Grues muntades damunt de Pegasos.

El mes de març es produeix el canvi d'estació. Malgrat les darreres urpades de fred que el març a vegades presenta, abandonem i ens acomiadem del feixuc i trist hivern i encetem la primavera, amb els seus dies presidits per més llum solar i la temperatura més suau i agradable. El mes que poc a poc la natura reneix deixondint-se de l'hivern. Hi ha l'activitat tènue i vacil·lant dels primers insectes, el vol nocturn dels muricecs, l'arribada de les orenetes i els brots dels arbres.

Els humans també participem de l'alegria primaveral. És l'època que encetem les sortides i escapades els caps de setmana després de l'aturada forçosa imposada per l'hivern. Un ritual que comença amb la Setmana Santa i s'estén fins ben entrat el setembre. A la primavera es celebrem les primeres comunions i proliferen les trobades i encontres de vehicles clàssics de tota mena. 

Les sortides els caps de setmana arreu del país proporciona a vegades troballes inesperades que us alegren el dia. Fa uns dies, a l'aparcament públic que hi ha davant de la rotonda de Vulpellac que condueix a Peratallada, en Miquel Patinyo retratà un Pegaso Comet completament original i que presenta un estat de conservació òptim, talment s'aprecia en les fotografies que li féu:

Aquest Pegaso Comet ben segur que fa molts anys que és del mateix propietari. Manté la matrícula original de la dècada de 1970 sense normalitzar amb el GE castellà de Girona en lloc del GI oficial, propi i genuí. El bolquet fou segurament construït per la família Fluvià. Llurs bolquets són apreciats per la seva qualitat i resistència. També munta una grua Valman que construïa l'empresa Pedro Manero Talleres Valman SA de Saragossa. Les grues Valman eren un bon producte de fabricació espanyola. El constructor suec Hiab SA, inventor de la grua d'auto-càrrega, emprengué una política de creixement basada en la compra d'altres fabricants europeus de grues. Una de les empreses que comprà a Espanya, que tenia un bon nom i prestigi i extensa xarxa comercial i servei post-venda, fou Pedro Manero Talleres Valman SA.

Hiab posà al dia les grues saragossanes Valman; una mera actualització tecnològica. Hiab, en una manifestació d'especialització productiva per plantes, assignà a la fàbrica de Saragossa la construcció de les grues de major capacitat de càrrega, fet que palesa l'alta qualificació del seu personal atesa la complexitat industrial que la producció d'aquesta mena de grues requereix.   

A la demarcació de Girona el representant de les grues Valman era el senyor Jaume Jifra, amb un taller a Sant Julià de Ramis. I el representant de la sueca Hiab era la família Fluvià, propietària de Bolquets Fluvià SL. La desaparició de Valman a favor de Hiab comportà que la família Fluvià esdevingués representant de les grues italianes Fassi. Aquesta empresa familiar italiana ha fet aquests darrers anys un gran esforç tecnològic i de qualitat que els hi ha permès d'equiparar llurs grues amb els dos principals constructors europeus, la sueca Hiab i la austríaca Palfinger. A més, la família Fluvià presta un excel·lent servei post-venda.

El segon Pegaso que hem trobat el mes de març ha estat aquest Tecno carrossat amb un bolquet i que munta una grua. Aparcat a Valldoreix, era carregat amb pals que les empreses subministradores de serveis públics instal·len a les urbanitzacions i sectors rurals. Ocultada enmig dels pals carregats, no hem pogut pas esbrinar la marca de la grua que munta el Pegaso:

La cabina d'aquest Pegaso, successor del Comet, és completament podrida, oxidada. Un fet semblant fóra impensable aleshores en qualsevol cabina d'un altre constructor europeu. Difícilment una cabina d'un camió Man, Mercedes Benz, Volvo o Scania produïda en la segona meitat dels anys 1980 tenia un tal nivell de podrits. Un vici que Pegaso mai sabé resoldre satisfactòriament: 

Com s'aprecia en aquesta goma, el camió fou comprat o en feia el manteniment el Garatge Baulenas SL, concessionari oficial Pegaso a Granollers:

I el tercer Pegaso que hem trobat aquest mes de març aparcat en un voral de la carretera d'Alpens a Berga, en el tram urbà que discorre dins del municipi de Borredà, davant del restaurant Self Dervi, ha estat un Tecno 1223 amb acerbi i una grua forestal amb la seva cadira i el comandament incorporat:

És poc habitual avui dia trobar-se un camió Pegaso dedicat a treballs forestals. ENASA, l'empresa de capital públic que fabricava els camions del cavall alat fa vint-i-tres anys que desaparegué. I quant a la grua, moltes de les grues forestals que munten els camions del país s'han importat de Finlàndia. La importància del sector forestal al país escandinau propicià el sorgiment d'uns quants constructors de grues forestals d'una gran qualitat i solvència. 

Imatges de l'enciclopèdia Dolça Catalunya (IV).

Abandonem la comarca d'Osona i ens desplacem fins a la comarca del Berguedà. La primera fotografia és la plaça porticada de Sant Pere amb l'edifici de l'Ajuntament de Berga al fons:

L'església parroquial de Borredà conserva, malgrat les reformes executades, part de la seva arquitectura romànica primigènia:

Manresa, la capital de la comarca del Bages, és un gran centre industrial (empreses tèxtils i metal·lúrgiques). A desgrat de tal industrialització, el pla del Bages, talment s'aprecia en la fotografia d'aquesta masia, té un aire rústic molt acusat on hi predomina l'economia basada en les feines del camp:

El castell i la col·legiata aixecats al cim de turó de Cardona confereixen a la vila un aire medieval característic. L'antigor del castell, amb llurs baluards i triple muralla, contrasta vivament amb l'activitat industrial implantada a la vall:

Fonollosa, un poble a quinze quilòmetres de Manresa, la capital de la comarca del Bages, té una economia bàsicament agrícola i un clima agradable:

Església moderna aixecada l'any 1967 a Sallent dedicada a Sant Antoni Maria Claret, projectada pels arquitectes  Josep Puig Torner i J. M. Esquius i amb decoració escultòrica d'en Josep Maria Subirachs, és una manifestació dels nous aires renovadors que insuflà el Concili del Vaticà II (1962-1965):

Del Bages saltem a la ciutat de Girona. L'antic convent de Sant Domenec, arrecerat en un angle de la muralla, fou fundat a mitjan segle XIII. L'església, que és una de les primeres manifestacions gòtiques de la ciutat, es posada sobre un turó on s'hi arriba després de completar un munt d'escales:

El nucli antic de Girona, convertit en una atracció turística, té edificis de gran bellesa, valor arquitectònic i importància històrica:

A la plaça de Sant Domènec trobem l'antiga universitat de Girona fundada pel rei Alfons IV l'any 1446 i que funcionà fins l'any 1717:

L'avinguda de Jaume I de Girona, coneguda popularment per Gran Via i que és una de les vies principals de la ciutat, fou oberta a principis del segle XX seguint el traçat de les antigues muralles que protegien la ciutat: 

Un altre tram de l'avinguda de Jaume I amb el trànsit incessant de vehicles que suporta:



Edifici de correus i telègrafs de Girona aixecat a principis del segle XX:

La fàbrica Torraspapel SA de Sarrià de Ter, que produïa paper i tancada fa pocs anys fou una de les  empreses més importants de la comarca del Gironès:

Un carro i un cavall enmig d'un camp de Vilademuls, municipi de la comarca del Pla de l'Estany:

La plaça voltada d'arcades de Sant Miquel d'Amer, municipi de la comarca de La Selva, limítrof amb La Garrotxa, en un dia de mercat setmanal. Al fons, a la dreta, hi treu el nas un petit camió Nazar amb la cabina de color blau cel i la calandra blanca: 

Una serradora del municipi d'Osor, a la comarca de La Selva, que transformava els troncs procedents dels boscs que envolten el poble:

Casc urbà de la vila d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, que acull unes quantes empreses productores de carrossers d'autobusos i autocars:

A la comarca del Baix Empordà hi trobem Santa Cristina d'Aro, poble agradable on les activitats agrícoles tradicionals han donat pas a un creixent sector serveis que treballa en el turisme:

Una masia a Ullastret, municipi del Baix Empordà, amb la moderna maquinària agrícola exemplificada en el tractor, és una manifestació de la mecanització del camp català, fenomen que arrenca a principis dels anys 1960:

Camions aparcats a la Jonquera, municipi fronterer de la comarca de l'Alt Empordà. En primer terme, una tractora Magirus amb llur semiremolc:

Carro davant d'una casa de La Selva de Mar, municipi interior a cavall del Port de la Selva i el monestir de Sant Pere de Rodes, a la comarca de l'Alt Empordà:

Plaça porticada de Besalú, ciutat comtal de la comarca de La Garrotxa que conserva notables manifestacions d'arquitectura medieval:

Paller d'una masia o casa pairal garrotxina, una edificació sòlida i ben construïda que palesa la riquesa dels masos d'aquesta comarca fortament industrialitzada: 

Continuarà.

Anys 1960: els primers camions Barreiros de l'empresa Transports Josep Hereu de Sant Feliu de Guíxols.

A redós de la bonança econòmica de la dècada del 1960, Transports Josep Hereu va continuar amb la renovació de la seva flota de camions, amb la compra del primer camió Barreiros, un TT90.21, al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners. Es va carrossar amb una caixa de fusta de transports generals produïda pel carrosser Terradas de Riudarenes. El Barreiros amb matrícula verda:

Fotografiat participant en la festa de Sant Cristòfol:



Carregat de bales de taps de suro, destinades al port de Barcelona per a llur exportació:

En Josep Hereu recorda que aquest camió tenia un motor prou fiable, per bé que una mica petit de potència. Fotografies d'aquest camió l'any 1981: 

Després va arribar el segon Barreiros, un Halcon, amb una caixa idèntica a l'anterior, obra del carrosser Terradas, reconegut per la qualitat de llurs carrosseries:

El tercer Barreiros va ser un Super Azor amb acerbi. Aquest camió tenia un motor amb més cavalls de potència. Muntava una caixa de fusta fabricada per en Terradas, de Riudarenes. Era conegut amb el motiu de la pava. Aquest camió carregat de taulons per un edifici en construcció:

El Barreiros Super Azor amb dos camions Barreiros de la casa, el Halcon i el 4220, al port de Barcelona, descarregant bales de taps de suro. El Barreiros 4220, comprat també al Garatge Boada i que muntava una caixa produïda pel carrosser Terradas, va tenir un accident a la carretera de Vidreres:

Transports Josep Hereu Vidal va mudar-se de la seu de tota la vida, al carrer Rec 51, al carrer Badajoz 173, al barri del Poblenou, on hi havia nombroses empreses de transports:

A mitjans dels anys 1960, uns quants ordinaris van agrupar-se per compartir l'agència de Barcelona. Disposaven d'una moderna nau al carrer Almogàvers 131, apte per atendre tots els serveis que precisaven. Aquestes empreses eren Transports La Activa Expres de Figueres, Transports Francesc Barnadas SA de Girona, Transports Cuberas de Berga, Transports Josep Hereu i Vidal de Sant Feliu de Guíxols, Transports Mora de Manresa, Transports Pujol de Blanes i Lloret de Mar, Transports Josep Rifà SL de Manlleu, Transports Tresserras SA  d'Olot, Transports Vidal-Fàbrega SA de Girona i La Unión de Transportes SA:

El garatge de Transports Josep Hereu Vidal, a Sant Feliu de Guíxols, l'any 1975:

A desgrat dels transports generals per empreses, Transports Josep Hereu va dedicar-se sempre a la recaderia de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona, activitat que va ser la causa de la seva fundació per la senyora Josepa Vidal i Bou.