L'Albatros d'en Josep Rosa del municipi de Llers (Alt Empordà)

En l'arxiu fotogràfic del senyor Joan Brugués i Prat hi ha la fotografia d'un altre autobús ALBATROS equipat amb motor Henschel, fabricat per LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA (LAI), que va pertànyer al senyor Josep Rosa, conegut popularment com en "Pepitu de Llers".

El poble de Llers, proper a la ciutat de Figueres, és conegut per haver inspirat el poemari "Les Bruixes de Llers" de l'escriptor Carles Fages de Climent, brillant i oblidat escriptor que en llur obra va idealitzat l'Empordà a través del paisatge, la tramuntana o els personatges que ell havia conegut i que van esdevenir la seva font creativa.

Aquest ALBATROS es va destinar a cobrir la línia regular entre Albanyà fins a Figueres passant per Llers, Terrades i Sant Llorenç de la Muga. Llur matrícula era GI-41762.



Gràcies a l'arxiu del senyor Brugués tenim coneixement de dos autocars ALBATROS, ambdós de la comarca de l'Alt Empordà: l'autocar que il·lustra aquest article i el del senyor Pere Estarriol. Tant de bo que un dia poden gaudir de les fotografies d'un camió KARPETAN que tingué un transportista del poble de Pontós, també a la comarca de l'Alt Empordà.

CARROSSERIES SARQUELLA de Banyoles (Pla de l'Estany)

Durant els anys de la postguerra, la indústria estava completament paralitzada. La política autàrquica, l'isolament internacional del règim feixista espanyol i els efectes de la Segona Guerra Mundial van determinar que la recuperació econòmica es produís després de vint any de conclosa la guerra civil. Malauradament, Espanya va perdre 20 anys -el període comprès entre l'any 1939 fins el 1959- amb unes conseqüències i efectes que avui dia encara s'arrosseguen, particularment en el sector industrial atesa la pèrdua de competitivitat front a la indústria de la resta de països europeus.

En el sector de l'automoció, solament cal comparar la HISPANO SUIZA dels anys 1920 i 1930 amb la empreses fabricants de vehicles dels anys 1960 i 1970, participades per l'Estat espanyol i que fabricaven sota llicència per la manca de tecnologia pròpia.

La magre activitat industrial, la poca maquinària i utillatge, i l'escassa oferta de peces i matèries va provocar que les poques industries d'automoció i carrosseries d'aleshores haguessin de centrar-se en refer i recarrossar el parc mòbil, força envellit i malmès.

En aquest context van aparèixer diversos carrossers per les comarques gironines: en TORRENT a Figueres (Alt Empordà); CARROSSERIES VERT a Torroella de Montgrí (Baix Empordà); CARROSSERIES BERTRAN (actualment CARROSSERIES CORNELLÀ), GERMANS TEIXIDOR que construïen cabines per a camions, i CARROSSERIES SARQUELLA, totes tres de Banyoles (Pla de l'Estany); a Olot (Garrotxa) hi havia en Pere "Parot", qui va carrossar un autocar de l'empresa OLIVET; a Vic (Osona) hi havia en PUIGBÓ i en TENA. També és remarcable personatges com en Quim Duran, també de Banyoles, excel·lent planxista i carrosser.

CARROSSERIES SARQUELLA fou fundada als anys 1940 pels germans Miquel i Vicenç Sarquella, dedicant-se a la planxa i carrossat de vehicles. En Miquel Sarquella era un reconegut planxista que havia après l'ofici a les carrosseries Ayats d'Arbúcies. En la publicitat de l'època s'anunciaven amb la aquesta frase: "Taller de planxisteria Miquel i Vicenç Sarquella. Especialitat en Pullmans de gran luxe i carrosseries metàl·liques de tota mena". Llurs instal·lacions eren a un local de la carretera de Girona, si bé el treball el feien al carrer, en un marge d'aquesta carretera atesa l'escasa circulació de vehicles que hi havia aleshores.

Més endavant i per atendre l'augment de feina que experimentaren, es van traslladar a un local més gros del carrer Sant Mer de Banyoles: ací es van dedicar a acabar els autocars i autobusos Pegaso Monotral que lliurava la fàbrica JORSA de Mataró: pintar, muntar-hi els seients o acabar feines de planxa. Una altra empresa que també acabava els Pegaso Monotral fou CARROSSERIES HUGAS, ubicada al carrer Navas de Barcelona.

Un dels autocars que va carrossar SARQUELLA fou aquest Henschel de l'empresa PLENACOSTA de Sant Coloma de Farners (La Selva), fotografiat al costat de l'estany de Banyoles. D'aquest vehicle s'explica l'anècdota que el graó que hi havia al mig del vehicle provocava cops de cap als turistes, especialment els anglesos, atesa llur alçada; la solució fou posar una bombeta vermella al sostre que advertia del graó.

Un dels altres vehicles recarrossat per en Miquel Sarquella fou un Plymouth de 8 places adquirit per OLIVET en una subhasta de l'exèrcit. Estava equipat amb un motor dièsel MATACÁS, destinant-se al transport escolar, servei de transport de treballadors per a empreses i la recollida de turistes a l'aeroport de Perpinyà, capital de la comarca del Rosselló. Aquest vehicle fou donat de baixa a mitjans dels anys 1970. Els llums del darrera i els vidres davanter i posterior eren idèntics al del Seat 1500. Aquesta fotografia de mitjans dels anys 1960 fou presa al pont sobre del riu Fluvià a l'entrada de Besalú (Garrotxa).

Amb els anys CARROSSERIES SARQUELLA s'ha especialitzat en remolcs i frigorífics, adoptant el nom comercial de CARROSSERIES MISAR. A finals dels anys 1970 van traslladar-se a una moderna nau industrial del municipi de Palol de Revardit (Pla de l'Estany), al peu de l'autovia de Girona a Banyoles, des d'on fabriquen amb les marques SARQUELLA i FRIGONETA.

L'autocar NAZAR de l'empresa ATLAS EXPRESO SA de Barcelona.

Una de les conseqüències del Pla d'estabilització econòmic de l'any 1959 fou una certa liberalització econòmica, amb el començament del turisme a l'Estat espanyol. Aleshores els turistes cercaven sol, platja i un país assequible amb uns costums i forma de vida molt diferent i endarrerit front als països que integraven la Comunitat Econòmica Europea. I Espanya necessitava les divises que aportaven els turistes així com l'ocupació que aquesta activitat econòmica generava.

Els primeres onades de turistes que arribaren a començaments de la dècada de 1960 i que forjarien el turisme de masses a l'Estat espanyol, va atreure l'atenció d'algunes agències de viatges que van ampliar llurs serveis al desplaçament de turistes i excursions a indrets concrets.

Una d'aquestes agències turístiques fou ATLAS EXPRESO SA, amb una oficina al cèntric Passeig de Gràcia de Barcelona. La directora d'aquesta empresa era la senyora Consuelo Ortega, "donya Consuelo", com era coneguda: una dóna amb molta empenta i professional.

ATLAS EXPRESO tenia un autocar Nazar i dos autocars Avia amb matrícules successives: B-319382 i B-319383. Amb aquests dos autocars AVIA es va crear un servei dit "Road Service" consistent en una línia regular des de Platja d'Aro fins a l'aeroport del Prat i viceversa. També disposaven d'aquest joliu Autocar NAZAR, equipat amb motor Perkins Hispania, per a la realització d'aquestes excursions i desplaçaments de turistes:

Aquesta agència de viatges també va col·labor amb l'empresa OLIVETRANS SA de Caldes de Malavella (La Selva), cobrint serveis i excursions. Ha estat una sort que el senyor Joan Brugués conservi no solament un arxiu complert dels autocars de llur empresa, sinó també les fotografies dels autocars d'altres empreses que van treballar per OLIVETRANS SA. Aquesta circumstància permet gaudir al cap de gairebé cinquanta anys, d'una fotografia d'un dels autocars Nazar que hi va haver a Catalunya.

L'autocar ALBATROS del senyor Pere Estarriol i Bramon de Figueres (Alt Empordà)

Pouant en l'extraordinari arxiu fotogràfic del senyor Joan Brugués, avui podem il·lustrar aquesta crònica amb un document que pot qualificar-se d'excepcional. És un autocar ALBATROS fabricat per l'empresa LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA (LAI) a Saragossa, equipat amb un motor Henschel, i que va pertànyer al senyor Pere Estarriol i Bramon, de Figueres, capital de l'Alt Empordà.

A començaments dels anys 1960 hi havia una gran il·lusió col·lectiva i un reviscolament per a superar els difícils anys de la postguerra. En aquest context van aparèixer diversos fabricants de vehicles malgrat les mancances de peces i material per a llur fabricació.

Un d'aquests fabricants fou LAI, acrònim de LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA, fabricant d'autobusos, autocars i camions, el qual va tancar a començaments dels anys 1970. LAI va comercialitzar llurs vehicles sota diferents marques: ALBATROS, KARPETAN, ORETAN i LAYETAN. Gairebé hi havia tantes marques com models comercialitzats.

Aquest ALBATROS amb matrícula GI-38835 correspon a un dels primers models fabricants per LAI i llur disseny encara acusa trets estètics dels anys cinquanta. En destaquen les formes arrodonides, l'abundor de cromats i els colors de la carrosseria; també és remarcable la baca a la part superior i el frontal amb elements del Seat 1500.

L'any 1991 el senyor Pere Estarriol i Bramon va traspassar a SARFA la línia regular entre El Port de Selva i Llançà fins a Figueres (Alt Empordà), conservant la línia entre Ordis i Figueres. El primer titular d'aquesta línia entre El Port de la Selva i Llançà fou en Gaspar Cervià i, posteriorment, en Joan Vera i Armada, qui va traspassar-la a en Pere Estarriol.

Cal emfatitzar que la troballa d'aquesta fotografia és certament d'una gran importància atès que LAI-ALBATROS-KARPETAN va vendre molts pocs camions i autocars per les comarques gironines.

AUTOCARS ALMENARA del municipi de Salt (Gironès)

Gràcies a l'extraordinari arxiu fotogràfic que conserva el senyor Joan Brugués i Prat, mercès a llur dedicació i esforç continuat durant molts anys, avui us oferim una crònica dels autocars que tingué la senyora Maria Siguan i Almenara durant els any seixanta amb el nom comercial d'AUTOCARS ALMENARA.

Aquesta empresa d'autocars tenia el garatge al municipi de Salt, limítrof a la ciutat de Girona, i una oficina a Platja d'Aro. Llur creació tenia per objectiu cobrir la demanda d'autocars que hi havia a començaments dels anys seixanta per l'incipient turisme que arribava a la Costa Brava i pel desvetllament econòmic resultant del Pla d'Estabilització Econòmic de l'any 1959 que va redreçar la malmesa economia espanyola de la postguerra. Llur flota era constituïda per tres autocars i un microbus.

Fotografia del garatge de l'empresa AUTOCARS ALMENARA a Salt: un Pegaso Monotral i un microbus Romeo A:

Una altra fotografia del garatge d'aquesta empresa: un Pegaso Monotral i un autocar Nazar equipat amb motor Perkins Hispania:

Dues fotografies més de l'autocar Nazar d'aquesta empresa:

AUTOCARS ALMENARA també treballava per OLIVETRANS SA quan hi ha havia força demanda de feina que no es podia pas cobrir amb els vehicles propis d'aquesta empresa de Caldes de Malavella (La Selva).

Per als entusiastes als autocars, aquestes fotografies tenen un gran valor no tant sols pels vehicles sinó perquè permet recordar una de les empreses de transport de persones que hi hagué a durant la dècada dels anys seixanta. Des d'ací solament podem tornar a agrair al senyor Brugués llur generositat per difondre i compartir aquestes fotografies amb els interessats en aquesta temàtica.

Les obres de millora de la carretera Nacional 340 dins del nucli urbà de l'Arboç executades l'any 1966.

La Nacional 340 és la carretera d'aquesta categoria més llarga de tot l'Estat espanyol. S'inicia a Cadis i acaba a Barcelona travessant 4 províncies andaluses, la regió de Múrcia, el País Valencià i Tarragona fins a arribar a la ciutat de Barcelona. Malgrat que és la carretera que connecta l'eix mediterrani, en nombrosos trams encara discorre per dins del nucli urbà de viles i pobles, circumstància que provoca col·lapses circulatoris i una alta accidentalitat.

Gràcies a l'amic Jordi Núñez, de la vila de l'Arboç, disposem d'unes fotografies de les obres de millora de la carretera nacional 340 en el tram del nucli urbà d'aquesta vila, datades l'any 1966. Aquestes fotografies foren preses pel senyor Julià Suau, fotògraf professional ja jubilat que va enregistrar amb llur càmera des dels anys quaranta fins avui dia, tant la vida social d'aquest poble -festes, aplecs, balls de sardanes o el mercat setmanal- com altres esdeveniments ja fos la nevada del Nadal de l'any 1962 o inauguracions diverses.

Fotografia de la carretera Nacional 340 just abans de l'inici de les obres de millora executades. A la dreta hi ha el bar Topolino, tancat ja fa molts anys, molt concorregut per la gent de l'Arboç atès el seu excel·lent emplaçament, ideal per a distreure's amb la circulació de vehicles per aquesta carretera:




En aquesta fotografia hi ha un excavadora carregant terra a un Pegaso Z-207 i a un Barreiros Saeta, mentre els vilatans baden:



Aquesta fotografia es veu el tram de la Nacional 340 dins del nucli urbà de l'Arboç, des de l'entrada oest del poble:

Aquesta altra fotografia es veuen les activitats quotidianes dels vilatans enmig de l'execució de les obres:



En aquesta darrera fotografia hi ha diverses màquines i camions treballant en les obres de millora de la Nacional 340 dins del tram urbà de l'Arboç; al fons hi ha una furgoneta DKW.





Excavadora carregant la terra del rebaixament de la calçada de la Nacional 340 al bolquet d'un camió Sava-Austin. Al fons hi ha dos camions Ebro B i C:



Si avui dia es circula per aquest tram de la Nacional 340, solament ha canviat les façanes de les cases; les antigues cases del poble han estat enderrocades donant lloc a edificis moderns amb més plantes edificades. També es va executar dues rotondes a l'entrada est i oest d'aquesta carretera.

Transcorregut gairebé quaranta anys de l'execució d'aquestes obres, una de les carreteres més importants de l'Estat espanyol i que connecta tot l'eix mediterrani, encara té trams que discorre per dins dels pobles talment com ja succeïa a començaments del segle XX.

Indubtablement, les inversions en infraestructures a l'Estat espanyol mai ha atès criteris econòmics -vertebrant les zones amb més dinamisme industrial i creixement- sinó estrictament polítics. Durant aquests anys que Espanya ha estat receptora dels fons de cohesió procedents de la Unió Europa, s'hauria d'haver executat com una prioritat absoluta la transformació de la Nacional 340 en una autovia des de Cadis fins a Barcelona.

Catàleg de les carrosseries de FACTORIAS ZANE SA de Saragossa: gentilesa del senyor Joan Brugués.

Avui dia de Sant Esteve, festivitat molt celebrada a Catalunya, amb el desig de que gaudiu d'unes bones festes nadalenques us presentem gràcies a la generositat del senyor Joan Brugués i Prat, propietari de l'empresa AUTOCARS BRUGUES OLIVET SA, de Banyoles (Pla de l'Estany), i fundador de GIRONABUS SA, de Salt (Gironès), un catàleg complert de les carrosseries que fabricava FACTORIAS ZANE SA, de Saragossa, durant la segona meitat dels anys 1960.

FACTORIAS ZANE SA fou creada pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio, després d'abandonar la gerència de FACTORIAS NÁPOLES SA, empresa fabricant dels camions, autocars i furgonetes NAZAR, quan l'any 1963 se'n va fer càrrec LA CAJA DE AHORROS DE ARAGÓN degut als greus problemes econòmics que patia NAZAR, nomenant com a gerent el reconegut economista José Ramón Lasuen Sancho.

Aquesta empresa carrossera aprofitava la gran experiència acumulada pel senyor Angelino com a dissenyador i carrosser d'autocars i camions, activitat que ja havia iniciat en els anys 1940 patentant una cabina de camió muntable sobre els malmesos camions que circulaven després de la guerra civil.

En aquest full publicitari hi ha una vista aèria de les instal·lacions encara en construcció que ocupava FACTORIAS ZANE SA, al carrer Camelia del barri de Valdifierro de Saragossa, amb una superfície de 22.000 m2, especificant que fabricaven tant carrosseries normals com carrosseries autoportants amb xassís incorporat.

El segon document que m'ha lliurat el senyor Brugués és un full on aquesta empresa ofereix com a alternativa a la compra d'un autocar nou, la transformació d'un autocar usat en un modern autocar amb motor al darrera, amb un estalvi d'un 50%, segons els números de FACTORIAS ZANE SA.

El document més interessant que el senyor Joan Brugués conserva de FACTORIAS ZANE SA és un catàleg de les diverses carrosseries que aquesta empresa oferia l'any 1967:

Esquema de la carrosseria prefabricada, de l'autobastidor de la carrosseria autoportant i peces que l'integraven:

Sembla que el senyor Vincenzo Angelino va acabar la seva activitat industrial de la mateixa manera que l'havia iniciada: carrossant autocars i refent carrosseries d'autocars vells.

A Catalunya, sabem que OLIVETRANS SA de Banyoles va tenir uns quants autocars SAVA-AUSTIN carrossats per FACTORIAS ZANE SA, un dels quals era el model de gran luxe amb un disseny de línies arrodonides i de gran bellesa on hi destacava la gran superfície de vidres que tenia. També la companyia LA HISPANO IGUALADINA SA va tenir un Rubel equipat amb un motor Perkins Hispania i carrossat per FACTORIAS ZANE SA.

El senyor Josep Vert i Planas, fill de Torroella de Montgrí, municipi de la comarca del Baix Empordà, era un gran coneixedor de les carrosseries per experiència professional i de les tartanes per tradició familiar; un cop jubilat va escriure una trilogia sobre les carrosseries amb un repàs dels principals fabricants de les comarques gironines, com AYATS, BEULAS o NOGE.

Crec que la important indústria d'automoció que hi ha hagut i encara hi ha a Saragossa justifica amb escreix la publicació d'un llibre que recollís la història i principals productes de carrossers com LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES, ICARSA, NAZAR, CISCAR, ZANE, VANHOLL i HISPANO CARROCERA, entre d'altres. L'absència d'una publicació d'aquesta mena talment com el treball del senyor Vert amb els carrossers gironins, palesa la poca consideració que el patrimoni industrial suscita entre les Administracions, institucions i empreses implicades.

Vull agrair l'amabilitat i generositat del senyor Brugués difonent un document prou interessant, que en aquestes dates tan assenyalades esdevé tot un regal per als afeccionats a l'automoció, referit a una empresa que no ha tingut pas la reconeixença que li pertoca atès que llurs dissenys foren capdavanters al seu temps i van prefigurar les carrosseries d'autobusos i autocars dels anys 1970.