Abandonem la comarca d'Osona i ens desplacem fins a la comarca del Berguedà. La primera fotografia és la plaça porticada de Sant Pere amb l'edifici de l'Ajuntament de Berga al fons:
L'església parroquial de Borredà conserva, malgrat les reformes executades, part de la seva arquitectura romànica primigènia:
Manresa, la capital de la comarca del Bages, és un gran centre industrial (empreses tèxtils i metal·lúrgiques). A desgrat de tal industrialització, el pla del Bages, talment s'aprecia en la fotografia d'aquesta masia, té un aire rústic molt acusat on hi predomina l'economia basada en les feines del camp:
El castell i la col·legiata aixecats al cim de turó de Cardona confereixen a la vila un aire medieval característic. L'antigor del castell, amb llurs baluards i triple muralla, contrasta vivament amb l'activitat industrial implantada a la vall:
Fonollosa, un poble a quinze quilòmetres de Manresa, la capital de la comarca del Bages, té una economia bàsicament agrícola i un clima agradable:
Església moderna aixecada l'any 1967 a Sallent dedicada a Sant Antoni Maria Claret, projectada pels arquitectes Josep Puig Torner i J. M. Esquius i amb decoració escultòrica d'en Josep Maria Subirachs, és una manifestació dels nous aires renovadors que insuflà el Concili del Vaticà II (1962-1965):
Del Bages saltem a la ciutat de Girona. L'antic convent de Sant Domenec, arrecerat en un angle de la muralla, fou fundat a mitjan segle XIII. L'església, que és una de les primeres manifestacions gòtiques de la ciutat, es posada sobre un turó on s'hi arriba després de completar un munt d'escales:
El nucli antic de Girona, convertit en una atracció turística, té edificis de gran bellesa, valor arquitectònic i importància històrica:
A la plaça de Sant Domènec trobem l'antiga universitat de Girona fundada pel rei Alfons IV l'any 1446 i que funcionà fins l'any 1717:
L'avinguda de Jaume I de Girona, coneguda popularment per Gran Via i que és una de les vies principals de la ciutat, fou oberta a principis del segle XX seguint el traçat de les antigues muralles que protegien la ciutat:
Un altre tram de l'avinguda de Jaume I amb el trànsit incessant de vehicles que suporta:
Edifici de correus i telègrafs de Girona aixecat a principis del segle XX:
La fàbrica Torraspapel SA de Sarrià de Ter, que produïa paper i tancada fa pocs anys fou una de les empreses més importants de la comarca del Gironès:
Un carro i un cavall enmig d'un camp de Vilademuls, municipi de la comarca del Pla de l'Estany:
La plaça voltada d'arcades de Sant Miquel d'Amer, municipi de la comarca de La Selva, limítrof amb La Garrotxa, en un dia de mercat setmanal. Al fons, a la dreta, hi treu el nas un petit camió Nazar amb la cabina de color blau cel i la calandra blanca:
Una serradora del municipi d'Osor, a la comarca de La Selva, que transformava els troncs procedents dels boscs que envolten el poble:
Casc urbà de la vila d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, que acull unes quantes empreses productores de carrossers d'autobusos i autocars:
A la comarca del Baix Empordà hi trobem Santa Cristina d'Aro, poble agradable on les activitats agrícoles tradicionals han donat pas a un creixent sector serveis que treballa en el turisme:
Una masia a Ullastret, municipi del Baix Empordà, amb la moderna maquinària agrícola exemplificada en el tractor, és una manifestació de la mecanització del camp català, fenomen que arrenca a principis dels anys 1960:
Camions aparcats a la Jonquera, municipi fronterer de la comarca de l'Alt Empordà. En primer terme, una tractora Magirus amb llur semiremolc:
Carro davant d'una casa de La Selva de Mar, municipi interior a cavall del Port de la Selva i el monestir de Sant Pere de Rodes, a la comarca de l'Alt Empordà:
Plaça porticada de Besalú, ciutat comtal de la comarca de La Garrotxa que conserva notables manifestacions d'arquitectura medieval:
Paller d'una masia o casa pairal garrotxina, una edificació sòlida i ben construïda que palesa la riquesa dels masos d'aquesta comarca fortament industrialitzada:
Continuarà.
