Encontre el 27 de juny de 2015 al pla de Lleida: fotografies del Museu de l'Automoció Roda Roda (i IV).

En els panys de les parets del museu Roda Roda hi penja publicitat de tota mena relacionada amb el món de l'automoció: vehicles, pneumàtics, olis. També hi ha unes fotografies que ens han cridat l'atenció i exposem en aquest article.

La sala de descans del museu, moblada amb els seients d'autobusos de fa trenta anys, força durs i incòmodes, les parets són decorades amb fotografies d'alguns dels autobusos que hi hagué a la ciutat de Lleida.  El primer autobús urbà de la ciutat de Lleida, importat d'Alemanya: 

Una opció desestimada per les autoritats de l'època fou la d'autobusos amb la porta posterior; l'Ajuntament de Tarragona en tingué uns quants, d'autobusos amb la porta situada a la part posterior:

Dos autobusos urbans equipats amb rodes massisses, fotografiats en la segona meitat dels anys 1920:

Treballadors de l'empresa d'autobusos de la ciutat de Lleida en una excursió a Pinyana l'any 1930. Es desplaçaren en un dels vehicles de la pròpia empresa, el qual feia publicitat del vermut Martini & Rossi:

En els anys 1950 la ciutat de Lleida tingué autobusos Mercedes Benz. El cotxe número 13, que feia publicitat del licor Chartreuse, amb el volant a la dreta, n'era un. El representant de Mercedes Benz a la província de Lleida, durant una colla d'anys, fou el senyor Eduardo Velasco, que tenia també la concessió de la distribució dels carburants -benzina i gasoli- que comercialitzava el monopoli estatal Campsa i antic amo de l'edifici que avui dia acull el museu Roda Roda:

Un altre autobús carrossat damunt d'un xassís Mercedes Benz:



A la part posterior del cotxe hi havia la porta d'accés al cotxe i la cobradora:

En la segona meitat dels anys 1960 es compraren autobusos urbans fabricats per l'empresa Barreiros de Villaverde. Les autoritats locals de l'època retratades davant dels autobusos aparcats al turó de la Seu Vella, el campanar de la qual emergeix al fons de la imatge. La catedral o Seu Vella de Lleida, un dels edificis religiosos més remarcables del país, ha estat greument danyada en els successius episodis històrics que ha protagonitzat la ciutat de Lleida. La restauració endegada fa unes dècades n'ha recuperat part del seu esplendor: 

Les cobradores dretes davant dels nous autobusos el dia de la seva presentació oficial:

Els mecànics que feien el manteniment i les reparacions dels autobusos urbans de Lleida:

Usuaris dels autobusos urbans de Lleida fent cua en una de les parades per accedir a un dels cotxes que feia la línia de circumval·lació de la ciutat:

I en una de les parets de la sala on s'exposen els cotxes d'època és guarnida amb fotografies de benzineres i concessionaris de cotxes de la ciutat de Lleida dels anys 1950 i 1960. 

Un dels pocs automòbils que hi havia als anys 1950 omplint el diposit de benzina en un sortidor de l'època, el qual es pot qualificar, sense exagerar, de petita obra d'art:

Dues imatges de la mateixa benzinera amb els sortidors per a camions i per automòbils i motocicletes. El camió de la primera fotografia, la marca del qual desconeixem, equipava la típica caixa de fusta amb alces per transports generals molt en boga aleshores per la diversitat de càrregues que admetia: sacs, caixes de fusta, farratges, gra, etc:    

I en aquesta fotografia un Pegaso 140 dièsel omple el tanc de gasoli en el sortidor de camions:



Una altre benzinera de concepció i construcció més modesta:

Meravellosa benzinera del Servicio Estación, amb els restaurants, hotels i garatges al servei dels intrèpids transportistes i automobilistes:

En els anys 1960, la millora de les condicions de vida era perceptible en la renovació del parc automobilístic, renovació en què l'empresa pública Seat, fabricant del models Seat 600 i 1500, hi jugà un paper principal:

Dues noies assegudes en una motocicleta Vespa. Al fons, un Seat 600:

I la fotografia que més ens ha agradat. El concessionari Renault, amb el seu rombe característic, i tres camions Pegaso aparcats al seu costat: un Z-206 amb llur caixa de fusta amb alces, un 1031 amb una vela que cobreix la caixa i un altre Pegaso fent gasoli a la benzinera:

Aquest és el darrer article de la trobada celebrada a Lleida el passat 27 de juny de 2015, la qual fou possible per iniciativa d'en Claudi i de l'Eduard Herguido Fo. Ben aviat exposarem més transportistes del pla de Lleida.

Una visita al museu i a les instal·lacions de TRANSPORTS PADROSA de Figueres i Llers (Alt Empordà).

El passat dissabte dia 14 de maig varem visitar les instal·lacions de TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres (Alt Empordà), gràcies a en Josep Salarich i Planas. En Josep ha treballat més de vint anys a Can Padrosa sent una persona molt estimada i respectada a l'empresa. I aprofitant l’avinentesa, va organitzar-se aquest encontre.

Ens vam aplegar afeccionats de diversos racons del país. De Barcelona i Mataró van assistir-hi els germans Joan i Toni Garrell, en Jordi Ros i en Jordi Llop. De Girona, el senyor Llenas, en Miquel Patinyo i en Joan Pujol. De la Plana de Vic, en Josep Salarich, en Serra, en Xavier Castells i en Francesc Parramon; de Banyoles, el senyor Joan Brugués i Prat; i de Ripoll, vaig anar-hi acompanyat de la Montse.

Després d’un esmorzar de cullera i plat fondo en un bar d’un polígon industrial de Figueres, com s'estila entre aquests meus amics, vam visitar la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre Mallol, ubicada al carrer dels Fossos 12, de Figueres.

L’antic garatge de TRANSPORTS PADROSA ha estat reformat i condicionat per a instal·lar-hi l’extraordinària col·lecció de màquines d’escriure, considerada una de les principals del món, màquines de cosir i rellotges de peu, estufes i salamandres que el senyor Padrosa ha aplegat durant tots aquests anys.

Aquesta Fundació també té un vehicle molt especial: un Hispano Suiza, segon vehicle matriculat a les comarques gironines, i que el senyor Padrosa va adquirir en una subhasta. Està perfectament restaurat i funciona.

També hi havia unes motos Vespa que el senyor Pere Padrosa havia conduït fa un colla d’anys:

Després ens vam desplaçar fins a la central de TRANSPORTS PADROSA SA, a Llers, just al costat de l’entrada de l’autopista. Constitueix un modern truck center que cobreix tots els serveis i necessitats dels camioners. Habitacions per a descansar, benzineres, aparcament vigilat de vehicles, serveis de manteniment, entre d'altres serveis.

A les instal·lacions de Can Padrosa, a Llers, hi ha les oficines administratives, les naus de reparació dels vehicles i uns grans patis per a aparcar-hi la gran flota de vehicles d’aquesta empresa empordanesa, una de les més importants d’Europa. La major part dels camions són moderns Iveco Stralis, el camió europeu més bonic que és fabrica actualment i que sintetitza els trets definidors del disseny italià. A més, el color vermell li escau:

Els senyors Joan Brugués i Francesc Parramon al costat d'una tractora Iveco Stralis amb matrícula de Lituània:

Un Iveco Stralis transportant peces de formigó de la línia del tren d'alta velocitat:

Can Padrosa també disposa de camions d’altres fabricants com aquest Mercedes Benz:

Un modern Man, amb una cabina practica i anodina, de Can Padrosa, aparcat al pati de l’empresa:

Una tractora Volvo:

També hi havia dos camions Kenworth, nordamericans, equipats amb unes grues per a remolcar camions espatllats:

En Xavier Castells davant d’un d’aquests camions, adoptant una positura pròpia dels qui es fotografiaven davant d’un camió cinquanta anys enrere:

La darrera sorpresa de l’encontre fou tres camions clàssics, excel·lentment restaurats, que el senyor Padrosa hi té guardat en un garatge. El primer és un Opel Blitz amb acerbi, rematriculat, equipat amb un motor Ebro i que munta una grua per a remolcar vehicles en pana.

El segon era un Saurer, un dels camions amb el qual el seu pare va haver d’aixecar el negoci després de la guerra civil espanyola:

I un altre Saurer, també restaurat:

Finalment, hi havia un camió nord-americà, de disseny llampant i exagerat, com és costum dels USA, ja que la proporcionalitat i mesura, tan present en el disseny italià, hi és completament absent.

Una tractora Iveco Stralis en el taller de l'empresa:

Un camió Renault de Can Padrosa omplint el tanc de carburant a la benzinera del truck center:

Si us arribeu fins a Figueres, no dubteu pas de visitar la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre Mallol, del carrer dels Fossos 12, de Figueres. La visita no us decebrà pas.

Vull agrair als senyors Pere Padrosa i Josep Salarich que ens obrissin les portes d’aquesta important empresa de transports catalana i hi podéssim gaudir de valent admirant el museu de Figueres i les instal·lacions de Llers.