Mataró, la Iluro dels romans, disposava d'una bona horta amb un clima temperat i aigua abundant menada per uns pagesos destres i capaços. Aquest fet no va impedir que ben aviat la industrialització hi arrelés amb la implantació d'una primera màquina de vapor destinada a una fàbrica tèxtil l'any 1893. Tampoc és casual que el primer tren que va circular a la Península Ibèrica fos el de la línia de Barcelona a Mataró, l'any 1848, que cobreix trenta quilòmetres, una empresa promoguda per en Miquel Biada, un indiano enriquit, fill de Mataró.
Els camps de conreu d'horta de major rendiment eren a les Cinc Sènies, al pla de Sant Simó i al d'en Boet. Als anys 1930 va iniciar-se l'exportació de patates primerenques al Regne Unit, les famoses Mataro Potatoes, una iniciativa brillant impulsada pel senyor Montasell i altres mataronins d'un gran profit per als pagesos del Maresme. L'extensió del nucli urbà de Mataró, molt important d'ençà dels anys 1960, va provocar la pèrdua de part d'aquests camps. Aquests darrers anys s'ha urbanitzat intensament el pla d'en Boet.
La indústria del gènere de punt de Mataró, de gran importància i prestigi, ha minvat considerablement per causa de la crisi del petroli de l'any 1973 i la competència deslleial de països tecers, bàsicament asiàtics, amb productes d'una qualitat i preus molt inferiors.
En Santiago Castellsaguer i Ribas, fill de Mataró, de ben petit acompanyava el seu pare a bord d'un camió Chevrolet que traginava verdures produïdes en les fèrtils hortes de Mataró i dels pobles propers cap als mercats de Barcelona i també matèries primeres per a la indústria tèxtil mataronina. El Chevrolet era carrossat amb una caixa de fusta per a transports generals i una marquesina.
Després de la Guerra Civil, el diferencial que muntava el Chevrolet procedia d'un camió anglès Morris i les llantes davanteres eren d'un Katiuska, el camió rus 3HC importat pel govern de la República durant la Guerra Civil. Solucions que s'improvisasen aquells anys de pobresa extrema. Fotografia del camió Chevrolet del pare del senyor Castellsaguer carregat fins al capdamunt:
Els viatges amb el Chevrolet, en els qual en Santiago Castellsaguer feia de camàlic i ajudava a reparar les panes, freqüents aquells anys, que patia el camió van despertar-li l'interès per la mecànica. Emprenedor de mena, com molts mataronins, de ben jovenet va entrar
d'aprenent a can Bofill, un taller mecànic del carrer Barceló que
reparaven vehicles a motor. En els anys de la immediata postguerra n'hi
havia molts pocs de cotxes, furgonetes, camions i autocars.
Completada
la formació de mecànic, el senyor Castellsaguer entra a can Folgarolas, representants de la casa Barreiros a Mataró
amb un establiment al Camí Ral. A can Folgarolas va esdevenir un
especialista en els motors dièsel perquè se'n va fer un fart de reparar
motors Barreiros, basats en els Perkins.
Un cop casat, el senyor Castellsaguer decideix plantar-se pel seu compte. Atès que era un excel·lent mecànic de motors dièsel, a través d'en Viader, el representant de la casa Avia a Granollers, la capital del Vallès Oriental, esdevé representant dels camions Avia a Mataró amb l'exposició i taller a la carretera de Barcelona.
Els vehicles Avia equipaven motors Perkins Hispània. Per aquest motiu, el senyor Castellsaguer assistia a cursos de formació. En un d'aquests cursos de formació que impartia l'empresa Harry Walker SA sobre bombes injectores, l'especialista de les quals a Barcelona era el Taller Sobrepera, va conèixer al representant del concessionari oficial de la casa Nazar de Barcelona que cercava representants arreu de les principals ciutats de la província. I Mataró, que acollia aquells anys una important indústria del gènere de punt, era una plaça cobejada per la gran demanda de vehicles industrials que hi havia. Es van entendre ràpid.
El senyor Castellsaguer va convertir-se en representant de la casa Nazar a l'Alt Maresme, des de Mataró fins a Tordera, a la partió de les províncies de Barcelona i Girona, i la comarca del Vallès Oriental amb les ciutats de Granollers i Sant Celoni que disposaven d'una indústria creixent aleshores. En aquells anys les demarcacions territorials de les respectives representacions d'una marca de vehicles era en ocasions motiu de controvèrsia i disputa. Així va succeir quan un transportista de Fogars de Tordera va interessar-se en la compra d'un camió Nazar. No era clar qui l'havia de vendre aquest camió: si el senyor Castellsaguer, representant a l'Alt Maresme i el Vallès Oriental, o el senyor Lluís Costa, el representant de la província de Girona. Els límits de les representacions a vegades no eren prou ben definits.
El senyor Castellsaguer tenia l'exposició dels vehicles i el taller a la carretera de Barcelona, en el mateix espai on havia exercit la representació dels camions Avia. Va fer una bona escampada de furgonetes i camions Nazar. D'autocars no recorda pas que n'hagués venut cap. Cal suposar, amb fonament, que la presència del carrosser Jorsa que produïa a Mataró les carrosseries dels Pegasos Monotral, hi va incidir. En aquells anys també era representant dels autos Alfa Romeo.
Fotografia d'en Masachs, un conegut retratista de Mataró, del senyor Pedro Crespo Gil, alcalde de Mataró en la dècada dels anys 1960, amb la vara a la mà, visitant l'estand de Nazar de la Fira de Mostres de la ciutat celebrada l'any 1962 amb un motor Perkins en primer pla:
L'estand dels vehicles Nazar amb el seu representant al capdavant, el senyor Santiago Castellsaguer:
L'alcalde de Mataró, el senyor Pedro Crespo, conversant a l'estand de Nazar amb el senyor Santiago Castellsaguer, acompanyat de la seva esposa i d'un venedor de la casa:
La senyora Castellsaguer a l'estand de la Fira de Mostres de Mataró:
Vehicles Nazar B exposats a la fira de mostres de Mataró l'any 1965, emplaçada a la Rambla, a prop de la plaça de Santa Anna. Al fons, a l'esquerra, l'estand on el senyor Castellsaguer hi exposava els cotxes italians Alfa Romeo:
El primer vehicle és un furgó Nazar B tancat metàl·lic, amb un radiador inferior, versió poc comuna; després l'elegant i senyorívol model Super 7; i dos camions de menor tonatge. El senyor Castellsaguer recorda que a petició dels clients els hi acoblablen una doble roda posterior als furgons Nazar B de 1.500 quilos per disposar d'una major capacitat de càrrega. En Pere Liu també havia fet aquesta transformació.
Un Nazar B de 5,5 tones i una curiosa versió d'un Nazar B de 4 tones, musculat a la part inferior, al pati de la fàbrica de Saragossa on el senyor Castellsaguer s'hi desplaçava sovint per rebre cursos de formació, provar els nous models i endur-se'n els vehicles aparaulats amb llurs clients:
Dos autocars Nazar
Ocell Blau, de la segona sèrie, fotografiats dins de la fàbrica de Saragossa:
El camió Nazar B Super 7, propietat de Transports J. Martori, d'Argentona, que muntava de fàbrica un bolquet produït per Tallers Bosqued SL de Saragossa, amb dos pistons i una bomba hidràulica amb una petita cardan, sent retirat amb una grua després d'haver patit un accident:
Un camió Nazar B de 5,5 tones, un dels models que presentava un disseny més reeixit, d'un transportista de Mataró i client del senyor Castellsaguer, accidentat:
Una fotografia familiar. Un Peugeot 202 i una furgoneta Romeo A del sogre del senyor Castellsaguer, un vehicle que es produïa a Àvila i molt popular a la segona meitat dels anys 1960:
Alguns dels clients del senyor Castellseguer que treballaven amb vehicles Nazar eren els següents: l'empresa Manufacturas Canyamars SA, propietat del matrimoni format pels senyors Antoni Sanfeliu Aymar i Catalina Vila Picó, amb quatre fabriques -Mataró, Canyamars, Vilalba Sasserra i Burgos-, tenia 3 Nazars: un furgó, un camionet de tres tones i un camió Nazar Super 7 que feia la ruta de Mataró a Burgos; Transports J. Martori, d'Argentona; en Vilardell, que traginava pedra amb un camió Nazar carrossat amb un bolquet; en Flores, que tenia un camió amb bolquet per obres; en Pere Casals, de Tordera, un constructor que tenia un camionet amb bolquet; Transports Ferrer, de Tordera, que tenia tres camions Nazar per a transports generals; i en Ramon Pagespetit i Valls, de Tordera, propietari de dos camions. Tant de bo que es pugui ampliar aquesta informació.
El senyor Santiago Castellsaguer, que havia coincidit amb en Pere Liu a la fàbrica Nazar de Saragossa, on assistien a cursos de formació i provaven els camions, el dia del reencontre al cap de gairebé cinquanta anys:
Agraïm al senyor Castellsaguer la informació facilitada sobre la representació dels vehicles Nazar que va tenir en la primera meitat dels anys 1960, així com les fotografies que il·lustren aquest article molt valuoses per completar poc a poc la història del transport en aquest país.
El proper article tractarà sobre un altre projecte empresarial endegat pel senyor Castellsaguer i que va coronar amb èxit. L'empresa Transports i Grues Castellsaguer SA, molt coneguda a la comarca del Maresme.
