Els camions preservats per la Fundació ENDESA.

La Fundació ENDESA impulsa un meritori treball de recerca, recuperació, catalogació i restauració del fons de les grans companyies hidroelèctriques catalanes: FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA.

Aquest fons de la FUNDACIÓ ENDESA està integrat per maquinària de tota mena, incloent-hi vehicles, i un importantíssim fons documental -estudis d'emplaçament de preses, projectes de construcció de centrals, autoritzacions administratives, documents mercantils i balanços comptables, llibres tècnics- imprescindible per conèixer el procés d'electrificació de Catalunya.

Malgrat la greu crisi econòmica que tothom pateix, la FUNDACIÓ ENDESA continua aquest importantíssim projecte, conscient de llur valor històric. No s'han pas escudat en la crisi per bandejar els projectes i objectius d'aquesta fundació. Una bona notícia enmig d'aquests temps de crisi i incertesa.

Un d'aquests projectes és la digitalització de totes les fotografies que s'han conservat de les tres empreses hidroelèctriques catalanes per a ser consultades via internet. Aproximadament, hi ha unes cinquanta mil fotografies. N'hem ofert una petita mostra, gairebé testimonial, en unes cròniques publicades en aquest bloc sobre alguns dels vehicles d'ENHER.

La FUNDACIÓ ENDESA també conserva tres camions en procés de restauració. N'és el responsable en Sergi Treviño. El primer camió és un GMC equipat amb un motor original de benzina, de sis cilindres en línia. Aquest camió va comprar-lo FECSA a un particular i va estar destinat a la base de La Vall d'Aran. Donava servei a totes les centrals del Garona:

Un cop retirat el GMC del servei de generació de les centrals del riu Garona, a la Vall d'Aran, va formar part del museu de FECSA. Ara pertany al fons històric d'ENDESA. Els treballadors jubilats de l'empresa en conserven un bon record d'aquest camió, amb una gran capacitat per transitar per pistes i enfilar-se pels pendents ben carregat de material.

Aquest GMC fou substituït a la dècada del 1970 per un Ebro D. Els camions Ebro D foren concebuts per MOTOR IBÉRICA SA per al repartiment urbà i trajectes curts per carretera. Resultava molt dificultós de circular per pistes forestals amb aquell Ebro D transportant canonades i maquinària. No podia pas oferir les prestacions de l'enyorat GMC.

El segon camió conservat per la FUNDACIÓ ENDESA és un Ebro D de cabina doble. Pertanyia a FECSA i estava adscrit al servei de línies d'alta tensió. La cabina doble permetia de dur-hi tota la colla de treballadors i tècnics del departament d'alta tensió que executaven les feines encomanades. Aquest vehicle va ser recuperat a Barcelona.

Tablier i interior d'aquest vehicle, senzill i pràctic, un autèntic èxit comercial de MOTOR IBÉRICA SA:

El darrer camió preservat per la FUNDACIÓ ENDESA és un Pegaso 3046, adquirit l'any 1984 per ENHER. Equipa un motor dièsel de sis cilindres, de dos-cents cavalls de potència. Aquest camió havia de ser exportat a Egipte en virtut de l'adjudicació per ENASA d'un concurs internacional convocat pel govern egipci per renovar la flota dels camions de l'exèrcit. Se'n van exportar uns deu mil vehicles.

Tanmateix, l'impagament de part del preu convingut va determinar que uns dos mil cinc-cents camions no s'exportessin, sent encolomats a Administracions públiques i organismes de tota mena i condició. ENHER, empresa de capital públic, també va adquirir un Pegaso "Egipci", motiu amb que és conegut. Fins i tot, la placa d'instruccions del vehicle, enganxada a la porta, és escrita en àrab.

Aquest Pegaso 3046 fou destinat a la base d'ENHER del Pont de Suert i cobria els serveis de les centrals hidroelèctriques del riu Noguera Ribagorçana. Un cop donat de baixa del servei, va estar un temps a la base de la central tèrmica de Les Tres Xemeneies de Sant Andrià de Besòs, formant part del fons històric de la FUNDACIÓ ENDESA. Aquest Pegaso fotografiat a "Les Tres Xemeneies" l'any 2007:

En aquests temps tan difícils que ens ha tocat de viure, constitueix un motiu d'alegria veure que els projectes i objectius de la FUNDACIÓ ENDESA van cristal·litzant gràcies a la fermesa del patronat i la determinació dels responsables escollits per a dur-la a terme.

Tractores d'ENHER per a transports especials.

ENEHER, l'empresa pública amb centrals hidroelèctriques al riu Noguera Ribagorçana, havia de tenir camions de gran tonatge per a poder arrossegar el material elèctric, maquinària i béns d'equip a les centrals construïdes a les ribes d'aquell riu, en zones muntanyoses. Aquests béns d'equip eren molt feixucs i havien de circular per carreteres i camins forestals estrets i costeruts, sovint glaçats a l'hivern.

Atès que ENHER era un potencial client d'aquests vehicles, els fabricants europeus els hi enviaven als caps de compra de l'empresa les fotografies dels nous models que oferien. Entre el material que en Sergi Treviño conserva dels fons documental d'ENHER hi ha fotografies de diverses tractores per a transportar grans pesos.

La primera tractora és de la casa anglesa Scammell, especialitzada en la construcció de vehicles d'aquesta mena:

Tablier i seient d'aquesta tractora:




Una altre tractora també Scammell:

Aquesta tractora amb un remolc l'alçada del qual és superior a un Mini Morris, talment es visualitza en aquesta fotografia, ben curiosa i divertida:

Un dels camions que va usar habitualment ENHER per als transports de materials per a les centres elèctriques fou aquest Willeme matriculat a Ourense:

TRANSPORTS GRAU, de Barcelona, empresa especialitzada en transports especials, també va treballar per a ENHER I FECSA. Tenia una flota de tractores AUTOCAR, de fabricació nordamericana:

En successives cròniques difondrem part de l'important arxiu fotogràfic d'ENDESA referit a ENHER i FECSA, i que conserva en Sergi Treviño.

Els vehicles de Forces Elèctriques de Catalunya SA: introducció.

L’origen de FECSA el trobem en dues societats elèctriques, la Companyia Barcelonesa d'Electricitat i la Societat Espanyola d'Electricitat. La primera, la Companyia Barcelonesa d'Electricitat, fou adquirida per la coneguda empresa Barcelona Traction, l’any 1911, anomenada popularment la Canadenca per la nacionalitat del seu propietari, l’empresari canadenc Frederick Stark Pearson, qui l’havia fundada l’any 1911. És remarcable que La Canadenca cap a l’any 1925 era la principal empresa elèctrica d'Espanya, i produïa el 70% de l'energia generada a Catalunya.

Fins el juliol del 1936, data de l’esclat de la guerra civil espanyola, la Barcelona Traction va adquirir les empreses més destacades del sector, com ho eren Salts del Segre (1912), Energia Elèctrica de Catalunya ( 1923) i Salts de l'Ebre (1930).

La Barcelona Traction també va executar algunes de les obres hidràuliques més importants d’Europa atès que disposava d’uns equips d’enginyers i tècnics extraordinàriament ben formats. Les obres de construcció d’embassaments al Pirineu català són unes de les obres civils més importants construïdes a Catalunya en el segle XX.

La guerra civil espanyola va provocar l’aturada de l'activitat del sector, amb la col·lectivització de l’empresa i la intervenció del govern atès que era un sector estratègic. Un cop conclosa la guerra civil, va haver-hi la crisi de la postguerra.

Totes aquestes circumstàncies van permetre que l’any 1948 el financer mallorquí Juan March i Ordinas prengués el control i propietat de l’empresa mitjançant una operació mercantil coneguda com a Barcelona Traction, d’estudi obligat en el dret mercantil. Un jutjat de Reus va declarar la insolvència de l’empresa, extrem completament fals, i en March va apoderar-se en una subhasta judicial de l’empresa per un preu molt inferior al valor real de l’empresa.

Les plusvàlues econòmiques que aquesta operació va reportar a en Juan March foren fabuloses. El general Franco va consentir aquesta operació perquè en March havia estat un dels principals finançadors de l’alçament militar del juliol del 1936 contra el govern legítim de la República.

L’any 1951, en Juan March va fundar la companyia Forces Elèctriques de Catalunya, Societat Anònima (FECSA) que representava la major part del mercat català i un 13% del mercat espanyol d’electricitat.

Durant la dècada del 1950, FECSA va impulsar la construcció de centrals hidroelèctriques, estenent-se també en els anys 1960 a la construcció de centrals tèrmiques. En la dècada del 1970, i arran de la crisi del petroli, va endinsar-se en l’energia nuclear, participant conjuntament amb amb Electricité de France, Hidroelèctrica de Catalunya i ENHER en la construcció de la central nuclear de Vandellós, en servei des del 1972. També va construir la central nuclear d'Ascó, operativa des de l’any 1983.

Arran de la liberalització del mercat elèctric d'Espanya causada per l’ingrés a la Unió Europea, hi ha l'entrada d'Endesa en l'accionariat de FECSA, amb la compra del 40% de l'empresa en 1991. L’any 1996, el Grup Endesa adquireix el 75% de les accions de FECSA.

Per referències familiars sabia que FECSA era una empresa amb una organització interna modèlica, pròpia de la cultura canadenca i anglosaxona del seu fundador i dels màxims responsables, que disposava d’uns arxius que documentaven tota llur trajectòria empresarial. La comptabilitat, els projectes civils d’obres, les autoritzacions administratives, el personal, el patrimoni –edificis, maquinària, vehicles-, els acords amb altres empreses i compres d’altres societats, etc. I el més important era que part de l’arxiu anterior a la Guerra civil espanyola s’havia salvat d’aquella tràgica maltempsada.

Uns mesos enrere, a començaments del febrer del 2011, un article publicat a La Vanguardia informava del treball de la Vanessa López i d’en Sergi Treviño inventariant tot el gavadal documental de FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA. Aquests dos historiadors estan ordenant tot aquest fons documental, un dels més importants d’aquesta mena a Catalunya.

Aleshores ja sabia a través de qui podia accedir als fons documental de vehicles de FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA. Vaig contactar amb el Sergi Treviño que molt amablement va oferir-me de poder difondre els vehicles de les tres empreses hidroelèctriques catalanes a través d’aquest bloc. Solament calia començar a remenar arxius per a trobar les preuades fotografies. Un treball descomunal.

Vaig comentar-li aquest projecte a en Xavier Castells, redactor d’aquest bloc. En Xavier va contactar amb en Sergi Treviño i ja han posat fil a l’agulla. Les primeres fotografies del fons documental de FECSA són per a sucar-hi pa. A més, hi ha molta tela per a tallar. Us en faig cinc cèntims.

Un camió Autocar de l’empresa TRANSPORTES GRAU del carrer Ciutat de l’Asunción de Barcelona treballant en una estació elèctrica a mitjans dels anys 1970:

TRANSPORTES GRAU ja treballava abans de la guerra civil amb carros i cavalls. Tenia el garatge al carrer València, de Barcelona, on actualment hi ha una benzinera. Aquest garatge estava ple de politges de fusta i cordes. En la postguerra va especialitzar-se en els transports especials. En Xavier Castells recorda un Pegaso Comet molt curt amb acerbi, de color groc amb les llantes blanques, circulant amunt i avall per Barcelona.

El creixement de l’empresa va comportar el trasllat de l’empresa a un nau molt grossa i moderna del carrer Ciutat de la Asunción, al barri del Bon Pastor de Barcelona. Allí hi guardaven nombroses grues i camions nordamericans Autocar i ERF anglesos per a l’arrossegament de peces de molt pes.

Una altre fotografia meravellosa són aquests dos bolquets Euclid, de fabricació nordamericana, que treballaven en els anys 1960 a la comarca del Garraf:

Un Willeme d'arrossegament matriculat a Ourense:

Un camió amb remolc matriculat en els anys 1940:



I un mític Mack:

Amb paciència, tenacitat, temps, treball i l’ajuda i col·laboració d’en Sergi Treviño, en Xavier Castells i Quintana publicarà les fotografies dels vehicles que han integrat la flota de FECSA durant tots aquests anys, i de les empreses de transport especial que hi ha treballat. El criteri més adient creiem que és publicar-les cronològicament indicant la data de la fotografia, el lloc on feu presa i l’obra en la qual treballava.

Les fotografies d’aquests vehicles ens permetran de conèixer les importants obres civils executades per FECSA per a l’electrificació de Catalunya, particularment remarcables en el Pirineu.

En Xavier Castells creu que l’importància d’aquest fons documental justifica que des d’aquest bloc se li dediqui una atenció preferent. Per tant, volem agrair molt especialment a en Sergi Treviño els esforços i temps que haurà d’esmerçar per a materialitzar un projecte d’aquesta mena.