Grues muntades damunt de Pegasos.

El mes de març es produeix el canvi d'estació. Malgrat les darreres urpades de fred que el març a vegades presenta, abandonem i ens acomiadem del feixuc i trist hivern i encetem la primavera, amb els seus dies presidits per més llum solar i la temperatura més suau i agradable. El mes que poc a poc la natura reneix deixondint-se de l'hivern. Hi ha l'activitat tènue i vacil·lant dels primers insectes, el vol nocturn dels muricecs, l'arribada de les orenetes i els brots dels arbres.

Els humans també participem de l'alegria primaveral. És l'època que encetem les sortides i escapades els caps de setmana després de l'aturada forçosa imposada per l'hivern. Un ritual que comença amb la Setmana Santa i s'estén fins ben entrat el setembre. A la primavera es celebrem les primeres comunions i proliferen les trobades i encontres de vehicles clàssics de tota mena. 

Les sortides els caps de setmana arreu del país proporciona a vegades troballes inesperades que us alegren el dia. Fa uns dies, a l'aparcament públic que hi ha davant de la rotonda de Vulpellac que condueix a Peratallada, en Miquel Patinyo retratà un Pegaso Comet completament original i que presenta un estat de conservació òptim, talment s'aprecia en les fotografies que li féu:

Aquest Pegaso Comet ben segur que fa molts anys que és del mateix propietari. Manté la matrícula original de la dècada de 1970 sense normalitzar amb el GE castellà de Girona en lloc del GI oficial, propi i genuí. El bolquet fou segurament construït per la família Fluvià. Llurs bolquets són apreciats per la seva qualitat i resistència. També munta una grua Valman que construïa l'empresa Pedro Manero Talleres Valman SA de Saragossa. Les grues Valman eren un bon producte de fabricació espanyola. El constructor suec Hiab SA, inventor de la grua d'auto-càrrega, emprengué una política de creixement basada en la compra d'altres fabricants europeus de grues. Una de les empreses que comprà a Espanya, que tenia un bon nom i prestigi i extensa xarxa comercial i servei post-venda, fou Pedro Manero Talleres Valman SA.

Hiab posà al dia les grues saragossanes Valman; una mera actualització tecnològica. Hiab, en una manifestació d'especialització productiva per plantes, assignà a la fàbrica de Saragossa la construcció de les grues de major capacitat de càrrega, fet que palesa l'alta qualificació del seu personal atesa la complexitat industrial que la producció d'aquesta mena de grues requereix.   

A la demarcació de Girona el representant de les grues Valman era el senyor Jaume Jifra, amb un taller a Sant Julià de Ramis. I el representant de la sueca Hiab era la família Fluvià, propietària de Bolquets Fluvià SL. La desaparició de Valman a favor de Hiab comportà que la família Fluvià esdevingués representant de les grues italianes Fassi. Aquesta empresa familiar italiana ha fet aquests darrers anys un gran esforç tecnològic i de qualitat que els hi ha permès d'equiparar llurs grues amb els dos principals constructors europeus, la sueca Hiab i la austríaca Palfinger. A més, la família Fluvià presta un excel·lent servei post-venda.

El segon Pegaso que hem trobat el mes de març ha estat aquest Tecno carrossat amb un bolquet i que munta una grua. Aparcat a Valldoreix, era carregat amb pals que les empreses subministradores de serveis públics instal·len a les urbanitzacions i sectors rurals. Ocultada enmig dels pals carregats, no hem pogut pas esbrinar la marca de la grua que munta el Pegaso:

La cabina d'aquest Pegaso, successor del Comet, és completament podrida, oxidada. Un fet semblant fóra impensable aleshores en qualsevol cabina d'un altre constructor europeu. Difícilment una cabina d'un camió Man, Mercedes Benz, Volvo o Scania produïda en la segona meitat dels anys 1980 tenia un tal nivell de podrits. Un vici que Pegaso mai sabé resoldre satisfactòriament: 

Com s'aprecia en aquesta goma, el camió fou comprat o en feia el manteniment el Garatge Baulenas SL, concessionari oficial Pegaso a Granollers:

I el tercer Pegaso que hem trobat aquest mes de març aparcat en un voral de la carretera d'Alpens a Berga, en el tram urbà que discorre dins del municipi de Borredà, davant del restaurant Self Dervi, ha estat un Tecno 1223 amb acerbi i una grua forestal amb la seva cadira i el comandament incorporat:

És poc habitual avui dia trobar-se un camió Pegaso dedicat a treballs forestals. ENASA, l'empresa de capital públic que fabricava els camions del cavall alat fa vint-i-tres anys que desaparegué. I quant a la grua, moltes de les grues forestals que munten els camions del país s'han importat de Finlàndia. La importància del sector forestal al país escandinau propicià el sorgiment d'uns quants constructors de grues forestals d'una gran qualitat i solvència. 

Els camions de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA de Ripoll (1962-1976) i l'autocar Nazar d'AUTOS CAMPRUBÍ de La Pobla de Lillet (Berguedà).

La família Tarradellas procedeix d'Alpens, al cantó del Lluçanès. A la segona meitat dels anys 1950, el senyor Paulino Tarradellas va establir-se a Ripoll, una vila d'una gran vitalitat i prosperitat aquells anys per la indústria tèxtil i metal·lúrgica que acollia, on va fundar MADERAS TARRADELLAS SA, una empresa d'extracció de fustes dels boscos del Ripollès i llur transformació en taulons usats en la construcció d'edificis i equipaments de Barcelona i les ciutats properes que, en aquells anys de la segona meitat dels anys 1960, va registrar un gran creixement de la població. Aquesta empresa va treballar principalment en el desboscament dels boscos dels municipis del Ripollès. El negoci va continuar-lo llur fill Joan.

Per desboscar i transportar els taulons produïts en la serradora de l'empresa, al carrer Progrés de Ripoll, davant de l'estació del tren, MADERAS TARRADELLAS SA disposava d'una flota de camions. El senyor Joan Càmara, que està investigant els vehicles del Ripollès mitjançant els censos municipals de vehicles i llurs titulars, elaborats als efectes de girar el corresponent tribut, anualment actualitzats, ha obtingut la relació completa de camions d'aquesta empresa.

El cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll de l'any 1967 consigna els següents camions de MADERAS TARRADELLAS SA:
- Camió Dodge de 5 Tn amb matrícula B-68858.
- Camió Horch de 6 Tn amb matrícula B-130591.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-261987.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-281406.
- Camió Pegaso de 10 Tn amb matrícula B-290603.
- Camió Nazar de 7 Tn amb matrícula B-295.338, que correspon a l'octubre de 1962.
- Camió Nazar de 7 Tn amb matrícula B-313024, que correspon al mes de març de 1963.

No disposem pas de fotografies dels camions de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA. En Joan Càmara ens ha informat que el manteniment i reparació d'aquests camions anava a càrrec del taller del senyor Jaume Pradell i Soler, representant dels vehicles Barreiros a la comarca del Ripollès.

Per causa del seu prestigi com a excel·lent mecànic, plenament acreditat, el senyor Jaume Pradell va fer una bona escampada de camions Barreiros pel Ripollès. Els clients els adquirien per la confiança del servei post-venda. S'explica l'anècdota que tan aviat com arribava un camió o autocar al seu taller, pel soroll del motor el senyor Pradell ja intuïa la pana que calia reparar. I s'equivoca pocs cops.

Atès que els camions de MADERAS TARRADELLAS SA eren per costum sobrecarregats, una pràctica molt estesa aquells anys, els treballs de manteniment i reparació dels camions al taller del senyor Pradell eren constants. A vegades, calia anar a bosc a reparar un camió espatllat. Quan es produïa aquest fet, el senyor Tarradellas proveïa de fato als mecànics que havien d'anar a bosc a reparar el camió espatllat. 

El senyor Càmara recorda que aquests dos camions Nazar muntaven la cabina B, idèntica al Nazar que us presentem, de l'empresa Transports Font, de Manlleu, carrossat amb una caixa de transports generals de fusta, quina fotografiat ens ha facilitat en Pere Liu i Vila, bon amic del senyor Font:

Aquest camió Nazar B estava motoritzat amb un motor Perkins importat del Regne Unit, possiblement el millor motor disponible a Espanya aquells anys. En Pere Liu i Vila, cap de mecànics de la casa Nazar a les comarques gironines, recorda que a Girona en van córrer tres d'aquests camions amb el motor Perkins anglès.

Del cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll de l'any 1971, de l'empresa MADERAS TARRADELLAS SA, hi havia aquests altres camions: 

- Camió Barreiros de 5,8 Tn amb matrícula GI-97757. 

- Camió Pegaso de 21 Tn amb matrícula B-784.939. 

- Camió Pegaso de 11 Tn amb matrícula B-788706.

El senyor Joan Càmara ens ha facilitat una dada de gran interès que també reportem. La matrícula de l'autocar Nazar de 36 places (35 places més la del conductor) que tenia l'empresa Autos Camprubí, de La Pobla de Lillet: GI-38913, del setembre de 1962. Autos Camprubí explotava juntament amb Autocars Mir, de Ripoll, la linia regular de la Pobla de Lillet-Gombrèn-Campdevànol i Ripoll. Catàleg de l'autocar Nazar de trenta-sis places que conserva el senyor Àngel Vilar, de la Bisbal d'Empordà:

Agraïm al senyor Joan Càmara les dades obtingudes del cens de vehicles de l'Ajuntament de Ripoll, el qual és extensiu al senyor Pere Liu per la fotografia del camió Nazar de l'empresa Transports Font, de Manlleu, atesa la dificultat de trobar material d'aquesta mena. 

Records d'Alpens, a cura d'en Francesc Mas.

Alpens és un bonic poble amb carrers i cases de pedra, curosament restaurades, de la comarca d'Osona. Tanmateix, llurs veïns es senten de la comarca del Lluçanès, mai reconeguda administrativament, que s'estén en un altiplà entre Vic i Berga.

També és conegut Alpens per un fet històric, la batalla d'Alpens, ocorreguda en la tercera Guerra Carlina. El 9 de juliol de 1873 van enfrontar-se les tropes del govern liberal sota les ordres del brigadier Josep Cabrinetty i Cladera amb les tropes carlines comandades pel general Francesc Savalls i Massot.

Segons sembla, el brigadier Josep Cabrinetty i Cladera es trobava a Prats de Lluçanès amb un destacament de 1.200 homes i fou informat que a un mas proper hi havia el germà del pretendent Carles, l’infant Don Alfons, acompanyat de la seva muller, Maria de las Nieves de Braganza de Borbón. Aleshores, valent com era, decidí d'arribar-s'hi per a aplicar-los-hi la pena capital. Tanmateix, la informació era falsa i els carlins volien parar-li una emboscada.

Assabentat el general Savalls de l'arribada del brigadier Cabrinetty amb els seus homes a Alpens, els carlins van esperar-lo amagats al poble. Cabrinetty va entrar a Alpens, i un cop va adonar-se que era un parany, els seus homes van començar a fugir cames ajudeu-me. Cabrinetty, en lloc de recular, va avançar per a donar confiança i valor als seus homes. La seva acció fou breu. Un tret carlí disparat des d'una casa va matar-lo. L'indret exacte on va caure mortalment ferit el brigadier Cabrinetty és recordat amb una creu.

A través de l'alcaldessa d'Alpens, la senyora Montserrat Barniol, vaig conèixer al senyor Francesc Mas, un historiador apassionat dels pobles i la gent de la comarca del Lluçanès, que ha aplegat durant anys mercès a una labor constant, metòdica i intensa nombrosos records, històries i anècdotes de la gent d'aquesta contrada. Part d'aquest material és constituït per fotografies antigues.

Les fotografies que ha recollit en Francesc Mas són el resultat d'uns quants anys de feina anant casa per casa dels veïns d'Alpens demanant-los si li podien ensenyar fotografies familiars, majorment de bateigs i casaments. De tant en tant apareixia alguna joia fotogràfica. Aquesta feina el senyor Mas va dedicar-hi un munt d'hores de feina d'escanejar i de xerrar, ja que normalment cada fotografia anava acompanyada de la seva explicació i d'anècdotes.

Gràcies a aquesta labor, en Francesc Mas va tenir coneixement d'un munt de tradicions i fets avui ja desapareguts. El resultat de tot plegat és un abundós arxiu fotogràfic d'unes set centes fotografies que abraça des de l'any 1880 fins el 1975, inclosa una fotografia d'una persona que va participar com a soldat a la Batalla d'Alpens l'any 1873.

La Dolors Terradellas, filla d'Alpens, recorda alguns dels transportistes que hi havia a Alpens als anys 1940 i 1950. En Tremulosa i en Pretcai feien transports generals. Els germans Tremulosa tenien un camió vell i capolat amb un gasògen. Altres dos transportistes, en Plans i en Suriñach, anaven a bosc i transportaven troncs.

De les fotografies recollides pel senyor Mas, n'hem seleccionat les següents que s'ajusten a la temàtica d'aquest bloc, de recerca i difusió dels transportistes catalans. La primera és el carrer Placeta, d'Alpens, de la col·lecció del senyor Francesc Mas:

Aquesta altre fotografia, de l'arxiu de l'Ajuntament d'Alpens, són uns veïns d'Alpens d'excursió amb un cotxe de línia de la "La Sanquircense de viajeros":

El senyor Josep Fornell i Doya fotografiat l'any 1939 davant d'un seu camionet. El senyor Josep Fornell amb la seva muller havien regentar el casino d'Alpens, que era el cafè del poble. Aquesta fotografia pertany a l'arxiu de l'Ajuntament d'Alpens per cessió de la família Fornell-Leyes:

Entrada al poble d'Alpens pel Ramal als anys 1920. Fotografia de l'Ajuntament d'Alpens:

Fotografia del primer cotxe que hi va haver a Alpens, propietat del senyor Josep Fornell Doya. Aquesta fotografia, datada a començaments dels anys 1930, pertany a l'Ajuntament d'Alpens per la cessió de la família Fornell-Leyes:

Els senyors Joan Mas Planas i Joana i Trini Albis Vives, estiuejants d'Alpens, arriben al Ramal amb el cotxe de línia de la Sanquircense de Viajeros el dia 17 de setembre de 1970. Aquesta fotografia pertany a la col.lecció d'en Francesc Mas:

Un tractor arrossegant una màquina de batre. Arxiu Ajuntament d'Alpens:

Traginers fotografiats davant de la Fonda d'Alpens cap a l'any 1920. El calçat que duien, els esclops, es feia a Alpens. (arxiu Ajuntament d'Alpens):

Alpens era un poble que es feien esclops. Fotografia de la producció d'esclops davant d'una casa de la cantonada del carrer de Dalt amb la carretera de Berga, just davant de La Sati:

En Francesc Mas va saber per coneixement oral que a la bauma de Pausa, fins poc abans de la guerra civil, hi vivia una família que es dedicava a la fabricació d'esclops. A mitjans dels anys 1980, en Francesc Mas amb d'altres companys van fer una excavació arqueològica a la bauma de Pausa i van trobar-hi un gruix d'uns quaranta centímetres de carbó amb que s'enduria la fusta escalfant-la al foc. Per tant, es va poder confirmar que en aquella bauma s'havien fabricat esclops.

El carreter Josep Bernadet Soler, El Ferreró, fotografiat circulant amb llur carro carregat de troncs per un carrer d'Alpens l'any 1985. Aquesta fotografia fou cedida per la senyora Dolors Portell Viñas:

Uns veïns d'Alpens fotografiats en una excursió a Montserrat amb els cotxes de la línia de la Sanquircense de Viajeros. Fotografia cedida pel senyor Ramon Casademunt Heras, de Cal Micaló:

Fotografia d'un tractor al Ramal d'Alpens, cedida pel senyor Ramon Vall Plans (La Vall):

Volem agrair al senyor Francesc Mas i Solé, a la senyora Montserrat Barniol, alcaldessa d'Alpens, i la Dolors Terradellas la informació i fotografies facilitades per redactar aquesta crònica d'uns temps pretèrits.