Recull de transportistes d'Alcarràs 1950-1980 (IV).

Un altre transportista d'Alcarràs fou en Josep Maria Sisó Charles, en Quica de motiu. Era fill de pagès, de cal Quica. De ben jovenet treballà pel seu oncle, en Ramon Charles, germà de la seva mare i tractant de farratges. Els tractants de farratges, atès els pocs camions que hi havia en els anys 1940 i 1950, tenien camions propis per transportar la palla i userda que comercialitzaven.

El senyor Charles tenia un camió vell amb què transportava els farratges que comprava als pagesos i venia als seus clients. El senyor Sisó primer féu d'ajudant i en possessió del permís de conduir de primera, portava el camió vell del seu oncle, en Ramon Charles.

Dues fotografies del camió del senyor Ramon Charles, ben estibat de bales de palla:

 

 

En els anys 1940 i 1950 era usual que a la costa de Castellolí, per coronar el port dels Brucs, els camioners, per la poca potència dels motors dels camions, deixessin part de la carrega a Castellolí i remuntessin el coll amb mitja carrega. Arribats a la carena, descarregaven la carrega i buits recollien la resta de la càrrega. Tals eren les condicions en què es feia la feina de transportista en la postguerra.

Quan es casà, el senyor Sisó es posà pel seu compte com a transportista autònom. Eren uns anys que el transport tenia un bon avenir, hi havia feina i bones perspectives. Les lletres de canvi assumides amb la compra d'un camió es podien pagar mensualment i mantenir la família. No hi havia horaris no vacances. Estrenà nou un camió Barreiros Saeta 75 que comprà al concessionari oficial de Lleida. El motor causà molts de problemes fins que uns enginyers de la Barreiros, vinguts expressament de Madrid, li canviaren el motor. Feia transports generals i farratges. Traginava bales de palla a les vaqueries de la ciutat de Barcelona. El Barreiros fou venut a un ramader d'Alcarràs que el transformà en un remolc agrícola.

El Barreiros Saeta 75, el primer camió que tingué el senyor Josep Maria Sisó:

El segon camió que comprà el Sr. Sisó fou el Pegaso 1065 Europa de l'Antoni Mora, amb matrícula L-40722 i carrossat amb una caixa de fusta per transports generals. Li acoblà, a la caixa, una marquesina per transportar farratges. És recordat com el millor camió Pegaso que ha tingut mai la família Sisó. Donà un rendiment excel·lent. Treballà fins l'any 1990.

El Pegaso 1065, propietat del senyor Sisó, amb la cabina groga amb franges marrons i la caixa de fusta blava que eren els colors originals que presentava quan el tingué el senyor Antoni Mora, llur primer amo:

El Pegaso amb la combinació de colors blanc i blau aplicada per la família Sisó. En Josep Maria Sisó Serra, dret damunt el para-xocs:

Amb el Pegaso 1065, que conduïa el senyor Sisó, transportaven farratges i vedells. La caixa de fusta que muntava el camió, amb alces, arquets i una marquesina al cim de la cabina, li permetia fer les dues menes de transports. Recollien vedells a les tres províncies de l'Aragó i també a Sòria (Castella) i els transportaven fins els escorxadors dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'escorxador de Barcelona era aleshores aixecat a prop de la plaça Espanya. El gran espai que ocupava avui dia és la plaça de l'Escorxador, una gran zona verda. En Josep Maria Sisó Serra, el seu fill, llicenciat del servei militar obligatori, conduí un temps aquest camió. A les darreries dels anys 1980, el seu motor de cent setanta cavalls de potència era una mica justet.

La família Sisó tingué després dos altres Pegasos, comprats d'ocasió i equipats amb motors de dos-cents seixanta cavalls de potència. Muntaven unes gàbies per transportar bestiar. Amb aquests camions, voltaven l'Aragó i el nord del País Valencià per carregar vedells que transportaven als escorxadors de l'àrea metropolitana de Barcelona: 

El cinquè camió que comprà la família Sisó fou un Pegaso Tecno nou al concessionari oficial de Lleida. També fou carrossat amb una gàbia de transport d'animals vius. Els tres camions Pegaso que tenia els senyors Sisó a principis dels anys 1990:

El senyor Sisó, amanyagant un gos, davant del Pegaso Tecno:



El Pegaso Tecno al costat del Pegaso doble direcció:






El senyor Josep Maria Sisó Charles:

Del manteniment i reparacions del Pegaso se n'encarregava en Ramon Ticó, representant oficial de la Pegaso a Mollerussa. I en Joan Ribes García, en Llango, quan es vengué el Avia 9000, treballà de xofer per la família Sisó.

El seu fill Josep Maria Sisó Serra, que s'incorporà a l'empresa tan prompte com es llicencià del servei militar, ha succeït a son pare en el negoci familiar de transport de bestiar. Fa uns anys es vengué el Pegaso Tecno i ha treballat amb tractores Daf, Mercedes Benz i Volvo. Cada dia fa la ruta des del Segrià fins a Mercabarna amb una moderna tractora amb el semiremolc carregat de vedells, circulant per l'autovia A2: 



Camió amb què treballa actualment el senyor Josep Maria Sisó Serra, una tractora Volvo:



Continuarà.

Flota actual de Transports Corominas SL de Salt.

La família Corominas ens ha facilitat les fotografies de les tractores i semiremolcs que actualment integren la flota de Transports Corominas SL, aparcats al pati de la nau que l'empresa té al polígon industrial Torremirona de Salt.

Són unes modernes tractores de les marques Scania i Man -també hi ha una tractora de la casa Daf- amb les quals donen servei als seus clients. Com ja expressàrem en els articles anteriors dedicats a aquesta empresa, la seva política, d'una gran utilitat en els temps actuals, ha estat de disposar sempre de vehicles moderns i fiables. El transports de mercaderies per carretera arreu dels països europeus exigeix disposar dels millors camions del mercat i de bons xofers. S'ha d'evitar, en la mesura que sigui possible, de trepitjar els tallers de reparacions.

Una tractora Scania i dues Man, dos constructors de camions controlats pel grup Volkswagen:

I les dues tractores Man, una més moderna que l'altre, atès que la compra de vehicles es produeix de manera esgraonada en funció de les necessitats de cada moment i dels plans d'amortització dels vehicles establerts d'antuvi per l'empresa. Avui dia, amb els marges amb què treballen els transportistes, el control de tota mena de costos és un capítol fonamental per garantir la viabilitat i continuïtat de les empreses de transports:  

Les tres tractores arrenglerades al pati de l'empresa:





I una tractora Daf amb llur semiremolc:

Amb aquest article, sobre les tractores amb què avui dia treballa Transports Corominas SL, finalitzem la història d'aquesta empresa familiar de transports de Salt que el senyor Joan Corominas i Darné fundà l'hivern del 1959, l'any del pla d'estabilització econòmic que impulsà l'economia espanyola i originà el miracle econòmic espanyol de la dècada de 1960, amb la compra d'un camió Chevrolet amb motor de benzina a un constructor de Caldes de Malavella, la història del qual és l'espill que reflecteix la història de la major part d'empreses de transports familiars del país, amb les vicissituds i bons moments que han experimentat. 

Volem agrair a la família Corominas l'interès en recollir la història de l'empresa de transports, la qual està actualment dirigida per la segona generació.

Transports Joan Corominas SL de Salt (IV).

Un dels principis bàsics que implantà la Unió Europea, des dels seus inicis, fou la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals. I les autoritats europees a través dels organismes que s'han dotat han sancionat les legislacions internes dels respectius països membres que obstaculitzava l'exercici d'aquests drets reconeguts a tots els ciutadans europeus. Aquest dret, que té per exemple conseqüències directes en la legislació interna dels estats membres que regula la contractació administrativa amb el dret a presentar-s'hi qualsevol empresa europea, ha permès crear un gran espai de llibertat de moviments per a més de tres-cents milions ciutadans europeus. I un pas més per fer efectiva aquesta integració ha estat la desaparició de les monedes nacionals en favor d'una moneda única europea, l'euro.  

Aquesta llibertat de circulació tingué en el sector del transport a casa nostre dues conseqüències directes, les quals en el curs dels anys han guanyat pes: l'augment del trànsit de mercaderies dins de l'espai europeu, executada principalment amb camions i trens, i l'establiment a casa nostra de transportistes d'altres països europeus.

Transports Corominas SL coneixia bé el sector del transport a Europa. A principis dels anys 1980 feia transport internacional arreu dels països europeus amb una tractora Dodge C38T que equipava un motor de tres-cents cavalls de potència.

Amb l'ànim d'atendre el creixement de la feina que es produí en el context dels anys de bonança econòmica que visqueren els països europeus en el període comprès entre l'any 1986 i l'any 1992, Intereco SL, operador logístic constituït el 1988 per a qui Transports Corominas SA, que li traspassà la clientela, treballava en règim d'exclusivitat, llogà uns quants transportistes autònoms portuguesos. Un d'aquests transportistes tenia una tractora Pegaso Tecno amb matricula portuguesa.

Fotografies de la tractora Pegaso Tecno matriculada a Portugal d'un transportista que treballava per Intereco SL:

Dues tractores Scania que també treballaren aquells anys per Intereco SL:

Tres tractores portugueses de les cases Volvo, Renault i Daf que també treballaren en el transport internacional per compte de Intereco SL:

Els camions portuguesos que treballaven per Intereco SL fotografiats en un solar:

Aquells transportistes portuguesos, com també ho eren els espanyols, eren uns bons professionals que coneixien l'ofici. A més, l'entesa era facilitada per la similitud que la llengua portuguesa presenta amb el català i el castellà, els punts d'afinitat que compartien i una mentalitat propera. Eren gent discreta i treballadora que sabia bellugar-se per tots els països europeus.

La contractació de transportistes portuguesos autònoms per part de Intereco SL fa més de vint-i-cinc anys no té cap paral·lelisme amb la presència massiva de conductors procedents dels països de l'Europa de l'Est que treballen en les grans empreses de transport espanyoles, i també d'algunes grans flotes catalanes, produït aquests darrers anys, amb unes condicions laborals i salarials precàries que són una manifestació més de la profunda crisi que pateix aquest sector.

La façana de la casa del carrer Àngel Guimerà 116 de Salt, que acollia el garatge on Transports Corominas SL hi tancava llurs camions, i la residència dels amos a la primera planta:






Interior del garatge:



La major grandària dels camions i les restriccions imposades per l'Ajuntament a la circulació de camions dins del casc urbà de Salt comportà el trasllat del garatge al polígon industrial de Torremirona, també a Salt, actuació que abordarem en un proper article. 

Algunes fotografies de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona celebrada l'any 1965.

L'edició de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona celebrada l'any 1965 tancava una època: les fires internacionals que aplegaven tots els sectors productius d'un país. Aquest format, ideat a la segona meitat del segle XX, havia esdevingut obsolet. Era impossible d'encabir en un espai tots els expositors que participaven en una fira de mostres.

Davant d'aquesta realitat va optar-se per celebrar fires sectorials on hi participaven les empreses del respectiu sector, fos el químic, tèxtil, metal·lúrgic o de l'automoció. Juntament amb la celebració de fires industrials, s'han desenvolupat i consolidat fires de participació massiva com ho ha estat de sempre el Saló de l'automòbil.

Aquests anys, Construmat, dedicada a la maquinària i material de construcció, i el Barcelona Meeting Point, on hi participen les promotores i Administracions que oferien habitatges i sòl, han gaudit de molta requesta en edicions anteriors. La crisi econòmica ho ha capgirat tot. Nous temps, noves fires.

La fira Internacional de mostres del 1965 fou la última en la qual hi participaven tots els sectors conjuntament. L'edició del 1966, per bé que conservava la seva denominació tradicional de Fira de Mostres, no van participar-hi tots els sectors econòmics plegats. El sector de l'automòbil, de molta anomenada i participació, va tenir la seva fira específica. Igualment va succeir amb els altres sectors.

Inauguració de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona de l'any 1965, amb les autoritats retratades a l'entrada del recinte firal, a tocar de les dues torres venecianes:

Algunes autoritats acompanyats de les respectives parelles fotografiades en els actes d'inauguració de la Fira Internacional de mostres del 1965:

L'empresa Barreiros presentava el Barreiros Centauro, equipat amb un bolquet, per cobrir la gamma d'obres:

Visita de les autoritats i gent principal, còmodament asseguts en un carretó elèctric:



Uns seminaristes passejant enrioladament davant de l'estand dels camions nordamericans Mack:

L'edició de la Fira de Mostres del 1966 palesaria l'especialització i importància creixent d'aquests esdeveniments, talment ja s'havia produït amb les fires de mostres dels països de l'Europa Occidental.

La Fira Internacional de mostres de Barcelona celebrada el 1963.

La Fira Internacional de mostres de Barcelona, de l'any 1963, va continuar amb l'empenta de les dues edicions anteriors. Les empreses més importants del país hi participaven presentant llurs novetats. Hi havia deler per comprar els primers electrodomèstics i consumir com la resta de ciutadans europeus.

Els estands de la Fira Internacional de mostres de Barcelona eren majorment ocupats per empreses espanyoles car les quotes assignades d'importació de productes estrangers i els alts aranzels que calia satisfer impedien la lliure circulació de mercaderies.

Per contra, sis països europeus havien constituït l'any 1957 la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, amb l'objectiu de crear un mercat comú del carbó i l'acer que comportava la supressió d'aranzels i subvencions per part dels països integrants envers les respectives indústries nacionals. Les conseqüències eren més competència d'aquests dos sectors amb uns preus més ajustats i major abastiment.

Una fotografia de la confluència de l'avinguda de la Reina Maria Cristina i l'avinguda de Rius i Taulet:

El recinte firal de Montjuïc amb la font màgica i l'avinguda de la Reina Maria Cristina, curulla dels estands d'expositors que participaven en aquest esdeveniment:

Acte d'inauguració de la Fira Internacional de mostres de Barcelona de l'any 1963, amb la presència de les autoritats. A la dreta, l'estand d'Henschel, amb la seva columna:

L'estand exterior dels camions Saurer:

Una altre fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, amb les torres venecianes, des del terrat d'un dels pavellons del recinte firal:

Estands de maquinària tèxtil:



L'estand de l'empresa Borgward Iso Española SA, amb els camions que hi presentava:





L'estand dels camions i tractors HANOMAG BARREIROS:



L'estand de l'empresa de Tàrrega, Ros Roca SA, fabricant de remolcs i carrosses agrícoles:

L'avinguda de la reina Maria Cristina amb alguns dels expositors que participaven en aquesta fira de mostres:

L'estand dels camions i autocars Pegaso, al capdamunt de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, a tocar de la font màgica de Montjuïc:

Estand interior dels fabricants de components i peces per a la indústria automobilística:



Estands d'alguns fabricants d'autos que participaven en aquesta fira de mostres:

El 1963 no va ser pas una excepció en la consolidació de la Fira de mostres de Barcelona com el gran esdeveniment firal de l'estat espanyol. L'impuls de l'economia catalana a redós de la seva indústria retenia una de les poques activitats de transcendència econòmica i social en aquella Barcelona esllanguida i dissortada.