En Josep Quintana Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (IV).

En Josep Quintana i Clé juntament amb altres dos socis gironins, els germans Joaquim i Rafael Ginesta i Viñas, que tenien una bòbila al barri de Palau de la ciutat de Girona, van constituir una societat amb uns inversos francesos dedicada a l'obra pública. Moviterra SA, que era en nom de la societat, fou la primera empresa espanyola que disposà de totes les qualificacions administratives per executar qualsevol obra pública. Aquesta empresa tenia un parc de maquinària per al moviment de terres importantíssima. 

L'any 1969 es posà en funcionament la primera autopista de peatge de l'estat espanyol que connectava Montgat amb Mataró. Mataró, la capital del Maresme coneguda per acollir moltes industries tèxtils i metal·lúrgiques -el carrosser Jorsa, amb una fàbrica al peu de l'antiga carretera nacional II, produïa carrosseries per autocars i autobusos com el famós Monotral, i el fabricant de maquinària tèxtil J. Abril SA, per esmentar-ne dues de les principals- també és coneguda per haver estat la ciutat on morí el primer camí de ferro de la Península Ibèrica i on també s'acabava la primera autopista de peatge. Aquestes dues grans obres públiques foren finançades amb capital privat. En el primer cas, la línia de ferrocarril comportà la ruïna econòmica i la pèrdua de salut del seu promotor, el senyor Miquel Biada. En el segon cas, un negoci rodó per la concessionària.

L'autopista de Montgat a Mataró, una gran obra pública on s'usà la maquinària més moderna disponible, fou finançada amb capital privat. Aquesta fórmula, la concessió administrativa per la construcció i explotació d'una carretera, fou habitual d'aleshores ençà pel govern espanyol per ampliar la xarxa de carreteres. Particularment, de les carreteres que per raons polítiques el ministeri d'obres públiques espanyol -ara se'n diu de Foment-  no tenia interès en executar. Els diners els ha malbaratat en altres infraestructures absolutament ruïnoses que qualsevol persona informada coneix.

Moviterra SA participà en la construcció de nombroses autopistes i autovies que s'executaren aquells anys. Intervingueren en la construcció de les primeres autopistes de Madrid. De la maquinària en destacava moto-tragelles grosses de la casa Caterpillar comprades a Finanzauto; buldòzer Caterpillar D9 i D4; carregadores Caterpillar 988; dúmpers Euclid per treballar en pedreres; motoanivelladores Caterpillar 16; i també dos camions Pegaso 1065 Europa. Atès que era maquinària molt grossa, treballaven en circuits tancats d'obra. Al cap d'un anys Moviterra SA fou comprada per la constructora Servià Cantó SA.

 

Maquinària d'obra pública de tota mena retratada pel senyor Josep Quintana quan treballava de tractant d'aquest producte

Un compressor i una góndola per transportar maquinària d'obres públiques:





Continuarà.

Els vehicles de Forces Elèctriques de Catalunya SA: introducció.

L’origen de FECSA el trobem en dues societats elèctriques, la Companyia Barcelonesa d'Electricitat i la Societat Espanyola d'Electricitat. La primera, la Companyia Barcelonesa d'Electricitat, fou adquirida per la coneguda empresa Barcelona Traction, l’any 1911, anomenada popularment la Canadenca per la nacionalitat del seu propietari, l’empresari canadenc Frederick Stark Pearson, qui l’havia fundada l’any 1911. És remarcable que La Canadenca cap a l’any 1925 era la principal empresa elèctrica d'Espanya, i produïa el 70% de l'energia generada a Catalunya.

Fins el juliol del 1936, data de l’esclat de la guerra civil espanyola, la Barcelona Traction va adquirir les empreses més destacades del sector, com ho eren Salts del Segre (1912), Energia Elèctrica de Catalunya ( 1923) i Salts de l'Ebre (1930).

La Barcelona Traction també va executar algunes de les obres hidràuliques més importants d’Europa atès que disposava d’uns equips d’enginyers i tècnics extraordinàriament ben formats. Les obres de construcció d’embassaments al Pirineu català són unes de les obres civils més importants construïdes a Catalunya en el segle XX.

La guerra civil espanyola va provocar l’aturada de l'activitat del sector, amb la col·lectivització de l’empresa i la intervenció del govern atès que era un sector estratègic. Un cop conclosa la guerra civil, va haver-hi la crisi de la postguerra.

Totes aquestes circumstàncies van permetre que l’any 1948 el financer mallorquí Juan March i Ordinas prengués el control i propietat de l’empresa mitjançant una operació mercantil coneguda com a Barcelona Traction, d’estudi obligat en el dret mercantil. Un jutjat de Reus va declarar la insolvència de l’empresa, extrem completament fals, i en March va apoderar-se en una subhasta judicial de l’empresa per un preu molt inferior al valor real de l’empresa.

Les plusvàlues econòmiques que aquesta operació va reportar a en Juan March foren fabuloses. El general Franco va consentir aquesta operació perquè en March havia estat un dels principals finançadors de l’alçament militar del juliol del 1936 contra el govern legítim de la República.

L’any 1951, en Juan March va fundar la companyia Forces Elèctriques de Catalunya, Societat Anònima (FECSA) que representava la major part del mercat català i un 13% del mercat espanyol d’electricitat.

Durant la dècada del 1950, FECSA va impulsar la construcció de centrals hidroelèctriques, estenent-se també en els anys 1960 a la construcció de centrals tèrmiques. En la dècada del 1970, i arran de la crisi del petroli, va endinsar-se en l’energia nuclear, participant conjuntament amb amb Electricité de France, Hidroelèctrica de Catalunya i ENHER en la construcció de la central nuclear de Vandellós, en servei des del 1972. També va construir la central nuclear d'Ascó, operativa des de l’any 1983.

Arran de la liberalització del mercat elèctric d'Espanya causada per l’ingrés a la Unió Europea, hi ha l'entrada d'Endesa en l'accionariat de FECSA, amb la compra del 40% de l'empresa en 1991. L’any 1996, el Grup Endesa adquireix el 75% de les accions de FECSA.

Per referències familiars sabia que FECSA era una empresa amb una organització interna modèlica, pròpia de la cultura canadenca i anglosaxona del seu fundador i dels màxims responsables, que disposava d’uns arxius que documentaven tota llur trajectòria empresarial. La comptabilitat, els projectes civils d’obres, les autoritzacions administratives, el personal, el patrimoni –edificis, maquinària, vehicles-, els acords amb altres empreses i compres d’altres societats, etc. I el més important era que part de l’arxiu anterior a la Guerra civil espanyola s’havia salvat d’aquella tràgica maltempsada.

Uns mesos enrere, a començaments del febrer del 2011, un article publicat a La Vanguardia informava del treball de la Vanessa López i d’en Sergi Treviño inventariant tot el gavadal documental de FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA. Aquests dos historiadors estan ordenant tot aquest fons documental, un dels més importants d’aquesta mena a Catalunya.

Aleshores ja sabia a través de qui podia accedir als fons documental de vehicles de FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA. Vaig contactar amb el Sergi Treviño que molt amablement va oferir-me de poder difondre els vehicles de les tres empreses hidroelèctriques catalanes a través d’aquest bloc. Solament calia començar a remenar arxius per a trobar les preuades fotografies. Un treball descomunal.

Vaig comentar-li aquest projecte a en Xavier Castells, redactor d’aquest bloc. En Xavier va contactar amb en Sergi Treviño i ja han posat fil a l’agulla. Les primeres fotografies del fons documental de FECSA són per a sucar-hi pa. A més, hi ha molta tela per a tallar. Us en faig cinc cèntims.

Un camió Autocar de l’empresa TRANSPORTES GRAU del carrer Ciutat de l’Asunción de Barcelona treballant en una estació elèctrica a mitjans dels anys 1970:

TRANSPORTES GRAU ja treballava abans de la guerra civil amb carros i cavalls. Tenia el garatge al carrer València, de Barcelona, on actualment hi ha una benzinera. Aquest garatge estava ple de politges de fusta i cordes. En la postguerra va especialitzar-se en els transports especials. En Xavier Castells recorda un Pegaso Comet molt curt amb acerbi, de color groc amb les llantes blanques, circulant amunt i avall per Barcelona.

El creixement de l’empresa va comportar el trasllat de l’empresa a un nau molt grossa i moderna del carrer Ciutat de la Asunción, al barri del Bon Pastor de Barcelona. Allí hi guardaven nombroses grues i camions nordamericans Autocar i ERF anglesos per a l’arrossegament de peces de molt pes.

Una altre fotografia meravellosa són aquests dos bolquets Euclid, de fabricació nordamericana, que treballaven en els anys 1960 a la comarca del Garraf:

Un Willeme d'arrossegament matriculat a Ourense:

Un camió amb remolc matriculat en els anys 1940:



I un mític Mack:

Amb paciència, tenacitat, temps, treball i l’ajuda i col·laboració d’en Sergi Treviño, en Xavier Castells i Quintana publicarà les fotografies dels vehicles que han integrat la flota de FECSA durant tots aquests anys, i de les empreses de transport especial que hi ha treballat. El criteri més adient creiem que és publicar-les cronològicament indicant la data de la fotografia, el lloc on feu presa i l’obra en la qual treballava.

Les fotografies d’aquests vehicles ens permetran de conèixer les importants obres civils executades per FECSA per a l’electrificació de Catalunya, particularment remarcables en el Pirineu.

En Xavier Castells creu que l’importància d’aquest fons documental justifica que des d’aquest bloc se li dediqui una atenció preferent. Per tant, volem agrair molt especialment a en Sergi Treviño els esforços i temps que haurà d’esmerçar per a materialitzar un projecte d’aquesta mena.