El cinquè camió de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, aleshores denominada Transports Puig Vilar, va ser un Nazar de set tones comprat l'any 1965 al senyor Lluís Costa, titular del concessionari oficial a les comarques gironines. Equipava un motor Perkins i una caixa produïda pel carrosser Bertran de Banyoles (Pla de l'Estany).
Amb aquest camió Nazar es van començar els transports per províncies espanyoles. Atès que el radiador no refrigerava prou, en els trajectes llargs per províncies el motor s'escalfava més del compte. Primera fotografia del Nazar amb la combinació a la cabina dels colors gris i blau marí, d'una notable elegància, oferts de fàbrica:
La modernitat d'aquesta cabina, l'any 1963, quan va ser comercialitzat, era plenament vigent. Aquesta cabina amb els llums davanters horitzontals arran del para-xocs, correspon a la segona versió i última. Aquesta cabina té una lleugera semblança amb les cabina dels camions francesos Bernard DA-19, de l'any 1961, i Willeme LD 610 de cabina avançada.
El manteniment del Nazar anava a càrrec del Garatge Estació de La Bisbal d'Empordà, agents de la casa Nazar a la comarca del Baix Empordà. Treballava en el transport de rajols i materials de construcció produïts a les bòbiles de La Bisbal d'Empordà arreu de l'Estat Espanyol.
Posteriorment va treballar per l'empresa TAISA, productora de pinsos per bestiar. Aleshores el Nazar va ser pintat amb els colors identificatius de l'empresa, una combinació de vermell i crema. Distribuïen els pinsos compostos de TAISA per les comarques gironines. El senyor Vilar recorda que un cop va emprendre un viatge fins a Portugal carregat de sacs de pinso TAISA, creuant tota la península Ibèrica. El senyor Àngel Vilar amb el Nazar, davant de la fàbrica de TAISA:
El Nazar amb la caixa de fusta carregada de sacs de pinso:
La càrrega dels sacs de pinso a les caixes dels camions es realitzava manualment:
Posteriorment, el Nazar fou destinat als transports generals i de material de construcció a la Costa Brava, en els anys de la febre constructora que va malmetre en ocasions paratges de gran bellesa per la cobejança d'alguns promotors i polítics d'enriquir-se. La mateixa mentalitat l'hem viscuda aquests darrers anys i ara en paguem les conseqüències:
El Nazar va ser donat de baixa l'any 1983. El motor Perkins que muntava, incombustible, va ser llevat i usat altre cop. Fotografies d'aquest Nazar desballestat al pati exterior de l'empresa, a la carretera de Calonge 7:
El Nazar va romandre una colla d'any al pati exterior del garatge de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, amb d'altres camions i semiremolcs també donats de baixa. L'hivern de l'any passat, es va netejar el pati i aquest Nazar va ser aixafat. Desapareixia un dels darrers Nazars conservats fins als nostres dies.
Hi ha constància que han pervingut dues unitats més de Nazar B de la segona sèrie: l'un, que pertanyia a un firaire de Jaen, a Andalusia, l'ha adquirit un col·leccionista càntabre que l'ha sotmès a una admirable i pulcre restauració. L'altre, més capolat i carrossat amb un bolquet, és d'un compra-venda de camions de Màlaga, també a Andalusia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada