En la relació de transportistes d'Alcarràs hem de consignar el senyor Alfonso Santiago. Nascut a Galícia, s'establí a principis dels anys 1960 a Alcarràs, on es casà amb una noia del poble i tingué dos fills, un nen i una nena.
En els primers anys 1960 el senyor Santiago comprà un vell camió amb capó amb el qual féu transports generals: farratges, fruita, materials de construcció i àrids. Treballava en allò que sortia. Amb el temps, i a redós de la febre constructora que hi hagué a la comarca del Segrià en el decurs de la dècada de 1960, es centrà en el transports d'àrids recollits en el riu Segre i materials de construcció. Tingué, més endavant, un Pegaso Z-207 i un Pegaso 1098 Super Comet.
En els primers anys 1960 el senyor Santiago comprà un vell camió amb capó amb el qual féu transports generals: farratges, fruita, materials de construcció i àrids. Treballava en allò que sortia. Amb el temps, i a redós de la febre constructora que hi hagué a la comarca del Segrià en el decurs de la dècada de 1960, es centrà en el transports d'àrids recollits en el riu Segre i materials de construcció. Tingué, més endavant, un Pegaso Z-207 i un Pegaso 1098 Super Comet.
El primer camió del senyor Santiago, ben carregat de farratges:
El senyor Alfonso Santiago:
Els germans Josep Maria i Joan Ribes Selva, de cal Llango, foren tractants de bestiar. Tingueren un petit camionet, fruit segurament de la transformació d'algun antic automòbil dels anys 1920, carrossat amb una caixa de fusta, amb el qual feren trajectes de curta distància. En els anys 1960 i 1970 el negoci familiar funcionà a ple rendiment. Amb un camió Barreiros amb matrícula L-34019, que compraren nou, feren de tractants de vedells a totes les fires d'Espanya. La desaparició prematura d'en Joan Ribes Selva, als trenta anys, comportà el cessament del negoci. El seu fill Joan Ribes Charles, reprengué, al cap d'uns anys, el negoci familiar amb un camió Pegaso 415 per al transport propi de bestiar.
El primer camionet que tingué la família Ribes Selva:
El primer camió que estrenaren nou els germans Josep Maria i Joan Ribes Selva, un Barreiros:
El Sr. Joan Ribes Selva:
El Sr. Josep Maria Ribes Selva:
El Pegaso 415 d'en Joan Ribes Charles, en Joanet:
En German Ibars, cosí de l'Enric Ibars Roigé, en Calores, també fou transportista. En la dècada de 1980 conduïa un Pegaso 1065 d'una empresa de la província d'Osca. Al cap d'uns anys es posà per seu compte com a transportista autònom. Comprà un camió Renault rígid de quatre eixos carrossat amb una gàbia i transportava porcs cap a la fàbrica que l'empresa Oscar Mayer tenia a Saragossa, una feina que també féu el seu cosí Enric.
Persona d'una gran bondat, portà dos cops amb llur camió a en Claudi Herguido des d'Alcarràs fins l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on aquest complia el servei militar. I no el deixà pas a la ciutat de Saragossa; el portà fins l'entrada de l'Acadèmia General Militar. Fou l'únic camió propi que tingué el senyor Ibars.
En Carmelo Muro fou un altre transportista d'Alcarràs. Nascut a Sobradiel, un poble de la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre, província de Saragossa, s'establí a Alcarràs. Treballà per Casals Ribes, una empresa de Soses que extreia àrids del riu Segre, portant un Barreiros Saeta 75 amb un bolquet. A principis dels anys 1970 s'establí pel seu compte com a treballador autònom amb un Pegaso 1065 Europa equipat amb un bolquet. Llur matrícula era L-1748-D. Bàsicament transportava àrids procedents del riu Segre que servia a les obres. El seu fill Francesc, que va seguir el negoci familiar, també treballà de transportista. Va tenir una tractora Pegaso 310 amb banyera i després una tractora Man 4x4.
El Pegaso 1065 Europa d'en Carmelo Muro:
El Sr. Carmelo Muro:
La tractora Pegaso 310 d'en Francesc Muro:
En Lluís Pallarès Riu era fill de Solsona. Abandonà el Solsonès nadiu i fixà llur residència a Alcarràs on contragué matrimoni amb la Tresina de la Modisteta, una dona de molta empenta, treballadora i perspicaç pels negocis. Féu de majorista de fruita. En possessió d'uns magatzems propis, venia fruita arreu d'Espanya. En la campanya de la recollida de la fruita hi havia llargues cues de camions espanyols davant del seu magatzem per carregar la fruita collida al Segrià. El seu marit féu transport de paqueteria i ensems traginava fruita que la seva muller venia. Tingué un Austin matriculat a Madrid que substituí per un Barreiros Super Azor amb la cabina de color blanc.
El senyor Pallarès davant de l'Austin, i dins la cabina del camió en la festa de celebració de Sant Cristòfol:
El Sr. Lluís Pallarès:
Transports Antonio i Jaume Vitores.
Tot va començar l'any 1974, any en què es va fundar l'empresa Antonio i Jaume Vitores C. B. Mitjançant aquesta societat, l'Antonio i el Jaumet, sempre amb el suport de les seves dones, la Neus i la Isabel, van començar a fer treballs agrícoles amb tractors.
Més endavant, van ampliar el negoci i van comprar un Pegaso 1065 Europa, que conduït pel Jaume Vitores Serra, feia viatges d'arena, grava, gra i de qualsevol matèria que es pogués transportar.
Anys més tard, es van incorporar al negoci el Josep Maria i el Raül, fills de l'Antonio i del Jaumet respectivament, i va ser llavors quan, al veure el relleu generacional, van decidir ampliar el negoci mitjançant la compra de de més maquinària, bàsicament, tractors, màquines excavadores i camions.
Anys més tard, es van incorporar al negoci el Josep Maria i el Raül, fills de l'Antonio i del Jaumet respectivament, i va ser llavors quan, al veure el relleu generacional, van decidir ampliar el negoci mitjançant la compra de de més maquinària, bàsicament, tractors, màquines excavadores i camions.
Tot i que de ben jovenets el Josep Maria i el Raül ja conduïen tots els vehicles, quan van tenir l'edat es van examinar i a partir de llavors, l'Antonio juntament amb el Josep Maria portaven les retros mentre que el Jaumet i el Raül conduïen els camions.
Han passat els anys, però Germans Vitores no ha perdut la seva essència. Avui en dia a part de les retros i els tractors, l'empresa té dos camions que continuen fent aquesta tasca de transport.
L'Octubre del 2015 va marxar una part essencial de l'empresa, de la família, el Jaumet. El Sr. Jaume Vitores Serra:
Tot i això, amb l'esforç de tots, propietaris i treballadors, l’empresa continua essent un referent al nostre municipi per la seva empenta i capacitat de treball.
Pegaso 1065 Europa dels germans Vitores:
En Joan Gòdia Charles, en Camats:
Sobre els anys 1960 feia el transport general de la comarca amb un camió petit: transportava ordi, bombones de gas i altres mercaderies d'aquesta mena. Quan es celebrava la Fira Anual de Bestiar de Lleida, els veïns d’Alcarràs hi anaven a comprar, i el Sr. Gòdia n'era l'encarregat de portar els vedells a Alcarràs. Per l'activitat de la distribució del bestiar a les cases comptava amb l’ajut del Sr. Raül Codina Caberol.
En Josep Dolcet, Molí per motiu, fou un transportista que treballà en el sector de la construcció. A cavall dels anys 1960 i 1970, proveït amb un Barreiros Saeta 65, l'únic camió que tingué, servia àrids procedents del riu Segre a les obres i transportava ensems materials de construcció.
Acabem les cròniques sobre els transportistes d'Alcarràs amb una fotografia meravellosa de dos cotxes de línia de Lleida a Alcarràs que ens ha facilitat en Claudi Herguido Fo, aturats a la parada situada davant del bar de cal Català, al carrer Major:
Des d'aquest espai volem agrair el temps i esforços esmerçats pels germans Claudi i Eduard Herguido en la cerca de fotografies dels transportistes d'Alcarràs i llurs vehicles. També l'interès desinteressat dels protagonistes d'aquests articles i les seves famílies que han volgut col·laborar en aquest projecte mitjançant l'aportació de les fotografies que conserven. Ha estat una experiència molt enriquidora i que ens ha proporcionat una gran satisfacció. Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada