a Catalunya, té dues altres denominacions: a la banda de Lleida se'l coneixia com el Pegaso 200, referida a la potència del motor i que és un sobrenom precís i exacte; cap a la banda de Barcelona, se'l denominava 200 i "perolo", mot d'etimologia incerta ja que és improbable que derivi de "perol", vas d'aram hemisfèric, per bé que amb aquesta paraula també s'anomenava qualsevol camió vell.

Aquest camió Pegaso transportava caixes que es carregaven a l'empresa MARCONI ESPAÑOLA SA, ubicada a la carretera d'Andalusia de Madrid, i es duien a les centrals de telèfons. Aquestes caixes plenes de cables per a telèfons tenien quatre metres de llarg. Per a augmentar-ne la capacitat de càrrega i encabir-hi vint-i-quatre caixes, aquest Pegaso es va transformar allargant-se-li el xassís i acoblant-se-li un eix davanter direccional muntat pels Tallers Escuer del carrer de Buenaventura Muñoz, a tocar del Pont de Marina, de Barcelona. Més endavant aquest taller va traslladar-se a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).

Hi ha l'anècdota que amb aquest Pegaso s'havia anat a la platja de Pals (Baix Empordà) a carregar sorra per les fundicions de Torelló. La sorra és carregava a pala. Tanmateix, el viatge normal d'aquest camió era Barcelona-Madrid.

La primera transformació d'aquesta mena realitzada pels Tallers Escuer fou per a un Pegaso de l'empresa TRANSPORTS BARNADAS del carrer Joan Baptista de La Salle de Girona. Aquest treball després van executar-lo per a aquest camió Pegaso 165 de l'empresa TRANSPORTS CASTELLS fotografiat a Torelló:



Amb aquesta transformació, aquest Pegaso podia transportar vint-i-quatre caixes de MARCONI ESPAÑOLA SA. S'obria la porta del darrera de la caixa i s'hi entaforaven dues fileres de caixes. Per a carregar i descarregar les caixes, es va muntar una grua HIAB que podia aixecar 1000 quilos de pes.

Aquest camió fou equipat amb una caixa de fusta fabricada per Carrosseries Bertran de Banyoles, la qual va allargar-se per davant per tal d'ajustar-la a la llargada de l'eix.

Aquesta transformació que Tallers Escuer de Barcelona realitzava sobre els Pegasos es generalitzaria amb la fabricació i comercialització per ENASA dels mítics Pegaso 1062, els quals van tenir una extraordinària acollida entre els transportistes en la dècada del 1960.



Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.

GIRONABUS SA: fundació i relació de vehicles (I).

El senyor Joan Brugués i Prat amb d'altres socis, tots ells propietaris d'empreses d'autocars de les comarques gironines, van fundar l'any 1976 una societat mercantil de transport de viatgers amb el nom comercial de GIRONABUS SA. En aquells anys AUTOCARS OLIVET SA tenia molta feina i GIRONABUS SA cobria majorment els serveis que l'empresa OLIVET no podia pas atendre.

El senyor Joan Brugués i Prat va vendre's llur participació l'any 2008. En les properes cròniques ens endinsarem en els vehicles que han constituït la flota d'aquesta empresa gironina des de llur fundació fins a l'any 2008.

Relació de vehicles de GIRONABUS SA amb la marca i model de vehicle, carrosseria que muntava i matrícula:





Construcció de la nau de GIRONABUS SA a Vilablareix (Gironès):





La nau d'aquesta empresa ja acabada:







Part de la flota de GIRONABUS SA fotografiada a la ciutat de Girona. Al fons, la catedral de Girona:



Vehicles d'AUTOCARS OLIVET SA i GIRONABUS SA a finals dels anys 1980, constituïts principalment per Pegasos amb carrosseria Beulas Stergo:












Aeroport de Girona-Costa Brava l'any 1989:

Els camions de FILATURES GES SA de Torelló (Osona) per en Xavier Castells i Quintana: en record del senyor Sebastià Bartes i Corominas.

HILATURAS GES SA, empresa de filats de Torelló ubicada al Camí de Can Parrella i coneguda popularment com "Cal Feiner", era propietat de tres socis, els senyors Valldeperas, Baladia i Vàzquez. Quan va tancar l'any 1977, fou adquirida per l'empresa HILATURAS JULIÀ, especialitzant-se en la fabricació de xarxes de pescar.

En la dècada del 1950, aquesta filatura tenia un camió Austin amb matrícula B-77930. Aquest Austin anava diàriament des de Torelló fins a Barcelona i viceversa. De Torelló baixava carregat de producte tèxtil acabat que es dipositava en un magatzem del carrer Rosselló 283, en l'Eixample de Barcelona. Tornava a Torelló carregat de cotó per a filar.

Aquest Austin era conduït pel senyor Sebastià Bartés i Corominas, el xòfer de FILATURES GES SA. El Sr. Bartés era fill del poble de Gombrèn, al Ripollès. Com que un seu germà, en Ramon, treballava de xòfer de "Cal Feiner", en Sebastià va poder entrar de camàlic a FILATURES GES. Quan en Ramon Bartés va plegar de xòfer per treballar per una empresa d'autocars, en Sebastià va substituir-lo com a xòfer de l'empresa. L'ajudant d'en Sebastià Bartes era en Jaume Vinyes.

El camió Austin estacionat davant del magatzem de Barcelona, al carrer Rosselló 283, carregant sacs de cotó amb una grua rudimentària.

Una altre fotografia del senyor Sebastià, en primer terme, empenyent la grua junt amb l'encarregat del magatzem de Barcelona:

En aquesta altre fotografia hi ha l'encarregat de FILATURES GES SA comprovant la consistència del cotó. En Jaume Vinyes, l'ajudant, és dalt de la caixa del camió:

En Jaumet Vinyes quan va tenir carnet de primera, va ser el primer en tenir un tràiler a la comarca. Malauradament no conserva cap fotografia.

Més endavant FILATURES GES SA va comprar un Pegasin Barajas per al transport de les mercaderies i matèries primes de l'empresa. En Sebastià al volant del Pegasin, a Torelló:

En Sebastià Bartés va treballar com a xòfer a Cal Feiner durant vint-i-dos anys sense haver patit mai cap accident. La seva muller, la Maria Montagut i Dachs, amb qui va casar-se l'any 1953, també havia treballat a FILATURES GES

Fotografia de l'Hostal de 4 Carreteres, a Tona, amb els camions Pegasos ajuntats mentre els xòfers dinaven. El Pegaso Z-207 de FILATURES GES és el tercer.

El senyor Sebastià Bartés i Corominas ja no hi és entre nosaltres i la seva vídua amablament ens ha cedit les fotografies, constituint aquesta crònica un homenatge i record al senyor Sebastià.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.

L'Ebro C-150 de l'empresa Rosell de Torelló (Osona): crònica d'en Xavier Castells i Quintana.

El senyor Josep Rosell i Juvanteny, de Torelló, sempre es va dedicar a la fusta: tenia una serradora, repartia llenya i va ampliar el negoci a la fabricació dels palets.

El 14 d'octubre de 1967, el senyor Rosell va comprar al concessionari oficial de Vic, Can Rovira, un camió Ebro C150. Aquest vehicle va costar 250.000 pessetes de l'època, un capital. Documentació administrativa d'aquest Ebro C150:

Amb aquest Ebro, el senyor Josep Rosell Juvanteny es va treure el carnet de conduir als 47 anys d'edat. Aquest Ebro ara el condueix en Josep, el seu fill, i continua treballant com el primer dia que li van lliurar al seu pare en el concessionari de Vic. Fotografies d'aquest Ebro preses a l'empresa del senyor Josep Rosell:

L'any 1983, aquest camió Ebro C150 se li va muntar una grua per a les tasques de càrrega i descàrrega dels troncs i la llenya.

Aquest Ebro solament el condueix el senyor Rosell ja que el canvi de marxes és molt delicat. Fa pocs mesos se li va fer l'embragatge al concessionari oficial Nissan de Vic. També es van repassar totes les peces mecàniques del camió, que presenten un bon estat de conservació.

Més endavant, a finals dels anys 1980, aquesta empresa familiar va adquirir uns furgons Nissan Trade destinats al repartiment de fusta per les cases, un servei a domicili que gaudeix de molt bona acceptació. Fotografies de dos furgons Nissan Trade:

Actualment, la flota d'aquesta empresa és de cinc vehicles: l'Ebro C150, tres furgons Nissan Trade i un Nissan Atleon. En Josep Rosell manté la fidelitat a Ebro i la seva successora, Nissan. El bon resultat d'aquest Ebro C150, adquirit pel seu pare l'any 1967, justifica amb escreix la confiança dipositada en l'empresa de camions de l'avinguda Icària de Barcelona.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.

TRANSPORTS CAMPRUBÍ de Torelló (Osona) per en Xavier Castells i Quintana.

TRANSPORTS CAMPRUBÍ és una empresa de Torelló fundada per en Ramon Camprubí, l'avi Camprubí, cap a l'any 1927. La seva primera activitat fou sortir al riu Ter, concretament al paratge de Conanglell, a recollir rocs, sorra i còdols amb un carro i cavall que servien a la construcció. El seu pare, en Joan Camprubí, havia administrat en qualitat de procurador aquests terrenys de Conanglell que pertanyien a l'Hospital de Vic i a la Casa de la Misericòrdia.

La feina de recollir rocs, còdols, sorra i grava al paratge de Conanglell, a prop de l'aiguabarreig dels rius Ter i Ges, fou continuada per el fill d'en Ramon, en Joan Camprubí i Nogué, qui feia la mateixa feina amb un camió amb matrícula B-100542. Extreien la pedra i sorra del riu, classificant-la i subministrant-la als contractistes que feien les comandes per telèfon a la senyora Ramona Fageda, muller d'en Joan Camprubí, nascuda a Sant Pere de Torelló (Osona). Fotografia d'en Joan Camprubí i un treballador feinejant al riu amb el camió:

Aquest camió aparcat a Torelló. Al cap d'uns anys, se li va muntar un motor Barreiros Diesel:

Mes tard, en Joan Camprubí va comprar un Ford "barbes" per a atendre les comandes de material.

El meu avi matern, en Joan Quintana i Esperó, fill del poble de Cabrianes, a la comarca del Bages, tenia una empresa d'autobusos de línia i d'autos de lloguer de luxe. La família Camprubí l'any 1961 va fer un viatge amb un cotxe facilitat per l'avi Joan Quintana. De retorn del viatge, en Joan Camprubí estava tan entusiasmat amb la comoditat d'aquell auto que se'n va comprar un. Fotografia dels dos camions de Can Camprubí i l'auto enmig:

El senyor Joan Campubí va morir l'any 1973, ben jove, deixant vídua i tres nens petits. La vídua, Ramona Fageda, va continuar el negoci familiar contractant dos xòfers; l'avi Ramon Camprubí també hi ajudava. Els dos xòfers i l'avi conduïen tres camions Ebro i feinejaven al sector de Conanglell i al riu Ter, extraient sorra, grava i còdols per a la construcció.

Aquests tres Ebros foren comprats al concessionari Rovira de Vic i els bolquets que muntaven foren construïts pel carrosser Pujadas. Aquests camions Ebros, que no es conserven pas fotografies, tenien les següents matrícules:

1) Ebro B-45 amb morro, amb matrícula B-294419.
2) Ebro semixato C500 amb matrícula M-497757
3) Ebro C700 amb matrícula B-622479

Més endavant es va adquirir també a Can Rovira de Vic, un Ebro P-137 amb matrícula B-7834-AU. Se li va muntar un bolquet de Can Pujadas per a treballar al riu.

Els dos fills d'en Joan Camprubí, en Ramon i en Josep Maria, van continuar la feina del seu pare en dues activitats: en Josep Maria treballa amb contenidors de runa, i en Ramon treballava en les deixalles compactades i les empreses de destrucció d'aliments caducats amb camions tràilers.

En els anys 1990, en Ramon Camprubí era conegut per l'emissora com el "Travolta". En "Travolta", a la dreta, juntament amb un seu xofer prenent el "cubata" al bar Ca la Càndida de Sant Quirze de Besora, fotografiat en una entrevista publicada per la revista Solo Camión del gener de 1991:



En aquells anys en "Travolta" transportava les deixalles compactades des de la comarca d'Osona fins a l'abocador de Vacarisses usant dos tràilers Renault, un dels quals va bolcar i fou desballestant, restant des d'aleshores amb un sol vehicle. Fotografia d'un dels dos camions Renault publicada a la revista Solo Camión:



Avui dia en Ramon es dedica al subministrament de terres preparades per jardins i viatges de granel amb dos moderns Scania. Un tractora Scania d'en Ramon:

La decoració d'aquesta tractora Scania palesa l'afició que en Ramon Camprubí professa envers els camions.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011