L'Àngel Torrent i Puig, fundador del taller i grues El Globo de Girona.

L'Àngel Torrent i Puig va néixer a Llorà, un poble agregat a Sant Martí de Llemena, a l'extrem de la comarca del Gironès limítrof amb la Garrotxa, l'any 1933. Completats els estudis bàsics, a onze anys d'edat feia de pastor de vaques a Sant Martí de Llemena. També va treballar a bosc, en l'extracció de llenya i producció de carbó. Aquestes activitats, d'una gran duresa, cal posar-les en relació amb el context d'aquells anys, la immediata postguerra, uns anys extremament difícils.

L'any 1949, a setze anys d'edat va entrar d'aprenent de mecànic al Garatge Internacional de la plaça Calvet i Rubalcaba de la ciutat de Girona. Aquest garatge, molt important aquells anys, era propietat del senyor Manel Planas, fill també de Llorà. Ocupaven un edifici que havia estat una antiga caserna de l'exèrcit i reparaven autos i camions, en compraven i venien i oferien el servei de pupil·latge de vehicles: autos, camions i autocars.

L'any 1952 el senyor Baulenas, un conegut empresari de Granollers dedicat a la compravenda de camions, va comprar el Garatge Internacional al senyor Planas. El senyor Baulenas, en qualitat de nou amo, va canviar-li el nom del Garatge Internacional a Garatge Baulenas. L'edifici que ocupaven a la plaça Calvet i Rubalcaba era insuficient per atendre tots els serveis que oferien. Aleshores van traslladar el taller a un local del carrer Figuerola, a tocar del passeig de la Devesa de la ciutat de Girona, que havia estat una sala de festa i ball que se'n deia El Globo. 

A la dècada dels anys 1950 l'activitat principal del taller de can Baulenas de Girona era la transformació de camions procedents de l'exèrcit per atendre la demanda de camions. Es compraven camions en les subhastes que convocava l'exèrcit i els reforçaven i reparaven. També compraven xassissos i muntaven camions sencers: l'acoblament del motor, el diferencial, una cabina, la part elèctrica, etc. Amb aquesta activitat es feien els diners aquells anys. 

L'any 1953, a vint anys d'edat el senyor Torrent va haver de fer el servei militar a la ciutat de Barcelona. Llicenciat de les obligacions militars, va reprendre l'ofici de mecànic al taller Baulenas de Girona. En aquell temps el Garatge Baulenas va ser nomenat representant dels autos Simca a les comarques gironines. Aquests cotxes s'importaven segons les quotes assignades prèviament. Per aquest motiu, el senyor Torrent va estar-se un mes a la fàbrica que Simca tenia a prop de París en un curs de formació de mecànics.

El senyor Baulenas residia a Granollers i estava al davant del negoci de compravenda de camions que tenia a la capital del Vallès Oriental. A Girona tenia un encarregat al capdavant del garatge però no anava pas a l'hora. Aquest fet era un autèntic maldecap.

Al cap d'un temps l'Àngel Torrent canvia d'aires i treballa de xofer a Transports Mateu, de Girona, que tancaven llurs camions al garatge Baulenas. Al senyor Torrent li van confiar un camió Ford que muntava un motor Massé dièsel, una còpia sense miraments del motor Berliet, amb un canvi de cinc marxes i carrossat amb una caixa de fusta per a transports generals. Amb el Ford traginava sacs de farina produïda per la Farinera Teixidor de Girona, ubicada en un edifici modernista projectat per l'arquitecte Rafael Masó, una construcció de l'any 1910, als flequers i pastissers de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. 

Al cap de dos anys l'Enric Vergés, gerent del taller Baulenas de Girona, va proposar-li a l'Àngel Torrent de traspassar-li el negoci del taller del carrer Figuerola. Sabien que el senyor Torrent era molt treballador, complidor, honrat i excel·lent mecànic. El traspàs incloïa la clientela del taller i el compromís de donar-li feina. Després de barrinar-ho l'any 1966 van acordar el traspàs i va ser el propietari, amb un altre soci, del taller mecànic de can Baulenas de Girona. Va plegar de conduir camions a Transports Mateu. 

La primera decisió del senyor Torrent va ser canviar-li el nom del negoci: Taller El Globo. Tothom coneixia la sala de festa El Globo, molt popular, o sabia perfectament on era. Van continuar les reparacions de camions i cotxes. 

L'accelerada motorització de Catalunya, que a les comarques gironines s'accentuava pels turistes que envaïen La Costa Brava en el bon temps, va ser la causa que apareguessin les grues que remolcaven els vehicles espatllats. Les reparacions a la carretera presentaven, cada dia que passava, un risc major per l'augment del trànsit.

El primer servei de grua a Girona va prestar-lo en Josep Casals, fill de Salt i per motiu El Cigarro, amb un taller al passeig de la Devesa de Girona. Aquest servei els pocs gruistes que hi havia al país el prestaven les vint-i-quatre hores del dia.

L'Àngel Torrent va disposar de la segona grua per a remolcar vehicles a Girona. Era un camió d'en Fontsaveu, l'estanquer del poble de Llorà i alhora ordinari que cobria la línia de Llorà i Sant Esteve de Llemena a Girona. Segons la documentació de Trànsit era un Chevrolet, per bé que el camió sencer -motor, transmissió, cabina- era d'un Ford. Coses d'aquells anys. La ploma va construir-la el senyor Torrent a cops de mall. Al cap d'un temps van acoblar-li un motor dièsel Barreiros, com s'estilava aleshores. La única fotografia que el senyor Torrent conserva de la seva primera grua: 

El segon camió grua del Taller El Globo va ser un Barreiros Saeta. Aquest camió procedia del Ministeri d'Obres Públiques. L'Àngel Torrent va comprar-lo al desballestador Millan de Girona. Li va muntar la grua d'autofabricació que equipava el Chevrolet. Aquest camió al cap d'uns anys va vendre'l a Grues Peix, del carrer Indústria de Ripoll. Va ser la primera grua de Can Peix. Fotografies d'aquest Barreiros Saeta a l'exterior de la nau que Grues Peix té al polígon industrial Rocafiguera de Ripoll:

El tercer camió de la casa va ser un Barreiros 4220 comprat usat a Construccions Rubau-Tarrés. Era un camió meravellós, d'una gran potència i fiabilitat. El tallet RAN va construir-li una grua amb un argue que li permetia d'arrossegar camions i autocars. Al cap d'uns anys el Barreiros va vendre'l a Grues Girona SA. Aquesta empresa va vendre'l altre cop a un gruista d'Olesa de Montserrat.

El Barreiros 4220 va ser substituït per un camió Volvo de tres eixos comprat a Holanda. Aquest camió, procedent de l'exèrcit, muntava una grua damunt del xassís. El taller RAN va acoblar-li les preses de força. Va donar també un resultat magnífic, òptim. Fotografia del camió Volvo amb la grua que muntava:

 

Un cop jubilat el senyor Torrent l'any 1999, a seixanta-cinc anys d'edat, va vendre el Volvo a l'empresa Grues Viñolas SL de Vidreres:

Un tractor amb llur remolc de la família Torrent:



I el cotxe familiar dels anys 1990, un Ford Orion:

Grues Globo va ser una empresa molt coneguda a Girona i pobles del voltant. El senyor Torrent és molt treballador i cobria el servei de grua tots els dies de l'any les vint-i-quatre hores. L'empresa Autocars Olivet sempre va confiar a Grues Globo el remolcament de llurs autocars: eren complidors i molt professionals.

Fotografia del grup d'afeccionats que vam aplegar-nos el passat 25 de maig a l'Hostal de la Nuri, a Sant Gregori; de dreta a esquerra: en Pere Liu, l'Àngel Torrent i Puig, en Joan Brugués, en Martirià Brugada i en Joan Mercader davant de la porta del menjador de l'hostal:

Agraïm al senyor Àngel Torrent la seva biografia i història del seu taller i servei de grues que girava amb el nom de El Globo, amb què aprofundim en les empreses de grues de les comarques gironines, de gran importància per ser les carreteres de Girona, bàsicament la carretera Nacional II, una de les principals artèries europees. 

La primera celebració de la festa de Sant Cristòfol a Olot el dia 6 de juliol de 2013: un bon projecte de major rendiment.

La primera quinzena del mes de juliol es celebra arreu dels pobles i ciutats de Catalunya la festa de Sant Cristòfol, que s'escau el 12 de juliol. Segons la tradició, Sant Cristòfol era un gegant que ajudava les persones a creuar un riu damunt les seves espatlles. Un cop va creuar el riu carregant-hi Jesús sobre llurs espatlles. Per aquest motiu és el patró dels automobilistes, traginers i camioners.

Imatge de Sant Cristòfol present a la celebració que va tenir lloc a la ciutat d'Olot el passat 6 de juliol de 2013, amb un gran èxit de participació: 

 

Aquesta festa, que va tenir un gran ressò i participació popular en els anys 1940 i 1950, els anys d'encès i forçós nacionalcatolicisme, va decaure les següents dècades. Aquest fet va ser particularment intens a la segona meitat dels anys 1970 i principis del 1980, amb l'adveniment de la democràcia després de la mort del dictador Francisco Franco l'any 1975 que va accelerar la secularització de la societat i la minva de les manifestacions i celebracions de caire religiós. 

Apuntem que una de les fonts més interessants per reconstruir la història del transport a Catalunya, amb els seus protagonistes i llurs vehicles, són les fotografies que es conserven dels camions i autocars enramats i engalanats que participaven en la celebració de Sant Cristòfol, una festa que tenia el suport del règim del general Franco perquè entroncava i s'adeia amb el nacionalcatolicisme, identificador de l'espanyolitat i el catolicisme, que anaven del bracet, i que impregnava totes les manifestacions socials. Molts fotògrafs i retratistes de pobles i ciutats de Catalunya, la major part dels quals morts o jubilats, disposaven de fotografies meravelloses de les celebracions de Sant Cristòfol amb els vehicles decorats. Alguns d'aquests arxius malauradament s'han perdut per sempre.

La festa de Sant Cristòfol ha rebrotat amb força altre cop. Malgrat que en algunes localitats sempre s'ha celebrat, en d'altres s'havia perdut. Avui dia gairebé tots els pobles i ciutats del país d'un cert pes celebren la festa de Sant Cristòfol el següent diumenge del dia que s'escau. És el cas de Banyoles, la rica i pròspera capital de Pla de l'Estany, una ciutat de transportistes i carrossers acreditats que és coneguda al cantó de Girona per la celebració de la festa de Sant Cristòfol que aplega molts camions, ben enramats, com pertoca. 

Olot, la capital de la comarca de La Garrotxa aixecada enmig de volcans i coneguda per la seva forta tradició industrial ben diversificada, que encara conserva i esperem que per molts anys, té prou personalitat i cos per plantar cara a la ciutat de Girona, que capitaleja admirablement i ha ofegat d'altres pobles i ciutats properes. 

Sota l'impuls dels nous aires que bufen de recuperació de les tradicions i festes del país, reforçades si són de caràcter lúdic, Olot també va afegir-se a la celebració de la festa de Sant Cristòfol el passat dia 6 de juliol. L'amic Joan Pujol, fill d'Olot, va tenir la gentilesa d'enviar-nos el cartell promocional de l'esdeveniment. El cartell incorporava la fotografia d'un Pegaso Comet carrossat amb una cisterna. I la capacitat de fer bé les coses de la gent de la Garrotxa, un fet proverbial, era una garantia d'aquesta festa. A més, les empreses de transport de la comarca de La Garrotxa i del Pla de l'Estany, de gran importància, eren un bon motiu per a impulsar la celebració de Sant Cristòfol a Olot.

Cartell penjat a la carretera de La Canya, a Olot, que anunciava la celebració de la primera concentració de camions a Olot coincidint amb la festivitat de Sant Cristòfol:

Per tot plegat, el dissabte passat en companyia dels senyors Joan Brugués i Prat, de Banyoles, i Pere Liu, de Girona, vàrem fer via cap al recinte firal d'Olot per a visitar aquesta primera concentració de camions que participaven en la celebració de la festa de Sant Cristòfol, edició del 2013. 

La intenció dels organitzadors, amb bon criteri, era d'oferir el màxim possible d'activitats relaciones amb el transport i fomentar l'assistència de visitants: camions vells, camions de transportistes i empreses vàries, camions decorats -ens resistim a escriure la paraula tuning, acollida al diccionari però de significació xarona i ordinària-, i representants de marques fabricants de camions que hi presentaven les novetats per engrescar les vendes. També hi havia un servei de bar ambulant, plantat a redós d'una paret ombrejada, que oferia begudes i menjar als assistents i visitants.

Si l'èxit de la trobada es mesura pels camions participants, s'ha de concloure rotundament que l'èxit va ser absolut. Creiem que hi ha aspectes millorables. Sense cap ànim d'ofendre els organitzadors, que van impulsar aquesta iniciativa i hi han treballat de valent uns quants mesos, i els assistents que van esmerçar-hi temps i diners, formulem unes consideracions perquè els propers encontres es reforci l'èxit.

Primerament, hi havia molts pocs camions vells i clàssics. El cartell anunciava la presència de camions vells, que, a l'hora de la veritat, eren solament sis vehicles. A Olot i els pobles del voltant, fortament industrials, n'hi ha d'haver de camions vells guardats. La requesta de la trobada de camions clàssics que es celebra a Sant Vicenç de Torelló, cada dos anys, fa patent l'afecció que hi ha a Catalunya envers els camions i autocars vells, clàssics o d'època. Els dos camions més vells eren aquesta camioneta, que era un antic auto transformat en camionet amb caixa i matriculat després de la Guerra Civil, i un Unimog importat de l'estranger i rematriculat:

En senyor Jordi Ros també hi va ser a la trobada exposant-hi el seu magnífic Pegaso 1061. Matriculat a la província castellana de Sòria, havia set de l'empresa Cervós, de Sort, i muntava una cisterna. El senyor Ros va comprar-lo a Ponts i l'ha restaurat pulcrament amb una caixa de transports generals construïda pel taller Xalabarder de Mataró, d'una excel·lent qualitat. Aquest camió constitueix un homenatge d'en Jordi Ros a la memòria del seu pare, en Tonet, un transportista de Mataró que va deixar-nos uns anys enrere. Per aquesta causa, el camió és pintat dels mateixos colors que els camions d'en Tonet Ros: 

Transports J. Prada, de Castellfollit de la Roca, presentava aquests dos camions Volvo, de finals dels anys 1980 i principis dels anys 1990. Dos camions molt ben conservats i interessants:

En segon lloc, els autèntics protagonistes de la concentració de Sant Cristòfol d'Olot van ser les empreses de transport de la comarca de la Garrotxa: Trans Escapa, J. Prada SL, Barret, Planellas-Juanola, Tresserras SA, Grabulosa, Gelada SL. Hi eren gairebé totes. També s'hi van afegir camions procedents de les comarques veïnes de La Selva i el Pla de l'Estany. Pocs camions lluïen els rams de flors que és la manera de commemorar la festa de Sant Cristòfol en aquest país:

En tercer lloc, per engruixir la trobada també hi van ser els camions decorats de coneguts transportistes afeccionats a aquest pràctica. Majorment eren tractores Scania decorades pels seus propietaris i ornamentades amb llums i complements de tota mena. Atès que és una manifestació lliure dels propietaris respecte dels seus camions, no creiem que s'hagi d'entrar en consideracions sobre l'oportunitat, qualitat i encert d'aquestes decoracions, àmbit completament subjectiu i personal de consensos impossibles tractant-se d'apreciacions estètiques. Les creacions excel·lents de la Flora Biosca, una gran artista, és un fet inqüestionable. Tractores decorades presents a la trobada d'Olot:

A les onze del matí, que era l'hora prevista d'acabament de l'exposició dels camions al recinte firal, ens van oferir un improvisat i admirable concert de clàxons, botzines i llums.   

En quart lloc l'espai dels expositors de camions nous no estava ben delimitat. Segurament que hagués estat més positiu de trobar-li un espai propi on els representants podessin enraonar amb més tranquil·litat amb els clients, amics i visitants. Tallers Leonardo Sanz SA, de Besalú, hi exposava una tractora Iveco i dues Mercedes Benz: 

El disseny de la cabina Iveco, a desgrat de les filigranes i la imaginació que hi han posat els responsables italians, acusa clarament el pas del temps. Tampoc són temps per emprendre grans inversions en el desenvolupament de nous productes.

Les dues tractores Mercedes Benz amb una cabina extraordinàriament bella i reeixida. Després d'uns anys de cabines anodines el fabricant alemany comercialitza, fruit d'un gran esforç, aquesta cabina meravellosa que coincideix amb la pitjor crisi econòmica que Europa ha patit des de la crisi de l'any 1929 i que ha ensorrat de la venda de camions:

El representat de Daf va aprofitar la concentració per presentar-hi la nova cabina XF que incorpora un radiador clarament basat en el que va imposar uns anys enrere Scania amb llur cabina; al seu costat una tractora de Transports Tresserras SA, bon client del fabricant holandès:

Finalment l'element més distorsionador i censurable de la concentració va ser la música que pretenia amenitzar-la. Ni el volum ni l'estil ni la selecció de cançons s'adeien en absolut amb una trobada d'aquesta mena. Lamentable i injustificat en tots els sentits. Creiem que era un esguerro absolut.

Tant de bo que el proper any es repeteixi la Concentració de Camions d'Olot, bo i recuperant el veritable esperit de la festa de Sant Cristòfol, amb els camions ben enramats i la presència d'un mossèn que beneeixi els camions dels amos que voluntàriament ho desitgin, benedicció que amb la crisi econòmica, social i nacional que patim, no ens serà pas sobrera sinó que ens cal ara més que mai. Perquè la situació que vivim sembla que solament es pot solucionar amb un miracle.  

La col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes de la família Soler (i V).

Acabem els articles sobre l'empresa Transports Met de Vidreres amb la darrera activitat de la visita a la casa del senyor Jaume Soler, no prevista i que va ser una veritable sorpresa: la col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes que, excel·lentment restaurats, la família Soler ha aplegat a casa seva. Llur visita és recomanable per als afeccionats als carros, tartanes i cotxes de cavalls.

En Jaume Soler, fill, va comentar-nos que tenen un cotxe molt antic, de la primera meitat del segle XIX. La meticulositat i perfeccionisme de la gent del país, que és un tret que ens identifica, comporta que aquests cotxes de cavalls presenten una conservació admirable. No s'han escatimat pas esforços de tota mena per assolir aquest condició i estat excel·lent. I els premis assolits en les trobades en què aquests cotxes hi han participat palesa el reconeixement i bon gust envers la feina ben feta des de la passió i el coneixement profund de l'ofici.

A Andalusia, on aquests vehicles són usats en festes i celebracions, hi ha encara uns bona colla de carreters artesans que els restauren. També succeeix amb els basters que produeixen i reparen els guarniments de cuiro dels cavalls. Cotxes de cavalls de la família Soler:

Guarniments dels cavalls, impecables, penjats a la paret:

En  Pere Liu retratat davant d'un dels cotxes de cavalls; al fons, al pany de paret, els guarniments penjats:

Una fotografia d'època penjada en una de les parets que retrata un vailet plorant damunt del llom d'un cavall consolat per la seva mare: 

La família Soler disposa d'un menjador amb una llar de foc on els dissabtes, un cop acabada la feina, els treballadors de l'empresa tenen el costum de fer un bon esmorzar, una tradició arrelada en el costum laboral del país. A la llar de foc hi penja una rajola emmarcada amb una dita popular: "Bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa", perfectament aplicable a can Met:

Targeta commemorativa dels quaranta cinc anys de fundació de l'empresa Transports Met de Vidreres, presidida pel retrat del seu fundador, el senyor Jaume Soler:

Aquest bloc vol agrair l'extraordinària amabilitat amb què la família Soler va acollir-nos a casa seva, a Vidreres. Igualment volem agrair les gestions del senyor Josep Xargay, bon amic del senyor Jaume Soler d'ençà que van coincidir a la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter.

Transports Met de Vidreres: la tractora Pegaso Troner (IV).

La greu crisi econòmica que pateix Europa i que s'abraona furient sobre els països del sud sembla que provocarà el relleu definitiu del domini i influència que els països occidentals han exercit els darrers segles arreu del món en favor de la Xina, la nova potència emergent tenidora de gran part del deute públic dels països occidentals: els estats que integren la Unió Europea, els Estats Units i el Canadà. Malauradament gastem més del que produïm. La penetració de la influència xinesa a Àfrica o les controvèrsies plantejades amb el Japó en són dues manifestacions patents de la importància creixent i imparable de la Xina.

Ara alguns descobreixen, astorats i perplexos, que un país molt endeutat perd la seva sobirania. Això ho va descobrir el president Rodríguez Zapatero l'any 2010 i ara ho ha après el president Rajoy. Els creditors volen garanties en cobrar allò que se'ls hi deu i imposaran els reformes que calgui per disposar d'aital garantia. Els grecs ja saben el pa que s'hi dóna. I els catalans, que vàrem perdre les llibertats i la sobirania -inclosa la fiscal amb la hisenda pròpia- el 1714 amb el Decret de Nova Planta, ja fa molts anys que ho sabem.

Aquesta crisi econòmica, que no hi ha pas manera de trobar-li el desllorigador, tindrà efectes devastadors sobre els països que la pateixen: atur alt, augment de la pressió tributària i ànim recaptatori de l'estat envers les classes mitjanes i baixes -a Espanya la gent rica s'acull a les SICAV que els hi permet de gaudir d'un pressió fiscal molt baixa i constitueix una manifestació de la benvolença que l'Administració sempre ha dispensat als poderosos i acomodats en contrast amb l'actitud d'escanyapobres aplicada als ciutadans comuns-, una classe mitjana esfilagarsada i l'augment de les desigualtats socials, reducció de les prestacions socials -sanitat, pensions, ajuts- derivades de l'estat del benestar, envelliment poblacional per una demografia negativa i poc consum per manca de capacitat econòmica en són les notes principals. L'augment de la competitivitat per la reducció dels salaris ja és un fet en la indústria catalana. Una perspectiva ombrívola, gens engrescadora.

La conjuntura econòmica que patim ha colpejat també el sector del transport a casa nostra. Nombroses empreses de transports de tota la vida han hagut de tancar portes o reduir la seva activitat. I la precarització de les condicions laborals i salarials defineix la situació del sector del transport i de la resta de sectors econòmics, inclosos els funcionaris públics. Aquesta circumstància s'ha abraonat particularment envers les empreses familiars que malden per respectar els drets adquirits dels seus treballadors, els quals, generalment, porten una colla d'anys treballant-hi.

L'adversa situació econòmica no ha estat pas impediment perquè TRANSPORTS MET disposi d'una moderna flota de camions de les principals marques europees: Volvo, que ocupa un lloc preeminent, Man i Renault. Tractores amb llurs remolcs aparcades al pati de l'empresa, a Vidreres:

 

TRANSPORTS MET, comandada per en Jaume Soler, fill del fundador, treballa les vint-i-quatre hores. És una feina sacrificada i exigent que els obliga a tenir la màxima flexibilitat i disponibilitat per atendre les necessitats dels clients. S'ha de tenir en compte que la indústria treballa sota comanda sense gaires estocs. I aquesta manera de fer s'hi han d'acomodar els proveïdors i els transportistes que treballen per les empreses.

La competitivitat exigeix modernes tractores d'una gran fiabilitat i rendiment, amb consums molt ajustats -el preu del combustible és un dels principals maldecaps dels transportistes juntament amb la poca feina i mal pagada- l'adquisició i manteniment de les quals suposa una gran inversió i incertesa en quant a llur amortització. TRANSPORTS MET, en una manifestació valenta de confiança en l'avenir, ha renovat la seva flota de vehicles amb unes modernes tractores Volvo.  

El camió més estimat de la casa és una tractora Pegaso Troner 360 comprada a Auto Remolcs Girona SA, el concessionari oficial Pegaso de sempre de les comarques gironines. El Pegaso acompanyat de dos Volvos i un Renault:

Aquesta tractora Pegaso Troner diàriament fa un viatge a Barcelona i torna cap a Vidreres. Porta sobre les seves espatlles més de tres milions de quilòmetres recorreguts, que aviat és dit. El senyor Soler disposa de dos motors Pegaso per a recanvis per aquest Pegaso, el qual, és voluntat de conservar-lo:

Fotografia del grup que vàrem gaudir de la visita a TRANSPORTS MET de Vidreres. De dret a esquerra: en Joan Mercader, en Joan Brugués, en Jaume Soler, en Met, que exercia d'amfitrió, en Josep Xargay, mig amagat, en Martirià Brugada i en Pere Liu davant de la tractora Pegaso Troner:

Un dels dos motors Pegaso per a recanvis pel motor que munta la tractora Pegaso Troner:







El senyor Jaume Soler enraonant amb el senyor Liu:

En el proper article gaudirem de la col·lecció de tartanes de la família Soler, la darrera sorpresa d'aquesta visita.