Transports Francesc Barnadas SA de Girona: instal·lacions i maquinària de les fàbriques papereres Torras Hostench SA (II).

Exposada succintament la història de les diferents branques de la família Torras i el seu paper en la industrialització del país, centrada en el sector paperer i l'alimentari, abordarem la fàbrica que Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter i part de la seva maquinària. Llur capacitat productiva i les vendes al mercat espanyol i a d'altres països li permeté de gaudir d'una posició capdavantera entre les indústries espanyoles del ram. 

El creixement de Torras Hostench SA va ser paral·lel al de Transports Francesc Barnadas SA, de Girona, que era el seu transportista principal. Quan va esclatar la crisis econòmica l'any 1973, que tant de mal va provocar a Torras Hostench SA, Transports Francesc Barnadas SA també va rebre de valent.

Alguns molins aixecats a les ribes dels rius que produïen artesanalment paper poc a poc van ampliar-se amb la dotació de maquinària, esdevenint grans fàbriques de paper. És el cas del molí Fondo, de Sant Joan les Fonts, reconvertit en la fàbrica La Reformada, propietat de la famíllia Capdevila i que en Rafael Torras Juvinyà comprà l'any 1921.

La família Torras construí també noves fàbriques dotades de les millors màquines per la producció de paper. Eren unes grans instal·lacions industrials amb una organització del treball perfectament definida i amb capacitat per produir a l'engròs. Les fotografies d'aquest article procedents de l'arxiu Sans, del senyor Jordi S. Carrera i de l'arxiu Torraspapel SA foren publicades a la revista Parlem de Sarrià de l'agost-setembre-octubre de 1990.

Construcció de la xemeneia i la caldera de recuperació de la fàbrica Torras Hostench SA l'any 1969:

 

La lleixivadora, nau de la caldera de recuperació i xemeneia de la fàbrica de Sarrià de Ter:

Fotografia de la secció de pastes i lleixivadora:

L'edifici de la caldera de recuperació tenia una alçada de 35 metres i la xemeneia en feia 75 metres. L'any 1997 s'enderrocaren per donar pas a la central de cogeneració:

Treballs d'enderrocament de la xemeneia i de l'edifici annexe:



Les noves instal·lacions de la central de cogeneració que va entrar en funcionament l'any 1997: 

Màquina I, de la fàbrica de Sant Julià de Ramis, construïda pel Tallers Alberch i Sarasa, de Girona. Produïa paper per fitxes perforades i papers especials. Va estar en funcionament fins l'any 1983:

Bateria d'assecadors de la màquina II també construïda pels Tallers Alberch i Sarasa, de Girona:

Taula de fabricació de la màquina II, fotografiada l'any 1953 i desmantellada cap a l'any 1964:



Pila holandesa de la secció de pastes que alimentava les màquines II i III fotografiada l'any 1953:

La màquina III, construïda pels Tallers Batlle i Solés i Tallers Sarasa, de Girona, i la Maquinista Terrestre i Marítima SA, de Barcelona, va entrar en funcionament l'any 1953:

Interior de la secció de blanqueig, de cinc fases, inaugurada l'any 1964:



La màquina IV, en fase de proves, fotografiada el febrer de l'any 1964:

L'any 1968 s'amplià la màquina IV amb l'acoblament d'una màquina estucadora que millorava la qualitat del paper d'impressió:

El paper estucat, tallat en formats es comptava i triava manualment. La secció d'acabats fotografiada l'any 1969:

El camp de socs davant de la fàbrica de Sarrià de Ter:

Portada del primer número del butlletí de l'empresa Juan i Francisco Torras Hostench SA, constituïda a principis dels anys 1940, del desembre de 1962. En la fotografia hi ha la colònia Paulí, en primer terme, i la fàbrica al fons (col·lecció Sr. Antoni Font):

L'augment de producció de les fàbriques del grup Torras Hostench SA, de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, que disposaven de maquinària renovada i noves línies de productes, més l'ocupació indirecta creada al seu voltant, va impulsar la urbanització a Sarrià de Ter de terrenys agrícoles per destinar-los a la construcció d'habitatges pels treballadors i llurs famílies. Molts treballadors procedien del sud d'Espanya.

En la història de Torras Hostench SA  hi ha els següents fets principals. La col·lectivització de la fàbrica de Sant Julià de Ramis decretada arran de l'esclat de la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936. Malgrat la col·lectivització, la direcció tècnica fou encomanada al senyor Paulí Torras Domènech. L'any 1938 una de les lleixivadores de la fàbrica fou requisada pel Departament d'Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya, traslladada i muntada al molí paperer de can Porxes, a la Canya (Garrotxa) per usar-la en la fabricació de pólvora. I aquesta fàbrica de Sant Julià de Ramis patí un greu incendi durant la retirada de l'exèrcit republicà a finals de gener de 1939. 

L'any 1941 l'empresa Juan i Francisco Torras Hostench SA, recentment constituïda, construí i aixecà una moderna fàbrica a Sarrià de Ter, que produïa pasta usant palla, draps, espart i residus de castanyer. Mantenia la producció a la fàbrica de Sant Julià Ramis, reconstruïda després de l'incendi del gener de 1939.

A dos quarts de dues de la matinada del 18 de desembre de 1965 va explotar una de les tres autoclaus de la lleixivadora de la secció de pastes de Juan i Francisco Torras Hostench SA que causà la mort de vuit treballadors i ferides de diversa consideració a nou treballadors més. Els danys materials van ser terribles. 

L'any 1969 Juan i Francisco Torras Hostench SA canvià la denominació social per Torras Hostench SA. El canvi de nom de la societat coincideix amb la compra de dues empreses productores de paper i cartró: Papelera del Duero SA, de Almazán (Sòria) l'any 1969 i la paperera Rafael Torras Juvinyà SA de Sant Joan les Fonts el 1970.

L'any 1973 Torras Hostench SA comença a cotitzar a la Borsa de Barcelona, per ampliar el capital i finançar el seu creixement forjat amb la compra d'empreses de la competència. Perd el seu caràcter familiar i representants de diversos bancs són nomenats membres del consell d'administració. 

El creixement de Torras Hostench SA passa per la compra, l'any 1974, de Papelera del Llobregat SA, Papelera de Andalucia SA, de Jaen, i Aglomerados, Fibras y Tableros de Sils. L'any 1975 pren el control del 50% del capital de Industrial Cartonera SA de Alcalà de Henares, a Madrid, i el 45% de Ateval SA de Quart de Poblet, un municipi de la comarca valenciana de L'Horta Oest. La plantilla de l'empresa el desembre de 1978 era de dos-mil vuit-cents treballadors.

A finals de març de 1983 Torras Hostench SA presentà suspensió de pagaments. El seu president, Higini Torras Majem havia fugit d'Espanya arran de la crisi del Banc Industrial dels Pirineus el desembre de 1981, entitat que presidia. L'expansió de Torras Hostench SA amb l'adquisició de terceres empreses, finançades amb crèdits contrets amb dolars, una divisa que es va revaloritzà aleshores i encarí llur devolució, va generar un reguitzell de pèrdues. Hagués estat més profitós de renovar la maquinària de les pròpies fàbriques.

KIO, l'Oficina Kuwaití d'Inversions adquireix l'any 1984 una participació de Industrias del Papel y de la Celulosa (INPACSA), de Balaguer, al senyor José Maria de Porcioles i Colomer, notari i ex-alcalde de Barcelona. I l'any 1986 KIO adquireix Torras Hostench SA. 

L'any 1992 Torras Hostench SA presentà suspensió de pagaments. Arran de la insolvència de l'empresa l'any següent tancà la planta de cel·lulosa de Sarrià de Ter. A partir de l'any 1995 s'emprèn un ambiciós pla d'inversions que ha situat Torraspapel SA com una gran empresa multinacional paperera.

En el proper article abordarem la història de Transports Francesc Barnadas SA de Girona, el transportista principal de Torras Hostench SA.

La col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes de la família Soler (i V).

Acabem els articles sobre l'empresa Transports Met de Vidreres amb la darrera activitat de la visita a la casa del senyor Jaume Soler, no prevista i que va ser una veritable sorpresa: la col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes que, excel·lentment restaurats, la família Soler ha aplegat a casa seva. Llur visita és recomanable per als afeccionats als carros, tartanes i cotxes de cavalls.

En Jaume Soler, fill, va comentar-nos que tenen un cotxe molt antic, de la primera meitat del segle XIX. La meticulositat i perfeccionisme de la gent del país, que és un tret que ens identifica, comporta que aquests cotxes de cavalls presenten una conservació admirable. No s'han escatimat pas esforços de tota mena per assolir aquest condició i estat excel·lent. I els premis assolits en les trobades en què aquests cotxes hi han participat palesa el reconeixement i bon gust envers la feina ben feta des de la passió i el coneixement profund de l'ofici.

A Andalusia, on aquests vehicles són usats en festes i celebracions, hi ha encara uns bona colla de carreters artesans que els restauren. També succeeix amb els basters que produeixen i reparen els guarniments de cuiro dels cavalls. Cotxes de cavalls de la família Soler:

Guarniments dels cavalls, impecables, penjats a la paret:

En  Pere Liu retratat davant d'un dels cotxes de cavalls; al fons, al pany de paret, els guarniments penjats:

Una fotografia d'època penjada en una de les parets que retrata un vailet plorant damunt del llom d'un cavall consolat per la seva mare: 

La família Soler disposa d'un menjador amb una llar de foc on els dissabtes, un cop acabada la feina, els treballadors de l'empresa tenen el costum de fer un bon esmorzar, una tradició arrelada en el costum laboral del país. A la llar de foc hi penja una rajola emmarcada amb una dita popular: "Bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa", perfectament aplicable a can Met:

Targeta commemorativa dels quaranta cinc anys de fundació de l'empresa Transports Met de Vidreres, presidida pel retrat del seu fundador, el senyor Jaume Soler:

Aquest bloc vol agrair l'extraordinària amabilitat amb què la família Soler va acollir-nos a casa seva, a Vidreres. Igualment volem agrair les gestions del senyor Josep Xargay, bon amic del senyor Jaume Soler d'ençà que van coincidir a la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter.

La flota actual de TRANSPORTS MET de Vidreres (III).

La visita a TRANSPORTS MET de Vidreres és fruit de les gestions que el senyor Josep Xargay, l'encarregat d'expedicions de la fàbrica Torras Hostench SA de Sarrià de Ter, avui dia jubilat, va dur a terme. El càrrec que el senyor Xargay ocupava a l'empresa paperera li va permetre de conèixer tots els transportistes que treballaven a can Torras anys enrere. Un dels transportistes que també hi va treballar va ser el senyor Jaume Soler.

Com s'ha exposat en els anteriors articles, el senyor Jaume Soler va posar-se pel seu compte com a transportista autònom l'any 1963. El seu primer client va ser l'empresa lletera La Lactaria Espanyola SA que produïa la llet RAM a la fàbrica de Vidreres. Durant un temps aquesta feina la compatibilitzava amb el transport de taronges des del País Valencià fins al mercat de Sant Carles de Perpinyà. Més tard va treballar per l'empresa de materials de construcció de Vidreres Enric Ros SA. A part de treballar per compte de l'empresa TRANSPORTS J. PRATS SA de Vidreres també feien transports generals allà on convenia. 

Sense abandonar els transports generals, TRANSPORTS MET després va treballar per la fàbrica de taulons de Sils. Posteriorment, va treballar per les fàbriques papereres que TORRAS HOSTENCH SA tenia a Sant Joan les Fonts, que tira com un llamp i ha augmentat la producció, i la de Sarrià de Ter, que s'ha empetitit amb la reducció de producció  i treballadors. Actualment és TORRAS PAPEL SA. D'aquesta feina procedeix la coneixença i amistat dels senyors Jaume Soler i Josep Xargay. Una tractora Volvo amb llur semiremolc aparcat al pati del garatge de Vidreres.

Una tractora Man i vàries Volvo:











Dues tractores Volvo i una Renault:



Tres tractores: Volvo, Renault i Pegaso Troner:

Una tractora Renault i el camió més antic que conserva Transports Met de Vidreres, una tractora Pegaso Troner:

Una tractora Renault, un disseny revolucionari llançat per Renault a principis dels anys 1990, i una tractora Pegaso Troner basada en una concepció molt més clàssica:

Dues fotografies de la tractora Pegaso Troner:





Un camió Volvo rígid de tres eixos:

A can Met és costum que els matins dels dissabtes els treballadors netegin els camions que condueixen durant la setmana per tenir-los en perfecte estat de revista el següent dilluns:

En el proper article abordarem el camió més veterà de Transports Met, la tractora Pegaso Troner.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (i V).

Encetem el darrer article sobre els antics transportistes de la ciutat de Girona amb TRANSPORTS NARCÍS SALA I SALA que traginava gra amb camions bolquet. Disposava de camions Ebro, uns quatre o cinc Barreiros Saeta i un Nazar. Aquests camions, de compra i usats, eren més econòmics que no pas els Pegasos.

CARBONS FRANCH venia carbó a particulars i comerços que repartia per Girona amb una flota de camions Ebro. També tenien un Ford Thames Trader que l'havia conduït l'Àngel Pujolràs. Més endavant van comprar nou un Pegaso 1065 Europa, que va estrenar-lo l'Àngel Pujolràs, carrossat amb un bolquet i amb matrícula GI-71764. Amb aquest camió feien viatges a Igualada. El carbó que comercialitzaven, procedent de les mines de Fígols, a la comarca del Bergadà, era transportat en els anys 1940 i 1950 per Transports Llenas del barri de Santa Eugènia de Ter amb llur Pegaso 140.

TRANSPORTS ÀNGEL GUITART era una empresa familiar que treballava només per la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter. Transportaven els socs de pi i eucaliptus des de l'estació del tren de Girona fins al camp dels socs, vora la fàbrica de la Torras Hostench, a Sarrià de Ter, on trituraven la fusta. Per executar aquesta feina disposaven d'uns quants Pegasos 2011, tractores amb uns semiremolcs amb plataforma. En Joan Mercader recorda que una tractora Pegaso 2011 era matriculada a Madrid (M-6XXXXX). Una de les darreres tractores que van tenir pel transport de socs va ser un Pegaso 2080. Fotografia dipositada a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona d'una tractora Pegaso 2011 de Transports Guitart amb el semiremolc accident a l'estació del tren de Girona:

Fotografia del camp dels socs l'any 1974 de la col·lecció de l'arxiu Sans, publicada a la revista Parlem de Sarrià i cedida pel senyor Joan Mercader:

La fusta triturada al camp dels socs era traginada fins a la fàbrica de la Torras Hostench SA amb tres camions amb unes caixes molt altes i construïdes especialment per aquesta labor. Atès que la fusta triturada pesava molt poc, portava la carrega enlaire. Tenien dos Pegasos doble direcció i un Barreiros 4220 amb matrícula GI-88228, comprat de segona mà a l'Agustí Moliner, un transportista de Banyoles. El bolquet original va ser subsituït per aquesta caixa especial. Aquesta empresa va plegar a principis dels anys 1990.

Quan TRANSPORTS ÀNGEL GUITART va plegar els xofers van constituir una societat cooperativa per fer la mateixa feina pel seu compte amb camions nous. Aquesta societat encara existeix (TRANSPA - SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA) i té encomanat el transport de les bales de pasta de l'estació del tren i del port de Palamós fins a les fàbriques de paper de Sarrià de Ter i Sant Joan les Fonts. Actualment tenen una flota de camions Volvo amb plataforma.

TRANSPORTS P. RAURELL del barri de la Creueta de Girona. Tenia un Barreiros Super Azor que muntava un bolquet amb matrícula GI-65XXX; treballava exclusivament per l'empresa de Banyoles Bigues Agustí. Traginava guix, calç i ciment portland als magatzems que tenia l'empresa Bigues Agustí i ensems servia aquest material, si convenia, directament a les obres que l'havien de menester.

TRANSPORTS VIDAL I FÀBREGA de la plaça de Santa Susanna 8-9 va ser també un dels principals transportistes de Girona. Cobria transports generals de càrregues completes per tot Espanya i el servei de paqueteria a Barcelona. També treballava bàsicament amb camions Pegaso. Van tenir tots els models: el 165, el 1065, etc. En Joan Mercader recorda un Pegaso 1065 amb la matrícula GI-75098. El repartiment i recollida de la paqueteria a Girona era realitzat amb camionetes. De l'agrupació d'aquesta empresa amb TRANSPORTS ANGELATS, TRANSPORTS BUFÍ i TRANSPORTS TERRADAS, tots ells recaders de Girona a Barcelona, en va sorgir, a la meitat dels anys 1970, TRANSPORT GIRONA SA.

El recull de transportistes de la ciutat de Girona ha d'incloure en BENET CAMPASOL, que no era estrictament un transportista sinó un ferroveller molt popular amb un establiment a la Devesa de Girona. Principalment es dedicava a la recuperació de paper i ferralla industrial de les fàbriques. Va disposar dels vehicles que hi havia disponibles aquells anys. Dos camions Ebro B45, l'un amb bolquet i l'altre amb una grua acoblada a la part posterior. També van tenir un Pegaso Comet, un 1065 Europa, un Barreiros 4217 i un camió Nazar B petit. Tres fotografies dipositades a l'Arxiu Municipal de la ciutat de Girona de l'Ebro B45 amb el bolquet carregat de bigues de ferro i aculat pel contrapès de les bigues quan va agafar un clot. Aquesta anècdota va succeir al pont de Pedra de Girona per causa de l'excés de càrrega:

TRANSPORTS VIRGILI, del barri de Palau, treballava amb dos Pegasos 1065 Europa que conduïen l'amo i un xofer llogat. Eren carrossats amb una caixa batea, una caixa per a transports generals reforçada i construïda de bolquet. Traginava guix des de la guixera de Beuda fins a Barcelona. El darrer camió que van tenir, abans de plegar, va ser un Barreiros de quatre eixos.

AGÈNCIA DE TRANSPORTS CORCOY, una empresa antiquíssima de Girona. Van començar amb carros i cavalls. Ara només fan recaderia i disposen d'un despatx amb llur taullell al carrer de Santa Eugènia. Actualment fan les funcions de centre de recaderia i té uns camionets per atendre els serveis de recaderia. Actualment, el magatzem i el garatge on hi tanquen els camions és al polígon industrial Mas Xirgu de Girona. 

Acabem aquest treball amb un apunt. En Pere Mir, veí de Sant Julià de Ramis i mecànic de camions de tota la vida, actualment jubilat, va treballar molts anys a Can Forné, concessionari oficial Pegaso, i li ha comentat a en Joan Mercader que la primera grua que van tenir era muntada damunt d'un camió Studebaker, en els anys que encara tenien el taller a Girona, abans de construir el taller a Sarrià de Ter. Després van tenir un Pegaso 140 que remolcava els camions i autocars en pana i un Pegaso 1065 Europa. La família Forné en la dècada dels anys 1930 eren els representants de la casa Studebaker a Girona.

Agraïm la informació facilitada per en Joan Mercader i en Martirià Brugada del Terri per la publicació d'aquests articles, els quals són il·lustrats amb algunes de les fotografies de camions conservats a l'Arxiu Fotogràfic de la ciutat de Girona, de consulta obligatòria per als afeccionats al món del transport a casa nostra.

Antics transportistes de la ciutat de Girona: records d'en Joan Mercader i d'en Martirià Brugada (IV).

Del sector de la construcció apuntem la fàbrica que produïa totxos i teules i que girava amb el nom comercial de FÀBRICA DE LADRILLOS Y TEJAS JOAQUIM GINESTA I FALGUERAS. Del record d'en Joan Mercader tenia aquesta empresa un camió Dodge amb bolquet de fusta per traginar l'argila que extreien a la seva terrera de Cornellà de Terri fins a la gran bòbila on produïen els totxos, maons i teules aixecada al barri de Palau de Girona.

Més tard l'argila la traginaven amb un camió Reo 6x6, procedent de l'exèrcit, que se li va muntar un bolquet metàl·lic construït pels propis mecànics de l'empresa. El Reo fou substituït per un Mack nord-americà 6x4 dúmper. A principis dels anys 1970, van comprar un camió Barreiros nou 6x4, amb matrícula GI-XXXX-B, carrossat amb el bolquet que havia muntat el REO, de fabricació pròpia. El darrer camió que va tenir aquesta empresa va ser una tractora Dodge que arrossegava una banyera pel transport de l'àrid, amb matrícula GI-XXXX-O. 

TRANSPORTS LLUÍS SERIÑÀ disposava d'un Ebro B45 carrossat amb un bolquet i matrícula GI-34261. Més tard va treballar amb un Pegaso 1065 Europa, que també muntava un bolquet, amb matrícula GI-88451. Era pintat de color taronja atès que treballava per la planta que Suberolita SA tenia al municipi de Santa Cristina d'Aro.

TRANSPORTS DORCA del carrer del Carme de la ciutat de Girona. L'amo era el senyor Lluís Dorca. Un dels primers camions que van tenir, amb matrícula GI-6XXX, era de TRANSPORTS BARNADAS. Després van comprar camions i furgons Nazar i, més endavant, camions Avia. Treballava en el transport de pinso per a bestiar des de Manresa fins a Girona. 

CONSTRUCCIONS PLANELLA, un constructor gironí de molta anomenada, va tenir un Bedford amb un bolquet metàl·lic; al cap d'un temps van comprar un Pegaso Z-207 Barajas -el Pegasin li'n deien a aquest model- que també muntava un bolquet metàl·lic.

TRANSPORTS PERE ARBAT tenia un camió Nazar bolquet que va canviar per un Pegaso 1065 Europa; més endavant va treballar amb un camió Barreiros de tres eixos i doble direcció, un model que va tenir una bona acollida entre els transportistes de les comarques gironines. El darrer camió que va tenir va ser un Mercedes Benz dúmper. 

Del barri de Domeny, a Girona, consignem TRANSPORTS J. BOSCH I PLANTALECH que tenia un camió Barreiros Azor amb matricula B-383512 que treballava per la guixera de Beuda traginant sacs de guix allà on convenia. Aquest camió va córrer molts anys. 

TRANSPORTS BARNADAS va ser un dels grans transportistes gironins que treballava exclusivament per l'empresa paperera TORRAS HOSTENCH SA. La seva història està estretament vinculada a les vicissituds d'aquella empresa paperera. Tenia el treball en exclusiva de la fàbrica de Torras Hostench SA de Sarrià de Ter. Si calia més camions els llogava a TRANSPORTS PADILLA, LA VÍDUA SAQUÉ, de Flaçà, que tenia un Pegaso 1065 Europa amb acerbi, i TRANSPORTS BATET de Bordils. Aquestes tres transportistes treballaven a la Torras Hostench per compte d'aquesta empresa.

 TRANSPORTS BARNADAS gairebé sempre va treballar amb Pegaso. Havien tingut el primer camió dièsel de la casa, el 140, i després van arribar els 1060, els doble direcció i els 1065 Europa. Els camions eren pintats de color verd fosc, freqüent aquells anys, amb el radiador de color taronja. En Joan Mercader recorda que van tenir un Barreiros Super Azor Gran Ruta, amb matricula GI-59996, que feia transport de paper de can Torras per totes les províncies espanyoles. També van tenir dos camions Nazar. A les acaballes van treballar amb una tractora Barreiros. Un Pegaso doble direcció de Can Barnadas accidentat al Rellotge de la Devesa, de Girona. La caixa era produïda per un altre gran carrosser gironí, en Sol-Xar: 

Els camions de can Barnadas que venien de retorn, carregaven caolí -una argila de color blanc formada per descomposició del feldspat- que era descarregada manualment a la fàbrica de la Torras Hostench SA, de Sarrià de Ter, atès que els camions no eren pas bolquet. En Barnadas va comprar un Barreiros Super Azor, de segona mà, amb matrícula GI-41985. Li van muntar un grua que recollia el caolí de la caixa dels camions i la dipositava en un tanc de la fàbrica, estalviant-se la feina manual. El xofer d'aquest camió era en Diego Martínez.

TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS, del sector de l'Avellaneda, a la carretera de Barcelona de Girona. Tenia un Pegaso 165 que va substituir per un camió Barreiros doble direcció de tres eixos que muntava una caixa per a transports generals. Diàriament feia la ruta de Girona fins a Barcelona. Aquest transportista va plegar pocs anys enrere

En el proper article abordarem els últims transportistes gironins que recorden en Joan Mercader i en Martirià Brugada. En Miquel Patinyo també ha contribuït a la redacció d'aquests articles amb la informació facilitada dels transportistes del seu record.

La compra per l'empresa de transports Josep Hereu del primer camió Bedford l'any 1950.

A la dècada dels anys 1940 i 1950, el port de Sant Feliu de Guíxols va registrar una intensa activitat comercial. Principalment, els vaixells hi descarregaven pasta de paper per les indústries papereres de la comarca del Gironès i la Garrotxa. El caolí, que era una matèria primera usada per l'empresa paperera Torras Hotench SA, amb fàbriques a Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, també es descarregava en aquest port. Transports Barnadas, de Girona, treballava exclusivament per Torras Hostench SA. 

L'activitat comercial d'aquest port es realitzava a través dels consignataris dels vaixells. El mineral que s'extreia de les mines d'Osor -feldspat i barita-, a la comarca de La Selva, propietat de Minersa SA, s'exportava a través del port de Sant Feliu de Guíxols. Troncs de fusta i mares de vi arribaven a través d'aquest port.

Al segle XIX i els primers anys del segle XX, el port de Sant Feliu de Guíxols havia gaudit d'un intens trànsit de mercaderies. Hi havia els productes manufacturats de les indústries del suro, bàsicament taps de suro, i durant la Primera Guerra Mundial l'empresa tèxtil Godó i Trias SA produïa sacs terrers de jute demandats pels països contendents per excavar les trinxeres en els fronts de guerra.  

Amb aquests antecedents, i atès el caràcter emprenedor de la gent del país, la dècada dels anys 1950 s'afrontava amb més il·lusió i millors perspectives. En el cas de l'empresa de Transports Josep Hereu, es van estrenar els primers camions nous, després de catorze anys. Eren camions Bedford anglesos que muntaven uns motors de benzina, adquirits al Garatge Boada, de Santa Coloma de Farners, de molta anomenada aquells anys, i amb caixes de fusta per transports generals que va construir en Josep Vert i Planas. 

El primer Bedford, amb la matrícula provisional, lliurat pel Garatge Boada abans de ser carrossat:   

El Bedford participant en la festa de Sant Cristòfol:

Fotografiat en la festa de Sant Cristòfol amb llur matrícula definitiva. La caixa, inicialment oberta, va ser transformada i tancada:

Transports Josep Hereu en va tenir uns quants de Bedfords. Un bon camió en aquells moments, del qual se n'importaven força unitats. Amb el temps els substituirien llurs motors originals de benzina per motors dièsel Barreiros. Aquests camions traginaven els paquets de la recaderia i els transports generals que sortien, principalment cap a Barcelona.

La compra d'aquests Bedford amb el GMC de benzina va permetre d'ampliar la flota de camions. Els propers articles versaran sobre els altres Bedfords.