Imatges d'Andorra.

Aprofitant el llarg cap de setmana del u de maig, vàrem arribar-nos amb la Montse fins a Andorra, el petit país dels Pirineus, on hi destaquen les seves valls. L'acabament de la temporada d'esquí permet de gaudir d'Andorra sense tant neguit ni atabalament.

Andorra ha estat històricament un país peculiar i aquest tret ha definit, fins fa uns pocs anys, al seu parc automobilístic, ben diferent del català. Qui circula per les comarques pirinenques ha de vigilar amb els veloços conductors andorrans, sempre ràpids i imprudents, com si fugissin de l'angoixa que deu suposar viure en el fons de valls tan profundes i poc assolellades a l'hivern.

Recordo perfectament que a la dècada dels anys 70 i 80 del segle passat, em cridava l'atenció els cotxes i camions andorrans que transitaven per les carreteres catalanes; eren vehicles europeus considerats aleshores d'alta gamma; també hi havia els primers cotxes del país del sol naixent amb unes estètiques ben curioses i generalment lletges. Quan a les carreteres del Pallars Jussà solament hi veies els Pegasos i els Barreiros, si et creuaves amb un camió Mercedes Benz, indefectiblement era matriculat al país dels Pirineus. Si a casa solament podien comprar un Seat, un Renault o un Citroën -els Ford i els Opels van arribar més tard, a finals dels 70 i començaments dels 80-, en canvi qualsevol andorrà podia fer el fatxenda amb un lluent Golf GTI o un Mercedes Benz.

Aquesta situació va començar a canviar amb l'ingrés de l'Estat espanyol a la Unió Europea: el parc automobilístic català es va renovar amb vehicles nous, equiparant-nos poc a poc amb els afortunats andorrans.

Tanmateix, si passeges per Andorra, encara veus alguns vehicles vells que no es van importar a Catalunya. La primera fotografia correspon a una furgoneta Peugeot aparcada a Canillo, que s'ha destinat a usos agrícoles:

La segona fotografia és d'un autobus de línia regular recollint passatgers a Andorra La Vella, i pertanyent a la COOPERATIVA INTERURBANA ANDORRANA SA:

Una furgoneta Ford, fotografiada al santuari de Meritxell, i destinada a llenyer:

Camió Iveco Turbostar fotografiat a una benzinera d'Andorra La Vella, primer model que es va començar a importar regularment a l'Estat espanyol i que era competència directa del Pegaso Tecno 340:

Una furgoneta Peugeot de l'empresa CRISTALLERIES VALIRA, fotografiada a un polígon industrial d'Andorra La Vella:

Un camió FIAT també de l'empresa CRISTALLERIES VALIRA, fotografiat al mateix indret:

Un altre autocar Mercedes Benz fotografiat a una benzinera de El Tarter. Cal recalcar la bona acollida que aquesta carrosseria ha tingut entre les empreses andorranes:

Finalment, la darrera troballa de l'excursió per terres andorranes fou aquest camió Bedford, fotografiat al concessionari Mercedes Benz de Sant Julià de Loria. Crec que és lamentable que un vehicle tant antic s'estigui podrint a sol i serena. Em va sobtar el volant a l'esquerra, tal vegada perque hagués tingut un anterior ús militar:

Segurament, amb una mica de paciència i temps, a les Valls d'Andorra encara poden trobar-se vehicles prou interessants per a qualsevol afeccionat a l'automoció.

L'Àngel Plantalech i Ramió: una vida entre camions.

No som conscient de com ha canviat Catalunya els darrers cinquanta anys. Segur que en mig segle les comarques catalanes ha canviat molt més que no pas els darrers cinc cents anys. A més, aquest canvi s'ha produït a tots els nivells: des de l'eixamplament de les ciutats i pobles de Catalunya, com l'àrea metropolitana de Barcelona, a l'execució de grans obres públiques com les autopistes i carreteres de tota mena, les línies ferroviàries, els ports o els aeroports. La estratègica situació de Catalunya també ha afavorit l'execució d'aquestes infraestructures malgrat la recança històrica i actual de l'Estat espanyol i la gasiveria pressupostària d'aquestes inversions.

Aquest canvi del paisatge del país també ha anat acompanyat de profundes transformacions econòmiques amb un gran desenvolupament industrial i l'expansió del sector terciari, la qual ha comportat una pèrdua de pes del sector agrícola i ramader i dels pobles en favor de les ciutats; aquest desenvolupament econòmic dels sectors secundari i terciari ha transformat la societat afectant a les relacions personals, familiars, religioses o el lleure. Finalment també cal incidir en la forta immigració experimentada per Catalunya durant el segle XX, primer d'origen espanyol, i ara procedent d'altres països, a redós de la globalització i les grans transformacions econòmiques i socials que s'estan produint a escala mundial.

La desaparició del país talment com ha estat durant els darrers segles, fenomen que s'ha accentuat des de la dècada de 1950, ha provocat un interès creixent per conèixer les formes de vida, els treballs, les festes, les ciutats, els paisatges els pobles, o certs personatges, ja extingits, mitjançant la publicació cada cop més nombrosa de llibres locals o de temàtiques específiques que recopilen imatges i fotografies de les primeres dècades del segle XX.

El protagonista d'aquesta crònica, l'Àngel Plantalech i Ramió, de Girona, s'ha passat la seva vida al volant, conduint diversos vehicles. Aquesta feina li ha permès de veure directament les transformacions paisatgístiques i l'execució d'autopistes i carreteres a Catalunya des dels anys 1960. Actualment l'Àngel treballa conduint un camió Mercedes Benz de l'empresa TER-TRANS SL, de Vilanna (Girona).

La primera fotografia en blanc i negre ens transporta immediatament a començaments dels anys setanta del segle passat, quan la dictadura franquista s'esllanguia i s'obria pas una gran il·lusió col·lectiva per la recuperació de la democràcia, el reconeixement d'una autonomia per a Catalunya i la plena integració a Europa; s'hi esguarda un Jeep Ebro de l'empresa comercial UTISSA, de Girona, juntament amb un Citroën GS, en un camp del pla de Girona.

Aquesta segona fotografia s'hi veu el Sr. Pantalech dins de la cabina d'un Ebro D700, amb caixa de bestiar, comprat de segona ma i que va pertànyer al senyor Felip Geli, comerciant de bestiar de Salt (Gironès); al fons de la fotografia hi ha la ciutat de Girona amb la catedral en primer pla:

Un dels altres camions que ha conduit el senyor Àngel Plantalech fou aquest Ebro D700, bolquet, de l'empresa TRANSPORTS I MATERIALS LEONOR ROURA SL.

Una altra fotografia d'aquest Ebro, un vehicle de disseny modern i encertat, però que tanmateix era equipat amb un motor Perkins de 6 cilindres poc fiable i problemàtic. Un dels altres inconvenients d'aquest camió era la seva escassa capacitat de frenada:

Dues fotografies d'un Pegaso Supercomet amb caixa de fusta i vela, propietat del senyor Josep Daranas, del municipi de Sarrià de Ter, dedicat a transports generals; el Pegaso Comet fou sense cap dubte un dels millors camions fabricats per ENASA, equipat amb un motor de 125 cv dissenyat originalment per Leyland.

El Sr. Àngel Plantalech va treballar durant força anys conduint diversos camions de l'empresa TRANSPORTS J. FERRER, de Girona, propietat del senyor Joan Ferrer i Dalgà. Aquesta empresa va encarregar-se de transportar les manufactures tèxtils fabricades per MANUFACTUAS ANTONIO GASSOL SA, de Girona, per tot l'Estat espanyol i al port de Barcelona per a llur exportació. Tractora Ebro P-270 i Pegaso Comet carregant manufactura tèxtil a la fàbrica ANTONIO GASSOL SA, de Girona:

Pegaso Comet que conduïa el senyor Plantalech fotografiat el gener de l'any 1976 a Sarrià de Ter:



Pegaso 2080 de TRANSPORTS J. FERRER, amb un remolc molt llarg i d'un sol eix, adient per a transportar manufactures tèxtils:

Fotografia de la tractora Ebro P-270, camió amb una cabina molt reeixida però amb un motor Perkins de 8 cilindres en V molt problemàtic. En aquest sentit, els Ebros de més tonatge mai van tenir la fiabilitat dels models més petits. Per la informació facilitada per en Miquel Patinyo, hi ha constància que a les comarques gironines van circular-hi tres tractores Ebro P-270:

Una altra fotografia del Pegaso 2080, un camió molt ben acollit a la dècada dels anys 70. La poca longitud del xassís d'aquesta tractora provocava que saltés molt en qualsevol sotrac.

Tractora Mercedes Benz importada d'Holanda, vehicle de gran qualitat i fiabilitat, amb el remolc dedicat al manufactures tèxtils:

Una altra fotografia d'aquest camió Mercedes Benz, on es veu la llargada d'aquest remolc d'un sol eix:

Un dels darrers camions de l'empresa TRANSPORTS JOAN FERRER, i que també va conduir el senyor Àngel Plantalech fou aquest Renault, el qual encara conserva l'empresa GRUES PALLÍ, de la ciutat de Girona:

Actualment, el senyor Plantalech condueix aquesta moderna tractora Mercedes Benz de l'empresa TER-TRANS SA, de Vilanna, fotografiada a la pedrera de Massanes:

Les fotografies d'aquestes vehicles que ha conduit el senyor Plantalech constitueix un clar exponent d'alguns dels camions més coneguts des de finals dels anys seixanta fins avui dia i, alhora, un exponent de l'evolució dels transport cap a empreses més especialitzades i més grans.

Volem agrair al senyor Àngel Plantalech que ens hagi facilitat el seu arxiu fotogràfic personal per a confegir aquesta crònica i, ensems, al senyor Miquel Patinyo que ens les hagi fet arribar.

TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Girona)

Ribes de Freser juntament amb Camprodon són dues de les viles de més anomenada del Ripollès, possiblement per ser acreditats llocs d'estiueig. En el cas de Ribes de Ribes, hi havia tres factors que la feien particularment atractiva a començaments del segle XX: la línia ferroviària que enllaçava amb Barcelona, la proximitat al santuari de Núria i uns hotels com el balneari Montagut que permetia de prendre les aigües i gaudir dels aires frescs i sans del Pirineu, activitats molt valorades per les classes burgeses i acomodades abans de la guerra civil.

La circumstància que Ribes de Freser estigués bastida a les ribes del riu Freser, va permetre a més a més, la implantació d'algunes empreses tèxtils que aprofitaven la força de l'aigua per a generar l'electricitat amb la qual feien funcionar la maquinària.

Per tant, Ribes de Freser és un poble dinàmic que va tenir durant el segle XX una economia força diversificada. Per a atendre les necessitats de transport de les activitats industrials i de serveis d'aquest poble, va aparèixer TRANSPORTS CARBONELL, propietat de la família del mateix nom, la qual va tenir tenir un fort desenvolupament en la dècada de 1950-1970.

Els camions que aquesta empresa ha tingut és un reflex de l'evolució del món del transport des de l'arrencada després de la guerra civil fins a una normalització durant la dècada dels anys 1960.

Un dels camions d'aquesta important empresa de transport de la comarca del Ripollès, és aquest Seddon, amb una bonica i artesanal caixa de fusta, idèntica a la de les carrosses i remolcs agrícoles, fotografiat a Ribes de Freser i destinat a transports generals.

Crec que la cabina d'aquest camió fou fabricada per TALLERES NÁPOLES SA, de Saragossa, empresa que construïa la majoria de cabines dels pocs Seddon que s'importaren als llargs dels anys cinquanta i que també va dissenyar i construir una cabina muntable a qualsevol dels camions procedents de la guerra civil, la cèlebre "cabina única". Aquesta empresa a començaments dels anys seixanta faria el salt de fabricar camions i autocars sota la marca NAZAR:

Un dels altres vehicles de TRANSPORTS CARBONELL era aquest Barreiros Halcon, la cabina del qual era un disseny original del fabricant francès Berliet, i que l'empresa de Villaverde va copiar sense vergonya ni miraments. Aquest model tenia un problema específic: les bombetes dels fars davanters, instal·lats al paraxocs, es fonien sovint per les vibracions i sotracs que patien. Aquest problema es va solucionar en els models posteriors, com el Saeta i l'Azor, en que els fars eren col·locats a la part inferior de la cabina.

Aquesta empresa també va tenir un Barreiros Saeta de la primera època, amb un sol netejaparabrises, i amb la caixa de fusta; aquesta cabina era una evolució del Barreiros Condor amb un frontal que s'apartava del disseny original de Berliet.

Segons la informació recollida de xerrades amb antics transportistes ja jubilats, aquests Barreiros no eren gaire bons, ans el contrari, foren camions força problemàtics i conflictius que petaven per qualsevol banda.

També hi ha constància que aquesta empresa va tenir d'altres camions, com un escadusser Nazar, del qual fins ara no he pas pogut trobar-ne cap fotografia.

Aquesta empresa avui dia desapareguda fou una de les principals empreses de transport de la comarca del Ripollès, talment com es posa de manifest amb aquestes fotografies. Serveixi aquesta crònica per a conservar-ne el record.

TER-TRANS SL de Girona: vocació i servei de qualitat

TER TRANS SL és una empresa els orígens de la qual es remunten a la dècada de 1960, quan en Mariano Patiño va començar de transportista amb un antic 3HC, procedent de la guerra civil, i refet completament: la cabina havia estat reconstruïda i eixamplada, el motor canviat per un Barreiros dièsel, i la resta d'elements mecànic com la transmissió o caixa de canvis, de procedència diversa. Aquest vehicle aviat el va vendre degut als problemes que sovint patia.

En Mariano Patinyo va adquirir l'any 1967 un Pegaso Comet nou, el qual va carrossar amb un bolquet; amb aquest camió, d'una gran qualitat i fiabilitat, va treballar-hi força anys. El seu fill Miquel ha continuat la tradició iniciada pel seu pare Mariano, amb l'empresa TER-TRANS SL, de Vilanna (Girona), la qual es dedica a tres activitats principals:

1. L'execució d'obra pública per a municipis i Diputacions, principalment de Girona, participant en les licitacions i subhastes que es realitzen.

2 Les obres i serveis per a d'altres empreses constructores privades com excavacions, buidatges, etc.

3. Finalment, el tractament, rentat i classificació d'àrids a la pedrera de Can Thos, al municipi de Massanes (Girona).

Per a l'execució d'aquestes tasques, TER-TRANS SL confia en maquines i vehicles d'acreditada fiabilitat com són els camions Mercedes Benz i excavadores CATERPILLAR.

Camió bolquet Mercedes Benz fotografiat a la pedrera de Massanes, un dels millors vehicles per a treballs d'obra civil per la seva qualitat, i que és molt demandat per a països en vies de desenvolupament.




Mercedes Benz Atego treballant l'agost del 2008 a Blanes (Girona):



Mercedes Benz fotografiat el juliol del 2008 a un polígon industrial de Girona:



Camions Mercedes Benz que formen part de la flota de l'empresa TER-TRANS SL aparcat a les naus de Vilanna:

Tractora Mercedes Benz amb banyera fotografiada també a la pedrera de Massanes:

Mercedes Benz fotografiat a Blanes (Girona):

Malgrat que Catalunya durant aquests darrers anys ha necessitat de molt àrid per a atendre la demanda procedent de l'obra pública i dels promotors privats, la implantació de pedreres com la de TER-TRANS SL a Massanes és escassa. Aquest fet ha obligat a importar part de l'àrid de l'estranger.

Els costos d'inversió que una activitat d'aquesta mena exigeix, la rendibilitat a llarg termini, els coneixements específics, i els problemes, entrebancs i lentitud administrativa de les Administracions competents per a autoritzar-ne l'obertura i funcionament, han determinat que algunes pedreres a Catalunya no hagin tingut continuïtat havent hagut de tancar. Una de les excepcions ha estat precisament TER-TRANS SL.

La qualitat de servei que ofereix TER-TRANS SL i el prestigi que gaudeix en el sector, constitueixen la millor garantia per a encarar els propers anys

Camió NAZAR de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR de La Bisbal d'Empordà (Girona)

El dia 5 de gener de 2009 era a Ripoll tot fent temps per a gaudir de la cavalcada de Reis, quan em truca l'amic Miquel Patinyo, gran afeccionat als camions, a qui vaig tenir la sort de conèixer mitjançant en Gonzalo Garós, creador i administrador de la web i fòrum "pegasoesmicamion".

El motiu de la trucada d'en Miquel era per informar-me que havia descobert casualment un camió NAZAR cabina B, de 7 tones, al pati de les naus de l'empresa GRUES I TRANSPORTS ÀNGEL VILAR SA, de La Bisbal d'Empordà. La veritat és que vaig restar glaçat: descobrir un Nazar avui dia és molt meritori. A més, aquesta descoberta confirmava la bona acollida que els vehicles Nazar havien tingut a les comarques de Girona, fet ja exposat en aquest bloc.

Tant aviat com vaig saber que l'empresa GRUES I TRANSPORTS ÀNGEL VILAR SA encara conservava un camió Nazar, vaig entrar a llur web on, efectivament, es recollia la fotografia d'època d'aquest camió amb la seva caixa de fusta i una vela que cobria les mercaderies.

Després de contactar amb l'Anna Vilar, el passat divendres dia 8 de maig, vaig arribar-me fins a La Bisbal d'Empordà per a fotografiar un dels darrers camions Nazar que encara es conserven, activitat que és una sort a l'abast de molt pocs afeccionats. El tracte dels senyors Àngel i Anna Vilar va ser exquisit. Des d'ací vull agraïr-los totes les atencions que ens van dispensar a mi i al meu germà Eduard.

Fotografia d'aquest camió Nazar sense el motor ni el radiador:



Fotografia de perfil d'aquesta cabina, la qual recorda els Sava-Austin que circularen també durant els anys 1960:



Una altra fotografia de la cabina d'aquest Nazar, la personalitat del qual és inconfusible:



Fotografia del Nazar amb llur caixa de fusta força malmesa:



Dues fotografies més de la cabina d'aquest Nazar:





Aquest camió fou comprat al concessionari de Girona l'any 1965; estava equipat amb un motor PERKINS HISPANIA, i durant molts anys va treballar transportant pinso. Si bé malauradament es troba força malmès, com pot comprovar-se amb les fotografies, la seva descoberta pot qualificar-se d'excepcional, i palesa que amb ganes i sort encara hi ha vehicles molt interessants per ser descoberts i divulgats.

El senyor Vilar en conserva un bon record d'aquest vehicle atès que va ser el començament de la seva activitat com a transportista. És indubtable que els camions Nazar de la darrera època tenien una qualitat comparable als seus competidors directes, Ebro i Avia.

Gràcies a l'excepcional arxiu fotogràfic que la família Vilar conserva dels seus vehicles, en successives cròniques podrem continuar gaudint d'aquest Nazar, fotografiat al llarg dels anys que aquest camió va ser en actiu treballant.

Esperem poder continuar celebrant descobriments d'aquesta mena, que tant d'interès suscita entre els amants als camions clàssics.

CATÀLEGS AUTOBUSOS NAZAR INTERURBANS del Sr Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà (Girona)

Aquests darrers anys hi ha hagut una gran difusió de catàlegs i material divers d'empreses fabricants de camions, especialment de Pegaso, la gran marca amb la qual s'identifiquen els amants de camions clàssics per diverses causes prou conegudes.

En aquest bloc procurem, tanmateix, fer-nos ressò d'altres empreses fabricants de camions, autocars i furgonetes menys conegudes però alhora prou interessants, com és el cas de NAZAR.

La casualitat m'ha permès de conèixer al Sr. Àngel Vilar, de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, de La Bisbal d'Empordà (Girona), qui conserva encara uns catàleg del bonic autocar NAZAR interurbà de 35 i 40 places, el disseny del qual és dels més bufons i espectaculars dels autocars fabricats a l'Estat espanyol.



Les característiques tècniques d'aquest Nazar de 35 places:



Com a curiositat d'aquest catàleg, cal destacar el preu de venda al públic: 617.000 pessetes la versió normal i 677.000 pessetes la versió de luxe. També és interessant saber que el concessionari NAZAR a les comarques gironines, era al carrer Lorenzana número 45 de la ciutat de Girona.

El segon catàleg correspon al mateix model d'autocar Nazar interurbà de 40 places, amb llurs característiques tècniques:






El preu de venda d'aquest vehicle l'any 1964 era de 763.000 la versió normal, i 823.000 pessetes la versió de luxe, una quantitat molt important aleshores i que obligava a grans esforços econòmics del comprador, atès que els mitjans de finançament no eren tant populars ni tant presents com avui dia.

Aquest autocar Nazar era conegut com a "Ocell Blau", amb unes formes molt arrodonides al frontal i darrera, la presència d'un radiador molt reixat i cromat, i uns acabats molt luxosos per a començaments de la dècada de 1960.

El disseny era obra del màxim accionista de Nazar, el senyor Vincenzo Angelino Gervasio, el qual acusa els trets estètics definidors dels autocars italians de la dècada de 1950 i començaments de 1960: formes molt arrodonides, grans superfícies vidriades i acabats recarregats.

Aquest model estigué en fabricació des de l'any 1961 fins a l'any 1964, que es substituït per l'autocar GRAN NAZAR, de disseny molt més modern i línies quadrades. S'oferia amb motor Perkins Hispania, el qual era una mica just atenent al pes d'aquest vehicle i a les carreteres costerudes que hi havia a Catalunya aleshores.

Atenent a l'absència de documentació sobre NAZAR a internet, crec que aquests catàlegs tenen un gran interès i valor per als afeccionats a l'automoció, ja que permet començar a esmenar una situació anòmala i injusta com és l'oblit que ha patit NAZAR durant molts anys.

Des d'aquest blog volem agrair les atencions dispensades pels senyors Àngel i Anna Vilar, per l'encert en preservar aquesta documentació i poder-la oferir desinteressadament als cada cops més nombrosos afeccionats als vehicles NAZAR.

Inventari de camions i furgonetes NAZAR cabina B conservats a Catalunya

Seguint amb l'inventari dels models comercialitzats per la marca saragossana NAZAR, fem esment de la cabina B fabricada des de l'any 1963 fins a l'any 1966, quan l'empresa FACTORÍAS NÁPOLES SA, controlada per la Caja de Ahorros de Aragon, fou venuda a Barreiros.

Aquesta cabina comprenia camions i furgonetes, amb un disseny força modern per a l'època, en el qual hi predominava un gran radiador central. També es remarcable el vidre panoràmic i les formes de les cabines més rectes que no pas la cabina A, comercialitzada des de l'any 1960 fins l'any 1963, l'estètica de la qual recordava més el Pegaso Comet. En quant als motors, eren equipats amb Perkins Hispania.

Com ja s'ha expressat en cròniques anteriors, les unitats que es conserven es trobem bàsicament a les comarques gironines.

El primer Nazar que vaig veure fou aquesta unitat, un Nazar cabina B de 5 tones i mitja, fotografiat a Tordera i desballestat un any després. La personalitat i encert d'aquest disseny crec que és incontrovertible:



El segon Nazar que encara es conserva es troba al municipi de Matajudaica, a la comarca del Baix Empordà, dedicat a menjadora de cavalls. Aquest vehicle compartia molts elements mecànics amb els camions Avia, com el motor, transmissió, llantes, etc:



En aquesta mateixa finca hi ha un altre furgoneta Nazar dedicada al transport de cavalls, la darrera ITV de la qual és de l'any 1993:



Finalment, en aquesta finca també ens trobem amb una cabina de camió Nazar destinada a llenyer:



Al municipi de Vila-Sana, a la comarca del Pla d'Urgell, es conserva un furgó Nazar reconvertit en remolc agrícola, amb matrícula L-37.224.

Aquest vehicle fou descobert el 1 de març de l'any 2008 seguint les indicacions d'en Xavier Argelich; per les investigacions d'en Ricard Palomas, aquest furgó fou comprat a la Fira de Mostres de Saragossa de l'any 1965 per part de l'empresa PATATES PIFARRÉ de la ciutat de Lleida.

En la Fira de Mostres de Saragossa del 1965, un productor d'olis de la comarca de Les Garrigues també va adquirir un altra furgó Nazar com aquesta unitat.



Aquest vehicle estava equipat amb un motor Perkins Hispania i fou desballestat a Can Padrós, de la ciutat de Lleida, l'any 1980, reconvertint-lo en el seu ús actual, fet que n'ha permès llur conservació fins avui dia. Com a curiositat cal destacar que el vidre davanter ja era partit quan es va comprar, opció no oferta en els catàlegs i fotografies d'època que es conserven d'aquestes furgonetes. El problema principal d'aquesta furgoneta era la poca potència del motor; a les pujades i carregada, calia circular en primera.

També sabem que a Argentona un pagès va tenir un camionet Nazar donat de baixa l'any 1984, i que romangué força anys a un desballestament de Mataró.

També hi ha constància que l'empresa TRANSPORTS VALL, de Santpedor, a la comarca del Bages també van tenir un camió Nazar cabina de 5 tones i mitja, el qual fou desballestat a mitjans de la dècada de 1970 a Manresa.

Si bé atès el temps transcorregut és poc probable que apareguin més camions i furgonetes cabina B a Catalunya, tant de bo que apareguin fotografies d'època que ens permetin continuar la recerca dels vehicles que circularen per Catalunya durant aquells anys.