En Josep Quintana Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (IV).

En Josep Quintana i Clé juntament amb altres dos socis gironins, els germans Joaquim i Rafael Ginesta i Viñas, que tenien una bòbila al barri de Palau de la ciutat de Girona, van constituir una societat amb uns inversos francesos dedicada a l'obra pública. Moviterra SA, que era en nom de la societat, fou la primera empresa espanyola que disposà de totes les qualificacions administratives per executar qualsevol obra pública. Aquesta empresa tenia un parc de maquinària per al moviment de terres importantíssima. 

L'any 1969 es posà en funcionament la primera autopista de peatge de l'estat espanyol que connectava Montgat amb Mataró. Mataró, la capital del Maresme coneguda per acollir moltes industries tèxtils i metal·lúrgiques -el carrosser Jorsa, amb una fàbrica al peu de l'antiga carretera nacional II, produïa carrosseries per autocars i autobusos com el famós Monotral, i el fabricant de maquinària tèxtil J. Abril SA, per esmentar-ne dues de les principals- també és coneguda per haver estat la ciutat on morí el primer camí de ferro de la Península Ibèrica i on també s'acabava la primera autopista de peatge. Aquestes dues grans obres públiques foren finançades amb capital privat. En el primer cas, la línia de ferrocarril comportà la ruïna econòmica i la pèrdua de salut del seu promotor, el senyor Miquel Biada. En el segon cas, un negoci rodó per la concessionària.

L'autopista de Montgat a Mataró, una gran obra pública on s'usà la maquinària més moderna disponible, fou finançada amb capital privat. Aquesta fórmula, la concessió administrativa per la construcció i explotació d'una carretera, fou habitual d'aleshores ençà pel govern espanyol per ampliar la xarxa de carreteres. Particularment, de les carreteres que per raons polítiques el ministeri d'obres públiques espanyol -ara se'n diu de Foment-  no tenia interès en executar. Els diners els ha malbaratat en altres infraestructures absolutament ruïnoses que qualsevol persona informada coneix.

Moviterra SA participà en la construcció de nombroses autopistes i autovies que s'executaren aquells anys. Intervingueren en la construcció de les primeres autopistes de Madrid. De la maquinària en destacava moto-tragelles grosses de la casa Caterpillar comprades a Finanzauto; buldòzer Caterpillar D9 i D4; carregadores Caterpillar 988; dúmpers Euclid per treballar en pedreres; motoanivelladores Caterpillar 16; i també dos camions Pegaso 1065 Europa. Atès que era maquinària molt grossa, treballaven en circuits tancats d'obra. Al cap d'un anys Moviterra SA fou comprada per la constructora Servià Cantó SA.

 

Maquinària d'obra pública de tota mena retratada pel senyor Josep Quintana quan treballava de tractant d'aquest producte

Un compressor i una góndola per transportar maquinària d'obres públiques:





Continuarà.

Transports i Grues Castellsaguer SA de Mataró (i III).

Els anys 1980 i 1990 Transports i Grues Castellsaguer SA disposava d'una flota de vehicles molt equilibrada amb capacitat per atendre tota classe de serveis. Tenien aquest camió Avia, fotografiat davant del taller de l'empresa carregat de maquinària, amb un xassís molt llarg per a transports especials:

El camió Avia, amb una caixa de Carrosseries Terradas, fotografiat en tres serveis distints: un transport d'antenes parabòliques i de dues barques de pesca, un servei que n'eren especialistes:

També disposaven d'una grua de quatre eixos, amb una gran capacitat de càrrega, especialment apte per treballs i obres públiques, talment es palesa en aquesta fotografia:

Els anys 1980 i 1990 tenien un Pegaso 1035 amb una ploma i caixa produïda per Carrosseries Terradas. El senyor Castellsaguer en conserva dues de fotografies d'aquest camió, una amb vela i l'altre amb la caixa descoberta. La primera fotografia hi ha el Pegaso carregat de maquinària. Eren els anys de la crisi del tèxtil amb el tancament d'empreses, que el govern espanyol va definir amb l'eufemisme de reconversió industrial, forçosa no cal precisar-ho:  

Una tractora Pegaso 1231T transportant un iot damunt d'una gòndola. El camió és fotografiat just per sota de l'antic viaducte de l'autopista A-19, de Barcelona a Mataró, inaugurada l'any 1970, que moria en aquest lloc exacte:

El viaducte d'aquesta autopista A-19, que actualment enllaça Barcelona amb Tordera i es denomina C-32, es va aterrar amb la urbanització del Pla d'en Boet, una gran actuació urbanística a la porta sud de Mataró. Els edificis que s'esguarden al fons acollien concessionaris de vehicles i, a l'altre costat, el garatge de l'empresa Autobusos Casas. Al final del viaducte, a la dreta, hi havia les instal·lacions del carrosser Jorsa, empresa que pertanyia a ENASA, fabricant dels camions Pegaso i Sava. 

També tenien un camió Dodge de dos eixos, amb ploma i caixa per a transports generals, matriculat l'any 1985:  

Per atendre la demanda del serveis especials d'obres públiques i empreses constructores Transports i Grues Castellsaguer SA disposava de vàries auto-grues amb distintes capacitats de càrrega, talment s'aprecia en aquestes deus fotografies:

El senyor Castellsaguer davant d'una auto-grua de quatre eixos:



I de visita a una exposició de maquinària i grues:

El senyor Santiago Castellsaguer va jubilar-se l'any 1994. Va passar-se tota la vida treballant atès que de ben petit, tot just acabada la Guerra Civil Espanyola, acompanyava el seu pare amb el Chevrolet carregat de verdura recollida als horts del Maresme cap els mercats de Barcelona per la carretera Nacional II. Al cap de poc temps, entrava d'aprenent de mecànic a can Bofill. Els seus coneixements i experiència li van permetre de restaurar un motor d'un avió Hispano Suiza. L'any 1997 Transports i Grues Castellsaguer tancava les seves portes.

Els afeccionats a la història del transport que varem trobar-nos a Mataró. De dreta a esquerra, en Santiago Castellsaguer Ribas, en Miquel Patinyo, en Pere Liu i en Joan Brugués fotografiats a la ronda O'Donnell:

Aquest espai agraeix les gestions desenvolupades pel senyor Pere Liu en retrobar-se, al cap de gairebé cinquanta anys després d'haver coincidit a la fàbrica Nazar, a Saragossa, amb el senyor Santiago Castellsaguer Ribas, el qual va acollir-nos amb extrema amabilitat. El senyor Castellsaguer i les empreses que va fundar formen part de la història de la automoció a Mataró i a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.  

La Fira Internacional de Mostres de Barcelona celebrada l'any 1961

Les fotografies dels expositors de vehicles industrials que participaven a la Fira Internacional de Mostres de Barcelona, celebrada l'any 1961, palesen l'alegria i els ànims amb que s'encarava aquella dècada. Es podien deixar enrere finalment els darrers vint anys anteriors, més els tres anys de la guerra civil.

Fotografia de l'estand exterior de l'empresa Barreiros, amb els vehicles i els motors exposats. Al fons, l'estand de Talleres Nápoles SA, fabricant dels vehicles industrials Nazar, el representant del qual a Barcelona era Motorsol SA:

Fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, presa des de les Fonts de Montjuïc, obra de l'arquitecte Carles Buïgas. En primer pla, l'estand de Pegaso, amb un 1031, l'antecessor del Pegaso Comet:

A l'estand de Pegaso també s'hi presentava un autocar Pegaso Monotral i un 1060, un camió que va gaudir de molt bona acollida entre els transportistes. A la dreta, l'estand de MATACÁS, fabricant de motors dièsel.

Al capdavall de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, els estands d'Acerbi, fabricant d'eixos amb una factoria a Tarragona; Jorsa, carrosser d'autocars de Mataró; l'estand dels vehicles Nazar, proper a les torres venecianes; ROA; i SAVA, el fabricant castellà de vehicles industrials.

Vehicles de Can Olivet amb matrícules d'altres províncies (XIV)

En les properes cròniques dedicades a Can Olivet, abordarem els vehicles d'aquesta empresa matriculats a províncies altres que Girona. Correspon als vehicles matriculats als anys 1920 fins a la desaparició de les matrícules provincials, incloent-hi autocars, camions i taxis. Alguns dels vehicles també conserven la documentació administrativa, prou interessant per als afeccionats a l'automoció, que palesa l'intervencionisme de les autoritats de l'època i les penúries de la postguerra palesades en les quotes d'assignació de benzina.

69) AUTOCAR LANCIA amb matrícula B-2122.

Aquest autocar va inscriure's a favor del senyor Josep Brugués i Brandia, amb adreça al carrer Empalme 4 de Besalú (Garrotxa). Més tard, es va transformar en un camioneta. Fou venut als pollers de Banyoles.

Fotografia d'en Josep Brugués i Brandia, l'avi Pep, acompanyat de les nebodes de Can Quimet (família Teixidor Brugués) i en Lauro, el xòfer, al costat de l'autocar Lancia.

70) AUTOCAR LANCIA amb matrícula B-2989.
Motor: 2.297

Data de matriculació o reconeixement: setembre del 1926.

Inscrit a favor del senyor Josep Brugués i Brandia, de Besalú (Garrotxa).

Permís de circulació d'aquest autobús Lancia:

71) CITROEN amb matrícula B-14456.
HP:8

Inscrit a nom del senyor Joaquim Bonet i Bosch, de Besalú, l'any 1942.

72) CHEVROLET amb matrícula B-20589

Inscrit a favor del senyor Andreu Prat i Xibecas, i consta donat de baixa des del 1936, segons el certificat lliurat el 11 de setembre del 1947.

73) TURISME CHEVROLET amb matrícula B-29659.
Places: 4 ó 5.
Carrosseria: Autoplana.

Aquest turisme fou comprat el 11 de maig del 1945 al senyor Fermí Ribera i Casademont, de Besalú, satisfent-se 5000 pessetes de preu. Es va inscriure a nom del senyor Agustí Brugués i Olivet.

Aquest vehicle hi constava com a propietari l'any 1944 el senyor Fermí Ribera, amb domicili al carrer Mulleras d'Olot. Des de l'any 1949 fins l'any 1945 hi figurava com a titular el senyor Agustí Brugués i Olivet, amb domicili al carrer Generalísimo 1-3, de Besalú.

Aquest auto fotografiat en una excursió al santuari de la Salut:



Una altre fotografia en el camí del santuari de la Mare de Déu del Mont:



Documentació administrativa:

74) AUTOCAR CHEVROLET amb matrícula B-32653, conegut com l'autocar "dels músics".

Xassís núm. 1281-GE.

Motor núm. 4517754. El motor li fou canviat per un altre de sis cilindres i 21 HP, núm. T-2954822, el 19 de març de 1960.

Places: 17-18

La segona carrosseria d'aquest autocar fou construïda pel carrosser Parot, d'Olot (Garrotxa).

Aquest autocar es va matricular el 29 d'agost de 1929 a nom del senyor Agustí Bellafort, del carrer Aribau 17 de Barcelona. El 2 de gener del 1931 va inscriure a favor del senyor Sebastià Casamitjana, amb adreça al carrer Pere IV de Barcelona. El 24 de febrer del 1936 es va vendre al senyor Josep Brugués i Brandia, amb domicili al carrer Empalme 4 de Besalú. El 27 de juny de 1960 es va transferir al senyor Agustí Brugués i Olivet pel decés del senyor Josep Brugués i Brandia el 16 de gener del 1960.

Aquest autocar era adscrit al servei de mercats i fires i duia l'orquestra "La Principal de Tortellà".

Aquest autocar Chevrolet que duia "La Principal de Tortellà" fotografiat a la carretera de Besalú:





Documentació administrativa:

75) CAMIÓ GMC bolquet amb matrícula B-39007.

HP: 20

Aquest camió fou comprat l'any 1952 al senyor Lluís Pons i Tusquets, amb domicili al carrer Galwey 2, d'Olot.