dijous, 25 d’agost del 2011

Les plaques acreditatives del pagament de l'arbitratge de rodatge de les bicicletes.

Amb la Montse, tot fent un tomb pel poble, vam entrar a l'Antiga, una botiga deliciosa que restaura i ven mobles, llums i estris diversos, elegants i bells, gràcies al curós criteri de selecció de la Marta. La trobareu a la plaça Nova 7, al centre de Ripoll.

Els de casa hi som uns clients habituals de l'Antiga de Ripoll, tant per la compra d'articles nous i antics, com per a la restauració de mobiliari i l'assessorament que la Marta i en Miquel ofereixen. Quan cal regalar alguna cosa distingida, original, antiga i de qualitat, és segur que la trobem a l'Antiga.

Remenant dins de la botiga, vaig veure aquestes plaques de bicicletes que acreditava el pagament pel propietari de l'arbitri de rodatge. Aquest arbitri de rodatge també gravava els carros. L'administració pública que en tenia la competència atribuïda per a llur cobrament era la respectiva Diputació provincial.

Algunes de les plaques de bicicletes de finals dels anys 1950 i la dècada del 1960 de l'Antiga de Ripoll:

IMG_0495

IMG_0497

IMG_0502

IMG_0499

IMG_0496

IMG_0501

La visió d'aquestes plaques, la més moderna de les quals correspon a l'any 1968, va suggerir-me tres reflexions ben curioses: primerament, la funció de les Diputacions encarregades del cobrament d'un tribut que era una veritable antigalla, gairebé una relíquia tributària més pròpia dels principis del segle XX, que no pas d'un modern estat europeu dels anys 1960.

M'imaginava el subjecte passiu que anava a satisfer aquest tribut per a poder circular lliurement amb la seva bicicleta sense el risc de ser sancionat, davant del funcionari competent, gris i tronat, en una finestreta de fusta, satisfent el pagament de l'arbitri i el lliurament de la placa acreditativa de llur pagament. I per acabar-ho d'adobar, un policia municipal amb salacot i guants blancs inspeccionant que les bicicletes que circulaven portessin enganxada la preceptiva plaqueta.

En tot cas, ara i abans els municipis sempre han estat les Administracions públiques més properes als ciutadans i alhora fiscalment les més pobres. Vaja, el parent pobre, en una paraula. Haver de prestar serveis amb el cobrament de tributs d'aquesta mena sembla un acudit. Segurament que hi havia molta menys burocràcia -funcionaris, sous i exercici de competències- que avui dia.

En segon lloc, no acabava d'entendre que l'Administració tributària gravés els propietaris de bicicletes que circulaven durant els anys 1960. Indubtablement, això podia tenir cert sentit en els anys 1930, 1940 o, fins i tot, 1950, però crec que era una rucada en els anys 1960, que l'Estat espanyol havia deixat enrere finalment la misèria de la llarga postguerra. Tampoc entenia que la possessió d'una bicicleta representés una mostra de poder adquisitiu que justifiqués la imposició d'aquest tribut. Menys encara, que l'ús de la bicicleta suposés un benefici per al seu propietari que justifiqués el cobrament d'aquest arbitri.

Finalment, vaig pensar en la notable modernització de l'Administració tributària espanyola -la més eficaç de l'Estat per raons evidents- en quaranta anys. El sistema tributari espanyol dels anys 1960 no tenia cap relació amb l'actual sistema tributari: els tributs, els mecanismes de control i inspecció i la pressió fiscal són com el dia i la nit.

Desconec si per als ciutadans ha estat una millora o un perjudici. Suposo que hi ha opinions per a tots els gustos.

dimarts, 23 d’agost del 2011

La central elèctrica d'ENHER a Senet: llur construcció i transport de maquinària (i II).

La segona i darrera crònica sobre la central elèctrica de Senet s'inicia amb amb una fotografia datada el 15 de setembre de 1951. La maquinària per a generar electricitat ja està instal·lada i la central està gairebé enllestida per a produir energia.

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).


Tres fotografies de la central de Senet el maig del 1952:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).


Dues fotografies preses el setembre del 1952 de la caseta transformadora i el pla inclinat:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).


La central de Senet el març del 1953:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Dues fotografies de l'interior de la central de Senet l'octubre de 1960:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Volem agraïr als conservadors d'ENDESA l'amabilitat per a difondre aquestes fotografies en aquest bloc.

dilluns, 22 d’agost del 2011

La central elèctrica d'ENHER a Senet: llur construcció i transport de maquinària (I).

ENDESA disposa d'un gran arxiu fotogràfic que documenta la construcció d'ENHER de les centrals elèctriques al riu Noguera Ribagorçana, segons els projectes que va redactar el gran enginyer lleidatà Victoriano Múñoz i Oms i el seu equip.

Aquest fons fotogràfic d'ENDESA permet una consulta ràpida atès que les fotografies es van arxivar en uns albums classificats per les centrals elèctriques que ENHER va construir aquells anys.

L'explotació del riu Noguera Ribagorçana per part d'ENHER per a la producció elèctrica, ja previst als anys 1920 i 1930, amb un impuls decidit en la dictadura franquista, s'inseria com un dels objectius principals de la política autàrquica en matèria enèrgica: la capacitat de l'Estat espanyol per a produir tota l'energia que necessitava. Per assolir aquest objectiu, una de les centrals elèctriques construides per ENHER fou la de Senet.

Senet és un petit poble de la vall de Barrabés, a la comarca de l'Alta Ribagorça. En la segona meitat del segle XX, l'empresa pública Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER) va construir-hi una central elèctrica.

Dels àlbums de la construcció de la central de Senet, hem seleccionat aquestes fotografies de la construcció de la central i transport del material i la maquinària per a produir l'energia elèctrica, d'un gran interès històric.


La primera fotografia, datada el 24 de novembre de 1950, correspon a les obres de construcció de la central de Senet:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça)


El febrer del 1951, malgrat la forta nevada caiguda per aquelles dates, es realitza una expedicció de cinc camions Pegaso d'ENHER cap a Vielha per a transportar-hi material de la central de Senet:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Obrint camí a pic i pala:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Retorn cap a Senet amb un camí obert enmig de la neu, a pic i pala:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).


Arribada el 28 d'abril de 1951 del transformador en el tren de la línia entre Lleida i La Pobla de Segur, tot just estrenada:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).


El 29 d'abril de 1951 s'executen les tasques de descàrrega del transformador del tren per a carregar-lo en una gòndola:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

El dia 2 de maig de 1951 ja s'ha carregat el transformador sobre la gòndola:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

El transformador carregat sobre la gòndola en un carrer de La Pobla de Segur:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).


El 3 de maig de maig de 1951, comença el transport per carretera des de La Pobla fins a Senet. Aquesta primera fotografia està presa en un carrer de La Pobla de Segur; al fons, l'església:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

El dia 4 de maig de 1951 continua aquest transport especial:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).


El 5 de maig hi ha complicacions derivades dels pendents dels camins pels qual circula aquest comboi, cada cop més costeruts:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça)

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).


6 de juny de 1951 s'arriba finalment a la central de Senet, a la comarca de l'Alta Ribagorça:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).


Per a superar el riu Llauset, prèviament s'han excecutat unes obres per a reforçar-ne llur estructura i permetre el pas del comboi:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Fotografia del moment que el transformador ha arribat a destí, la centra de Senet:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

El 20 juny de 1951 un Pegaso de l'empresa descarrega disjuntors:

Central elèctrica d'ENHER a Senet (Alta Ribagorça).

Continuarà.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Tractores d'ENHER per a transports especials.

ENEHER, l'empresa pública amb centrals hidroelèctriques al riu Noguera Ribagorçana, havia de tenir camions de gran tonatge per a poder arrossegar el material elèctric, maquinària i béns d'equip a les centrals construïdes a les ribes d'aquell riu, en zones muntanyoses. Aquests béns d'equip eren molt feixucs i havien de circular per carreteres i camins forestals estrets i costeruts, sovint glaçats a l'hivern.

Atès que ENHER era un potencial client d'aquests vehicles, els fabricants europeus els hi enviaven als caps de compra de l'empresa les fotografies dels nous models que oferien. Entre el material que en Sergi Treviño conserva dels fons documental d'ENHER hi ha fotografies de diverses tractores per a transportar grans pesos.

La primera tractora és de la casa anglesa Scammell, especialitzada en la construcció de vehicles d'aquesta mena:

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Tablier i seient d'aquesta tractora:

Fotografia del fons documental d'ENDESA.


Una altre tractora també Scammell:

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Aquesta tractora amb un remolc l'alçada del qual és superior a un Mini Morris, talment es visualitza en aquesta fotografia, ben curiosa i divertida:

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Un dels camions que va usar habitualment ENHER per als transports de materials per a les centres elèctriques fou aquest Willeme matriculat a Ourense:

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

TRANSPORTS GRAU, de Barcelona, empresa especialitzada en transports especials, també va treballar per a ENHER I FECSA. Tenia una flota de tractores AUTOCAR, de fabricació nordamericana:

Fotografia del fons documental d'ENDESA.

En successives cròniques difondrem part de l'important arxiu fotogràfic d'ENDESA referit a ENHER i FECSA, i que conserva en Sergi Treviño.