dimecres, 16 de novembre de 2011

Altres vehicles carrossats pels Tallers Vert.

A la postguerra, calia reconstruir-ho absolutament tot, incloent-hi els pocs vehicles que s'havien salvat del conflicte bèl·lic. En aquesta tasca van treballar-hi i esmerçar-hi molts esforços nombrosos tallers i carrossers. També en Josep Vert.

La reconstrucció dels vehicles i llur transformació per a usos diversos va desenvolupar-se durant vint anys, fins a la primera meitat dels anys 1960. Va ser una bona escola de formació de mecànics, planxistes i fabricants de peces diverses enginyades com bonament es podia.

Aquesta penúria que patia el país no impedia pas que la dictadura franquista decidís de fabricar el cotxe Pegaso, amb un cost esbojarrat i no assumible per a una empresa que cerqués la seva viabilitat econòmica. Calia demostrar, portes enfora, l'èxit econòmic de l'autarquia. Aviat va haver-se d'abandonar aquest projecte industrial sense cap ni peus.

A "Veteranos y Clásicos", un llibre escrit per en Josep Vert i Planas i publicat en castellà per l'editorial benzina, hi explica les vicissituds que va haver de fer front per a refer els vehicles que li duien, molt picolats. I com se les empescava per aprovisionar-se de les peces dels vehicles abandonats per l'exèrcit republicà als passos fronteres de l'Alt Empordà i el Ripollès. També, si calia, es construïen artesanalment les peces que es necessitaven, origen d'AUTOMOVILES UTILARIOS SA de Manresa i FICOSA de Barcelona. Una qüestió de pura supervivència.

Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'abril del 1939, fins a les acaballes dels anys 1950, la producció industrial espanyola de vehicles era molt magre i no podia pas atendre la demanda existent. Tampoc era possible d'adquirir vehicles d'importació: eren pocs, molt cars, i generalment ja venuts abans d'importar-los a els privilegiats que podien adquirir-los satisfent-ne el preu gravat amb aranzels, o directament per recomanació.

La pobresa generalitzada impedia de poder adquirir un vehicle en condicions. Calia apedaçar com bonament es podia els pocs vehicles que hi havia. Malgrat que la Seat va començar a fabricar el 1953, llur producció els primers anys era molt magre. Aquesta poca producció també afectava ENASA i MOTOR IBÉRICA SA, fabricants respectivament dels camions Pegaso i Ebro.

A l'arxiu fotogràfic d'en Josep Vert hi ha aquestes fotografies de diversos treballs de carrosseria executats sobre vehicles dels anys 1930. Es recarrossaven aquests autos per a donar-los una nova utilitat. Un auto amb la carrosseria reconstruïda. Poder tenir un vehicle d'aquesta mena als anys 1940 i 1950 era un privilegi a l'abast de molt pocs ciutadans:

IMG_2176

Una ambulància per al municipi de Blanes (La Selva):

IMG_2098

IMG_2099

IMG_1048

Un bonic auto amb la carrosseria restaurada:

IMG_2067

IMG_2068

IMG_2069

Un petit cotxe, inserible dins de la categoria de microcotxe. La il·lusió de poder tenir un auto i anar amunt i avall era molt viva, malgrat hagués de ser per força en vehicles d'aquesta mena:

IMG_2019

IMG_2020

A les darreries de la dècada del 1950, es va encetar la producció de les furgonetes DKW Auto-Unión a la factoria que IMOSA tenia a Vitoria-Gasteiz. En Josep Vert va transformar algunes DKW en microbusos. Un treball de condicionament d'una DKW en microbús:

IMG_1900

IMG_1880

IMG_2090

IMG_2091

Una altre DKW transformada en microbús:

IMG_2013

IMG_2014

IMG_2015

IMG_2016

IMG_2017

Aquesta crònica clou el primer lliurament sobre la història del carrosser Josep Vert i Planas, de Torroella de Montgrí, l'empresa TALLERS I CARROSSERIES VERT i la marca comercial Vertmetal, d'un alt interès històric.

Volem agrair a la família Vert, a en Jordi Planas i a en Miquel Graells llur amabilitat per a difondre aquest arxiu fotogràfic que permet la recuperació de nombrosos transportistes i vehicles de Catalunya i altres territoris de l'Estat Espanyol, particularment del País Valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari