Descobert un altre camió Nazar C a la comarca del Gironès.

Ahir dissabte ens trobarem a Quart amb en Josep Martínez, en Pitu de Quart. Mecànic de professió, té una bona coneixença de fa anys amb en Pere Liu, del mateix gremi. Sabedor que el senyor Liu fou el cap de mecànic del concessionari oficial Nazar de Girona, en Pitu ens dugué fins a una masia de Campllong, a la comarca del Gironès, on hi ha les restes d'un camió Nazar C. I diem restes perquè no trobem pas una definició millor d'una cabina seccionada de la resta del camió, el xassís i el bolquet, transformats en un remolc agrícola.

Aquest camió n'és l'amo el senyor Francesc Rubirola, un constructor d'obres de Campllong. Comprat que fou d'ocasió amb molts pocs quilòmetres a en Lluís Costa, que esdevingué representant dels camions Avia després de la desaparició de Factorías Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar, li fou llevada la caixa que muntava d'origen i substituïda per un bolquet per traginar àrids, sacs de ciments i materials de construcció.

Els Nazars C foren uns bons camions. El record que el senyor Rubirola conserva del Nazar ho confirma plenament. Un camió fiable i valent per suportar els excessos de pes -pràctica estesa aleshores. Equipava un motor Perkins i en ocasions, en circular per superfícies toves, trencava els paliers. Tampoc foren camions concebuts per traginar càrregues fortes en tota mena de terrenys. 

Retirat del transport de material de construcció, el Nazar estigué uns quants anys tancat en una masia de Campllong. Fa quinze anys per donar-li una utilitat -la vida de pagès és molt dura i soferta i cal aprofitar absolutament tots els elements que hi ha a l'abast- es seccionà el xassís, aprofitant la part posterior on reposa el bolquet per transformar-lo en un remolc agrícola soldant-li un enganxall.

La cabina, tallada de la resta del xassís, fou dipositada a l'aire lliure. Estat actual que presenta aquesta cabina on es perceptible la incidència deixada pels efectes climatològics:

La resta del camió Nazar. La part posterior del xassís amb el bolquet reconvertit en un remolc agrícola. A l'esquerra, encara conserva el tanc del carburant:

La troballa d'aquest Nazar, malgrat l'estat que presenta, ens anima a creure que encara pot haver-hi més vehicles de la casa Nazar conservats pels seus amos. Especialment en pobles petits, masies i granges, on l'espai, que no és pas un inconvenient, afavoreix que siguin guardats.

El cinquè camió de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA de La Bisbal d'Empordà: un Nazar B de set tones (II).

El cinquè camió de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, aleshores denominada Transports Puig Vilar, va ser un Nazar de set tones comprat l'any 1965 al senyor Lluís Costa, titular del concessionari oficial a les comarques gironines. Equipava un motor Perkins i una caixa produïda pel carrosser Bertran de Banyoles (Pla de l'Estany).

Amb aquest camió Nazar es van començar els transports per províncies espanyoles. Atès que el radiador no refrigerava prou, en els trajectes llargs per províncies el motor s'escalfava més del compte. Primera fotografia del Nazar amb la combinació a la cabina dels colors gris i blau marí, d'una notable elegància, oferts de fàbrica:

La modernitat d'aquesta cabina, l'any 1963, quan va ser comercialitzat, era plenament vigent. Aquesta cabina amb els llums davanters horitzontals arran del para-xocs, correspon a la segona versió i última. Aquesta cabina té una lleugera semblança amb les cabina dels camions francesos Bernard DA-19, de l'any 1961, i Willeme LD 610 de cabina avançada.

El manteniment del Nazar anava a càrrec del Garatge Estació de La Bisbal d'Empordà, agents de la casa Nazar a la comarca del Baix Empordà. Treballava en el transport de rajols i materials de construcció produïts a les bòbiles de La Bisbal d'Empordà arreu de l'Estat Espanyol.

Posteriorment va treballar per l'empresa TAISA, productora de pinsos per bestiar. Aleshores el Nazar va ser pintat amb els colors identificatius de l'empresa, una combinació de vermell i crema. Distribuïen els pinsos compostos de TAISA per les comarques gironines. El senyor Vilar recorda que un cop va emprendre un viatge fins a Portugal carregat de sacs de pinso TAISA, creuant tota la península Ibèrica. El senyor Àngel Vilar amb el Nazar, davant de la fàbrica de TAISA:

El Nazar amb la caixa de fusta carregada de sacs de pinso:







La càrrega dels sacs de pinso a les caixes dels camions es realitzava manualment:

Posteriorment, el Nazar fou destinat als transports generals i de material de construcció a la Costa Brava, en els anys de la febre constructora que va malmetre en ocasions paratges de gran bellesa per la cobejança d'alguns promotors i polítics d'enriquir-se. La mateixa mentalitat l'hem viscuda aquests darrers anys i ara en paguem les conseqüències:

El Nazar va ser donat de baixa l'any 1983. El motor Perkins que muntava, incombustible, va ser llevat i usat altre cop. Fotografies d'aquest Nazar desballestat al pati exterior de l'empresa, a la carretera de Calonge 7:

El Nazar va romandre una colla d'any al pati exterior del garatge de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, amb d'altres camions i semiremolcs també donats de baixa. L'hivern de l'any passat, es va netejar el pati i aquest Nazar va ser aixafat. Desapareixia un dels darrers Nazars conservats fins als nostres dies.

Hi ha constància que han pervingut dues unitats més de Nazar B de la segona sèrie: l'un, que pertanyia a un firaire de Jaen, a Andalusia, l'ha adquirit un col·leccionista càntabre que l'ha sotmès a una admirable i pulcre restauració. L'altre, més capolat i carrossat amb un bolquet, és d'un compra-venda de camions de Màlaga, també a Andalusia. 

En Pere Liu i Vila: el mecànic dels vehicles Nazar de les comarques gironines.

En Pere Liu i Vila va néixer el dia de Santa Magdalena de 1942 a una masia de Santenys, un agregat de masies disseminades del municipi d’Esponellà, a la comarca del Pla de l’Estany. Venia d’una família de pagès.

Va anar a estudi fins a catorze anys a l’escola del poble com era costum aleshores. El nois ben situats i de cases riques acostumaven aquells anys a estudiar interns al santuari de Santa Maria del Collell.

Tot just plegat dels estudis el juny del 1956 en Pere Liu va entrar al taller d’en Miquel Fontàs i d’en Lluís Costa, del carrer Sant Mer de Banyoles. Hi remenaven motos, cotxes, tractors, furgonetes, camions i autocars. Els pocs vehicles que hi havia aquells anys.

En Miquel Fontàs i en Lluís Costa s’havien format a Ca l’Oller, un taller mecànic de Banyoles de molta anomenada especialitzat en motors de benzina. Ca l’Oller havia estat un bon taller que va formar molts bons mecànics.

En Pere Liu participant a la festa de Sant Cristòfol celebrada a Banyoles l’any 1960 davant d’un camió Stewart equipat amb motor Perkins d’en Josep Duran, en “Llautí”, un transportista de transports generals. Al cap d’uns anys, en Vicenç Sarquella, un conegut carrosser de Banyoles amb taller al carrer Sant Mer, va transformar-ne la cabina amb capó per una cabina avançada, més moderna:

Aquells aprenentatge eren rigorosos i formatius. Calia adobar els vehicles improvisant solucions de tota mena amb peces de procedència diversa. Se n’aprenia de valent i sobre totes les parts dels vehicles, mecànica, electricitat, transmissió, frens, etc. Eren mecànics de debò, un ofici avui dia gairebé extingit. Apariava qualsevol vehicle per difícil que fos la pana atès que sovint hi anava el pa d’una família.

Com s’estilava aleshores, va fer d’aprenent al taller Fontàs-Costa fins que va anar al servei militar l’any 1963. Va tenir la sort que li va tocar de complir-la a la ciutat de Girona. Llurs coneixement de mecànica van permetre-li de remenar motors i reparar vehicles. Reparava un Renault Dauphine d’un capità de la caserna i feia el manteniment d'altres vehicles.

Llicenciat del servei militar, se’n va tornar a Banyoles i entra al taller Fontàs-Costa. Aleshores, el país es recuperava de la sotragada de la guerra civil i la postguerra mercès al pla d’estabilització econòmic.

Aquells anys, en Lluís Costa i en Miquel Fontàs havien agafat la representació dels camions i autocars Nazar. En Costa en sabia de vendre, i en Fontàs era un bon mecànic i s’estava al taller. Publicitat de taller Fontas-Costa publicada a Los Sitios:

FACTORIAS NÁPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, va sol·licitar-los-hi que obrissin un concessionari i un taller a la capital, Girona. El taller el tenien a tocar de la plaça de toros i el concessionari al carrer del Bisbe Lorenzana, un lloc ben cèntric. Més endavant, van disposar d’un nou taller a tocar del cementiri de Girona.

En Miquel Fontàs va vendre’s llur participació a en Congost. En Lluís Costa continuava a la societat. I en Pere Liu era el cap de taller del concessionari Nazar a Girona. Ell pla s’escarrassava perquè els clients estiguessin satisfets i tornessin un cop vençut el termini de la garantia dels Nazar que adquirien. Un volant d'una furgoneta Nazar que conserva el senyor Liu:

En Pere Liu ho reparava absolutament tot dels Nazars: els canvis de paliers, els motors Perkins que muntaven, els diferencials, els frens i la direcció. També canviava i adaptava la palanca dels canvis de marxes dels camions Nazar. Atès que estaven molt enretirats, al final de la cabina, com els Pegaso Comet, ell els muntava al costat del conductor perquè li fos més còmode de canviar les marxes.

Amb la desaparició de Nazar per llur compra per Barreiros Diesel SA, en Pere Liu va continuar reparant la majoria de Nazars de les comarques gironines. Mercès al seu prestigi també tenia clients de l’Alt Maresme que li duien els seus vehicles a reparar a Girona.

Animat per diversos clients que li apreciaven les seves qualitat d’excel·lent mecànic, va establir-se pel seu compte l’any 1968 obrint un taller mecànic al carrer Cervantes 65 de Salt (Gironès). Hi ha treballat en aquest taller mecànic fins l’any 2008, quan va jubilar-se als 66 anys. D'esquerra a dreta: en Pere Liu, en Joan Mercader i en Joan Brugués a Ca l'Olivet de Banyoles:

Actualment en Pere Liu gaudeix d’una merescuda jubilació atès que s’ha fet un fart de pencar tota la seva vida. Des dels 14 anys fins al 66 anys. Gràcies a en Joan Mercader hem pogut contactar amb en Pere. Ben aviat podrem aportar més documentació sobre Nazar a les comarques gironines.

Ha plegat el darrer camió Avia 3500 del Gironès.

GASOSES COSTA és una empresa de Salt, municipi limítrof a Girona, dedicada a la distribució i repartiment de begudes, sifons, gasoses, carbòniques, refrescs, aigües i llets a domicilis particulars i tallers de la ciutat de Girona i als pobles propers d'Aiguaviva, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter. És el darrer distribuïdor d'aquesta mena que encara hi ha per la comarca del Gironès.

Aquesta empresa va comprar l'any 1974 un camió Avia 3500 equipat amb un motor Perkins al representant oficial de Girona, en Lluís Costa. Se li va muntar una carrosseria de transport d'ampolles. Amb els anys, aquesta carrosseria se li va afegir un lateral per a tapar cada costat i donar compliment a la normativa vigent de transport de begudes. Aquest Avia fotografiat a Sant Julià de Ramis l'any 2010:







El xòfer de GASOSES COSTA que conduïa aquest camió Avia 3500 es va jubilar el 31 de març del 2011. Ara aquest camió l'han aparcat al pati exterior d'aquesta empresa, a Salt. Desconeixem quin serà llur futur. Aquest servei de repartiment de begudes casa per casa ara es realitza amb un camió modern Nissan Atleon amb una caixa tapada amb tendal.

El seu estat de conservació és prou bo. Té alguns colps, rascades i fregaments a la xapa produïts per la seva activitat, però el motor i la mecànica general estan en bon estat. Sempre l'ha conduït el mateix xòfer i per la seva feina de distribució de begudes, no ha fet pas gaire quilòmetres.

Esperem que aquest vehicle no acabi pas desballestat. Tant de bo que GASOSES COSTA o un afeccionat el preservin atès que és el darrer camió Avia d'aquesta mena que ha treballat per la comarca del Gironès.