Encontre el 27 de juny de 2015 al pla de Lleida: fotografies del Museu de l'Automoció Roda Roda (i IV).

En els panys de les parets del museu Roda Roda hi penja publicitat de tota mena relacionada amb el món de l'automoció: vehicles, pneumàtics, olis. També hi ha unes fotografies que ens han cridat l'atenció i exposem en aquest article.

La sala de descans del museu, moblada amb els seients d'autobusos de fa trenta anys, força durs i incòmodes, les parets són decorades amb fotografies d'alguns dels autobusos que hi hagué a la ciutat de Lleida.  El primer autobús urbà de la ciutat de Lleida, importat d'Alemanya: 

Una opció desestimada per les autoritats de l'època fou la d'autobusos amb la porta posterior; l'Ajuntament de Tarragona en tingué uns quants, d'autobusos amb la porta situada a la part posterior:

Dos autobusos urbans equipats amb rodes massisses, fotografiats en la segona meitat dels anys 1920:

Treballadors de l'empresa d'autobusos de la ciutat de Lleida en una excursió a Pinyana l'any 1930. Es desplaçaren en un dels vehicles de la pròpia empresa, el qual feia publicitat del vermut Martini & Rossi:

En els anys 1950 la ciutat de Lleida tingué autobusos Mercedes Benz. El cotxe número 13, que feia publicitat del licor Chartreuse, amb el volant a la dreta, n'era un. El representant de Mercedes Benz a la província de Lleida, durant una colla d'anys, fou el senyor Eduardo Velasco, que tenia també la concessió de la distribució dels carburants -benzina i gasoli- que comercialitzava el monopoli estatal Campsa i antic amo de l'edifici que avui dia acull el museu Roda Roda:

Un altre autobús carrossat damunt d'un xassís Mercedes Benz:



A la part posterior del cotxe hi havia la porta d'accés al cotxe i la cobradora:

En la segona meitat dels anys 1960 es compraren autobusos urbans fabricats per l'empresa Barreiros de Villaverde. Les autoritats locals de l'època retratades davant dels autobusos aparcats al turó de la Seu Vella, el campanar de la qual emergeix al fons de la imatge. La catedral o Seu Vella de Lleida, un dels edificis religiosos més remarcables del país, ha estat greument danyada en els successius episodis històrics que ha protagonitzat la ciutat de Lleida. La restauració endegada fa unes dècades n'ha recuperat part del seu esplendor: 

Les cobradores dretes davant dels nous autobusos el dia de la seva presentació oficial:

Els mecànics que feien el manteniment i les reparacions dels autobusos urbans de Lleida:

Usuaris dels autobusos urbans de Lleida fent cua en una de les parades per accedir a un dels cotxes que feia la línia de circumval·lació de la ciutat:

I en una de les parets de la sala on s'exposen els cotxes d'època és guarnida amb fotografies de benzineres i concessionaris de cotxes de la ciutat de Lleida dels anys 1950 i 1960. 

Un dels pocs automòbils que hi havia als anys 1950 omplint el diposit de benzina en un sortidor de l'època, el qual es pot qualificar, sense exagerar, de petita obra d'art:

Dues imatges de la mateixa benzinera amb els sortidors per a camions i per automòbils i motocicletes. El camió de la primera fotografia, la marca del qual desconeixem, equipava la típica caixa de fusta amb alces per transports generals molt en boga aleshores per la diversitat de càrregues que admetia: sacs, caixes de fusta, farratges, gra, etc:    

I en aquesta fotografia un Pegaso 140 dièsel omple el tanc de gasoli en el sortidor de camions:



Una altre benzinera de concepció i construcció més modesta:

Meravellosa benzinera del Servicio Estación, amb els restaurants, hotels i garatges al servei dels intrèpids transportistes i automobilistes:

En els anys 1960, la millora de les condicions de vida era perceptible en la renovació del parc automobilístic, renovació en què l'empresa pública Seat, fabricant del models Seat 600 i 1500, hi jugà un paper principal:

Dues noies assegudes en una motocicleta Vespa. Al fons, un Seat 600:

I la fotografia que més ens ha agradat. El concessionari Renault, amb el seu rombe característic, i tres camions Pegaso aparcats al seu costat: un Z-206 amb llur caixa de fusta amb alces, un 1031 amb una vela que cobreix la caixa i un altre Pegaso fent gasoli a la benzinera:

Aquest és el darrer article de la trobada celebrada a Lleida el passat 27 de juny de 2015, la qual fou possible per iniciativa d'en Claudi i de l'Eduard Herguido Fo. Ben aviat exposarem més transportistes del pla de Lleida.

Reparacions i construccions de carrosseries en el taller de CARROSSERIES VERT de Girona (1962-1980).

A finals dels anys 1950, amb la millora de la situació econòmica, en Josep Vert va prendre una decisió de gran importància. La construcció d'un modern taller per a la fabricació i transformació de carrosseries i reparacions de planxa als afores de la ciutat de Girona. El senyor Vert, capdavanter en la construcció de carrosseries metàl·liques seguint les innovacions dels carrossers francesos, va adoptar el nom comercial de VERTMETAL per a les carrosseries que fabricava. 

En l'entrevista del periodista Joan Trillas al senyor Vert publicada al diari El Punt, hi exposava els motius de llur trasllat de Torroella de Montgrí a Girona: la facilitat en trobar personal qualificat i les comunicacions de la ciutat de Girona en uns anys en què la xarxa de carreteres era insuficient i precària. Segurament que el local de Torroella de Montgrí era petit per poder atendre tots els encàrrecs de feina que es van produir a finals de la dècada del 1950 i, més accentuadament, a partir dels anys 1960.

La construcció d'aquest taller amb unes oficines i habitatges a la part superior va suposar una gran inversió per a la família Vert. El seu prestigi i una clientela fidelitzada per la qualitat de les carrosseries metàl·liques que fabricaven eren la millor garantia per tirar endavant. Són els anys que s'abandona poc a poc la construcció de carrosseries d'autocars centrant el negoci en les carrosseries de camions  i carrosseries especialitzades com les caixes frigorífiques i aparadors ambulants. 

La llicència d'activitat per a la fabricació i transformació de carrosseries per autocars, camions i furgons, i reparacions de planxa de tota mena, se li va concedir al senyor Vert el dia 7 de desembre de 1961. Atès que les obres de construcció de la nau van endarrerir-se, es va ampliar el termini per a l'inici d'aquesta activitat fins el 17 d'octubre de 1962. Els mesos de gener i febrer de 1962 es va començar l'activitat industrial en aquesta nau.   

Fotografia del taller rectangular de CARROSSERIES VERT a la ciutat de Girona. En primer pla, la nau rectangular i, al fons, les oficines i els habitatges:

Furgons Sava amb unes carrosseries d'aparador ambulant al costat del taller. Al fons, l'edifici alçat que acollia les oficines i els habitatges:

Les oficines de Carrosseries Vert amb el carrer pendent de completar-se la urbanització:



El carrer on afrontava el taller de Can Vert, amb un furgó carrossat estacionat al mig:



Dos Land Rover amb caixes de repartiment de begudes davant del taller de Carrosseries Vert:

Fotografies de l'interior de la nau de Carrosseries Vert, un espai diàfan amb dues portes per l'accés i eixida dels vehicles. Camions Pegaso 1031 i Z-206 que havien de ser carrossats:

Construcció d'unes carrosseries a mida sobre uns furgons Sava-Austin:



Camions, furgons i autos dins de la nau:



Uns operaris treballant dins del taller de Can Vert:

El 10 d'abril de 1980 va jubilar-se el senyor Josep Vert i Planas i el 30 d'abril de 1980 va cessar l'activitat industrial de Carrosseries Vert al taller de Girona. Sobre les causes del tancament de l'empresa, n'hi ha dues de principals: la greu crisi econòmica d'aquells anys i la competència ferotge que les grans empreses com ENASA-Pegaso imposaven als petits carrossers que exigia un gran capital i inversió per poder carrossar vehicles, amb l'ofegament que això suposava per a les petites empreses. Agraim al senyor Miquel Graells i Vilarrodona i a en Jordi Planas la informació sobre el senyor Vert i l'empresa carrossera que va fundar.

Les primeres carrosseries construïdes al taller de Carrosseries Vert de Girona (Gironès).

Entre els mesos de gener i febrer de 1962 es va iniciar l'activitat productiva al nou taller de Carrosseries Vert a Girona. La construcció de carrosseries d'autocars i autobusos, d'una gran importància als anys 1940 i 1950, havia minvat considerablement. En Josep Vert ho havia compensat especialitzant-se en la construcció de caixes metàl·liques tancades, incloses les refrigerades, i carrosseries especials per a furgons.

Carrosseries de camions a la nau de Girona. Un dels clients de Carrosseries Vert era l'empresa làctica Danone:

Una estructura metàl·lica d'una carrosseria:



Construcció d'unes carrosseries per uns furgons Sava:

Uns Pegasos 1031, model efímer de transició entre el Pegaso Z-207 i el Comet,  pendents de ser carrossats:

Uns furgons carrossats per Can Vert, acabats per ser lliurats: 

En properes cròniques ens endinsarem en les carrosseries produïdes per en Josep Vert, una activitat extraordinària i apassionant, plena de dificultats, en la qual va excel·lir i que reflecteix l'evolució de les carrosseries a Catalunya els darrers setanta anys.