Agustí Masoliver SA de Banyoles - Pla de l'Estany (i XI).

Una de les notes que defineixen la trajectòria de l'empresa constructora AMSA de Banyoles és que, des de la seva fundació, sempre han treballat amb els millors vehicles i màquines d'obres públiques disponibles al mercat. Les fotos de les maquines que il·lustren aquest article ho posen de manifest:

Dues aplanadores, la primera amb una caldera de vapor i la segona equipada amb un motor dièsel:

Aquesta aplanadora de vapor, importada del Regne Unit i dipositada al port de Bilbao, trigà tres mesos en completar el trajecte fins a Banyoles:

AMSA fou capdavantera en l'ús, a les obres públiques, de camions que substituïen els carros de trabuc. En la primera meitat dels anys 1930 disposava d'una flota de camions Chevrolet considerable. L'any 1939, pocs mesos després del final de la Guerra Civil Espanyola, compraren dos camions Mercedes Benz importats d'Alemanya. Els gruix dels pocs camions que AMSA tingué en els anys 1940 procedia de la recuperació dels camions que els foren requisats en el curs de la guerra. També compraren algun camió capolat que el taller de l'empresa reconstruí de cap a cap. I el tercer camió nou que tingueren fou un Hispano Suiza comprat l'any 1947. 

En els primers anys 1950 compraren un camió Borgward importat d'Alemanya. I cap a la meitat de la dècada compraren dos camions Ford Thames que tingueren molts anys. Els Fords foren segurament els millors camions que es produïren en aquells anys d'autarquia i restriccions.

En la dècada de 1960, els anys del gran creixement econòmic i la progressiva normalització transcorreguts vint anys del final de la guerra, compraren quatre camions Barreiros Azor i Super Azor. En aquells anys, per atendre el gran nombre d'obres que executaven, compraren una tractora Daf matriculada a Madrid (M-4XXXXX); Motortracción SA, amb adreça a l'avinguda Infanta Carlota -avui dia avinguda Josep Tarradellas- de Barcelona, era el distribuïdor oficial a Catalunya. La tractora Daf, l'única unitat d'aquest model venuda a Girona i que constituïa una novetat considerable, al cap d'uns anys fou transformada en un camió rígid de dos eixos equipat amb una cisterna per regar. Compraren dos camions Barreiros Super Azor de dos eixos amb les matrícules GI-81499 i GI-81500, que foren numerats el 37 i 38. I tingueren una tractora Pegaso 2011 que era coneguda com l'Abeja Maya. 

Cap a l'any 1970 AMSA comprà de cop cinc camions Barreiros 2626; dotats d'un xassís escurçat, foren carrossats amb una caixa aïllant per transportar l'aglomerat en calent. També treballaren amb un Barreiros dúmper 6426V amb una caixa molt reforçada car carretejava pedra. L'últim Barreiros que tingueren fou un Saeta que muntava una cabina pintada de color verd; fou carrossat amb un bolquet que basculava pel costat. La tercera tractora que compraren fou un Pegaso 2080, un cabina quadrada fixe amb la matrícula GI-H. En els anys 1980 tingueren un Pegaso 1121 equipat amb una cisterna per regar i una tractora Dodge que tenia la matrícula GI-S.

Camió Daf carrossat amb una cisterna, que era una antiga tractora distribuïda per Motortracción SA de Barcelona (fotografies d'en Claudi Herguido) :

El Daf i el Barreiros Super Azor amb alguns dels afeccionats que s'aplegaren a la pedrera de can Silet:

El número 36 correspongué a un Barreiros Super Azor carrossat amb un bolquet i matrícula GI-73597:

Vehicle número 37 d'AMSA; un Barreiros Super Azor de xassís curt i carrossat amb bolquet, la matrícula del qual és GI-81499:   

D'ençà dels anys 1980, per renovar els camions Barreiros, AMSA ha comprat successivament camions Mercedes Benz. Adquiriren dos camions Mercedes Benz de dos eixos per substituir dos Barreiros Super Azor. I també compraren tres dúmpers Mercedes Benz 6x6 i quatre tractores. La seva flota està constituïda només per camions Mercedes Benz, el millor vehicle en el sector de les obres segons l'opinió qualificada de nombrosos especialistes i professionals del gremi.  

Uns quants bons amics que visitaren els camions vells que can Silet té a la seva pedrera propera a Girona, entaulats en un bon restaurant de Banyoles: En Pere Liu, en Claudi Herguido, en Fernando, en Xavier Pujol i en Joan Brugués, que exercí d'amfitrió:

Felicitem als responsables de l'empresa AMSA per la publicació del llibre que recull llur trajectòria en el curs de més de cent anys d'activitat, amb algunes de les obres que han executat, els vehicles i maquinària que han posseït i el personal, encarregats i gerents que hi ha treballat.

Agustí Masoliver SA de Banyoles (Pla de l'Estany): la dècada de 1950 (IV).

L'acabament de la Segona Guerra Mundial, la caiguda del teló d'acer que migpartí Europa i el reconeixement progressiu de la dictadura del general Franco per part dels Estats Units i la resta de països europeus democràtics i d'economia capitalista comportà la importació d'una poca maquinària d'obres públiques. Aleshores es derogà l'exigència de salconduits per desplaçar-se lliurement arreu del país. 

La dictadura del general Franco portà el canvi del nom de l'empresa, en castellà, per imposició legal: Agustí Hermanos y Masoliver e Hijos SL. Els esforços desplegats pels amos i treballadors de l'empresa en la dècada de 1940 meresqué el qualificatiu de companyia molt competent expressada pel senyor Benito Izquierdo, enginyer-director de la Diputació de Girona. Un reconeixement administratiu de gran importància i significació aleshores. 

L'any 1951 es comprà una piconadora equipada amb un motor dièsel de deu tones; i també se'n comprà una altre a vapor, de segona mà, de quinze tones. 

El primer camió que es comprà, l'any 1953, fou un Borgward importat d'Alemanya. Al cap d'un temps es compraren dos camions Ford Thames als quals se li muntaren unes caixes trabucadores. I l'any 1954 arribà el primer cotxe de fabricació nacional: un Seat 1400 A. Amb dos tractors Continental, comprats de segona mà, l'un amb cadenes i l'altre amb pneumàtics, començaren els moviments de terres. 

A cavall dels anys 1952 i 1953 s'adaptaren els magatzem que l'empresa tenia a Banyoles per la producció d'aglomerat en fred i emulsions asfàltiques. Al cap d'un temps es projectaren les instal·lacions per la producció d'aglomerat en calent, el qual es perfilava com el paviment del futur. 

L'any 1958 l'empresa disposava, en ple rendiment, de catorze matxucadores de pedra; aquestes matxucadores, de mida petita, eren fàcils de traslladar. Aquell any es simplificà el nom de la societat: Agustí y Masoliver SL. El capital social era de quatre milions dues-cents mil pessetes. Una quantitat considerable aleshores. Una de les principals obres executades aleshores fou el Pla de modernització de la carretera nacional II, amb l'obertura de dues variants. La perfecció, qualitat i celeritat amb què s'executà l'obra de la Jonquera, amb la dificultat derivada de la construcció de dos ponts sobre el riu Llobregat d'Empordà, meresqué la felicitació de l'Administració que havia licitat i adjudicat l'obra.

Algunes de les obres executades en aquella dècada foren la construcció dels molls de pescadors de Portbou i Roses, un repte atès que foren treballs en el mar, la reconstrucció d'un canal a Besalú per conduir l'aigua del riu Fluvià, els treballs de la presa de Colomers, al riu Ter, la reconstrucció del camí de Camprodon a Setcases, a la comarca del Ripollès, i com ja hem consignat, la modernització de la carretera nacional II amb l'execució de dues variants.

El moll dels pescadors de Portbou abans de llur perllongament: 



Treballs per la construcció del moll de pescadors l'any 1951:



El moll de pescadors perllongat, obres que s'acabaren l'any 1953:

Obres de perllongament del moll de Roses l'any 1953, obra d'envergadura que comptà amb la intervenció d'un escafandrista:

Construcció de la travessia de La Bisbal d'Empordà amb pavimentació de formigó. Les imatges recullen les vies del carrilet de Girona a Palamós:

Variant de la travessera de La Jonquera executada l'any 1956; en la primera fotografia hi ha un dels dos camions Mercedes Benz comprat per can Silet l'any 1939:

Ampliació de la carretera de la Jonquera l'any 1956:



Obres al darrer tram de la carretera nacional II, a la Jonquera:









Ponts oblics construïts a la variant de la travessera de La Jonquera:

Variant de La Jonquera. Visita a les obres dels gerents de l'empresa, els senyors Josep Masoliver, Emili Agustí i Andreu Agustí.

En el proper article reportarem altres obres executades per can Silet en els anys 1950.

CARROSSERIES CABA de Sabadell (I).

Continuem gaudint de les carrosseries construïdes per en Pere Caba Bedós a Sabadell als anys 1960 i 1970, quan va especialitzar-se en carrosseries per camions que treballaven per la famosa, acreditada i important indústria tèxtil sabadellenca.

Un Ebro B35, de les filatures HILESFA SA, de Sabadell, propietat del senyor Torrella, un camió molt popular a la primera meitat dels anys 1960 malgrat llur estètica peculiar atès que era un B45 amb el capó del motor escurçat:

Un altre camió Ebro B35 amb una caixa metàl·lica tancada de l'empresa de tints Satina:

Un camió Borgward amb un caixa metàl·lica tancada, propietat de mobles Vives. El disseny d'aquesta cabina és força semblants als camions Avia fabricats a Madrid per l'empresa Aeronautica Industrial SA:

Un altre camió Ebro B35 amb caixa de repartiment de begudes de l'empresa sabadellenca Anís del Ciervo, propietat del senyor Salas, ensems distribuïdor de l'Aigua de Cabrera, les begudes de fruita Fruco -qui no les recorda- i les cerveses Euro Pils:

Bolquet muntat l'any 1967 sobre un camió Pegaso 1060 de l'empresa Casablancas SA, de venda de materials de construcció:

 

 

Un cotxe accidentat fotografiat dins del taller de Carrosseries Caba, a Sabadell. Aquesta empresa sabadellenca també reparava carrosseries abonyegades, les transformava i restaurava autos antics:



Un entapissat fabricat per Can Caba per encàrrec del senyor Xarau. Carrosseries Caba disposava de maquinària, utillatge i ferramentes per a la fabricació de peces i components de les llurs carrosseries. D'aquesta manera es garantia absolutament la qualitat del producte acabat:

 

 

Continuarà.