L'acabament de la Segona Guerra Mundial, la caiguda del teló d'acer que migpartí Europa i el reconeixement progressiu de la dictadura del general Franco per part dels Estats Units i la resta de països europeus democràtics i d'economia capitalista comportà la importació d'una poca maquinària d'obres públiques. Aleshores es derogà l'exigència de salconduits per desplaçar-se lliurement arreu del país.
La dictadura del general Franco portà el canvi del nom de l'empresa, en castellà, per imposició legal: Agustí Hermanos y Masoliver e Hijos SL. Els esforços desplegats pels amos i treballadors de l'empresa en la dècada de 1940 meresqué el qualificatiu de companyia molt competent expressada pel senyor Benito Izquierdo, enginyer-director de la Diputació de Girona. Un reconeixement administratiu de gran importància i significació aleshores.
L'any 1951 es comprà una piconadora equipada amb un motor dièsel de deu tones; i també se'n comprà una altre a vapor, de segona mà, de quinze tones.
El primer camió que es comprà, l'any 1953, fou un Borgward importat d'Alemanya. Al cap d'un temps es compraren dos camions Ford Thames als quals se li muntaren unes caixes trabucadores. I l'any 1954 arribà el primer cotxe de fabricació nacional: un Seat 1400 A. Amb dos tractors Continental, comprats de segona mà, l'un amb cadenes i l'altre amb pneumàtics, començaren els moviments de terres.
A cavall dels anys 1952 i 1953 s'adaptaren els magatzem que l'empresa tenia a Banyoles per la producció d'aglomerat en fred i emulsions asfàltiques. Al cap d'un temps es projectaren les instal·lacions per la producció d'aglomerat en calent, el qual es perfilava com el paviment del futur.
L'any 1958 l'empresa disposava, en ple rendiment, de catorze matxucadores de pedra; aquestes matxucadores, de mida petita, eren fàcils de traslladar. Aquell any es simplificà el nom de la societat: Agustí y Masoliver SL. El capital social era de quatre milions dues-cents mil pessetes. Una quantitat considerable aleshores. Una de les principals obres executades aleshores fou el Pla de modernització de la carretera nacional II, amb l'obertura de dues variants. La perfecció, qualitat i celeritat amb què s'executà l'obra de la Jonquera, amb la dificultat derivada de la construcció de dos ponts sobre el riu Llobregat d'Empordà, meresqué la felicitació de l'Administració que havia licitat i adjudicat l'obra.
Algunes de les obres executades en aquella dècada foren la construcció dels molls de pescadors de Portbou i Roses, un repte atès que foren treballs en el mar, la reconstrucció d'un canal a Besalú per conduir l'aigua del riu Fluvià, els treballs de la presa de Colomers, al riu Ter, la reconstrucció del camí de Camprodon a Setcases, a la comarca del Ripollès, i com ja hem consignat, la modernització de la carretera nacional II amb l'execució de dues variants.
El moll dels pescadors de Portbou abans de llur perllongament:
Treballs per la construcció del moll de pescadors l'any 1951:
El moll de pescadors perllongat, obres que s'acabaren l'any 1953:
Obres de perllongament del moll de Roses l'any 1953, obra d'envergadura que comptà amb la intervenció d'un escafandrista:
Construcció de la travessia de La Bisbal d'Empordà amb pavimentació de formigó. Les imatges recullen les vies del carrilet de Girona a Palamós:
Variant de la travessera de La Jonquera executada l'any 1956; en la primera fotografia hi ha un dels dos camions Mercedes Benz comprat per can Silet l'any 1939:
Ampliació de la carretera de la Jonquera l'any 1956:
Obres al darrer tram de la carretera nacional II, a la Jonquera:
Ponts oblics construïts a la variant de la travessera de La Jonquera:
Variant de La Jonquera. Visita a les obres dels gerents de l'empresa, els senyors Josep Masoliver, Emili Agustí i Andreu Agustí.
En el proper article reportarem altres obres executades per can Silet en els anys 1950.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada