Tractores per a transports especials en els anys 1950 i 1960.

Una de les manifestacions més clares de les greus limitacions de la indústria espanyola que produïa camions un cop acabada la Guerra Civil, el 1 d'abril de 1939, i que al capdavall en provocaria la seva desaparició, és els pocs models disponibles i els pocs vehicles que es fabricaven. Repassar els catàleg de camions i autocars disponibles a l'estat espanyol a principis dels anys 1940, incloent-hi el que s'importaven, és desolador. Agreujat tot plegat amb l'aïllament de la dictadura del general Franco, intensificat arran de la derrota de les potències de l'Eix, aliades del feixisme hispànic.

El trinxament i devastació provocada per la Guerra Civil i la repressió implacable de la postguerra, absolutament esfereïdora, contrasta feridorament amb la capacitat industrial que tenia la Hispano Suiza de Barcelona el juliol de 1936. L'esclat de la Guerra Civil la va ferir de mort, agonia que es prolongaria amb la col·lectivització decretada durant la guerra, atès que era una indústria que produïa material bèl·lic, i la política econòmica adoptada en la immediata postguerra que abocava l'empresa a la presa de control per l'estat i llur nacionalització. El tractament que les autoritats republicanes i feixistes van dispensar a la Hispano Suiza va ser semblant, d'un intervencionisme groller i ineficaç. 

La represa l'any 1939, un cop acabada la guerra, es va fer en un context molt difícil i advers. Molts camions i autocars havien desaparegut en els fronts de guerra. I els que s'havien conservat, estaven completament capolats. La reconstrucció d'aquests vehicles és èpica. Una activitat que no ha estat gaire estudiada. Els mecànics i carrossers van fer mans i mànigues per reconstruir amb molts pocs mitjans vehicles sencers. Una autèntica filigrana pels resultats assolits amb les escasses peces disponibles. 

Amb l'escassetat de la benzina van aparèixer els gasògens. Disposar aleshores de recanvis i pneumàtics era gairebé impossible. Contrabandistes forts i valents els entraven clandestinament des de les comarques del Rosselló i del Vallespir. La benzina i els productes derivats del cautxú, fortament controlats per les autoritats amb l'assignació de cupons, va comportar el sorgiment d'un mercat negre paral·lel per a proveir-se i saltar-se les limitacions i el control governatiu. Els diumenges i dies de festa s'apedaçaven els pneumàtics clavant-los-hi trossos de goma reblats.

Les fotografies disponibles dels anys 1940 mostren unes carreteres precàries sense trànsit. Els pocs camions que corrien aleshores eren magres: petits camionets de fabricació nord-americana precàriament reconstruïts. La producció de camions i xassissos d'autocars i autobusos, aquells anys, a Espanya, era insignificant, testimonial. 

D'aquesta precarietat se'n ressentia particularment els transports especials. No hi havia camions amb potència i capacitat per arrossegar grans càrregues. A partir dels anys 1950, amb una relativa millora econòmica i tímida obertura de relacions comercials amb d'altres països, estimulada en part per la signatura dels acords amb la Santa Seu i els Estats Units l'any 1953, es va impulsar la construcció d'obres públiques per part de l'estat.

La construcció d'obres públiques promogudes per l'estat exigia maquinària i vehicles especials. Atès que els fabricants espanyols no tenien capacitat per a produir aquests camions i maquinària, es va autoritzar la importació de tractores per a transports especials. N'és una mostra aquesta tractora francesa Willeme matriculada a Ourense:

Fotografies de dues tractores per a transports especials dipositades a l'arxiu fotogràfic de ENHER, lliurades pels respectius representats espanyols, per atendre les necessitats de transports d'aquesta empresa elèctrica que operava a la conca del riu Noguera Ribagorçana:

Scammell, un conegut fabricant britànic de camions, tenia en catàleg una tractora concebuda per a transpots especials:

Els pocs mitjans que hi havia als anys 1950, fins i tot per una empresa pública i estratègica atès que produïa energia elèctrica, es visualitzen en les fotos de la tractora Thornycroft i llur remolc de fusta que treballava per ENHER en el transport de peces i maquinària:

Aquest camió va quedar desfet en precipitar-se daltabaix d'un barranc. Es va recuperar completament per aprofitar-lo. No es llençava absolutament res en aquells anys de l'aprofitament forçós de tot el que hi havia disponible.

A la dècada dels anys 1970, i empès pel llançament de la nova cabina quadrada, Pegaso va desenvolupar i llançar al mercat un motor de 352 cavalls de potència pensat per a transports especials, que els seus responsables mostraven ufanosos perquè era en aquells moments el motor dièsel europeu de major potència.

Tot plegat va ser un somni efímer perquè ben aviat aquest motor va presentar un reguitzell de problemes mecànics que van arruïnar el projecte desenvolupat per ENASA. En lloc de dissenyar un motor nou amb capacitat i rendiment suficient, van optar per la dreçera d'augmentar artificialment la potència d'un motor de la casa amb solucions tècniques poc provades i acreditades. Posat al mercat, aquest motor fruit de la improvisació, va manifestar aviat les seves limitacions i problemes. Els transportistes que van tenir camions equipats amb aquests motors en van quedar ben fastiguejats.

Una tractora Pegaso de tres eixos amb un motor de 352 cavalls de potència fotografiada l'any 1977 en un transport especial: 

En el proper article tractarem d'una empresa de transports especials molt coneguda per les tractores Mack amb què treballava, Transportes Izquierdo, de Bilbao.

Fotografies de les Fires Internacionals de mostres de Barcelona celebrades els anys 1951, 1952 i 1955.

Les Fires Internacionals de mostres de Barcelona, celebrades als anys 1950, acusaven la minsa activitat industrial d'aquells anys. El nombre d'expositors i d'estands era escadusser. Eren els anys àlgids de l'aïllament internacional i de la pretesa autosuficiència econòmica, una quimera pròpia de qualsevol dictadura.

De la Fira de mostres celebrada l'any 1951, hi destacava la presentació del Troleibús Pegaso Z-501:

També hi participava la firma francesa Willeme, fabricant de camions:

Seddon, fabricant anglès de camions i autocars equipats amb motor Perkins dièsel, també participava en aquesta Fira. Els vehicles es lliuraven sense cabina. Cada propietari li muntava la cabina que li abellia o que bonament podia:

L'empresa saragossana Talleres Nápoles, que a partir del 1961 fabricaria els autocars i camions Nazar, va especialitzar-se en la construcció de cabines per a camions Seddon. N'hi havia d'altres carrossers arreu del país que refeien cabines i les construïen per als Seddon.

Ford hi presentava el camió Thames que més tard produiria Motor Ibérica SA sota la marca Ebro, i que esdevindria un esclatant èxit comercial:

A la Fira Internacional de Mostres de Barcelona del 1952 hi participava Mercedes Benz, amb un estand decorat sòbria i elegantment. La revifada econòmica i la reconstrucció del país protagonitzada pel poble alemany l'any 1945 és un motiu d'admiració. Tot un exemple on emmirallar-se avui dia:

A la Fira Internacional de Mostres de l'any 1955 hi destacaven els microcotxes espanyols, gairebé tots fabricats a Barcelona i ciutats properes. L'estand del Biscuter, fabricat a Sant Adrià de Besòs i equipat amb un motor Hispano Villiers. Va gaudir d'un extraordinari èxit entre les classes mitjanes del país, deleroses de poder desplaçar-se:

L'estand d'un altre microcotxe, el David, fabricat a Barcelona per iniciativa d'en Josep Maria Moré i Comas:

Estand amb cartells publicitaris d'empreses que es promocionaven:

Les fires de mostres dels anys 1950, per bé que hi havia un poc més d'expositors que les fires de la dècada del 1940, constitueix una de les etapes més tristes i apagades de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona.

Els vehicles de Forces Elèctriques de Catalunya SA: introducció.

L’origen de FECSA el trobem en dues societats elèctriques, la Companyia Barcelonesa d'Electricitat i la Societat Espanyola d'Electricitat. La primera, la Companyia Barcelonesa d'Electricitat, fou adquirida per la coneguda empresa Barcelona Traction, l’any 1911, anomenada popularment la Canadenca per la nacionalitat del seu propietari, l’empresari canadenc Frederick Stark Pearson, qui l’havia fundada l’any 1911. És remarcable que La Canadenca cap a l’any 1925 era la principal empresa elèctrica d'Espanya, i produïa el 70% de l'energia generada a Catalunya.

Fins el juliol del 1936, data de l’esclat de la guerra civil espanyola, la Barcelona Traction va adquirir les empreses més destacades del sector, com ho eren Salts del Segre (1912), Energia Elèctrica de Catalunya ( 1923) i Salts de l'Ebre (1930).

La Barcelona Traction també va executar algunes de les obres hidràuliques més importants d’Europa atès que disposava d’uns equips d’enginyers i tècnics extraordinàriament ben formats. Les obres de construcció d’embassaments al Pirineu català són unes de les obres civils més importants construïdes a Catalunya en el segle XX.

La guerra civil espanyola va provocar l’aturada de l'activitat del sector, amb la col·lectivització de l’empresa i la intervenció del govern atès que era un sector estratègic. Un cop conclosa la guerra civil, va haver-hi la crisi de la postguerra.

Totes aquestes circumstàncies van permetre que l’any 1948 el financer mallorquí Juan March i Ordinas prengués el control i propietat de l’empresa mitjançant una operació mercantil coneguda com a Barcelona Traction, d’estudi obligat en el dret mercantil. Un jutjat de Reus va declarar la insolvència de l’empresa, extrem completament fals, i en March va apoderar-se en una subhasta judicial de l’empresa per un preu molt inferior al valor real de l’empresa.

Les plusvàlues econòmiques que aquesta operació va reportar a en Juan March foren fabuloses. El general Franco va consentir aquesta operació perquè en March havia estat un dels principals finançadors de l’alçament militar del juliol del 1936 contra el govern legítim de la República.

L’any 1951, en Juan March va fundar la companyia Forces Elèctriques de Catalunya, Societat Anònima (FECSA) que representava la major part del mercat català i un 13% del mercat espanyol d’electricitat.

Durant la dècada del 1950, FECSA va impulsar la construcció de centrals hidroelèctriques, estenent-se també en els anys 1960 a la construcció de centrals tèrmiques. En la dècada del 1970, i arran de la crisi del petroli, va endinsar-se en l’energia nuclear, participant conjuntament amb amb Electricité de France, Hidroelèctrica de Catalunya i ENHER en la construcció de la central nuclear de Vandellós, en servei des del 1972. També va construir la central nuclear d'Ascó, operativa des de l’any 1983.

Arran de la liberalització del mercat elèctric d'Espanya causada per l’ingrés a la Unió Europea, hi ha l'entrada d'Endesa en l'accionariat de FECSA, amb la compra del 40% de l'empresa en 1991. L’any 1996, el Grup Endesa adquireix el 75% de les accions de FECSA.

Per referències familiars sabia que FECSA era una empresa amb una organització interna modèlica, pròpia de la cultura canadenca i anglosaxona del seu fundador i dels màxims responsables, que disposava d’uns arxius que documentaven tota llur trajectòria empresarial. La comptabilitat, els projectes civils d’obres, les autoritzacions administratives, el personal, el patrimoni –edificis, maquinària, vehicles-, els acords amb altres empreses i compres d’altres societats, etc. I el més important era que part de l’arxiu anterior a la Guerra civil espanyola s’havia salvat d’aquella tràgica maltempsada.

Uns mesos enrere, a començaments del febrer del 2011, un article publicat a La Vanguardia informava del treball de la Vanessa López i d’en Sergi Treviño inventariant tot el gavadal documental de FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA. Aquests dos historiadors estan ordenant tot aquest fons documental, un dels més importants d’aquesta mena a Catalunya.

Aleshores ja sabia a través de qui podia accedir als fons documental de vehicles de FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA. Vaig contactar amb el Sergi Treviño que molt amablement va oferir-me de poder difondre els vehicles de les tres empreses hidroelèctriques catalanes a través d’aquest bloc. Solament calia començar a remenar arxius per a trobar les preuades fotografies. Un treball descomunal.

Vaig comentar-li aquest projecte a en Xavier Castells, redactor d’aquest bloc. En Xavier va contactar amb en Sergi Treviño i ja han posat fil a l’agulla. Les primeres fotografies del fons documental de FECSA són per a sucar-hi pa. A més, hi ha molta tela per a tallar. Us en faig cinc cèntims.

Un camió Autocar de l’empresa TRANSPORTES GRAU del carrer Ciutat de l’Asunción de Barcelona treballant en una estació elèctrica a mitjans dels anys 1970:

TRANSPORTES GRAU ja treballava abans de la guerra civil amb carros i cavalls. Tenia el garatge al carrer València, de Barcelona, on actualment hi ha una benzinera. Aquest garatge estava ple de politges de fusta i cordes. En la postguerra va especialitzar-se en els transports especials. En Xavier Castells recorda un Pegaso Comet molt curt amb acerbi, de color groc amb les llantes blanques, circulant amunt i avall per Barcelona.

El creixement de l’empresa va comportar el trasllat de l’empresa a un nau molt grossa i moderna del carrer Ciutat de la Asunción, al barri del Bon Pastor de Barcelona. Allí hi guardaven nombroses grues i camions nordamericans Autocar i ERF anglesos per a l’arrossegament de peces de molt pes.

Una altre fotografia meravellosa són aquests dos bolquets Euclid, de fabricació nordamericana, que treballaven en els anys 1960 a la comarca del Garraf:

Un Willeme d'arrossegament matriculat a Ourense:

Un camió amb remolc matriculat en els anys 1940:



I un mític Mack:

Amb paciència, tenacitat, temps, treball i l’ajuda i col·laboració d’en Sergi Treviño, en Xavier Castells i Quintana publicarà les fotografies dels vehicles que han integrat la flota de FECSA durant tots aquests anys, i de les empreses de transport especial que hi ha treballat. El criteri més adient creiem que és publicar-les cronològicament indicant la data de la fotografia, el lloc on feu presa i l’obra en la qual treballava.

Les fotografies d’aquests vehicles ens permetran de conèixer les importants obres civils executades per FECSA per a l’electrificació de Catalunya, particularment remarcables en el Pirineu.

En Xavier Castells creu que l’importància d’aquest fons documental justifica que des d’aquest bloc se li dediqui una atenció preferent. Per tant, volem agrair molt especialment a en Sergi Treviño els esforços i temps que haurà d’esmerçar per a materialitzar un projecte d’aquesta mena.