Grues muntades damunt de Pegasos.

El mes de març es produeix el canvi d'estació. Malgrat les darreres urpades de fred que el març a vegades presenta, abandonem i ens acomiadem del feixuc i trist hivern i encetem la primavera, amb els seus dies presidits per més llum solar i la temperatura més suau i agradable. El mes que poc a poc la natura reneix deixondint-se de l'hivern. Hi ha l'activitat tènue i vacil·lant dels primers insectes, el vol nocturn dels muricecs, l'arribada de les orenetes i els brots dels arbres.

Els humans també participem de l'alegria primaveral. És l'època que encetem les sortides i escapades els caps de setmana després de l'aturada forçosa imposada per l'hivern. Un ritual que comença amb la Setmana Santa i s'estén fins ben entrat el setembre. A la primavera es celebrem les primeres comunions i proliferen les trobades i encontres de vehicles clàssics de tota mena. 

Les sortides els caps de setmana arreu del país proporciona a vegades troballes inesperades que us alegren el dia. Fa uns dies, a l'aparcament públic que hi ha davant de la rotonda de Vulpellac que condueix a Peratallada, en Miquel Patinyo retratà un Pegaso Comet completament original i que presenta un estat de conservació òptim, talment s'aprecia en les fotografies que li féu:

Aquest Pegaso Comet ben segur que fa molts anys que és del mateix propietari. Manté la matrícula original de la dècada de 1970 sense normalitzar amb el GE castellà de Girona en lloc del GI oficial, propi i genuí. El bolquet fou segurament construït per la família Fluvià. Llurs bolquets són apreciats per la seva qualitat i resistència. També munta una grua Valman que construïa l'empresa Pedro Manero Talleres Valman SA de Saragossa. Les grues Valman eren un bon producte de fabricació espanyola. El constructor suec Hiab SA, inventor de la grua d'auto-càrrega, emprengué una política de creixement basada en la compra d'altres fabricants europeus de grues. Una de les empreses que comprà a Espanya, que tenia un bon nom i prestigi i extensa xarxa comercial i servei post-venda, fou Pedro Manero Talleres Valman SA.

Hiab posà al dia les grues saragossanes Valman; una mera actualització tecnològica. Hiab, en una manifestació d'especialització productiva per plantes, assignà a la fàbrica de Saragossa la construcció de les grues de major capacitat de càrrega, fet que palesa l'alta qualificació del seu personal atesa la complexitat industrial que la producció d'aquesta mena de grues requereix.   

A la demarcació de Girona el representant de les grues Valman era el senyor Jaume Jifra, amb un taller a Sant Julià de Ramis. I el representant de la sueca Hiab era la família Fluvià, propietària de Bolquets Fluvià SL. La desaparició de Valman a favor de Hiab comportà que la família Fluvià esdevingués representant de les grues italianes Fassi. Aquesta empresa familiar italiana ha fet aquests darrers anys un gran esforç tecnològic i de qualitat que els hi ha permès d'equiparar llurs grues amb els dos principals constructors europeus, la sueca Hiab i la austríaca Palfinger. A més, la família Fluvià presta un excel·lent servei post-venda.

El segon Pegaso que hem trobat el mes de març ha estat aquest Tecno carrossat amb un bolquet i que munta una grua. Aparcat a Valldoreix, era carregat amb pals que les empreses subministradores de serveis públics instal·len a les urbanitzacions i sectors rurals. Ocultada enmig dels pals carregats, no hem pogut pas esbrinar la marca de la grua que munta el Pegaso:

La cabina d'aquest Pegaso, successor del Comet, és completament podrida, oxidada. Un fet semblant fóra impensable aleshores en qualsevol cabina d'un altre constructor europeu. Difícilment una cabina d'un camió Man, Mercedes Benz, Volvo o Scania produïda en la segona meitat dels anys 1980 tenia un tal nivell de podrits. Un vici que Pegaso mai sabé resoldre satisfactòriament: 

Com s'aprecia en aquesta goma, el camió fou comprat o en feia el manteniment el Garatge Baulenas SL, concessionari oficial Pegaso a Granollers:

I el tercer Pegaso que hem trobat aquest mes de març aparcat en un voral de la carretera d'Alpens a Berga, en el tram urbà que discorre dins del municipi de Borredà, davant del restaurant Self Dervi, ha estat un Tecno 1223 amb acerbi i una grua forestal amb la seva cadira i el comandament incorporat:

És poc habitual avui dia trobar-se un camió Pegaso dedicat a treballs forestals. ENASA, l'empresa de capital públic que fabricava els camions del cavall alat fa vint-i-tres anys que desaparegué. I quant a la grua, moltes de les grues forestals que munten els camions del país s'han importat de Finlàndia. La importància del sector forestal al país escandinau propicià el sorgiment d'uns quants constructors de grues forestals d'una gran qualitat i solvència. 

Imatges de l'enciclopèdia Dolça Catalunya (IV).

Abandonem la comarca d'Osona i ens desplacem fins a la comarca del Berguedà. La primera fotografia és la plaça porticada de Sant Pere amb l'edifici de l'Ajuntament de Berga al fons:

L'església parroquial de Borredà conserva, malgrat les reformes executades, part de la seva arquitectura romànica primigènia:

Manresa, la capital de la comarca del Bages, és un gran centre industrial (empreses tèxtils i metal·lúrgiques). A desgrat de tal industrialització, el pla del Bages, talment s'aprecia en la fotografia d'aquesta masia, té un aire rústic molt acusat on hi predomina l'economia basada en les feines del camp:

El castell i la col·legiata aixecats al cim de turó de Cardona confereixen a la vila un aire medieval característic. L'antigor del castell, amb llurs baluards i triple muralla, contrasta vivament amb l'activitat industrial implantada a la vall:

Fonollosa, un poble a quinze quilòmetres de Manresa, la capital de la comarca del Bages, té una economia bàsicament agrícola i un clima agradable:

Església moderna aixecada l'any 1967 a Sallent dedicada a Sant Antoni Maria Claret, projectada pels arquitectes  Josep Puig Torner i J. M. Esquius i amb decoració escultòrica d'en Josep Maria Subirachs, és una manifestació dels nous aires renovadors que insuflà el Concili del Vaticà II (1962-1965):

Del Bages saltem a la ciutat de Girona. L'antic convent de Sant Domenec, arrecerat en un angle de la muralla, fou fundat a mitjan segle XIII. L'església, que és una de les primeres manifestacions gòtiques de la ciutat, es posada sobre un turó on s'hi arriba després de completar un munt d'escales:

El nucli antic de Girona, convertit en una atracció turística, té edificis de gran bellesa, valor arquitectònic i importància històrica:

A la plaça de Sant Domènec trobem l'antiga universitat de Girona fundada pel rei Alfons IV l'any 1446 i que funcionà fins l'any 1717:

L'avinguda de Jaume I de Girona, coneguda popularment per Gran Via i que és una de les vies principals de la ciutat, fou oberta a principis del segle XX seguint el traçat de les antigues muralles que protegien la ciutat: 

Un altre tram de l'avinguda de Jaume I amb el trànsit incessant de vehicles que suporta:



Edifici de correus i telègrafs de Girona aixecat a principis del segle XX:

La fàbrica Torraspapel SA de Sarrià de Ter, que produïa paper i tancada fa pocs anys fou una de les  empreses més importants de la comarca del Gironès:

Un carro i un cavall enmig d'un camp de Vilademuls, municipi de la comarca del Pla de l'Estany:

La plaça voltada d'arcades de Sant Miquel d'Amer, municipi de la comarca de La Selva, limítrof amb La Garrotxa, en un dia de mercat setmanal. Al fons, a la dreta, hi treu el nas un petit camió Nazar amb la cabina de color blau cel i la calandra blanca: 

Una serradora del municipi d'Osor, a la comarca de La Selva, que transformava els troncs procedents dels boscs que envolten el poble:

Casc urbà de la vila d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, que acull unes quantes empreses productores de carrossers d'autobusos i autocars:

A la comarca del Baix Empordà hi trobem Santa Cristina d'Aro, poble agradable on les activitats agrícoles tradicionals han donat pas a un creixent sector serveis que treballa en el turisme:

Una masia a Ullastret, municipi del Baix Empordà, amb la moderna maquinària agrícola exemplificada en el tractor, és una manifestació de la mecanització del camp català, fenomen que arrenca a principis dels anys 1960:

Camions aparcats a la Jonquera, municipi fronterer de la comarca de l'Alt Empordà. En primer terme, una tractora Magirus amb llur semiremolc:

Carro davant d'una casa de La Selva de Mar, municipi interior a cavall del Port de la Selva i el monestir de Sant Pere de Rodes, a la comarca de l'Alt Empordà:

Plaça porticada de Besalú, ciutat comtal de la comarca de La Garrotxa que conserva notables manifestacions d'arquitectura medieval:

Paller d'una masia o casa pairal garrotxina, una edificació sòlida i ben construïda que palesa la riquesa dels masos d'aquesta comarca fortament industrialitzada: 

Continuarà.

Els camions de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA de Ripoll (1962-1976) i l'autocar Nazar d'AUTOS CAMPRUBÍ de La Pobla de Lillet (Berguedà).

La família Tarradellas procedeix d'Alpens, al cantó del Lluçanès. A la segona meitat dels anys 1950, el senyor Paulino Tarradellas va establir-se a Ripoll, una vila d'una gran vitalitat i prosperitat aquells anys per la indústria tèxtil i metal·lúrgica que acollia, on va fundar MADERAS TARRADELLAS SA, una empresa d'extracció de fustes dels boscos del Ripollès i llur transformació en taulons usats en la construcció d'edificis i equipaments de Barcelona i les ciutats properes que, en aquells anys de la segona meitat dels anys 1960, va registrar un gran creixement de la població. Aquesta empresa va treballar principalment en el desboscament dels boscos dels municipis del Ripollès. El negoci va continuar-lo llur fill Joan.

Per desboscar i transportar els taulons produïts en la serradora de l'empresa, al carrer Progrés de Ripoll, davant de l'estació del tren, MADERAS TARRADELLAS SA disposava d'una flota de camions. El senyor Joan Càmara, que està investigant els vehicles del Ripollès mitjançant els censos municipals de vehicles i llurs titulars, elaborats als efectes de girar el corresponent tribut, anualment actualitzats, ha obtingut la relació completa de camions d'aquesta empresa.

El cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll de l'any 1967 consigna els següents camions de MADERAS TARRADELLAS SA:
- Camió Dodge de 5 Tn amb matrícula B-68858.
- Camió Horch de 6 Tn amb matrícula B-130591.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-261987.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-281406.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-290603.
- Camió Nazar de 7 Tn amb matrícula B-295.338, que correspon a l'octubre de 1962.
- Camió Nazar de 7 Tn amb matrícula B-313024, que correspon al mes de març de 1963.

No disposem pas de fotografies dels camions de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA. En Joan Càmara ens ha informat que el manteniment i reparació d'aquests camions anava a càrrec del taller del senyor Jaume Pradell i Soler, representant dels vehicles Barreiros a la comarca del Ripollès.

Per causa del seu prestigi com a excel·lent mecànic, plenament acreditat, el senyor Jaume Pradell va fer una bona escampada de camions Barreiros pel Ripollès. Els clients els adquirien per la confiança del servei post-venda. S'explica l'anècdota que tan aviat com arribava un camió o autocar al seu taller, pel soroll del motor el senyor Pradell ja intuïa la pana que calia reparar. I s'equivoca pocs cops.

Atès que els camions de MADERAS TARRADELLAS SA eren per costum sobrecarregats, una pràctica molt estesa aquells anys, els treballs de manteniment i reparació dels camions al taller del senyor Pradell eren constants. A vegades, calia anar a bosc a reparar un camió espatllat. Quan es produïa aquest fet, el senyor Tarradellas proveïa de fato als mecànics que havien d'anar a bosc a reparar el camió espatllat. 

El senyor Càmara recorda que aquests dos camions Nazar muntaven la cabina B, idèntica al Nazar que us presentem, de l'empresa Transports Font, de Manlleu, carrossat amb una caixa de transports generals de fusta, quina fotografiat ens ha facilitat en Pere Liu i Vila, bon amic del senyor Font:

Aquest camió Nazar B estava motoritzat amb un motor Perkins importat del Regne Unit, possiblement el millor motor disponible a Espanya aquells anys. En Pere Liu i Vila, cap de mecànics de la casa Nazar a les comarques gironines, recorda que a Girona en van córrer tres d'aquests camions amb el motor Perkins anglès.

Del cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll de l'any 1971, de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA, hi havia aquests altres camions: 

- Camió Barreiros de 5,8 Tn amb matrícula GI-97757. 

- Camió Pegaso de 21 Tn amb matrícula B-784.939. 

- Camió Pegaso de 11 Tn amb matrícula B-788706.

El senyor Joan Càmara ens ha facilitat una dada de gran interès que també reportem. La matrícula de l'autocar Nazar de 36 places (35 places més la del conductor) que tenia l'empresa Autos Camprubí, de La Pobla de Lillet: GI-38913, del setembre de 1962. Autos Camprubí explotava juntament amb Autocars Mir, de Ripoll, la linia regular de la Pobla de Lillet-Gombrèn-Campdevànol i Ripoll. Catàleg de l'autocar Nazar de trenta-sis places que conserva el senyor Àngel Vilar, de la Bisbal d'Empordà:

Agraïm al senyor Joan Càmara les dades obtingudes del cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll, el qual és extensiu al senyor Pere Liu per la fotografia del camió Nazar de l'empresa Transports Font, de Manlleu, atesa la dificultat de trobar material d'aquesta mena.