L'Estop i les dues furgonetes Nazar B de Transports Lluís Dorca de Girona.

D'en Lluís Dorca, un transportista del carrer del Carme del barri de Vista Alegre de Girona, ja n'hem parlat en aquest bloc. Un de llurs primers camions va ser un vell camió comprat a Transports Barnadas amb matrícula GI-6XXX. A la primera meitat dels anys 1960, que s'encaraven amb il·lusió, confiança i optimisme, va comprar dos camions grossos de la casa Nazar que muntaven unes caixes de fusta per a transports generals. També tenien dues furgonetes Nazar B. 

El senyor Dorca cobria transports generals. Treballava principalment en el transport del pinso que la casa Ganador produïa a Manresa fins a la ciutat de Girona. Per atendre aquest transport disposava de dos camions Nazar de set tones. Als anys 1960 el viatge de Girona a Manresa per carreteres estretes i recargolades era tota una odissea. Les punxades dels pneumàtics i les panes de tota mena sovintejaven. Quan un camió gros s'avariava a la carretera se'l reparava allà mateix. El remolcatge de camions avariats, amb grues, no era freqüent.

El repartiment dels sacs de pinso Ganador als distribuïdors i granges dels pobles de les comarques gironines es realitzava amb dues furgonetes Nazar B, l'una amb caixa de fusta per a transports generals i l'altre amb una carrosseria metàl·lica tancada.

En Pere Liu, que segueix la recerca infatigable de retrats de vehicles Nazar, disposa de tres fotografies d'aquestes dues furgonetes facilitades per la senyora Providència Dorca, filla d'en Lluís. Les dues primeres corresponen a la furgoneta tancada. La primera, sense la cuirassa del radiador i amb la matrícula del vehicle, GI-53002. L'Estop, el gos de la família, molt estimat que acompanyava el senyor Dorca en la distribució de mercaderia, hi és repenjat:

L'Estop repenjat a la part superior de la furgoneta Nazar, amb la seva carrosseria bicolor:

L'altre fotografia hi és retratat el senyor Lluís Dorca acompanyat de la seva esposa, enjogassat amb l'Estop, un gos molt intel·ligent i sociable amb la família i els amics. De gairell també hi surt el camionet Nazar amb la seva caixa de fusta i les alces:

El senyor Dorca va comprar uns camions Avia, que també equipaven motors Perkins, quan va treure's de sobre els Nazars per renovar la flota. Un d'aquests Avia era un furgó tancat capitoné. 

Fotografia que conserva la família Dorca d'un dia festiu al camp; al fons un camionet Sava freqüent als anys 1970 i 1980:

Els anys 1980, el senyor Dorca treballava amb una furgoneta Mercedes Benz. I a finals del 1980 va comprar dos camions Man de vuit tones a Vehicles i Subministres Ter SA, de Fornells de la Selva, empresa del senyor Pere Bartomeu i Viñas que importava i venia camions usats del mercat comú europeu, principalment d'Alemanya, Holanda i Bèlgica. Aquests camions, carrossats amb unes caixes isotèrmiques, treballaven per una fàbrica d'embotits del barri del Pont Major de Girona.

Cal agrair el temps i esforços que en Pere Liu esmerça en la recerca de fotografies sobre els vehicles Nazar que ell, en qualitat de cap de mecànics del concessionari oficial de Girona, va mantenir i reparar. 

Records del senyor Francisco Ruiz i la seva intervenció a la fàbrica Torras Hostench SA per compte de Construccions Batllori: crònica d'en Joan Mercader de Sant Julià de Ramis.

El senyor Francisco Ruiz, de bon matí, s'enfilava a la cabina del seu camió estacionat damunt d'una rampa de terra feta per ell mateix, al costat dels Albergues Provisionales de Fontajau, on hi residia. Amb precaució per si no engegava el motor d'olis pesants -com antigament s'anomenaven els motors dièsel- amb el demarrer, treia la falca per desfrenar el camió i amb la tercera o quarta marxa posada, l'embalava per engegar-lo. 

El camió del senyor Ruiz era un Ford amb un motor original de benzina canviat per un motor dièsel. La cabina de color vermell i els parafangs  negres; a les portes portava les inicials F.R. El bolquet era de fusta, de color verd. La matrícula O-7848. La tara de dos mil quilos i la càrrega també de dos mil quilos. La targeta de transports era local amb la placa SP (Servei Públic). Un camió Ford com el d'en Francisco Ruiz: 

Un cop el camió engegat i degudament escalfat, sortia en direcció al barri del Pont Major de Girona on s'ubicava la seu de Construccions Batllori. En aquesta empresa hi treballa el senyor Ruiz. Corrien els anys seixanta. 

L'empresa Batllori, fundada pel senyor Llorenç Batllori abans de la Guerra Civil, tenia aleshores un tamborell i una mula. També tenien dos camions: un Ford de disset cavalls amb motor Barreiros i un bolquet metàl·lic amb matrícula M-71.498; i un Ford  K amb motor Hercules i un bolquet de fusta amb matrícula GI-18.237. I una furgoneta DKW amb un motor de dos temps. 

Una de les feines de Construccions Batllori, entre d'altres, era el manteniment de paleta de la fàbrica Torras Hostench de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, i petits transports per a la fàbrica paperera. 

La matinada del 18 de desembre de 1965  va esclatar una de les tres autoclaus de lleixivadores de la secció de pastes de la fàbrica de la Torras Hostench SA de Sarrià de Ter. Per causa de l'explosió es va enrunar gran part de la fàbrica, amb vuit treballadors morts i nou més de ferits. Pel desenrunament,  varen venir per la carretera tallada al trànsit unes enormes pales carregadores de molta amplada, molt grosses i modernes per l'època, que treballaven en els moviments de terres de l'aeroport de Girona-Costa Brava que s'estava construint.

El vespre anterior van deixar  aparcat un Büssing de dos eixos amb un morro molt llarg de Transports Barnadas, un camió impressionant portat nou d'Alemanya. La matrícula era GI-8XXX. Aquest camió va quedar enterrat de runa i xafat. Solament sortia el morro de la runa. No va córrer més per Transports Barnadas, que eren els transportistes exclusius de paper i caolí de la Torras Hostench SA. El transport dels socs i les bales de pasta de la fàbrica de Sarrià de Ter a Sant Joan Les Fonts ho feia l'Àngel Guitart. 

Per al transport de la runa es va contractar els camions de l'empresa Construccions Batllori. El senyor Ruiz amb el seu Ford carregat de runa fins a dalt competia, sense defallir tot i ser un camió petit i molt veterà, amb altres camions moderns per l'època com l'Ebro B-45 d'en Lluís Serinyà, amb matrícula GI-34.261, el Barreiros Saeta 55 de L. Roura amb matrícula GI-38578 i varis més. El Barreiros de Leonor Roura:

La caixa de fusta del Ford es va deteriorar una mica i la varen reparar canviant-li els laterals per uns de metàl·lics. Al cap d'uns anys, el senyor Ruiz va substituir el Ford per un Ebro B35 bolquet i matrícula GI-67.235, comprat usat. 

L'empresa Construccions Batllori existeix en l'actualitat. Regentada pel senyor Josep Batllori, nét del fundador, tenen un Nissan Cabstar amb bolquet de 3.500 quilos de Pes Màxim Autoritzat.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (IV).

Del sector de la construcció apuntem la fàbrica que produïa totxos i teules i que girava amb el nom comercial de FÀBRICA DE LADRILLOS Y TEJAS JOAQUIM GINESTA I FALGUERAS. Del record d'en Joan Mercader tenia aquesta empresa un camió Dodge amb bolquet de fusta per traginar l'argila que extreien a la seva terrera de Cornellà de Terri fins a la gran bòbila on produïen els totxos, maons i teules aixecada al barri de Palau de Girona.

Més tard l'argila la traginaven amb un camió Reo 6x6, procedent de l'exèrcit, que se li va muntar un bolquet metàl·lic construït pels propis mecànics de l'empresa. El Reo fou substituït per un Mack nord-americà 6x4 dúmper. A principis dels anys 1970, van comprar un camió Barreiros nou 6x4, amb matrícula GI-XXXX-B, carrossat amb el bolquet que havia muntat el REO, de fabricació pròpia. El darrer camió que va tenir aquesta empresa va ser una tractora Dodge que arrossegava una banyera pel transport de l'àrid, amb matrícula GI-XXXX-O. 

TRANSPORTS LLUÍS SERIÑÀ disposava d'un Ebro B45 carrossat amb un bolquet i matrícula GI-34261. Més tard va treballar amb un Pegaso 1065 Europa, que també muntava un bolquet, amb matrícula GI-88451. Era pintat de color taronja atès que treballava per la planta que Suberolita SA tenia al municipi de Santa Cristina d'Aro.

TRANSPORTS DORCA del carrer del Carme de la ciutat de Girona. L'amo era el senyor Lluís Dorca. Un dels primers camions que van tenir, amb matrícula GI-6XXX, era de TRANSPORTS BARNADAS. Després van comprar camions i furgons Nazar i, més endavant, camions Avia. Treballava en el transport de pinso per a bestiar des de Manresa fins a Girona. 

CONSTRUCCIONS PLANELLA, un constructor gironí de molta anomenada, va tenir un Bedford amb un bolquet metàl·lic; al cap d'un temps van comprar un Pegaso Z-207 Barajas -el Pegasin li'n deien a aquest model- que també muntava un bolquet metàl·lic.

TRANSPORTS PERE ARBAT tenia un camió Nazar bolquet que va canviar per un Pegaso 1065 Europa; més endavant va treballar amb un camió Barreiros de tres eixos i doble direcció, un model que va tenir una bona acollida entre els transportistes de les comarques gironines. El darrer camió que va tenir va ser un Mercedes Benz dúmper. 

Del barri de Domeny, a Girona, consignem TRANSPORTS J. BOSCH I PLANTALECH que tenia un camió Barreiros Azor amb matricula B-383512 que treballava per la guixera de Beuda traginant sacs de guix allà on convenia. Aquest camió va córrer molts anys. 

TRANSPORTS BARNADAS va ser un dels grans transportistes gironins que treballava exclusivament per l'empresa paperera TORRAS HOSTENCH SA. La seva història està estretament vinculada a les vicissituds d'aquella empresa paperera. Tenia el treball en exclusiva de la fàbrica de Torras Hostench SA de Sarrià de Ter. Si calia més camions els llogava a TRANSPORTS PADILLA, LA VÍDUA SAQUÉ, de Flaçà, que tenia un Pegaso 1065 Europa amb acerbi, i TRANSPORTS BATET de Bordils. Aquestes tres transportistes treballaven a la Torras Hostench per compte d'aquesta empresa.

 TRANSPORTS BARNADAS gairebé sempre va treballar amb Pegaso. Havien tingut el primer camió dièsel de la casa, el 140, i després van arribar els 1060, els doble direcció i els 1065 Europa. Els camions eren pintats de color verd fosc, freqüent aquells anys, amb el radiador de color taronja. En Joan Mercader recorda que van tenir un Barreiros Super Azor Gran Ruta, amb matricula GI-59996, que feia transport de paper de can Torras per totes les províncies espanyoles. També van tenir dos camions Nazar. A les acaballes van treballar amb una tractora Barreiros. Un Pegaso doble direcció de Can Barnadas accidentat al Rellotge de la Devesa, de Girona. La caixa era produïda per un altre gran carrosser gironí, en Sol-Xar: 

Els camions de can Barnadas que venien de retorn, carregaven caolí -una argila de color blanc formada per descomposició del feldspat- que era descarregada manualment a la fàbrica de la Torras Hostench SA, de Sarrià de Ter, atès que els camions no eren pas bolquet. En Barnadas va comprar un Barreiros Super Azor, de segona mà, amb matrícula GI-41985. Li van muntar un grua que recollia el caolí de la caixa dels camions i la dipositava en un tanc de la fàbrica, estalviant-se la feina manual. El xofer d'aquest camió era en Diego Martínez.

TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS, del sector de l'Avellaneda, a la carretera de Barcelona de Girona. Tenia un Pegaso 165 que va substituir per un camió Barreiros doble direcció de tres eixos que muntava una caixa per a transports generals. Diàriament feia la ruta de Girona fins a Barcelona. Aquest transportista va plegar pocs anys enrere

En el proper article abordarem els últims transportistes gironins que recorden en Joan Mercader i en Martirià Brugada. En Miquel Patinyo també ha contribuït a la redacció d'aquests articles amb la informació facilitada dels transportistes del seu record.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (III).

Portem a col·lació TRANSPORTS JUNCÀ, que treballava amb un camió Ebro B45 amb bolquet. Motor Ibérica SA, fabricant dels camions Ebro, oferia de fàbrica una carrosseria de fusta per a transports generals. D'aquesta manera, els compradors d'aquests camions acollits a aquesta proposta, se'ls hi lliurava el camió Ebro carrossat.

TRANSPORTS SERRAT, una altre empresa de transports de la ciutat de Girona, tenia un camió Ford Thames Trader equipat amb una plataforma per anar a bosc. Es dedicava al transport de fusta, socs i llenyes. I TRANSPORTS JOSEP RIBAS, que treballava principalment per la construcció, tenia un camió Bedford amb bolquet.

TRANSPORTS LLUÍS BLANCH va treballar sempre amb camions de la casa Barreiros: un Halcon de cabina allargada amb vidres laterals, un Azor i el menut de la gamma, un Saeta. Cobria transports generals i de vi amb cisternes. Publicitat d'aquest transportista: 

 

TRANSPORTS PERE CASAS, del barri del Pont Major de Girona, va tenir varis camions Barreiros amb caixes de fusta per a transports generals. El darrer camió va ser un Barreiros Super Azor Gran Ruta amb matrícula GI-56628.

TRANSPORTS JOSEP VILARÓ treballava amb un Pegaso 1031, que muntava un eix acerbi, carrossat amb un bolquet. També cal ressenyar TRANSPORTS LLUÍS DORCA, del carrer del Carme de Girona, un dels primers camions dels quals va tenir, molt vell, amb matrícula GI-6XXX, procedia de TRANSPORTS BARNADAS, una de les principals empreses de Girona. Després va comprar camions Nazar; més endavant treballava amb camions Avia. 

CERÀMIQUES DAMIAN FEIXAS, que tenia una bòbila al barri de Palau de Girona, disposava d'un camió Ford amb bolquet. Més endavant va comprar un Pegaso Comet i un 1065 Europa. En el proper article continuarem l'exposició d'empreses de transport de la ciutat de Girona.

La visita als darrers Pegaso 200 de les comarques gironines i la jubilació del senyor Josep Llenas.

Circular per les carreteres del país aquest mes d'abril és un plaer pels sentits. Les pluges caigudes el passat mes de març pertot Catalunya, que han estat sovintejades, escampades i generoses, han permés una florida greixosa d'un verd intens als boscos i camps. I aquest mantell verd és intensament perceptible a l'Empordà. El cel era límpid perquè la tramuntana s'havia entaulat dos dies enrere. El Canigó, majestàtic, encara era cobert per la neu caiguda aquestes darreres setmanes.

Ahir dissabte era un dia ple d'activitats. A Banyoles, on ens hi esperava el senyor Joan Brugués, vam visitar en Pere Cros, recader jubilat que va continuar l'ofici del seu pare Rafel, recader que cobria la línia de Banyoles fins a Barcelona. 

En Pere ens explicava que el seu pare Rafel, un personatge molt popular, elegant i característic de la Banyoles de la primera meitat del segle XX, encarregat de la celebració dels Tres Tombs per Sant Antoni Abat, patró dels traginers, acompanyava els banyolins que havien de fer tràmits a Barcelona, fos l'atorgament d'un negoci jurídic davant del notari, la visita a un metge o un tràmit administratiu. 

En Pere va recordar alguns recaders gironins que baixaven amb el mocador de farcell en el tren de la RENFE de Portbou a Barcelona amb el seu pare Rafel. A diferència dels estudis disponibles sobre les empreses que cobrien línies regulars i urbanes amb autocars i autobusos, no hi ha cap treball semblant respecte dels recaders que van treballar al país. El món de la recaderia, de tanta importància a Catalunya, i que s'acaba, creiem que no ha estat tractat i estudiat com cal. Com va reflexionar encertadament el senyor Brugués, hi arribem vint-i-cinc anys tard a aquest treball. 

Acomiadat d'en Pere Cros, vam fer via cap a Figueres per Esponellà, Crespià i Navata gaudint dels boscos i camps que presenten un aspecte magnífic. Aprofitant que aquests dies en Sergio Lucena és a Catalunya vàrem visitar les tractores Pegaso 2011, en les tres versions produïdes per ENASA, que TRANSPOTS PADROSA hi té tancades a la central de Llers. Una visita recomanable per a qualsevol aficionat als camions Pegaso. Una de les tractores conservades més antigues, un Pegaso 2011 amb llantes d'aranya còncaves, una joia: 

El munt de quilòmetres que haurà recorregut aquest Pegaso per les carreteres del vell continent:



Una estesa de tractores Pegaso amb la cinquena roda:







Una tractora Pegaso proveïda de turbo:

Després d'acomiadar-nos del senyor Padrosa, varem agafar la carretera Nacional II, la carretera de la vergonya, per Bàscara, Orriols i Medinyà trencant per la Costa Roja fins al restaurant La Perla, l'antic Restaurant Darnés, al peu l'antiga Nacional II, a Sant Julià de Ramis, on varem dinar. 

A la tarda, en Sergio Lucena li abellia de veure els quatre Pegasos que el senyor Llenas té tancats en un garatge del barri gironí de Santa Eugènia de Ter. Era un dia molt especial pel senyor Llenas. El dia anterior, divendres, el senyor Llenas va fer l'últim viatge amb el seu Pegaso 1080 amb remolc de Girona fins a la fàbrica de vidre que Castellar Vidrio SA, del Grup Vidrala, té a Castellar del Vallès on durant els últims trenta-tres anys hi ha carregat les ampolles de vidre de cava que serveix a les caves Castell de Peralada. Aquell dissabte era el primer dia de la seva merescuda i guanyada jubilació.

El senyor Llenas, bondadós i senzill, és molt estimat a la fàbrica de vidre de Castellar del Vallès i al Castell de Peralada pel seu tracte afable i natural. És un home fet a l'antiga, que estima la feina i procura per l'amo com si el negoci fos propi. A Castellar del Vallès era sempre el primer a carregar atès que el seu Pegaso 1080 era considerat un camió de la fàbrica. Tampoc portava vela per cobrir la mercaderia. Ell prou sap allò que transporta.

El passat divendres, el cap del magatzem i els mossos de Castellar Vidrio SA el van acomiadar amb llàgrimes als ulls. Trenta-tres anys, que es diu aviat. I arribat a les caves del Castell de Peralada, tot el personal amb el gerent al capdavant van acomiadar-se del senyor Llenas. 

El senyor Llenas, que porta més de cinquanta d'anys damunt d'un camió -acompanyava el seu pare de vailet amb un Pegaso 140 des de Girona fins al Ripollès i Berguedà per carregar-hi carbó-, ha viscut la degradació d'aquest ofici. Les maniobres per prendre els clients, la reducció dels guanys i l'augment dels impostos, l'escalada de preus del gasoil, els robatoris de mercaderies i carburant i, per acabar-ho d'adobar, els conductors vinguts d'altres països que trenquen els salaris i les condicions laborals.  

En Josep Llenas és un dels últims transportistes d'abans. Coneix el seu ofici, que va aprendre del seu pare, i se l'estima. Els caps de setmana els aprofitava per repassar ell personalment, com abans havia fet el seu pare, els camions de casa.

Visitar el garatge del senyor Llenas, al barri de Santa Eugènia de Ter, és fer un viatge al passat. Trobar-se de cop i volta amb un Pegaso 140, un 1060 amb acerbi, un 1063 i un 1080, envoltats de recanvis, peces i eines de tota mena i procedència apilonades. Sembla que d'aquell garatge n'hagués de sortir en qualsevol moment el camió Pegaso protagonista del llibre d'en Josep Maria Espinàs Combat de Nit. Garatge de la família Llenas on hi tanquen els quatre Pegasos; la part superior constituïa el domicili dels pares d'en Josep Llenas:

 

El primer Pegaso que va estrenar el pare d'en Josep Llenas, amb la cabina canviada per la d'un Pegaso Z-206 de Transports Barnadas, un motor Barreiros i un diferencial d'un autocar. Una mostra de com es feien les coses des dels anys 1940 fins a la dècada del 1960:

Aquest Pegaso 140 amb el volant a la dreta, un tablier del Pegaso Barajas i la cabina d'un Pegaso Z-206, un model de transició fabricat poc temps que no sabem que se n'hagi conservat cap unitat:

Un Pegaso 1060 amb acerbi, un model de molta presència a les carreteres espanyoles dels anys 1960:



Al seu costat, un Pegaso 1063 la darrera inspecció tècnica del qual es de l'any 2012.

Els dos Pegasos 1060 i 1063 de can Llenas que dormen un al costat de l'altre:



I l'únic dels Pegasos d'en Josep Llenas en actiu, aquest 1080 de dos eixos amb bolquet el radiador del qual és comprovat per en Pere Liu i en Sergio Lucena:



En Pere Liu i en Sergio Lucena, dues generacions de mecànics compartint experiències i coneixements:



Aquest Pegaso 1080 amb el seu remolc enganxat va fer el passat divendres el darrer viatge des d'aquest garatge del barri de Santa Eugènia de Ter, a Girona, fins a la fàbrica que Vidrala SA té a Castellar del Vallès per carregar les ampolles de cava amb destí a les caves del Castell de Peralada de la família Mateu, fundadors de la Hispano Suiza. Quan aquest Pegaso, successor dels mítics camions Hispano Suiza, va arribar al garatge i el senyor Llenas barrava les portes, tancava una de les empreses de transports familiars de Girona més antigues i conegudes.

Recanvis de tota mena que el senyor Llenas ha acumulat al seu garatge per fer el manteniment dels seus camions:  



En Joan Brugués, en Pere Liu i en Sergio Lucena comentant la jugada dins del garatge: 



La fotografia de rigor davant del Pegaso 1063 d'en Josep Llenas, a la dreta, amb en Pere Liu, en Sergio Lucena, en Joan Brugués i en Miquel Patinyo: 



L'hora del comiat i dels adéus, davant d'una de les dues portes del garatge de l'empresa Transports Llenas, de Santa Eugènia de Ter, a Girona:



D'esquerra a dreta: en Joan Brugués, en Pere Liu, en Sergio Lucena, en Miquel Patinyo i en Josep Llenas:

El món del transport està completament trinxat. L'avenir de les empreses petites familiars és ben negre. El senyor Llenas es va trobar que els darrers viatges ja no els podia fer pas per carretera, com havia fet sempre, sinó que l'obligaven a passar per l'autopista abonant el corresponen peatge. Ni tan sols hi ha la llibertat de poder escollir la via de trànsit. Abertis i La Caixa cada dia més rics i els ciutadans cada dia més empobrits.

El senyor Llenas sembla que s'hagi tret un pes de sobre. Ara té temps d'oblidar-se de les preocupacions que l'han tenallat i corsecat aquests darrers anys a causa de la greu crisi que pateix el transport a casa nostra. Ens acomiadarem sabem que aquests Pegasos són en bones mans i que els afeccionats podran tenir-los al seu abast. Però també amb plena consciència que el món del transport que representa el senyor Llenas és a Catalunya completament debolit.

El catàleg del camió Pegaso 206 de TRANSPORTS CASTELLS: text i fotogràfies d'en Xavier Castells i Quintana.

TRANSPORTS CASTELLS, de Torelló, va comprar al concessionari oficial MOTORMÓVIL SA un Pegaso 206 de dos eixos, amb un motor dièsel de 165 cavalls de potència i pes màxim autoritzat de 20.000 quilos. El catàleg original d'aquest camió el guardo com un tresor:









És curiós els sobrenoms amb el qual és conegut popularment aquest Pegaso, el disseny més encertat de tots els models fabricats per ENASA. Els castellans el denominen "cabezón", paraula denigrant i pejorativa que no s'ajusta a la bellesa d'aquesta cabina; la paraula capgròs en català no té aquesta consideració tan negativa. Per contra, a Catalunya, té dues altres denominacions: a la banda de Lleida se'l coneixia com el Pegaso 200, referida a la potència del motor i que és un sobrenom precís i exacte; cap a la banda de Barcelona, se'l denominava 200 i "perolo", mot d'etimologia incerta ja que és improbable que derivi de "perol", vas d'aram hemisfèric, per bé que amb aquesta paraula també s'anomenava qualsevol camió vell.

Aquest camió Pegaso transportava caixes que es carregaven a l'empresa MARCONI ESPAÑOLA SA, ubicada a la carretera d'Andalusia de Madrid, i es duien a les centrals de telèfons. Aquestes caixes plenes de cables per a telèfons tenien quatre metres de llarg. Per a augmentar-ne la capacitat de càrrega i encabir-hi vint-i-quatre caixes, aquest Pegaso es va transformar allargant-se-li el xassís i acoblant-se-li un eix davanter direccional muntat pels Tallers Escuer del carrer de Buenaventura Muñoz, a tocar del Pont de Marina, de Barcelona. Més endavant aquest taller va traslladar-se a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).

Hi ha l'anècdota que amb aquest Pegaso s'havia anat a la platja de Pals (Baix Empordà) a carregar sorra per les fundicions de Torelló. La sorra és carregava a pala. Tanmateix, el viatge normal d'aquest camió era Barcelona-Madrid.

La primera transformació d'aquesta mena realitzada pels Tallers Escuer fou per a un Pegaso de l'empresa TRANSPORTS BARNADAS del carrer Joan Baptista de La Salle de Girona. Aquest treball després van executar-lo per a aquest camió Pegaso 165 de l'empresa TRANSPORTS CASTELLS fotografiat a Torelló:



Amb aquesta transformació, aquest Pegaso podia transportar vint-i-quatre caixes de MARCONI ESPAÑOLA SA. S'obria la porta del darrera de la caixa i s'hi entaforaven dues fileres de caixes. Per a carregar i descarregar les caixes, es va muntar una grua HIAB que podia aixecar 1000 quilos de pes.

Aquest camió fou equipat amb una caixa de fusta fabricada per Carrosseries Bertran de Banyoles, la qual va allargar-se per davant per tal d'ajustar-la a la llargada de l'eix.

Aquesta transformació que Tallers Escuer de Barcelona realitzava sobre els Pegasos es generalitzaria amb la fabricació i comercialització per ENASA dels mítics Pegaso 1062, els quals van tenir una extraordinària acollida entre els transportistes en la dècada del 1960.



Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.

Camions Nazar cabina C a Girona

En dos articles anteriors s'ha exposat tant la història de l'empresa Nazar, de Saragossa, com els diferents models de camions que va fabricar en els 8 anys justos d'activitat industrial, abans de ser engolida per Barreiros.

Després de més de 15 anys seguint la petja d'aquesta empresa i de les unitats que van ser venudes i matricules a Catalunya, he de reconèixer que els resultats han estat magres i desiguals. El temps transcorregut, les poques unitats venudes, la desaparició d'alguns dels seus propietaris i la minsa qualitat i prestigi de la marca NAZAR, a diferència per exemple de Pegaso, ha provocat que se n'hagi perdut la pista i força documentació com fotografies i altres dades d'interès.

Tanmateix, després d'aquest període investigant sobre els Nazars a Catalunya, hi ha un fet que em sobta prou: mentre que hi ha certa documentació de Nazars venuts a les comarques de Girona, per contra, hi ha molt poques dades de Nazar venuts a Barcelona, Lleida i Tarragona. Les causes poden ser diverses: que Nazar gaudís d'una bona acollida entre els transportistes gironins -el cap de mecànics de Nazar a Girona era el Sr. Pere Liu i Vila, un gran professional-, o per haver tingut la sort de contactar amb el propi Sr Liu i amb en Miquel Patinyo, un altre gran afeccionat als camions, que m'ha permès per la informació que m'han facilitat, d'anar descobrint alguns vehicles que encara es conserven o fotografies de vehicles ja desapareguts.

En canvi, pràcticament no disposo d'informació de Nazar referida ni a Barcelona, ni a Lleida, ni menys encara, a Tarragona. En relació a Barcelona, em consta que el representant oficial era el concessionari MOTORSOL, i que TRANSPORTS HOMS van tenir un camió de 7 tones; també em consta que l'empresa d'autocars AUTOS CAMPRUBÍ de La Pobla de Lillet (Berguedà) va tenir un autocar dedicat al transport dels treballadors de les mines de carbó; i poca cosa més. De Tarragona, no disposo de cap dada: ni el representant ni de cap vehicle matriculat. De Lleida, la casualitat va permetre descobrir una petita furgoneta al poble de Vila-Sana i poc res més.

Aquest absència d'informació no és aplicable a Girona: el material que hi ha és força important, més encara si se'l compara amb les altres províncies. Em consta gràcies a en Miquel Patinyo que TRANSPORTS BARNADAS de Girona ciutat van tenir dos camions Nazar; encara es conserva un Nazar cabina A a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà); hi ha dos camions Nazar cabina B a Matajudaica; per la informació d'en Pere Liu, TRANSPORTS RAMONET de Puigcerdà va tenir dos camions Nazar, i un altre transportista de Caldes de Malavella un parell més.

Les fotografies que il·lustren aquest article corresponen al Nazar cabina C, comercialitzat l'any 1965, quan l'empresa FACTORÍAS NÁPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, era sota el control de la CAJA DE AHORROS DE ARAGÓN (avui dia Ibercaja), i aquesta entitat cercava un comprador per a Nazar.

El Nazar cabina C correspon el darrer model comercialitzat per Nazar abans de llur venda l'any 1966; estava equipat amb un motor Perkins Hispania, i compartia molts elements mecànics amb els camions Avia. Per la informació recopilada, cal destacar el bon record dels seus propietaris per la fiabilitat i capacitat de càrrega, fet que palesa la gran qualitat assolida pels darrers models Nazar fabricats, en contrast amb els primers models.

Hi ha constància que a Novelda (Alacant) resta en actiu un Nazar cabina C dedicat a la recollida de ferralla, possiblement el darrer Nazar en actiu a tot l'Estat espanyol; també hi havia hagut un furgó Nazar tancat a Galícia, dedicat al comerç ambulant fotografiat l'any 1995.

Aquestes tres models reproduïts són camions venuts i matriculats a Girona. No hi ha constància d'altres unitats de la cabina C matriculades a les altres tres províncies. Aquest primer Nazar equipat amb una caixa de fusta fabricada a València, va prestar servei en una farina de Celrà (Girona) i es conserva a Foixà.



Aquesta fotografia és d'un Nazar dedicat a la venda ambulant d'un comerciant de Ripoll (Girona)

Aquest tercer Nazar equipat amb un bolquet, pertany a un constructor de Sant Gregori, el qual fou comprat de nou per un altre constructor de Palafrugell (Baix Empordà)

Des d'ací volem demanar la col·laboració dels afeccionats i dels interessats en el transport per carretera a Catalunya per a que ens facin arribar dades i fotografies de transportistes, empreses i vehicles per a confegir un inventari des dels orígens fins als nostres dies.

Moltes gràcies per endavant.