En Conrado Camí fou un altre transportista d'Alcarràs. Dotat d'un gran temperament i caràcter, era tot un personatge. De constitució prima, era un home sec, nerviós, enèrgic i actiu. Estrenà nou un Pegaso Comet que comprà al concessionari oficial de Lleida. Feia rutes de mitja distància i transportava principalment farratge, fruita i bestiar. Fou un camioner que només tingué aquest camió, el Pegaso Comet.
El senyor Camí i la seva esposa davant del camió Chevrolet del recader Ramon Codina que cobria la línia d'Alcarràs a Lleida. Les dues famílies vivien costat per costat:
El senyor Camí repenjat a la caixa del seu camió:
Dues fotografies del senyor Camí acompanyat de la seva família al costat del Pegaso Comet:
Aquesta fotografia del carrer Davant d'Alcarràs recull tres camions del poble: el Pegaso Z-206 d'en Josep Maria Sisó Pons (Marcelino), el Pegaso Comet d'en Conrado Camí i el Nazar A de l'Hilario Badia:
El senyor Conrado Camí:
De les anècdotes que protagonitzà el senyor Camí se'n podria haver escrit un llibre. I si l'escriptor Josep Pla hagués tingut la sort d'haver-lo conegut, de ben segur que li hagués dedicat un dels seus Homenots cèlebres. La seva personalitat singular hagués fet les delícies del gran escriptor empordanès.
Hi ha unes quantes anècdotes que reflecteix significativament la personalitat del senyor Conrado Camí. La primera, la seva passió per conduir el seu Pegaso Comet a gran velocitat, malgrat les precàries carreteres dels país en els anys 1960 i 1970 i la poca potència del motor del seu camió. El seu Pegaso Comet era el més veloç de les Terres de Ponent; i si un altre Pegaso Comet gosava avançar-lo per la carretera, s'emprenyava de valent. Per circular veloçment, malgrat el perill que representava, baixava el port de La Panadella cap a Barcelona, ben carregat, amb el camió en punt mort. No patí mai cap accident atès que era un gran professional. Sempre discutia amb els mecànics de la casa Pegaso de Lleida per tal que li instal·lessin al canvi de marxes del seu Comet una marxa més llarga per córrer més. I si marxava cap a Barcelona carregat de vedells amb altres transportistes d'Alcarràs, ell, per descomptat, anava al capdavant. Un personatge irrepetible.
En Josep Dolcet Gòdia, en Surdo per motiu, fou un altre transportista d'Alcarràs que treballà de tractant de farratges. A mitjan anys 1960 començà el negoci de tractant de farratges, estrenant, a tal efecte, un Pegaso 1100 nou que carrossà amb una caixa de fusta dotada amb marquesina. Al costat de la roda posterior, li acoblà al xassís una fona hidràulica -un pistó hidràulic amb una molla que carregava les bales de palla amb una forca fins una altura de quatre metres- que estalviava el temps i la feina de carregar manualment el farratge. Després comprà dos Pegasos més, nous: un Pegaso 1065 i un 1080.
Casat el senyor Dolcet amb la Ester Fo Badia, filla d'un altre tractant de farratges, en Pau Fo Espachs, de cal Català, i germana de la Rosa Fo Badia, casada amb en Mariano Herguido Abardia i mare d'en Claudi i l'Eduard Herguido Fo, el negoci familiar de farratges el continua el seu fill Xavier Dolcet Fo. Farratges Dolcet SL d'Alcarràs és una de les principals empreses catalanes del sector, amb un gran prestigi i reconeixement, que exporta gran part de la producció arreu del món, principalment els països d'Orient Mitjà i, fins i tot, a Xina. Tal capacitat exportadora l'ha erigit com una empresa capdavantera a Catalunya en el sector dels farratges. Treballa amb camions Mercedes Benz i Man.
El Pegaso 1100 d'en Josep Dolcet, en un camp de Vallmanya, carregat de bales de palla amb la fona hidràulica amb destinació a Vila-real, municipi de la comarca de la Plana Baixa:
El senyor Josep Dolcet Gòdia:
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada