Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ebro D700. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ebro D700. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 d’octubre del 2014

Fitxers de vehicles comercials i industrials espanyols dels anys 1960 (II)

Prosseguim l'exposició d'alguns dels vehicles comercials i industrials que es produïren a Espanya en els anys 1960. Comencem amb l'Ebro D, llançat al mercat a finals dels anys 1960 i que fou el primer camió espanyol dotat d'una cabina abatible. En aquest punt, és curiós que el model cabina quadrada que Pegaso comercialitzà l'any 1972 no l'incorporés pas la cabina abatible. Un error greu de planificació que visualitza un cert anquilosament en l'adopció de decisions per part dels responsables ENASA atès que Motor Ibérica SA ja havia incorporada la cabina abatible l'any 1968.

El model D de Ebro arrencava amb el D150 i finalitzava amb el D700. Fou un èxit rotund i el camió per antonomàsia del transport lleuger a Espanya en els anys 1970. Fitxa dels models Ebro D150 i D350 equipat amb una cabina moderna, bella, panoràmica, funcional i còmode pels estàndards d'aleshores:

IMG_2544

IMG_2545

IMG_2546

L'Ebro D450 i 550, models que han deixat un bon record entre els transportistes que els conduïren:

IMG_2547

IMG_2548

IMG_2549

El models D600, del qual no disposem de la fitxa, i el D700 en foren grans clients els recaders o ordinaris que els carrossaren amb caixes de fusta i vela. La combinació de camions concebuts per trajectes curts més el poc pes que traginaven els ordinaris -principalment paqueteria- els feia ideals per aquesta activitat. 

A diferència de la resta de models de la sèrie D, el D600 i el D700 equipats amb uns motors de sis cilindres foren un veritable desastre, una calamitat. Un preludi del que succeí amb els Ebros de la sèrie P, un model dotat d'una cabina elegant i moderna i un motor pèssim, una pura ruïna, un nyap. Per aquest fet, malgrat les grans vendes que tingueren en el seu temps per la confiança que els professionals dipositaven sobre els vehicles Ebro, una fama merescuda i justificada, poques unitats d'aquests models han arribat fins els nostres dies. És opinió comuna i estesa que Perkins fou un gran fabricant de camions dièsel lleugers i petits; en canvi, els motors grossos que produí de més cilindres i potència defraudà les expectatives creades. Això sí, el soroll que emetien els motors d'aquests camions era meravellós.

Fitxa de l'Ebro D700 i del Land Rover que Metalúrgica Santana SA produïa a Linares:

IMG_2541

IMG_2542

IMG_2543

El senyor Jordi Busquets conserva també les fitxes d'un quants vehicles que comercialitzà la casa Barreiros. La primera és d'una furgoneta fabricada sota llicència i que no tingué pas gaire èxit -se n'han conservat molt poques unitats fins els nostres dies- i un camió militar de cabina avançada: 


IMG_2594

IMG_2595

IMG_2596

Prosseguim amb la fitxa d'un Barreiros Saeta, camió d'una gran polivalència d'usos, i un Super Azor carrossat amb una caixa frigorífica:

IMG_2553

IMG_2554

IMG_2555

Un Barreiros Centauro de tres eixos, concebut pel sector de la construcció, i un Super Azor equipat amb la cinquena roda, un model escombrat per les vendes que en aquest segment tingué Pegaso:

IMG_2562

IMG_2563

IMG_2564

Un altre Barreiros Centauro amb més capacitat de càrrega i un bonic autocar Barreiros AEC, també produït sota llicència, de la casa Melià. Quan es tractava d'abaratir costos de disseny i investigació, el senyor Eduardo Barreiros era un as:

IMG_2600

IMG_2601

IMG_2602

Continuarà.

dilluns, 28 de gener del 2013

Els bolquets Fluvià i Evac de la ciutat de Girona (Gironès).

La ciutat de Girona va tenir dues empreses familiars que produïren bolquets a la dècada dels anys 1960. Aquells bolquets que en deien per fer la feina del riu o per anar al riu: treure sorra, balast i els rierencs, còdols o pedres per construir els fonaments dels edificis. L'una era l'empresa Bolquets Fluvià SL i l'altre Bolquets Evac, fundada pel senyor Enric Vàzquez i Cairol. 

Als anys 1960, els bolquets Fluvià i Evac es fabricaven amb dos pistons centrals i amb un sistema de bombes molt matusseres, pròpia de l'època, que funcionaven amb olis bruts procedents dels motors. Eren uns bolquets més lents que no pas els d'avui dia. 

L'empresa Transports i Materials L. Roura SL, de Sarrià de Ter, fundada per la senyora Leonor Roura, oriünda de Castellfollit de la Roca, va començar a principis dels anys 1960 el transport d'àrids, sorres, balast i rierencs del riu per servir a la construcció. Per realitzar aquestes feines, disposava d'una flota de camions carrossats amb uns bolquets produïts per empreses gironines. A finals dels anys 1980, van ampliar les activitats a la venda de materials de construcció.

Els bolquets Evac eren produïts a Santa Eugènia de Ter, un municipi independent entre Girona i Salt, actualment annexionat a la ciutat de Girona. Aquesta empresa va cessar la producció de bolquets a finals dels anys 1960. Transports i Materials L. Roura SL va disposar d'un camió Barreiros Saeta comprat l'any 1960 amb matrícula GI-38578 carrossat amb un bolquet de la marca Evac. Fotografia d'aquest Barreiros Saeta amb placa verda provisional i el bolquet construït per Evac amb una sobrecabina per a la protecció:

DSC04863

El senyor Ernest Mach, de Rabós de Terri, al costat del Barreiros Saeta l'any 1972. Talment s'aprecia en aquesta fotografia, al cap d'uns anys la sobrecabina de protecció li va ser llevada:

DSC04862

Aquest Barreiros Saeta patia molt del diferencial i dels paliers. Els diferencials que muntaven aquests primers camions Barreiros Saeta eren molt senzills. Quan anaven al riu a carregar àrids, es carregaven manualment amb pales. El camió, buit, reculava fins a l'entallada, per carregar-lo. Quan era carregat, havia de sortir sobre un sòl molt tou i amb el pes de la càrrega s'enfondrava molt. El diferencial i els paliers rebien de valent, es masegaven per l'esforç de sortir. Abans de descarregar un camió esfondrat i carregat a palades, s'ho pensaven dos cops. Més valia que patís el diferencial i els paliers que no pas haver-lo de carregar un altre cop. Amb les pales carregadores, que carregaven un camió sense esforç, tot va canviar. Amb els anys, aquest Barreiros Saeta se li va acoblar un diferencial Timken, un costum freqüent aquells anys. Va ser donat de baixa l'any 1973.

L'altre constructor de bolquets a la dècada dels anys 1960 fou la família Fluvià, amb un taller al carrer Sant Joan Baptista de La Salle, al centre de Girona, que produïa uns bolquets de molta anomenada. Actualment disposen d'una nau a Aiguaviva, prop de Girona, i van constituir una societat mercantil, Bolquets Fluvià SL. 

Pegaso 1065 "Europa" que Transports i Materials L. Roura SL va estrenar l'any 1970. Va ser comprat al concessionari oficial Can Forné, de Girona, i muntava un bolquet de can Fluvià. Aquest Pegaso, fotografiat a Sarrià de Ter, l'havia conduït ocasionalment en Joan Mercader, que va treballar per Transports i Materials L. Roura SL i ens ha facilitat la informació i fotografies que il·lustren aquesta crònica.
 DSC04866

Aquest Pegaso 1065 va ser substituït l'any 1982 per un Pegaso 1135 amb cabina abatible, també comprat al concessionari oficial Auto Remolcs Girona, de la família Forné. 

L'empresa Transports i Materials L. Roura SL va estrenar l'any 1972 un Ebro D700 que equipava un motor Perkins de sis cilindres. Va ser comprat al concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica de Girona, el Garatge Camps. Aquest camió el tenia assignat l'Àngel Plantalech i Ramió i estava carrossat amb un bolquet produït a can Fluvià. L'Ebro D700 poc després d'estrenat i carrossat amb la placa verda provisional:
DSC04860

Fotografies d'aquest camió amb el bolquet i unes alces que conserva el senyor Àngel Plantalech i Ramió:

Ebro D700

Ebro D700 a Girona

Ebro D700 a Girona

Posteriorment, hi ha hagut a Girona dues empreses més que han fabricat bolquets. Taller RAN, les inicials dels tres socis fundadors, de Sant Julià de Ramis, que fabriquen bolquets i munten grues. Transports i materials L. Roura SL va tenir un camió Iveco carrossat amb un bolquet del taller RAN. I el Taller Xifra, també de Sant Julià de Ramis i que desenvolupaven la mateixa activitat, la construcció de bolquets i el muntage de grues. Aquesta darrera empresa, que va tancar quan va esclatar la crisi econòmica que patim, s'havia traslladat al polígon industrial Pla d'en Xunclà de Sarrià de Ter.

Volem agrair als responsables de l'empresa Transports i Materials L. Roura SL, i al senyor Joan Mercader tota la informació i fotografies que il·lustren aquest article sobre els carrossers de bolquets gironins.