Catàleg dels primers camions Iveco que vengué Autoremolcs Girona SA.

Un dels catàlegs conservats pel senyor Joan Brugués més interessants, en la nostra opinió, correspon als primers Iveco comercialitzats sota la marca Pegaso. Els radiadors de les furgonetes i camions lleugers Iveco hi figurava incrustat el símbol del cavall encerclat. Aquests catàlegs els distribuí Autoremolcs Girona SA, el concessionari oficial Pegaso a Girona, cap a l'any 1993. 

La compra de ENASA-Pegaso per Fiat-Iveco l'any 1993 suposava la tornada del grup industrial transalpí d'automoció a Espanya després de la fugida cames ajudeu-me de Seat. La venda de Seat al grup Volkswagen, que aleshores disputava amb el constructor torinès el domini del mercat europeu, enutjà profundament els capitostos italians atès l'avantatge que pel grup VW-Audi suposava disposar de la xarxa de concessionaris i tallers que Seat tenia escampada arreu d'Espanya.

Els responsables de Fiat no volien repetir el mateix error. Un cop fracassada la venda de ENASA als alemanys, els italians, sempre hàbils i oportunistes, tornaven a Espanya amb la compra de Pegaso, la seva quota de mercat, el prestigi de la marca i la xarxa de concessionaris i assistència tècnica. A més, l'adquiriren per un preu molt raonable.  

Aquest catàleg reflecteix el desembarcament de Iveco a Pegaso. Durant un temps coexistiren vehicles de les dues cases: les furgonetes i camions lleugers, un mercat tradicionalment desatès per ENASA, era fornit per models de Iveco i la gamma de camions mitjos i pesats, que coincidí amb la substitució per Iveco de la veterana gamma Z, fou coberta un poc temps amb el Pegaso Troner i Mider. 

Els primers Iveco comercialitzats amb el cavall alat que identifica la marca Pegaso foren els distints models que comprenia la gamma Eurocargo:

El catàleg publicitari d'Autoremolcs Girona SA ressaltava el reconeixement i prestigi que Pegaso tenia entre els transportistes del país enfront de Iveco que era un nouvingut:

Una fotografia del catàleg que il·lustrava el servei post venda i d'assistència tècnica que prestava Autoremolcs Girona SA: reparar camions avariats a la carretera; en aquest cas, un Pegaso 1183:

Instal·lacions d'Autoremolcs Girona SA a l'antiga carretera nacional II, actualment avinguda de França, al seu pas per Sarrià de Ter:

En la foto precedent hi ha un garbuix de vehicles de la marca Pegaso. Una furgoneta Pegaso Ekus d'assistència tècnica, que substituïa els camions i furgonetes heretats de Sava, model desenvolupat pel fabricant germànic Man i comercialitzat per Pegaso a través dels acords de col·laboració celebrats entre ambdues empreses; les furgonetes Iveco Daily, els camions petits i lleugers Iveco Eurocargo, els camions i tractores Pegaso Troner i uns autocars carrossats. 

La mateixa fotografia del camió Iveco Eurcargo de la portada del catàleg i que expressa la conformitat que Iveco-Pegaso era la millor marca. Potser caldria afegir-hi que amb permís dels alemanys i suecs:

Serveis que oferia Autoremolcs Girona SA l'any 1993:



Dues fotografies exposades anteriorment:

Tres clients d'Autoremolcs Girona SA que confiaren en vehicles Iveco-Pegaso: el senyor Francesc Bru d'Euro Moble, el senyor Max Marcó dels hipermercats Maxim i el senyor Josep Busquets de Frit Ravich SL:

Agraïm al senyor Joan Brugués aquest catàleg que reflecteix el desembarcament esglaonat de Iveco a Espanya amb la compra de ENASA-Pegaso. 

El camió Ebro M125 de l'empresa de materials de construcció Montserrat Turón Madrenas del carrer de la Rutlla de Girona.

Fa uns dies fotografiarem a Sarrià de Ter un camió Ebro M125 amb més de trenta anys d'antiguitat. Aquest camió va comprar-lo Vidal Constructors d'Aiguaviva i munta un bolquet construït pel carrosser Fluvià.

Bolquets Fluvià fou fundat pel senyor Jaume Fluvià i Espígol, fill de Girona. En els anys 1950 disposava d'un taller que fabricava màquines per produir revoltons de formigó. En la dècada següent es centra en la construcció de bolquets per camions, un producte aleshores molt demandat per paletes i empreses de materials de construcció. Els primers bolquets construïts es muntaren damunt de camions Unimog. Tenia el taller al carrer Cardenal Margarit 2-4 de Girona. Anys més tard, atès que els camions era cada cop més grossos, Bolquets Fluvià va haver-se de mudar al polígon d'Aiguaviva. Són uns bolquets molt apreciats per la seva qualitat.

La construcció de bolquets li permeté al senyor Fluvià d'esdevenir representant de les grues sueques Hiab. Oferia als seus clients el bolquet més la grua Hiab. També hi havia aleshores les grues Valman produïdes per Talleres Valman SA, de Saragossa, comandada pel senyor Pedro Manero. El seu representant a Girona era el senyor Jaume Xifra, amb un establiment al barri de Sant Narcís de Girona; aquest establiment el senyor Xifra també l'usava per llur representació dels tractors John Deere. El senyor Xifra també produí bolquets en un taller de Sant Julià de Ramis; més endavant es va mudar a una nau del polígon industrial Pla d'en Xuncla de Sarrià de Ter. 

En els anys 1960 van sorgir a les comarques gironines uns quants emprenedors que fabricaren bolquets. Juntament amb en Jaume Fluvià i en Jaume Xifra s'han de consignar l'Enric Vàzquez que produïa sota la marca Evac, Carrosseries Terradas de Riudarenes, en Martí Font i Juanola a Figueres, Esmi de Besalú, Talleres Ran de Sant Julià de Ramis, Sol-Xar de Girona i Carrosseries Bertran de Banyoles que havia construït bolquets de fusta. 

Quan Hiab SA comprà Talleres Valman SA, la família Fluvià agafaren la representació de les grues italianes Fassi, un gran producte. Hiab SA potencià la producció i les exportacions de la fàbrica de Talleres Valman SA de Saragossa, que opera amb el nom de Hiab Valman SA. Avui dia Bolquets Fluvià SL la dirigeixen en Santiago i l'Emília Fluvià Parés, fills del fundador.

Fotografies del Ebro M125 comprat pel senyor Josep Madrenas, titular d'un magatzem de materials de construcció del carrer de la Rutlla de Girona que avui dia dirigeix la senyora Montserrat Turon i Madrenas, a Vidal Constructors d'Aiguaviva, el seu primer propietari:

La combinació de colors d'aquest Ebro M125 és sòbria i elegant. Manté a la cabina el color crema servit de fàbrica que s'adiu amb to verd pàl·lid del bolquet. Aquest camió, que és un model de la casa Ebro que no n'hi ha gaires unitats conservades perquè aquests darrers anys hi ha hagut una autèntica esbandida, tant de bo que encara pugui treballar una colla d'anys i els afeccionats veure'l.

La col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes de la família Soler (i V).

Acabem els articles sobre l'empresa Transports Met de Vidreres amb la darrera activitat de la visita a la casa del senyor Jaume Soler, no prevista i que va ser una veritable sorpresa: la col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes que, excel·lentment restaurats, la família Soler ha aplegat a casa seva. Llur visita és recomanable per als afeccionats als carros, tartanes i cotxes de cavalls.

En Jaume Soler, fill, va comentar-nos que tenen un cotxe molt antic, de la primera meitat del segle XIX. La meticulositat i perfeccionisme de la gent del país, que és un tret que ens identifica, comporta que aquests cotxes de cavalls presenten una conservació admirable. No s'han escatimat pas esforços de tota mena per assolir aquest condició i estat excel·lent. I els premis assolits en les trobades en què aquests cotxes hi han participat palesa el reconeixement i bon gust envers la feina ben feta des de la passió i el coneixement profund de l'ofici.

A Andalusia, on aquests vehicles són usats en festes i celebracions, hi ha encara uns bona colla de carreters artesans que els restauren. També succeeix amb els basters que produeixen i reparen els guarniments de cuiro dels cavalls. Cotxes de cavalls de la família Soler:

Guarniments dels cavalls, impecables, penjats a la paret:

En  Pere Liu retratat davant d'un dels cotxes de cavalls; al fons, al pany de paret, els guarniments penjats:

Una fotografia d'època penjada en una de les parets que retrata un vailet plorant damunt del llom d'un cavall consolat per la seva mare: 

La família Soler disposa d'un menjador amb una llar de foc on els dissabtes, un cop acabada la feina, els treballadors de l'empresa tenen el costum de fer un bon esmorzar, una tradició arrelada en el costum laboral del país. A la llar de foc hi penja una rajola emmarcada amb una dita popular: "Bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa", perfectament aplicable a can Met:

Targeta commemorativa dels quaranta cinc anys de fundació de l'empresa Transports Met de Vidreres, presidida pel retrat del seu fundador, el senyor Jaume Soler:

Aquest bloc vol agrair l'extraordinària amabilitat amb què la família Soler va acollir-nos a casa seva, a Vidreres. Igualment volem agrair les gestions del senyor Josep Xargay, bon amic del senyor Jaume Soler d'ençà que van coincidir a la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (III).

Portem a col·lació TRANSPORTS JUNCÀ, que treballava amb un camió Ebro B45 amb bolquet. Motor Ibérica SA, fabricant dels camions Ebro, oferia de fàbrica una carrosseria de fusta per a transports generals. D'aquesta manera, els compradors d'aquests camions acollits a aquesta proposta, se'ls hi lliurava el camió Ebro carrossat.

TRANSPORTS SERRAT, una altre empresa de transports de la ciutat de Girona, tenia un camió Ford Thames Trader equipat amb una plataforma per anar a bosc. Es dedicava al transport de fusta, socs i llenyes. I TRANSPORTS JOSEP RIBAS, que treballava principalment per la construcció, tenia un camió Bedford amb bolquet.

TRANSPORTS LLUÍS BLANCH va treballar sempre amb camions de la casa Barreiros: un Halcon de cabina allargada amb vidres laterals, un Azor i el menut de la gamma, un Saeta. Cobria transports generals i de vi amb cisternes. Publicitat d'aquest transportista: 

 

TRANSPORTS PERE CASAS, del barri del Pont Major de Girona, va tenir varis camions Barreiros amb caixes de fusta per a transports generals. El darrer camió va ser un Barreiros Super Azor Gran Ruta amb matrícula GI-56628.

TRANSPORTS JOSEP VILARÓ treballava amb un Pegaso 1031, que muntava un eix acerbi, carrossat amb un bolquet. També cal ressenyar TRANSPORTS LLUÍS DORCA, del carrer del Carme de Girona, un dels primers camions dels quals va tenir, molt vell, amb matrícula GI-6XXX, procedia de TRANSPORTS BARNADAS, una de les principals empreses de Girona. Després va comprar camions Nazar; més endavant treballava amb camions Avia. 

CERÀMIQUES DAMIAN FEIXAS, que tenia una bòbila al barri de Palau de Girona, disposava d'un camió Ford amb bolquet. Més endavant va comprar un Pegaso Comet i un 1065 Europa. En el proper article continuarem l'exposició d'empreses de transport de la ciutat de Girona.

Més vehicles de l'empresa GRUES VIÑOLAS de Vidreres (La Selva).

Al pati exterior que l'empresa Grues Viñolas té a Vidreres, una part del qual ben emporlanat, hi ha dipositats uns quants camions i furgons grua, alguns actualment amb poc ús. És el cas d'aquest furgó Ford Trànsit de principis dels anys 1990 que munta una grua. Al seu costat, uns autos dipositats en aquest espai:

Un camió Mercedez Benz amb uns quants anys damunt les seves espatlles, carrossat amb una plataforma: 

Una tractora Renault amb un disseny ben reeixit i, al darrera, un camió Mercedes Benz amb una grua i caixa per atendre serveis especials:

Un espaterrant camió Scania de tres eixos amb una grua per a remolcar vehicles de gran tonatge. Aquest vehicle es va comprar a l'estranger i s'ha rematriculat. La possibilitat de comprar vehicles especials a d'altres països europeus -principalment Alemanya i Holanda- pot suposar un important estalvi econòmic: 

És apreciable la netedat d'aquest camió Scania. Els dissabtes al matí els conductors netegen els vehicles que tenen assignats. L'aspecte polit que presenten els vehicles de Grues Viñolas transmet una agradable impressió, completament real i fonamentada, d'empresa seriosa, neta i endreçada.

Grues Viñolas ha comprat els camions grua d'altres empreses que han plegat. És el cas de Grues Globo de Girona o del servei de grua que prestava el Garatge Autopista, propietat de la família Brugada, concessionari oficial Citroën a Sarrià de Ter.

El senyor Viñolas va comprar aquest camió Man amb plataforma al Garatge Estació. A la porta d'aquest camió, actualment sense ús i que munta els llums davanters dels camions Pegaso, encara s'hi aprecia el traç del logotip Citroen constituït per dues fletxes superposades que identifica la marca d'aquesta innovadora casa francesa que ha produït alguns autos extraordinaris -Dos Cavalls, Stromberg, Tiburon, GS, CX i BX- i algunes pífies mítiques que van suposar fracassos sonats i greus pèrdues econòmiques:

En el proper article abordarem alguns dels vehicles més interessants que el senyor Viñolas té dipositats al pati de la seva empresa, la majoria dels quals completament devastats per l'inexorable pas del temps.

Els bolquets Fluvià i Evac de la ciutat de Girona (Gironès).

La ciutat de Girona va tenir dues empreses familiars que produïren bolquets a la dècada dels anys 1960. Aquells bolquets que en deien per fer la feina del riu o per anar al riu: treure sorra, balast i els rierencs, còdols o pedres per construir els fonaments dels edificis. L'una era l'empresa Bolquets Fluvià SL i l'altre Bolquets Evac, fundada pel senyor Enric Vàzquez i Cairol. 

Als anys 1960, els bolquets Fluvià i Evac es fabricaven amb dos pistons centrals i amb un sistema de bombes molt matusseres, pròpia de l'època, que funcionaven amb olis bruts procedents dels motors. Eren uns bolquets més lents que no pas els d'avui dia. 

L'empresa Transports i Materials L. Roura SL, de Sarrià de Ter, fundada per la senyora Leonor Roura, oriünda de Castellfollit de la Roca, va començar a principis dels anys 1960 el transport d'àrids, sorres, balast i rierencs del riu per servir a la construcció. Per realitzar aquestes feines, disposava d'una flota de camions carrossats amb uns bolquets produïts per empreses gironines. A finals dels anys 1980, van ampliar les activitats a la venda de materials de construcció.

Els bolquets Evac eren produïts a Santa Eugènia de Ter, un municipi independent entre Girona i Salt, actualment annexionat a la ciutat de Girona. Aquesta empresa va cessar la producció de bolquets a finals dels anys 1960. Transports i Materials L. Roura SL va disposar d'un camió Barreiros Saeta comprat l'any 1960 amb matrícula GI-38578 carrossat amb un bolquet de la marca Evac. Fotografia d'aquest Barreiros Saeta amb placa verda provisional i el bolquet construït per Evac amb una sobrecabina per a la protecció:

El senyor Ernest Mach, de Rabós de Terri, al costat del Barreiros Saeta l'any 1972. Talment s'aprecia en aquesta fotografia, al cap d'uns anys la sobrecabina de protecció li va ser llevada:

Aquest Barreiros Saeta patia molt del diferencial i dels paliers. Els diferencials que muntaven aquests primers camions Barreiros Saeta eren molt senzills. Quan anaven al riu a carregar àrids, es carregaven manualment amb pales. El camió, buit, reculava fins a l'entallada, per carregar-lo. Quan era carregat, havia de sortir sobre un sòl molt tou i amb el pes de la càrrega s'enfondrava molt. El diferencial i els paliers rebien de valent, es masegaven per l'esforç de sortir. Abans de descarregar un camió esfondrat i carregat a palades, s'ho pensaven dos cops. Més valia que patís el diferencial i els paliers que no pas haver-lo de carregar un altre cop. Amb les pales carregadores, que carregaven un camió sense esforç, tot va canviar. Amb els anys, aquest Barreiros Saeta se li va acoblar un diferencial Timken, un costum freqüent aquells anys. Va ser donat de baixa l'any 1973.

L'altre constructor de bolquets a la dècada dels anys 1960 fou la família Fluvià, amb un taller al carrer Sant Joan Baptista de La Salle, al centre de Girona, que produïa uns bolquets de molta anomenada. Actualment disposen d'una nau a Aiguaviva, prop de Girona, i van constituir una societat mercantil, Bolquets Fluvià SL. 

Pegaso 1065 "Europa" que Transports i Materials L. Roura SL va estrenar l'any 1970. Va ser comprat al concessionari oficial Can Forné, de Girona, i muntava un bolquet de can Fluvià. Aquest Pegaso, fotografiat a Sarrià de Ter, l'havia conduït ocasionalment en Joan Mercader, que va treballar per Transports i Materials L. Roura SL i ens ha facilitat la informació i fotografies que il·lustren aquesta crònica.

 

Aquest Pegaso 1065 va ser substituït l'any 1982 per un Pegaso 1135 amb cabina abatible, també comprat al concessionari oficial Auto Remolcs Girona, de la família Forné. 

L'empresa Transports i Materials L. Roura SL va estrenar l'any 1972 un Ebro D700 que equipava un motor Perkins de sis cilindres. Va ser comprat al concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica de Girona, el Garatge Camps. Aquest camió el tenia assignat l'Àngel Plantalech i Ramió i estava carrossat amb un bolquet produït a can Fluvià. L'Ebro D700 poc després d'estrenat i carrossat amb la placa verda provisional:

Fotografies d'aquest camió amb el bolquet i unes alces que conserva el senyor Àngel Plantalech i Ramió:

Posteriorment, hi ha hagut a Girona dues empreses més que han fabricat bolquets. Taller RAN, les inicials dels tres socis fundadors, de Sant Julià de Ramis, que fabriquen bolquets i munten grues. Transports i materials L. Roura SL va tenir un camió Iveco carrossat amb un bolquet del taller RAN. I el Taller Xifra, també de Sant Julià de Ramis i que desenvolupaven la mateixa activitat, la construcció de bolquets i el muntage de grues. Aquesta darrera empresa, que va tancar quan va esclatar la crisi econòmica que patim, s'havia traslladat al polígon industrial Pla d'en Xunclà de Sarrià de Ter.

Volem agrair als responsables de l'empresa Transports i Materials L. Roura SL, i al senyor Joan Mercader tota la informació i fotografies que il·lustren aquest article sobre els carrossers de bolquets gironins.

La compra per l'empresa de transports Josep Hereu del primer camió Bedford l'any 1950.

A la dècada dels anys 1940 i 1950, el port de Sant Feliu de Guíxols va registrar una intensa activitat comercial. Principalment, els vaixells hi descarregaven pasta de paper per les indústries papereres de la comarca del Gironès i la Garrotxa. El caolí, que era una matèria primera usada per l'empresa paperera Torras Hotench SA, amb fàbriques a Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, també es descarregava en aquest port. Transports Barnadas, de Girona, treballava exclusivament per Torras Hostench SA. 

L'activitat comercial d'aquest port es realitzava a través dels consignataris dels vaixells. El mineral que s'extreia de les mines d'Osor -feldspat i barita-, a la comarca de La Selva, propietat de Minersa SA, s'exportava a través del port de Sant Feliu de Guíxols. Troncs de fusta i mares de vi arribaven a través d'aquest port.

Al segle XIX i els primers anys del segle XX, el port de Sant Feliu de Guíxols havia gaudit d'un intens trànsit de mercaderies. Hi havia els productes manufacturats de les indústries del suro, bàsicament taps de suro, i durant la Primera Guerra Mundial l'empresa tèxtil Godó i Trias SA produïa sacs terrers de jute demandats pels països contendents per excavar les trinxeres en els fronts de guerra.  

Amb aquests antecedents, i atès el caràcter emprenedor de la gent del país, la dècada dels anys 1950 s'afrontava amb més il·lusió i millors perspectives. En el cas de l'empresa de Transports Josep Hereu, es van estrenar els primers camions nous, després de catorze anys. Eren camions Bedford anglesos que muntaven uns motors de benzina, adquirits al Garatge Boada, de Santa Coloma de Farners, de molta anomenada aquells anys, i amb caixes de fusta per transports generals que va construir en Josep Vert i Planas. 

El primer Bedford, amb la matrícula provisional, lliurat pel Garatge Boada abans de ser carrossat:   

El Bedford participant en la festa de Sant Cristòfol:

Fotografiat en la festa de Sant Cristòfol amb llur matrícula definitiva. La caixa, inicialment oberta, va ser transformada i tancada:

Transports Josep Hereu en va tenir uns quants de Bedfords. Un bon camió en aquells moments, del qual se n'importaven força unitats. Amb el temps els substituirien llurs motors originals de benzina per motors dièsel Barreiros. Aquests camions traginaven els paquets de la recaderia i els transports generals que sortien, principalment cap a Barcelona.

La compra d'aquests Bedford amb el GMC de benzina va permetre d'ampliar la flota de camions. Els propers articles versaran sobre els altres Bedfords.