En Joan Riu i Solà va néixer a Prats de Lluçanès el 24 d'abril de 1934. Els anys 1940 foren extremament difícils. Hi havia molta gana al país. De ben jovenet, simultaniejava l'aprenentatge dels estudis bàsics amb la feina de camàlic d'en Berengueras de Prats de Luçanès que recollia la llet de les masies properes a Prats de Lluçanès i la baixava, amb un camió Citroen proveït de gasogen, fins a la central receptora de llet situada davant de l'estació del tren de Vic. També feia dos viatges setmanals a Barcelona per serveis de recaderia -per les botigues del Prats de Lluçanès i particulars- i per les fàbriques tèxtils de la població (can Noguera, Obradors SA i dues més).
A en Berengueras, arran de l'esclat de la guerra civil, li requisaren els camions que tenia. El comitè els hi requisà adduint necessitats bèl·liques. Acabat el conflicte, hagué d'anar fins a la Catalunya Nord per recuperar-los. Atès que era mecànic, els va reconstruir com bonament pogué. I li ensenyà mecànica i el manteniment de vehicles a en Joan Riu.
Acabats els estudis bàsics i amb la formació mecànica i de conducció d'en Berengueras de Prats de Lluçanès, l'any 1949, als quinze anys, en Joan Riu fou llogat per l'Hotel Prudenci de Tona. Conduïa sense carnet el cotxe de l'hotel, un Ford amb remolc, des de Tona a Barcelona per proveir l'establiment de peix i verdura.
A en Berengueras, arran de l'esclat de la guerra civil, li requisaren els camions que tenia. El comitè els hi requisà adduint necessitats bèl·liques. Acabat el conflicte, hagué d'anar fins a la Catalunya Nord per recuperar-los. Atès que era mecànic, els va reconstruir com bonament pogué. I li ensenyà mecànica i el manteniment de vehicles a en Joan Riu.
Acabats els estudis bàsics i amb la formació mecànica i de conducció d'en Berengueras de Prats de Lluçanès, l'any 1949, als quinze anys, en Joan Riu fou llogat per l'Hotel Prudenci de Tona. Conduïa sense carnet el cotxe de l'hotel, un Ford amb remolc, des de Tona a Barcelona per proveir l'establiment de peix i verdura.
Al cap d'un temps entrà a treballar per en Sala de Tona. Marxava amb un camió Ebro d'en Sala cap als pobles del pla de Lleida (Bell-lloc d'Urgell, Mollerussa, Bellpuig, Golmés) on carregava cereal i farratges. Es posà a treballar després a Les Quatre Carreteres de Tona. Feia totes les feines que sortien: reparar vehicles en pana, subministrar benzina i xofer per serveis de tota mena que sorgien.
![Escanear0006[1]](https://farm6.staticflickr.com/5178/5531877798_17cbe4fc85.jpg)
L'any 1955, a vint-i-un anys d'edat hagué de marxar a l'Àfrica, a la ciutat de Ceuta, a fer el servei militar obligatori. Allà coincidí i féu una amistat que s'ha mantingut tota la vida amb en Pere Rosell Lluís, de Torelló, que treballà en la fabricació de làmpades. En el servei militar obtingué el permís de conduir de primera que l'autoritzava a portar camions i autocars. Allà conduí camions Reo i Chevrolet; també Land Rover. Llicenciat del servei miliar, el permís de conduir militar li fou bescanviat per un permís civil. Només hagué de satisfer dues-centes pessetes pel tràmit i taxes del bescanvi del permís de conduir de primera.
En possessió del permís de conduir de primera, en Joan Riu entrà a treballar a Transports Castells de Torelló, una empresa fundada per en Josep Maria Castells. Nascut al mas Suau, una masia de Montfalcó-Murallat, poble de la comarca de la Segarra actualment integrat al municipi de Les Oluges, en Josep Maria Castells aprengué a portar camions en la guerra civil, enquadrat dins l'exèrcit de la República. Acabada la guerra, hagué de fer el servei militar pel fet d'haver estat soldat en l'exèrcit republicà.
En Josep Maria Castells retratat amb uns seus companys davant dels camions de l'exèrcit espanyol que conduïen:
En Josep Maria Castells era molt sagaç i esparpillat pels negocis. Tenia una capacitat extraordinària, un sentit finíssim per portar a terme empreses reeixides. Era un home amb molta seguretat, empenta, caràcter i treballador. També tenia una gran capacitat de lideratge i dots de comandament. El primer camió del senyor Castells que conduí en Joan Riu fou un Sisu amb una caixa de fusta per transports generals. El Sisu fou comprat d'ocasió a Montblanc i muntava una cisterna per transportar vi. En Ramon, l'anterior propietari del Sisu, al costat del camió quan formava part de la flota de Transports Castells:
![n%203%20SISU[1]](https://farm6.staticflickr.com/5079/5908521820_3001b5e481.jpg)
El Sisu equipat amb una nova caixa amb alces:
![Escanear980008[1]](https://farm6.staticflickr.com/5077/5908522494_5d4be32b0f.jpg)
En els anys que treballà per Transports Castells visqué a Torelló. Els primers anys, vivia en un pis del senyor Castells situat a la part superior del garatge on tancaven els camions. En Jordi, el seu ajudant, arribava a les cinc del matí des de la Mambla d'Orís, una colònia tèxtil aixecada en una de les ribes del riu Ter, ben abrigat i amb tapaboques per combatre el fred. Es desplaçava en bicicleta. Mentre en Jordi comprovava els nivells del motor del Sisu i escalfava el motor, en Joan Riu es vestia i baixava per emprendre el viatge.
El Sisu, que tenia un llamp de capó davanter, quan circulava per la carretera de les costes del Garraf havia d'anar amb compte de no xocar amb cap altre vehicles que vingués en sentit contrari quan prenia un revolt. I en alguns revolts, quan el camió girava semblava ben bé que volava sobre el mar.
Mentre visqué a Torelló i la feina ho permetia, els migdies anava al bar l'Havana, del carrer del Pont i regentat per en Vicenç, que era l'amo, on es trobava amb la major part dels transportistes de Torelló. A L'Havana, que era el lloc de reunió de la gent del transport de la vall del Ges, la feia petar amb en Joan Camprubí i Nogué, amic íntim seu i que treballava en la partida de Conanglell en l'extracció i transports d'àrids del riu Ter. En Joan Camprubí, que morí ben jove, als quaranta-cinc anys d'edat, treballà amb carros de trabuc i més endavant amb camions. Els àrids els carregaven i descarregaven a palades. Un dels últims camions que tingué en Joan Camprubí fou un Ebro B45 amb la cabina de color roig.
En Joan Camprubí i un seu treballador carregant àrids a un camió, a Conanglell:
En els anys 1950 el client principal de Transports Castells era l'empresa Filatures Fabra i Coats SA. Marxaven a Alemanya per portar caixes pels fils. I també un viatge a Sevilla i Madrid. Des de Barcelona a Madrid, sense parar-se, trigaven catorze hores. A Madrid, feien quatre viatges a la setmana i descarregaven al carrer Cervantes, a tocar del passeig de La Castellana. I de Vilafanca del Penedès, on residia en Joan Sánchez, un dels millors xofers de Transports Castells, fins a Sevilla, trigaven vint-i-set hores.
Transports Castells carregava carbó a les mines de Fígols i sacs de ciment a la fàbrica que l'empresa Asland tenia a La Pobla de Lillet. El ciment era usat per les obres de la fàbrica que Filatures Fabra i Coats SA tenia a Borgonyà. També treballaven per en Florenci Rifà, de Torelló, un tractant de boscos: carregaven troncs als boscos de Martinet de Cerdanya i Meranges i els transportaven fins un magatzem de fustes ubicat a la plaça de les Glòries de Barcelona. Quan carregava troncs als boscos del Ripollès i la Cerdanya sovint dormia a cal Teyu de Ripoll, un establiment famós per la seva cuina i guisats.
El Pegaso 140 de Transports Castells SA carregat de fil cap a Sevilla:
![Escanear0009-3[1]](https://farm6.staticflickr.com/5175/5570182883_e1ef040d79.jpg)
A l'esquerra, en Joan Sànchez, la seva senyora i el seu fill enfilat al para-xocs del camió, i a la dreta, en Xavier Castells Quintana, fill gran de l'amo, i un conductor, abans d'emprendre un viatge cap a Sevilla:
![Escanear0001[1]](https://farm6.staticflickr.com/5015/5570182805_b8bd04b8bb.jpg)
Alguns dels camions que tingué Transports Castells de Torelló i que conduí el senyor Riu. Un Pegaso Z-207:
Un Pegaso 1031 carrossat per Gocuma de Castelló:
Un Pegaso 165 amb doble eix davanter direccional acoblat pel Taller Escuer de Barcelona i que transportava centrals de telèfons de l'empresa Marconi Española SA de Madrid:
![Escanear0009[1]](https://farm6.staticflickr.com/5180/5536981070_4ff657c6d5.jpg)
Un Pegaso Comet amb acerbi que transportava producte tèxtil:
Un Pegaso 1095 Supercomet amb una caixa del carrosser Sitges:
En els anys 1960, Transports Castells treballà per la companyia Standard Electrica SA: transportaven els tubs de televisors que produïa a un magatzem de la Via Laietana de Barcelona, el director de la qual, era el senyor Llobet. Els tubs de televisors eren destinats a distints fabricants de televisors que hi havia aleshores implantats al país. També tenia uns deu camions que distribuïen els telèfons automàtics arreu de Catalunya.
En Joan Sánchez, un dels millors conductors que tingué Transports Castells de Torelló, a bord del Barreiros 4220, un camió que donà un resultat excel·lent:
Cap a l'any 1973 en Joan Riu, que marxava fins a Isla Cristina, un municipi de la província de Huelva, a carregar caixes d'arengades per un comerç del carrer Reg de Barcelona, patí un greu accident a Saragossa amb un Pegaso de can Castells. Estigué uns quants mesos de baixa.
Cap a la meitat dels anys 1970 es posà pel seu compte. Féu societat amb el seu cunyat, en Quirze Oliva, fill de Tona, i fundaren Transports Oliva Riu. Tenien quatre camions a Tona: un Pegaso 1065 Europa, que compraren nou a can Baulenas de Granollers i disposava de canvi de bola; un Pegaso 165 amb remolc i un Pegaso 200 foren comprats usats a l'empresa tèxtil Tecla Sala SA de l'Hospitalet del Llobregat; i un Pegaso 140 fou comprat també usat a un particular de Vic.
Transports Oliva Riu tenia clients propis i ensems carregava per Transports Pou Prat i Transports Castells. Per en Pou Prat portava paqueteria a Saragossa, Madrid, Albacete, Màlaga i València. Transports Pou Prat fou fundada per dos socis, en Josep Pou Prat, d'Hostalets de Balenyà, i en Josep Pou Hera, de Vic. Aquesta empresa de Vic treballava amb molts agregats o autònoms. I per Transports Castells treballaven per Standard Eléctrica SA.
Al cap d'un anys el Joan Riu i el seu cunyat Quirze Oliva dissolgueren la societat que havien constituït plegats i el senyor Riu continuà l'activitat de transportista pel seu compte. En el curs d'un viatge cap a València, en Joan Riu caigué malalt a Torreblanca, i aleshores, hagué d'abandonar el transport i jubilar-se.
En possessió del permís de conduir de primera, en Joan Riu entrà a treballar a Transports Castells de Torelló, una empresa fundada per en Josep Maria Castells. Nascut al mas Suau, una masia de Montfalcó-Murallat, poble de la comarca de la Segarra actualment integrat al municipi de Les Oluges, en Josep Maria Castells aprengué a portar camions en la guerra civil, enquadrat dins l'exèrcit de la República. Acabada la guerra, hagué de fer el servei militar pel fet d'haver estat soldat en l'exèrcit republicà.
En Josep Maria Castells retratat amb uns seus companys davant dels camions de l'exèrcit espanyol que conduïen:
En Josep Maria Castells era molt sagaç i esparpillat pels negocis. Tenia una capacitat extraordinària, un sentit finíssim per portar a terme empreses reeixides. Era un home amb molta seguretat, empenta, caràcter i treballador. També tenia una gran capacitat de lideratge i dots de comandament. El primer camió del senyor Castells que conduí en Joan Riu fou un Sisu amb una caixa de fusta per transports generals. El Sisu fou comprat d'ocasió a Montblanc i muntava una cisterna per transportar vi. En Ramon, l'anterior propietari del Sisu, al costat del camió quan formava part de la flota de Transports Castells:
El Sisu equipat amb una nova caixa amb alces:
En els anys que treballà per Transports Castells visqué a Torelló. Els primers anys, vivia en un pis del senyor Castells situat a la part superior del garatge on tancaven els camions. En Jordi, el seu ajudant, arribava a les cinc del matí des de la Mambla d'Orís, una colònia tèxtil aixecada en una de les ribes del riu Ter, ben abrigat i amb tapaboques per combatre el fred. Es desplaçava en bicicleta. Mentre en Jordi comprovava els nivells del motor del Sisu i escalfava el motor, en Joan Riu es vestia i baixava per emprendre el viatge.
El Sisu, que tenia un llamp de capó davanter, quan circulava per la carretera de les costes del Garraf havia d'anar amb compte de no xocar amb cap altre vehicles que vingués en sentit contrari quan prenia un revolt. I en alguns revolts, quan el camió girava semblava ben bé que volava sobre el mar.
Mentre visqué a Torelló i la feina ho permetia, els migdies anava al bar l'Havana, del carrer del Pont i regentat per en Vicenç, que era l'amo, on es trobava amb la major part dels transportistes de Torelló. A L'Havana, que era el lloc de reunió de la gent del transport de la vall del Ges, la feia petar amb en Joan Camprubí i Nogué, amic íntim seu i que treballava en la partida de Conanglell en l'extracció i transports d'àrids del riu Ter. En Joan Camprubí, que morí ben jove, als quaranta-cinc anys d'edat, treballà amb carros de trabuc i més endavant amb camions. Els àrids els carregaven i descarregaven a palades. Un dels últims camions que tingué en Joan Camprubí fou un Ebro B45 amb la cabina de color roig.
En Joan Camprubí i un seu treballador carregant àrids a un camió, a Conanglell:
En els anys 1950 el client principal de Transports Castells era l'empresa Filatures Fabra i Coats SA. Marxaven a Alemanya per portar caixes pels fils. I també un viatge a Sevilla i Madrid. Des de Barcelona a Madrid, sense parar-se, trigaven catorze hores. A Madrid, feien quatre viatges a la setmana i descarregaven al carrer Cervantes, a tocar del passeig de La Castellana. I de Vilafanca del Penedès, on residia en Joan Sánchez, un dels millors xofers de Transports Castells, fins a Sevilla, trigaven vint-i-set hores.
Transports Castells carregava carbó a les mines de Fígols i sacs de ciment a la fàbrica que l'empresa Asland tenia a La Pobla de Lillet. El ciment era usat per les obres de la fàbrica que Filatures Fabra i Coats SA tenia a Borgonyà. També treballaven per en Florenci Rifà, de Torelló, un tractant de boscos: carregaven troncs als boscos de Martinet de Cerdanya i Meranges i els transportaven fins un magatzem de fustes ubicat a la plaça de les Glòries de Barcelona. Quan carregava troncs als boscos del Ripollès i la Cerdanya sovint dormia a cal Teyu de Ripoll, un establiment famós per la seva cuina i guisats.
El Pegaso 140 de Transports Castells SA carregat de fil cap a Sevilla:
A l'esquerra, en Joan Sànchez, la seva senyora i el seu fill enfilat al para-xocs del camió, i a la dreta, en Xavier Castells Quintana, fill gran de l'amo, i un conductor, abans d'emprendre un viatge cap a Sevilla:
Alguns dels camions que tingué Transports Castells de Torelló i que conduí el senyor Riu. Un Pegaso Z-207:
Un Pegaso 1031 carrossat per Gocuma de Castelló:
Un Pegaso 165 amb doble eix davanter direccional acoblat pel Taller Escuer de Barcelona i que transportava centrals de telèfons de l'empresa Marconi Española SA de Madrid:
Un Pegaso Comet amb acerbi que transportava producte tèxtil:
Un Pegaso 1095 Supercomet amb una caixa del carrosser Sitges:
En els anys 1960, Transports Castells treballà per la companyia Standard Electrica SA: transportaven els tubs de televisors que produïa a un magatzem de la Via Laietana de Barcelona, el director de la qual, era el senyor Llobet. Els tubs de televisors eren destinats a distints fabricants de televisors que hi havia aleshores implantats al país. També tenia uns deu camions que distribuïen els telèfons automàtics arreu de Catalunya.
En Joan Sánchez, un dels millors conductors que tingué Transports Castells de Torelló, a bord del Barreiros 4220, un camió que donà un resultat excel·lent:
Cap a l'any 1973 en Joan Riu, que marxava fins a Isla Cristina, un municipi de la província de Huelva, a carregar caixes d'arengades per un comerç del carrer Reg de Barcelona, patí un greu accident a Saragossa amb un Pegaso de can Castells. Estigué uns quants mesos de baixa.
Cap a la meitat dels anys 1970 es posà pel seu compte. Féu societat amb el seu cunyat, en Quirze Oliva, fill de Tona, i fundaren Transports Oliva Riu. Tenien quatre camions a Tona: un Pegaso 1065 Europa, que compraren nou a can Baulenas de Granollers i disposava de canvi de bola; un Pegaso 165 amb remolc i un Pegaso 200 foren comprats usats a l'empresa tèxtil Tecla Sala SA de l'Hospitalet del Llobregat; i un Pegaso 140 fou comprat també usat a un particular de Vic.
Transports Oliva Riu tenia clients propis i ensems carregava per Transports Pou Prat i Transports Castells. Per en Pou Prat portava paqueteria a Saragossa, Madrid, Albacete, Màlaga i València. Transports Pou Prat fou fundada per dos socis, en Josep Pou Prat, d'Hostalets de Balenyà, i en Josep Pou Hera, de Vic. Aquesta empresa de Vic treballava amb molts agregats o autònoms. I per Transports Castells treballaven per Standard Eléctrica SA.
Al cap d'un anys el Joan Riu i el seu cunyat Quirze Oliva dissolgueren la societat que havien constituït plegats i el senyor Riu continuà l'activitat de transportista pel seu compte. En el curs d'un viatge cap a València, en Joan Riu caigué malalt a Torreblanca, i aleshores, hagué d'abandonar el transport i jubilar-se.
En Joan Riu Solà, protagonista d'aquesta crònica, i en Ramon Camprubí Fageda:
En Ramon Camprubí Fageda, un cambrer del restaurant Cap del Pont de Manlleu, on esmorzarem, i en Toni Arimany Piella:
En Toni Arimany Piella i en Jordi Costa, dos transportistes d'Osona i de la Garrotxa:
En Pere Rosell i Lluís, un bon amic d'en Joan Riu des que feren plegats el servei militar a Ceuta, en Josep Espelt, en Pesca, i en Jordi Costa, exercint de cap de taula, en l'esmorzar que tingué lloc al restaurant Cap del Pont, a Manlleu:
Restaurant Cap del Pont, a la carretera de Manlleu a la Gleva, a prop del riu Ter, on paren uns quants transportistes de la plana de Vic a esmorzar-hi i dinar:
Ens plau de reportar la biografia d'en Joan Riu i agrair a en Xavier Castells les fotografies de l'empresa de transports familiar que il·lustren la crònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada