A finals de la dècada del 1960 i principis dels anys 1970 les bòbiles de La Bisbal d'Empordà tenien una gran càrrega de treball. Hi havia molta feina en la producció de totxos i totxanes. El sector de la construcció encara tirava de valent.
La demanda de totxos era paral·lela a les innovacions introduïdes en els forns de les bòbiles i ceràmiques. Les bòbiles petites de caràcter familiar treballaven amb forns morunos de flama directa per la combustió de feixos de llenya que coïen el material de construcció. Aleshores van irrompre els forns de flama invertida que cremaven amb estelles i posteriorment carbó per la cocció de la ceràmica decorativa.
Algunes bòbiles familiars de La Bisbal d'Empordà es van modernitzar aquells anys per atendre la feina que hi havia amb les inversions que comportava la renovació dels forns i la implantació de maquinària. Amb la crisi econòmica, de gran virulència, de la segona meitat dels anys 1970, algunes d'aquestes bòbiles van haver de tancar portes.
A redós de la feina de les bòbiles que necessitaven argila per produir totxos i totxanes, en Joaquim Trayter va haver d'atendre importants inversions per augmentar la capacitat d'extracció d'argiles a les terreres que explotava.
L'explotació mecanitzada de les terreres es basava en l'ús de maquinària moderna per extreure'n l'argila i carregar-la als camions bolquets. L'any 1970 s'amplia la flota de vehicles amb la compra de pales, retroexcavadores i dúmpers importats. En Joaquim Trayter adquireix una pala Kramer produïda per la casa alemanya O&K:
També es confia en la casa Whitlock, de molta anomenada aquells anys. S'adquireix un dúmper articulat Whitlock. importat del Regne Unit, i pooularment conegut com a llangardaix:
També es compra una pala carregadora anglesa Weatherill, que va tenir molts anys:
Retroexcavadora anglesa Whitlock:
Una carregadora amb cadenes Fiat FL12:
Un dels camions comprats aquells anys va ser un Magirus Deutz, el representant de la qual, a Girona, era en Juli Bosch i Bars. El senyor Bosch va ser representant de Magrius Deutz abans que n'adquirís la representació l'empresa Subministres Catalunya SL, de Salt, i l'assistència tècnica la prestava el Garatge Sport, també de Salt. El rendiment d'aquest camió, una marca mítica alemanya, va ser decebedor:
Un Land Rover curt, el vehicle tot terreny per antonomàsia aquells anys:
Una furgoneta Citroen dos cavalls, molt popular aquells anys per la seva polivalència d'usos, manteniment econòmic i consums ajustats:
Uns quants camions i màquines fotografiats a la terrera:
Tota la flota de
l'empresa Argiles Colades J. Trayter, de Corçà, fotografiada l'any 1971
a la terrera Tibibabo, espai on actualment hi ha l'abocador de
Vacamorta, entre Monells, Cruïlles i Corçà.
També cal lamentar alguns accident concrets, inherents a aquesta activitat industrial. Una excavadora giratòria de rodes O&K MH5 bolcada:
L'any
1971 es va canviar el nom comercial per Argiles Colades J.
Trayter-Corçà, més ajustat a la seva activitat productora d'argiles.
L'empresa era d'en Joaquim Trayter, com a persona física. L'any 1984,
quan a l'empresa van succeir-lo els seus fills Ricard i Joan, es va
constituir una societat anònima i es canvia la raó social: Argiles
Colades SA, de Corçà. Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada