Els autocars de Can Olivet de Banyoles: anys 1960 (VI)

Continuem amb la sèrie d'articles sobre la flota d'autocars de Can Olivet de Banyoles, adquirits en els anys 1960, la dècada en que l'Estat espanyol supera els estralls econòmics provocats per la guerra civil del 1936-1939, un cop abandonada la demencial política autàrquica impulsada pel règim franquista i fonamentada ideològicament en el falangisme.

36) AUTOCAR SAVA AUSTIN BMC amb matrícula GI-54178
Xassís núm. 175.619
HP: 19
Places: 25
Data de matriculació: 3 de maig de 1965. Aquest Sava fou adquirit al senyor Francesc Puigvert i Bach (Can Mulleres), de Sant Privat d'en Bas l'any 1979. Més endavant fou venut al senyor Manuel Fernandez, de Pallejà (Baix Llobregat)

Aquest Sava fotografiat al garatge de Can Olivet de Banyoles:







Documentació administrativa:









37) AUTOCAR SAVA AUSTIN BMC 504 amb matrícula GI-61272
Xassís núm. FAZ 0324
Motor núm. 5710/1126/D6976
HP: 29
Places: 41
Carrosseria: ZANE de Saragossa.
Data de matriculació: 4 de juny de 1966. Aquest autocar se li va muntar el motor al darrera al cap d'uns anys. Fou adquirit al concessionari AUTO RECORD d'Olot per 758.423 pessetes, inscrivint-se a nom de l'Agustí Brugués i Olivet, amb adreça al carrer Generalísimo 1-3 de Besalú. Cobria el servei d'IBERIA de l'aeroport de Girona-Costa Brava. Tingué dos xòfers: en Juan García i Moreno, i l'Arcadi Gibert i Parés.

Dues fotografies d'aquest autocar Sava carrossat per ZANE. La segona fotografia fou presa al parador de Caldes de Malavella, adjacent a la carretera N-II. Aquesta carrosseria és prou clar que fou dissenyada per en Vincenzo Angelino Gervasio, fundador de l'empresa NAZAR:

Documentació tècnica i administrativa del vehicle:













38) AUTOCAR SAVA amb matrícula GI-61424.
Xassís: RAR 0097.
HP: 19
Places: 26
Pneumàtics: 7,00 x 20
Carrosseria ZANE de Saragossa.

Aquest autocar fou matriculat el 11 de juny de 1966. Es va comprar l'any 1979 al senyor Francesc Puigvert i Bach (Can Mulleres) de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa). L'any 1979 fou venut al senyor Pere Estarriol i Bramon, de Figueres (Alt Empordà).

Documentació administrativa d'aquest vehicle:









39) AUTOCAR SAVA amb matrícula GI-61427.
Xassís núm. RA R 0072
HP: 19
Places: 26
Carrosseria: ZANE de Saragossa.
Data de matriculació: 11 de juny de 1966. Aquest autocar fou comprat el 6 desembre de 1978 al senyor Antoni Cassà i Jordà, d'Olot (Garrotxa). Aquest Sava integrava la flota de 6 autocars de l'empresa del senyor Cassà, adquirida pel senyor Brugués. Fou inscrit a nom del senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Sant Esteve 3, d'Olot. Es va donar de baixa el 18 d'agost del 1979. La targeta de Vehicle Discrecional fou traspassada el 23 d'abril de 1980 a Barcelona.

Fotografia d'aquest autocar davant del garatge de Can Olivet, a Banyoles:



Documentació administrativa:









40) AUTOCAR BARREIROS A-131 amb matrícula GI-68289.
Xassís núm. 835.009.
Motor núm. 156.106
HP: 41
Places: 50
Pneumàtic: 11,00 x 20
Carrosseria: Barreiros.
Data de matriculació: 20 d'abril de 1967. Fou adquirit a DIMASA, concessionari oficial de Barreiros, l'abril de l'any 1967. Es va inscriure a nom de l'Agustí Brugués i Olivet, amb adreça al carrer Generalísimo 1-3 de Besalú; més endavant es va inscriure a favor del senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Nord de Banyoles (Pla de l'Estany).
El 31 de desembre de 1976 fou venut al senyor Lluís Serra i Boada, i va integrar la flota de l'empresa GIRONABÚS SA esdevenint el vehicle núm. 3. El desembre de l'any 1977 fou traspassat al senyor Joan Presas i Amer, de Torroella de Montgrí.
Aquest Barreiros tingué tres xòfers: en Joaquim Genís i Nierga, en Josep Marsal i l'Arcadi Gibert i Parés.

Dues fotografies d'aquest l'autocar preses al garatge del carrer Canat de Banyoles. En la primera fotografia, es el tercer vehicle per l'esquerra:





L'autocar Barreiros fotografiat al santuari de Loiola l'agost del 1972:



Documentació administrativa i el carnet de garantia del vehicle lliurat per BARREIROS:

Els autocars de Can Olivet: la dècada de 1960 (V)

Continuem amb els articles dedicats a difondre l'important arxiu fotogràfic que el senyor Joan Brugués conserva dels autocars de l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA. Aquesta crònica correspon als autocars matriculats a Girona en els primers anys de la dècada del 1960.

A partir del 1960, l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA adquireix principalment vehicles Pegaso per a autocars grans, i Avia i Sava per a autocars més xics. Són els anys del reviscolament econòmic en que els fabricants espanyols de vehicles -Pegaso, Barreiros, Sava, Avia i Ebro principalment- poden atendre la demanda existent. També són anys en que l'augment de la competència estimula la presentació de carrosseries amb uns dissenys moderns i bonics. Hi destaca el carrosser Ayats, d'Arbúcies.

En quant a la documentació dels vehicles, es percep una reordenació dels impostos que gravaven l'activitat del transport, conseqüència ineludible de la racionalitat fiscal imposada pel Pla d'estabilització econòmica de l'any 1959, la simplificació de la documentació administrativa, i l'augment de la demanda de viatges a Europa estimulat per la millora del nivell de renda experimentat a Catalunya en els anys 1960.

31) AUTOCAR PEGASO BARAJAS VIBERTI amb matrícula GI-31068.

Xassís i motor núm. 413.198 (Pegaso Comet).

HP: 34

Places: 41

Tara: 7.330 quilos; pes màxim 11.020 quilos.

Pneumàtics: 10,00 x 20

Carrosseria: JORSA Mataró

Data de matriculació: 5 de juny de 1961. Aquest autocar fou comprat pel senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Nord 117, de Banyoles, el 22 de desembre de 1977.

Aquest autocar fou el primer vehicle de GIRONABÚS SA. El va estrenar el senyor Collell de Bescanó.

Els propietaris d'aquest autocar foren cronològicament els següents: en Lluís Serra (Girona); en Joan Presas (Torroella de Montgrí); en Lluís Serra (empresa GIRONABUS SA); en Joan Brugués (Banyoles); en Pere Torrà (Roses) i en Jaume Terrades (Figueres).

El Pegaso Viberti fotografiat al davant del garatge de Can Olivet de Banyoles:

Documentació administrativa:

32) TURISME PLYMOUTH taxi amb matrícula GI-36.144.

Motor Barreiros.
Places: 8.
Carrosseria: Sarquella (Banyoles-Pla de l'Estany).
Color: blau clar.

Aquest vehicle fou adquirit en una subhasta convocada per l'exèrcit, donant-lo de baixa el desembre del 1970. El seu titular fou el senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Generalísimo 1, de Besalú (Garrotxa).

Dues fotografies del Plymouth equipat amb motor Barreiros preses al pont de Besalú:

33) AUTOCAR PEGASO COMET amb matrícula GI-43204.
Xassís núm. 530.033.

Motor núm. 52.500.304.

HP: 31.

Places: 42

Carrosseria: Jorsa de Mataró (Maresme).

Color: beix-vermell.

Aquest autocar fou matriculat el 25 de juny de 1963; es va vendre el 3 de desembre de 1968 al senyor Josep Roqueta i Prat, satisfent-ne 415.000 pessetes. Fou inscrit a nom del senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Generalisimo 1, de Besalú.

Dues fotografies de l'autocar Pegaso Comet preses al pont de Besalú (Garrotxa):

Dues fotografies d'un viatge a Basilea amb aquest autocar, on hi ha els senyors Joaquim Genís, Romualdo Faig, Aniceto Sala i en Joan Brugués.

Altres fotografies d'aquest autocar Pegaso Comet recarrossat, una pràctica prou habitual aleshores:

34) AUTOCAR MERCEDES amb matrícula GI-48371.

Xassís núm. 0319-173 360027

Motor núm. 636.934-10-01276

Places: 13

Data de matriculació: 10 de març de 1964.

Aquest autocar fou comprat el 1 de març de 1974 a la senyora Catalina Oriol, de Banyoles. Es va inscriure a nom de la societat BRUGUÉS OLIVET SA, amb domicili social al carrer Nord 67 de Banyoles. I es va vendre el 1 de juliol de 1976 al senyor Jaume Fontanet, de Santa Coloma de Farners (La Selva), inscrivint-se a nom de XEY CARS SA.

Fotografia presa al garatge de Can Olivet de Banyoles, on es veu parcialment aquest autocar Mercedes Benz:

La senyora Joaquima Olivé fotografiada al Port d'Envalira (Andorra), davant de microbusos Mercedes Benz com els de Can Olivet:

35) AUTOCAR NAZAR amb matrícula GI-53093.

Motor: Perkins

Places: 25

Carrosseria: Nazar de Saragossa.

Aquest Nazar fou comprat el 19 d'abril del 1977 al senyor Miquel Canal i Morató, d'Olot (Garrotxa). Fou venut al senyor Jaume Fontanet, de Santa Coloma de Farners. Fou recomprat l'any 1982 procedint-se al cap de poc temps a llur desballestament.

Fotografia d'aquest bonic Nazar mig desballestat a Banyoles:

Els carros catalans: la col·lecció de la família Oliveras de Sarrià de Ter (Gironès)

La família Oliveras, de Sarrià de Ter (Gironès), tenen quatre maquetes de diferents carros catalans, realitzats per en Josep Pinatella, de Banyoles (Pla de l'Estany), afeccionat al pessebrisme i al maquetisme de carros i tartanes. D'aquestes maquetes és remarcable la feina completament artesanal i llurs acabats, que inclouen totes les ferramentes que integraven cada carro.

1) CARRETA: té una sola barana central i un sol jou; és tirada per dos bous, un cada costat. Es destina als transport d'userda, palla i farratges.

2) TAMBORELL: és un carro amb bolquet, dues baranes i tirat per un sol animal al centre. Per a aixecar el bolquet es retirava un torelló que el travava.

3) TARTANA: carro de transport de persones. Tenia dues baranes cobertes per una vela per a aixoplugar els passatgers. L'interior de la tartana era tapissada per a la comoditat dels usuaris. Era tirat per un únic animal al centre. Algunes tartanes tenien una porta d'accès per la part posterior amb un vidres que es baixaven. A més, disposaven d'un fre mitjançant sabates que s'accionava amb una maneta.

4) CARRO: el més popular i conegut, dedicat als transports generals. Tenia dues baranes amb un sol animal al mig. Era tirat per burros, cavalls o muls.

Els quatre carros dins d'una masia catalana. Un treball d'una gran bellesa.

La col·lecció de la família Oliveras també disposa d'una petita tartana de llauna que és una rèplica d'una joguina original de principis del segle XX, realitzada per la fàbrica de joguines Payà, fundada l'any 1905 per una família de llauners del poble d'Ibi (l'Alcoià). Aquesta joguina palesa la popularitat de les tartanes entre la canalla d'aleshores.

Des d'ací, solament em resta d'agrair l'extraordinària amabilitat de la família Oliveras i les explicacions facilitades per en Martí i en Joan per a redactar aquesta crònica.

El camions de Can Sans de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

Castellar del Vallès, municipi proper a Sabadell, va tenir fins a mitjans del segle XIX una economia bàsicament agrícola basada en cultius mediterranis -vinya, cereals i oliveres. Durant la segona meitat del segle XIX irromp la indústria tèxtil aprofitant l'aigua del riu Ripoll; ocupa un lloc preeminent l'empresa VÍDUA DE JOSÉ TOLRÀ S.A, fundada per en Josep Tolrà i Abella l'any 1856.

VÍDUA DE JOSÉ TOLRÀ S.A. fou una de les principals filatures de Catalunya molt coneguda per la qualitat de llurs teixits, assolint nombrosos premis en les diverses exposicions en que participà a finals del segle XIX. En l'aspecte social, els amos de can Tolrà sempre van tenir una gran preocupació per les condicions de vida de llurs treballadors, els quals es succeïen de pares a fills: l'any 1898 es va crear una caixa de pensions per cobrir la jubilació i malalties del personal.

En la postguerra, la família Valls Taberner, propietària de MANUFACTURAS VALLS SA, un dels principals grups tèxtils catalans, va adquirir una participació majoritària a VIDUA DE JOSÉ TOLRÀ SA. Aquest fet va suposar un fort impuls per a aquesta empresa vallesana gràcies a la gestió d'en Domingo Valls Taberner i llur nebot Josep Maria Valls Rusiñol, en "Pepin", com era conegut per la família i els amics.

L'any 1949 va succeir una tragèdia que va commocionar la burgesia barcelonina de la postguerra: en Pepin Valls Rusiñol, gerent de l'empresa, i en Josep Basora, director de la fàbrica, foren assassinats a la fàbrica de Castellar del Vallès. Aquest fet va afectar particularment el meu avi matern, en Fernando Nogués i Albareda, i en Llorenç Mayol de Balanzó, padrí de la meva mare, per l'íntima amistat forjada amb en Pepin Valls quan estudiaven plegats a l'Institut Químic de Sarrià de Barcelona.

Els meus avis materns, en Fernando Nogués Albareda (1922-1953) i la Maria Luisa Guizy Terrés (1923-2010), fotografiats possiblement a l'avinguda Diagonal l'any 1946. Al fons, un dels escassos camions que hi havia en aquella Barcelona sòrdida, depauperada i exsangüe:

VÍDUA DE JOSÉ TOLRÀ SA va patir la crisi del tèxtil iniciada durant la dècada del 1970. L'any 1986 va presentar suspensió de pagaments. I l'any 1995 va tancar definitivament les portes.

La riquesa generada per l'empresa VIDUA DE JOSÉ TOLRÀ SA a Castellar del Vallès va ser la causa que en Lluís Sans i la Josefa Vila, fills de Sant Quirze de Safaja i de Castellterçol, respectivament, obrissin l'any 1921 una lleteria a la carretera de Sabadell.

L'any 1943 es va incorporar al negoci els tres fills d'en Lluís Sans i la Josefa Vila: en Joan, en Miquel i en Josep. S'amplia el negoci a la venda de farratges i grans, traslladant-se a un magatzem més gran de la plaça del Molí. Per a atendre el transport de blat, ordi i blat de moro es van comprar diversos camions d'ençà dels anys 1950.

Per al repartiment per Castellar del Vallès, Can Sans usava un carro amb un cavall. Fotografia del carro de Can Sans participant en la festivitat de Sant Antoni del porquet celebrada el 17 de gener del 1950 en aquest municipi:



El primer camió de Can Sans fou aquest Dodge, matriculat a Lleida, amb una caixa de fusta per al transport de gra i farratges:

Aquest camió, anys més tard, va pertànyer a l'empresa TRANSPORTS CARBONELL MOLIST de Sant Feliu de Codines.

El segon camió fou un Brockway nordamericà, del qual en Josep Sans no en conserva cap fotografia. Tots els camions de Can Sans eren reparats per en Francesc Vilaclara, un mecànic d'ofici que enginyava tota mena de solucions davant de l'escassedat de peces.

A finals dels anys 1950 es va comprar un camió Leyland important d'Anglaterra, matriculat i recollit a Bilbao. La caixa que muntava fou construïda per un carrosser de Lleida. El Leyland Comet fotografiat participant en la celebració de Sant Cristòfol a Castellar del Vallès:



Una altre fotografia del Leyland abonyegat per un petit xoc:



Fotografia presa l'any 1961 del Leyland Comet bolcat a Gironella (Berguedà) per un batzac del carrilet de Manresa a Olvan-Colònia Rosal. De resultes del xoc, el Leyland va anar a espetegar a la riba del riu Llobregat. Solament hi hagué una trencades de les molles del camió per la col·lisió amb les pedres:



No és casualitat que aquest Leyland hagués estat carrossat a Lleida. Després de la guerra civil, a les comarques de Lleida va desenvolupar-se una important indústria carrossera i de maquinària agrícola amb nombrosos tallers. A Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, hi havia l'empresa JOSÉ TREPAT GALCERAN SA, reconegut fabricant de maquinària agrícola fundat l'any 1916 i especialitzat en segadores; actualment hi ha el grup ROS ROCA, multinacional catalana fundada l'any 1953 i dedicada a la fabricació d'equips de recollida i neteja, plantes de tractament i recollida pneumàtica, i propietària de la marca ÍNDOX.

Publicitat de l'empresa INDUSTRIAS J. TREPAT SA de Tàrrega:

A començaments dels anys 1970, els germans Sans van comprar un Pegaso 1065 "Europa" al concessionari oficial de Terrassa. Fou carrossat a Sallent, i va donar un resultat excel·lent:

Durant aquests anys també es va adquirir un camionet Avia, ja usat, a Sabadell, per al repartiment per la comarca. En Josep Sans en serva també molt bon record d'aquest camió.



Avui dia Cal Sans disposa d'un MAN comprat a començaments dels anys 1990 per a atendre les comandes i transports.

L'any 1991, en Josep Sans va fer-se càrrec del negoci. L'any 2007, AGROSANS es va traslladar a una moderna nau al polígon de Can Carner de Castellar del Vallès, al peu de la carretera de Sabadell. Durant aquests anys AGROSANS ha esdevingut una de les principals marques de menjar d'ocells, i el futur d'aquesta empresa familiar és garantit amb la incorporació al negoci d'en Jordi i d'en Xavier Calm, les noves generacions.

Vull agrair molt especialment l'amabilitat del senyor Josep Sans explicant-me la història de la seva empresa, així com la paciència i labor d'en Josep Carbonell acompanyant-me infatigablement a la recerca dels camions que hi hagut en aquesta comarca coneguda per llur indústria.