La visita als camions Nazar conservats a les comarques del Baix Empordà i del Gironès.

El passat dissabte, un cop visitat el camionet Nazar d'en Xavier Castells vam fer via cap a Girona per l'autopista AP-7, molt atapeïda de vehicles que es desplaçaven al circuit de Catalunya per assistir als entrenaments del Gran Premi d'Espanya de Formula 1 i dels qui marxaven per gaudir del cap de setmana a les comarques gironines i a la Costa Brava. El temps agradable i els dies llargs conviden a sortir dels grans nuclis urbans per badar, disfressar-se de pagès o de mariner. 

El dia era fresquet, extremament agradable i un mantell verd ho cobria tot, conseqüència natural de les pluges generoses d'aquesta primavera. Els pobles de l'Empordà presenten un estat magnífic, superb. Un dels molts atractius de les comarques del Baix i de l'Alt Empordà per als afeccionats als camions vells són els Nazars conservats. 

A la benzinera de Celrà, que la gent gran del país anomena poste, vàrem trobar-nos amb en Pere Liu per marxar plegats cap a Foixà a visitar el Nazar que guarda el senyor Enric Casellas:

Aquest llum davanter del Nazar C del senyor Casellas és idèntic al que munta el Nazar B del senyor Castells. En aquells anys els proveïdors de vehicles es podien comptar amb els dits d'una mà. Detall de l'estrep que llueix el nom Nazar, una mostra de la continuïtat del detallisme d'acabats que sempre va fer gala aquesta empresa saragossana en tots els models comercialitzats.

Aquest Nazar va ser un dels últims vehicles matriculats a Girona. El senyor Casellas va carrossar-lo a Carrosseries Subiela, de Burjassot. Aquests excel·lents carrossers valencians de molta anomenada, avui dia instal·lats a Paterna, van construir-li una caixa de fusta amb alces pròpia del transport de fruita. El cost total del camió i la caixa, posat al carrer per treballar, va ser de dues-centes cinquanta mil pessetes, molts diners aquells anys. 

L'Enric Casellas en guarda un record excel·lent d'aquest Nazar. Va pujar-hi la família amb aquest camionet. Treballava a la farinera de Celrà i carregava quatre tones sense defalliment. Els seus fills van aprendre a conduir amb el Nazar.

Un cop jubilat, el senyor Casellas va guardar-lo sota cobert. El darrer canvi d'oli del motor del Nazar va ser fet l'any 1993 per en Pere Liu. Aquesta data assenyala els anys que el Nazar és guardat sota cobert sense treballar. El senyor Casellas confiava el manteniment i reparacions del Nazar a en Pere Liu.

Acomiadats del senyor Casellas i la seva muller Montserrat vàrem arribar-nos a Matajudaica, un petit poble proper a Casavells, bastit damunt d'un petit turó. En aquest poble, dins del clos d'una masia, el senyor Joan Saló i Borrell hi té tres camions Nazars completament devastats per la seva exposició a les inclemències del temps. El senyor Saló, tractant de bestiar, va comprar els tres Nazars usats.

El primer Nazar, encerclat de vegetació, munta els eixos i diferencial d'un camió Avia. Com s'aprecia en la fotografia, està completament capolat:

En Pere Liu no recorda pas haver vist aquest camió Nazar. I en Joan Saló, el seu propietari, tampoc recorda pas a qui va comprar-lo. Sí té present que el seu anterior amo va reforçar-li la potència del motor per enfilar una costa.

El segon Nazar que el senyor Saló té dipositat dins del clos de casa seva correspon a una camioneta Nazar B, de roda senzilla, amb caixa de transport de bestiar que va comprat usada a un senyor de Figueres. Va llevar-li la cabina del xassís per a usar-la de llenyer. El sostre d'aquesta cabina té una tira de ferro completament rovellada, de sabor britànic, que segurament indicava el nom i cognoms de l'antic propietari del camió i llur activitat professional: 

La caixa d'aquest camionet Nazar:

La matrícula d'aquest camionet Nazar comprat pel senyor Saló a un tractant de bestiar de l'Alt Empordà, GI-56162:

En Víctor Lacarta, que està duent a terme un gran treball sobre la relació de tots els vehicles Nazar -autocars i autobusos, camions i furgons i furgonetes- que han aparegut aquests darrers anys, aquesta dada li serà profitosa. Lamentem no poder-li oferir informació addicional.

El tercer Nazar que té el senyor Saló correspon a aquest camionet model B de 3.500 quilos, amb caixa de bestiar que havia estat d'en Puig de Salitja, un conegut tractant de bestiar que va plegar. 

En Pere Liu, que feia el manteniment d'aquest camionet Nazar, va modificar-li la posició de la palanca del canvi de marxes a l'alçada del motor, en lloc de la part posterior muntada de fàbrica, per la comoditat del conductor. Recorda perfectament que en Puig va treballar de valent amb aquest Nazar transportant bestiar amunt i avall per fires i mercats. Duia a sobre molts de quilòmetres recorreguts. Va ser el darrer camió del senyor Saló en actiu. El Nazar parcialment cobert de vegetació:  

Els senyors Saló i Liu fent-la petar; en primer terme, el camionet Nazar de 3.500 quilos i, al fons, al límit del clos, el xassís i la caixa del segon Nazar desproveït de la cabina:

Aquest camionet Nazar de 3.500 quilos va treballar fins l'any 1993, que és l'any de la darrera inspecció tècnica de vehicles. L'absència d'interès en la seva correcta conservació, tancant-lo sota cobert com s'esqueia, l'ha arruïnat completament.

Malauradament, després de tants anys a sol i serena aquests tres camions Nazar són absolutament irrecuperables. La vegetació, que té la tendència natural a l'ocupació del territori si les condicions li són favorables, està embolcallant lenta però inexorablement aquests tres camions Nazar. Llur única utilitat és proveir de peces d'altres Nazars que s'hagin de restaurar. 

Després de dinar, per la tarda vàrem visitar el Nazar C que en Patau, un constructor gironí, té tancat a Canet d'Adri. Munta un bolquet i va comprar-lo en Patau, a dinou anys d'edat, a un constructor de Palafrugell que l'usava per al transport de graves i sorres. El Nazar carregat amb un Renault Ondine:

Uns brètols van trencar-li el parabrisa i els altres vidres de les cabina, talment s'aprecia en aquesta fotografia. Llevat del volant, la resta de components que munta aquest Nazar són originals atenent al resultat de la inspecció practicada per en Pere Liu. Al seu costat hi ha un camió Ebro D350, també d'en Patau, carrossat amb un bolquet per treballs de construcció:

En Patau va informar-nos que fa dos anys va arrencar-lo. Els motors Perkins que equipaven aquests camionets eren inacabables.

Després de visitar aquest Nazar varem emprendre el camí cap a Sant Climent de Sescebes on hi ha un altre camió Nazar: un Nazar A que el senyor Martí Fabra té dipositat a la seva finca on produeix vins.

El camionet Nazar B de 3.500 quilos del senyor Francesc Xavier Castells i Quintana.

En Xavier Castells va anunciar temps enrere que l'empresa Transports i Grues Canigó, de Manlleu, tenia un camionet Nazar B de tres mil cinc-cents quilos. Va ser una gran troballa. Aquest camionet Nazar, que conservava en Francesc Parramon, l'havia comprat el seu pare Bonaventura al senyor Martí Calle, representant de la casa Nazar a la comarca d'Osona.

En Bonaventura Parramon, recader osonenc, prestava amb aquest Nazar diàriament el servei d'ordinari de Manlleu a Barcelona. Aquest camionet Nazar originalment era un furgó metàl·lic tancat. Al cap d'uns anys va ser reformat completament: es va transformar en un camionet amb caixa de fusta.

L'esquer comercial de Nazar era un preu ajustat de venda dels seus vehicles, més econòmic que la competència malgrat que la poca producció n'encaria els costos de fabricació, i un disseny original i agosarat obra d'en Vincenzo Angelino Gervasio, un dels carrossers més elegants i audaços que hi va haver a Espanya a la segona meitat del segle XX.

Amb aquestes premisses, Nazar van tenir una producció de vehicles curta en un període de poc més de sis anys. Els números no hi havia manera que sortissin. I les vendes mai van acompanyar-los: uns tres mil cinc-cents vehicles produïts segons les estimacions d'en Rafael Reyna, un dels afeccionats que més interès li ha dedicat a aquesta marca.

L'atractiu principal d'aquest camionet Nazar és la reforma que el senyor Bonaventura Parramon va practicar-li. Al cap d'uns anys d'haver-lo comprat, un ferrer de Manlleu que acumulava experiència i ofici va transformar el furgó tancat en un camionet amb caixa de fusta. Un treball d'excel·lent factura i qualitat. El resultat final és una cabina gairebé idèntica a la dels camionets Nazar B que produïa la fàbrica Nazar a Saragossa. 

Aquest ferrer, entenimentat i hàbil, no es va complicar pas gaire i va escollir la solució més pràctica i intel·ligent. Un treball basat en les cabines B que muntaven els camionets Nazars, el disseny i solució dels quals va adoptar. No calia inventar res si ja estava inventat.

A diferència dels temps presents, on hi ha poca feina i molta pressió fiscal, en aquells anys es prosperava treballant moltes hores i amb sacrificis de tota mena. Per aquest motiu el ferrer va muntar la finestra lateral de furgó tancat a la part posterior de la cabina que oferia la imprescindible visibilitat. S'aprofitava absolutament tot. El principi bàsic d'un encàrrec d'aquesta mena era l'abaratiment de costos. El resultat es pot qualificar d'excel·lent.

Molt gentilment, el senyor Castells va ensenyar-nos el camionet Nazar que ha comprat, d'un gran valor atès que n'hi ha molts pocs de vehicles Nazar conservats fins als nostres dies, i menys encara, que presentin un bon estat de conservació.

Frontal d'aquest camionet Nazar amb el disseny arrodonit característic dels vehicles Nazar  i un radiador de grans dimensions per refrigerar el motor Perkins Hispania que equipava: 

El Nazar amb les dues portes esbatanades:

Detall d'aquesta cabina, amb un gran vidre davanter panoràmic, i el seient de l'acompanyant. La simplicitat de la seva concepció i construcció, pròpia d'aquells anys, és patent:

,

El motor Perkins Hispània posat enmig de la cabina amb la palanca del canvi de marxes disposada en la part posterior. En Pere Liu recorda que ell havia modificat la instal·lació de les palanques dels canvis posant-les a l'alçada del motor per facilitar-ne l'ús i que el conductor guanyés comoditat. 

Detall de la cabina i de la caixa de fusta amb alces que en Bonaventura Parramon va encarregar a Carrosseries Pujadas, de Vic:

La retolació de les inicials del propietari del vehicle, llur residència, la tara i el pes màxim autoritzat, realitzat manualment, és d'una manifesta tosquedat però freqüent aquells anys.

La caixa de fusta fabricada per Carrosseries Pujadas, un excel·lent carrosser osonenc, que presenta un bon estat de conservació. Aquest fet és una prova fefaent de la qualitat de les carrosseries que can Pujadas produïa aquells anys:

Tres fotografies del camionet Nazar del senyor Castells. En Lisardo Garcia, afeccionat a la marca Nazar, va indicar que l'intermitent lateral superior, al costat de la porta, era idèntic al que muntaven els Renault Ondine/Dauphine/Gordini. Els caps de compra de Nazar van recórrer al mateix fabricant que subministrava els intermitents que muntaven els Renaults Ondine produïts a Valladolid per FASA: 

Els tres models de camions Nazars comercialitzats -els models A, B i C- sempre van muntar el mateix llum davanter. Els models petits disposaven de dos llums davanters als extrems; i els models superiors de més tonatge tenien doble llum als extrems, una novetat aquells anys: 

Els dos orificis posats a la part superior del parabrisa, és graduable per permetre l'entrada d'aire:

Els furgons i camionets Nazar B sortien de fàbrica amb un color blau cel. La uniformitat de la coloració blau cel, trencada per les clapes de blanc del radiador davanter i els para-xocs i la negror de les llantes i els pneumàtics, li conferia, en ocasions, un aspecte anodí.

Una proposta per la coloració d'aquest camionet Nazar és l'adoptada per Nazar per als camions grossos i que s'aprecia en aquesta fotografia en color del Nazar B de l'Enric Vilavedra: un blau marí en la part inferior amb un blau cel agrisat en l'espai superior, combinat amb el radiador i el para-xocs blancs. Una combinació distingida i refinada. Els retrovisors que munta ara també és prudent de substituir-los per un model rodó i cromat. I en quant a la caixa, conservar el color gris que té és escaient perquè era el color propi de les caixes de fusta d'aquells anys:

Escut Nazar, que conserva el color vermell original, per tapar la boca del radiador:

El tablier d'aquest Nazar, d'una gran senzillesa, com és propi d'un vehicle de la primera meitat dels anys 1960:

Esquema de l'ús dels rellotges i palanques del tablier: 

Aquest tablier també el muntaven els camions i furgons Nazar model A, comercialitzat des de l'any 1960 fins l'any 1963. Els camions Nazar B grossos, que arrencaven amb cinc tones i mitja, disposaven d'un tablier més modern de dos rellotges principals similars als que muntaven els Pegasos i els Barreiros. 

Peu de l'estrep de la cabina amb la marca constitueix un manifestació del detallisme dels acabats dels vehicles Nazars:

Dos adhesius d'aquells anys: el d'un concessionari oficial, en aquest cas TACSA, concessionari oficial Seat a Osona; i l'expedit per l'Ajuntament que acreditava el pagament de l'impost municipal de circulació de vehicles amb llur import en pessetes i l'any del meritament:

Factura que expedia el senyor Bonaventura Parramon, recader de Manlleu i successor d'un anterior recader, amb el concepte i el cost del servei:

Jubilat el senyor Castells, s'ha proposat una activitat ben laboriosa. La restauració acurada del seu Nazar per retornar-lo al seu estat original. Caldrà canviar-li el volant que munta d'un Avia pel seu original, de tres radis amb l'escut rodó i vermell al mig. Era habitual el trencament dels volants i llur substitució perquè els conductors s'hi repenjaven quan entraven i sortien de la cabina. 

També s'haurà de repassar el motor Perkins Hispania, labor que no té gaire inconvenients per ser un motor molt popular i conegut amb recanvis disponibles al mercat. L'experiència del senyor Joan Homs pot ser-li d'una gran utilitat al senyor Castells. Igual consideració cal formular respecte de la transmissió, la caixa de canvis i el diferencial. La part elèctrica d'aquests vehicles, molt rústega, tampoc té cap problema. El cost econòmic principal de la restauració d'aquest vehicle és la planxa, particulament de la cabina. Un treball pulcre i exhaustiu requereix llur desmuntatge i una reconstrucció pacient i completa, incloent-hi llur sorrejament. 

Fem nostra la reflexió exposada pel senyor Lisardo García: la raresa d'un vehicle Nazar en els nostres dies -un vehicle espanyol característic de la primera meitat dels anys 1960, anys de pocs mitjans i de molta il·lusió i imaginació- juntament amb la reforma que va realitzar-li el senyor Bonaventura Parramon, que és una mostra dels usos i transformacions a què es sotmetien els vehicles aquells anys, justifica una restauració acuradíssima atès que és una peça única.

Les naus i maquinària de l'empresa Argiles Colades SA de Corçà (Baix Empordà).

L'activitat d'en Joaquim Trayter era l'explotació de les terreres per al subministrament d'argila als forns moruns que cremaven feixina per coure la ceràmica i la terrissa. Aquests forns de propietat familiar i escampats arreu del país produïen material de construcció -totxos i maons- i terrissa -oles, cassoles i càntirs-. Poblacions com La Bisbal d'Empordà, Breda i Boldú conserven molta anomenada en la producció de terrissa. 

La crisi generalitzada que van patir les bòbiles, a finals dels anys 1970 i la primera meitat dels anys 1980, va provocar el tancament de molts forns. Davant d'aquest atzucac, la família Trayter va haver d'ampliar la gamma de nous productes de més valor afegit. Van començar a produir pastes ceràmiques per la indústria alimentària, molt exigent atès que exporta una gran part de la producció, i matèries primeres, òxids, engalbes i esmalts. També cobreixen el manteniment de forns, torns i cabines.

Entrada de la nau més antiga de l'empresa Argiles Colades SA al polígon industrial Rissec Sud, de Corçà:





Maquinària instal·lada dins d'aquesta nau:

Nova nau a tocar de l'anterior nau amb una moderna maquinària que permet una gran producció plenament compatible amb el medi ambient.

Un Pegaso 1095 amb bolquet de l'empresa Argiles Trayter donat de baixa del servei i que és un vehicle interessant per ser preservat per qualsevol afeccionat:

Una retroexcavadora International:

Un Iveco de l'empresa de transports i materials de construcció Esteve Pelegrí, de Breda, carregat de sacs d'argila pels forns ceràmics i de terrissa de Breda, de renom, que produeixen ceràmica tradicional i artística:

El senyor Joan Brugués i el senyor Ricard Trayter davant de la porta de la nau més antiga de l'empresa, la construcció de la qual és recollida en l'anterior article:

Aquest espai vol agrair a la família Trayter l'amabilitat amb què van acollir-nos a casa seva i el material fotogràfic cedit per publicar la història d'aquesta empresa familiar de reconegut prestigi en el sector de la ceràmica i la terrissa. Agraïment extensiu al senyor Miquel Patinyo que va gestionar aquesta visita.

La construcció d'una nau a la finca de Corçà pel tractament de l'argila.

Per tractar adequadament l'argila extreta de la terrera, que s'havia d'assecar per la humitat que contenia, garbellar-la i moldre-la, es va construir a la finca que Argiles Colades SA té al polígon industrial del sector Rissec Sud, a Corçà, una nau per realitzar aquesta activitat: l'assecament de l'argila per moldre-la i ensacar-la. Els treballs de construcció de la nau amb la maquinària de l'empresa també va ser recollit en les fotografies que us presentem:

S'ha de tenir en compte que aquells anys els emprenedors tenien més facilitats per tirar endavant els projectes atès que l'intervencionisme administratiu desenvolupat aquests darrers anys que es fonamenta en la promulgació i entrada en vigor d'un gavadal de normes mediambientals i urbanístiques molt restrictiu respecte de l'ús del sòl i costós per l'adopció de mesures correctores, era un fenomen que no s'havia produït o era a les beceroles. 

L'actual promulgació excessiva de normes i l'exercici de competències per les Administracions que les tenen atribuïdes, que sovint s'encavallen, constitueix un impediment greu per al desenvolupament i implantació de projectes industrials que creen ocupació i riquesa. I és cert que molta paperassa administrativa, informes preceptius d'altres  administracions i organismes, així com projectes i audiories d'empreses externes tenen una eficàcia limitada. La tremenda crisi econòmica que pateixen els països del sud d'Europa probablement que obligui a revisar profundament l'excessiu intervencionisme administratiu atesos els costos socials que se'n deriven per les dificultats de la implantació d'activitats productives.

En aquells anys es va continuar l'extracció d'argiles amb els vehicles disponibles. Un Pegaso 1095 amb un bolquet:

La pala carregadora anglesa Weatherill, que la família Trayter va tenir una colla d'anys:

Un altre Pegaso 1095 carregant argila a la terrera:



Una retroexcavadora Whitlock gratant l'argila:

Un Land Rover de l'empresa i un invent del senyor Joaquim Trayter, que se les rumiava totes, i que no va reeixir pas: una plataforma mòbil per desplaçar les excavadores i carregadores de cadenes construïda a partir d'un xassís d'un camió:

Una pala Poclain carregant un Barreiros Azor:

La terrera de Vacamorta, d'una gran extensió dins de la finca Comes, entre Corçà i Cruïlles, amb uns vehicles de l'empresa Argiles Colades SA treballant-hi: dos camions dúmper Mercedes 2626 AK, un dumper articulat llangardaix Volvo BM LM 860, una excavadora de cadenes O & K RH 12 i una pala carregadora de pneumàtics O & K L-30. comprats usats:

El representant dels camions i dúmpers Volvo per les comarques gironines era el Garatge Sport, de Salt, el responsable del qual era el senyor Casals. I els camions Mercedes Benz, una marca molt apreciada pels treballs d'obres, n'era el concessionari oficial a Girona el Garatge Plana. 

En el proper article abordarem les instal·lacions actuals de l'empresa Argiles Colades SA, una empresa familiar que ha realitzat importants inversions per disposar de la maquinària més moderna i que produeix nous productes ceràmics d'alt valor afegit.