Les naus i maquinària de l'empresa Argiles Colades SA de Corçà (Baix Empordà).

L'activitat d'en Joaquim Trayter era l'explotació de les terreres per al subministrament d'argila als forns moruns que cremaven feixina per coure la ceràmica i la terrissa. Aquests forns de propietat familiar i escampats arreu del país produïen material de construcció -totxos i maons- i terrissa -oles, cassoles i càntirs-. Poblacions com La Bisbal d'Empordà, Breda i Boldú conserven molta anomenada en la producció de terrissa. 

La crisi generalitzada que van patir les bòbiles, a finals dels anys 1970 i la primera meitat dels anys 1980, va provocar el tancament de molts forns. Davant d'aquest atzucac, la família Trayter va haver d'ampliar la gamma de nous productes de més valor afegit. Van començar a produir pastes ceràmiques per la indústria alimentària, molt exigent atès que exporta una gran part de la producció, i matèries primeres, òxids, engalbes i esmalts. També cobreixen el manteniment de forns, torns i cabines.

Entrada de la nau més antiga de l'empresa Argiles Colades SA al polígon industrial Rissec Sud, de Corçà:





Maquinària instal·lada dins d'aquesta nau:

Nova nau a tocar de l'anterior nau amb una moderna maquinària que permet una gran producció plenament compatible amb el medi ambient.

Un Pegaso 1095 amb bolquet de l'empresa Argiles Trayter donat de baixa del servei i que és un vehicle interessant per ser preservat per qualsevol afeccionat:

Una retroexcavadora International:

Un Iveco de l'empresa de transports i materials de construcció Esteve Pelegrí, de Breda, carregat de sacs d'argila pels forns ceràmics i de terrissa de Breda, de renom, que produeixen ceràmica tradicional i artística:

El senyor Joan Brugués i el senyor Ricard Trayter davant de la porta de la nau més antiga de l'empresa, la construcció de la qual és recollida en l'anterior article:

Aquest espai vol agrair a la família Trayter l'amabilitat amb què van acollir-nos a casa seva i el material fotogràfic cedit per publicar la història d'aquesta empresa familiar de reconegut prestigi en el sector de la ceràmica i la terrissa. Agraïment extensiu al senyor Miquel Patinyo que va gestionar aquesta visita.

La construcció d'una nau a la finca de Corçà pel tractament de l'argila.

Per tractar adequadament l'argila extreta de la terrera, que s'havia d'assecar per la humitat que contenia, garbellar-la i moldre-la, es va construir a la finca que Argiles Colades SA té al polígon industrial del sector Rissec Sud, a Corçà, una nau per realitzar aquesta activitat: l'assecament de l'argila per moldre-la i ensacar-la. Els treballs de construcció de la nau amb la maquinària de l'empresa també va ser recollit en les fotografies que us presentem:

S'ha de tenir en compte que aquells anys els emprenedors tenien més facilitats per tirar endavant els projectes atès que l'intervencionisme administratiu desenvolupat aquests darrers anys que es fonamenta en la promulgació i entrada en vigor d'un gavadal de normes mediambientals i urbanístiques molt restrictiu respecte de l'ús del sòl i costós per l'adopció de mesures correctores, era un fenomen que no s'havia produït o era a les beceroles. 

L'actual promulgació excessiva de normes i l'exercici de competències per les Administracions que les tenen atribuïdes, que sovint s'encavallen, constitueix un impediment greu per al desenvolupament i implantació de projectes industrials que creen ocupació i riquesa. I és cert que molta paperassa administrativa, informes preceptius d'altres  administracions i organismes, així com projectes i audiories d'empreses externes tenen una eficàcia limitada. La tremenda crisi econòmica que pateixen els països del sud d'Europa probablement que obligui a revisar profundament l'excessiu intervencionisme administratiu atesos els costos socials que se'n deriven per les dificultats de la implantació d'activitats productives.

En aquells anys es va continuar l'extracció d'argiles amb els vehicles disponibles. Un Pegaso 1095 amb un bolquet:

La pala carregadora anglesa Weatherill, que la família Trayter va tenir una colla d'anys:

Un altre Pegaso 1095 carregant argila a la terrera:



Una retroexcavadora Whitlock gratant l'argila:

Un Land Rover de l'empresa i un invent del senyor Joaquim Trayter, que se les rumiava totes, i que no va reeixir pas: una plataforma mòbil per desplaçar les excavadores i carregadores de cadenes construïda a partir d'un xassís d'un camió:

Una pala Poclain carregant un Barreiros Azor:

La terrera de Vacamorta, d'una gran extensió dins de la finca Comes, entre Corçà i Cruïlles, amb uns vehicles de l'empresa Argiles Colades SA treballant-hi: dos camions dúmper Mercedes 2626 AK, un dumper articulat llangardaix Volvo BM LM 860, una excavadora de cadenes O & K RH 12 i una pala carregadora de pneumàtics O & K L-30. comprats usats:

El representant dels camions i dúmpers Volvo per les comarques gironines era el Garatge Sport, de Salt, el responsable del qual era el senyor Casals. I els camions Mercedes Benz, una marca molt apreciada pels treballs d'obres, n'era el concessionari oficial a Girona el Garatge Plana. 

En el proper article abordarem les instal·lacions actuals de l'empresa Argiles Colades SA, una empresa familiar que ha realitzat importants inversions per disposar de la maquinària més moderna i que produeix nous productes ceràmics d'alt valor afegit.

L'adquisició per en Joaquim Trayter de maquinària per l'explotació de les terreres de Corçà.

A finals de la dècada del 1960 i principis dels anys 1970 les bòbiles de La Bisbal d'Empordà tenien una gran càrrega de treball. Hi havia molta feina en la producció de totxos i totxanes. El sector de la construcció encara tirava de valent.

La demanda de totxos era paral·lela a les innovacions introduïdes en els forns de les bòbiles i ceràmiques. Les bòbiles petites de caràcter familiar treballaven amb forns morunos de flama directa per la combustió de feixos de llenya que coïen el material de construcció. Aleshores van irrompre els forns de flama invertida que cremaven amb estelles i posteriorment carbó per la cocció de la ceràmica decorativa. 

Algunes bòbiles familiars de La Bisbal d'Empordà es van modernitzar aquells anys per atendre la feina que hi havia amb les inversions que comportava la renovació dels forns i la implantació de maquinària. Amb la crisi econòmica, de gran virulència, de la segona meitat dels anys 1970, algunes d'aquestes bòbiles van haver de tancar portes. 

A redós de la feina de les bòbiles que necessitaven argila per produir totxos i totxanes, en Joaquim Trayter va haver d'atendre importants inversions per augmentar la capacitat d'extracció d'argiles a les terreres que explotava. 

L'explotació mecanitzada de les terreres es basava en l'ús de maquinària moderna per extreure'n l'argila i carregar-la als camions bolquets. L'any 1970 s'amplia la flota de vehicles amb la compra de pales, retroexcavadores i dúmpers importats. En Joaquim Trayter adquireix una pala Kramer produïda per la casa alemanya O&K:

També es confia en la casa Whitlock, de molta anomenada aquells anys. S'adquireix un dúmper articulat Whitlock. importat del Regne Unit, i pooularment conegut com a llangardaix:

També es compra una pala carregadora anglesa Weatherill, que va tenir molts anys:



Retroexcavadora anglesa Whitlock:





Una carregadora amb cadenes Fiat FL12:

Un dels camions comprats aquells anys va ser un Magirus Deutz, el representant de la qual, a Girona, era en Juli Bosch i Bars. El senyor Bosch va ser representant de Magrius Deutz abans que n'adquirís la representació l'empresa Subministres Catalunya SL, de Salt, i l'assistència tècnica la prestava el Garatge Sport, també de Salt. El rendiment d'aquest camió, una marca mítica alemanya, va ser decebedor:

Un Land Rover curt, el vehicle tot terreny per antonomàsia aquells anys:

Una furgoneta Citroen dos cavalls, molt popular aquells anys per la seva polivalència d'usos, manteniment econòmic i consums ajustats:

Uns quants camions i màquines fotografiats a la terrera:

Tota la flota de l'empresa  Argiles Colades J. Trayter, de Corçà, fotografiada l'any 1971 a la terrera Tibibabo, espai on actualment hi ha l'abocador de Vacamorta, entre Monells, Cruïlles i Corçà.

També cal lamentar alguns accident concrets, inherents a aquesta activitat industrial. Una excavadora giratòria de rodes O&K MH5 bolcada:

L'any 1971 es va canviar el nom comercial per Argiles Colades J. Trayter-Corçà, més ajustat a la seva activitat productora d'argiles. L'empresa era d'en Joaquim Trayter, com a persona física. L'any 1984, quan a l'empresa van succeir-lo els seus fills Ricard i Joan, es va constituir una societat anònima i es canvia la raó social: Argiles Colades SA, de Corçà. Continuarà.

Els següents vehicles comprats per en Joaquim Trayter per treballar a la terrera de Corçà: el camió Ford Maria de la O, el tractor Deering Mccormick i els primers camions Barreiros.

La dècada del 1960, d'un gran creixement econòmic, hi havia cada cop més feina. La implantació a les ceràmiques i bòbiles de La Bisbal d'Empordà dels forns de flama invertida que cremaven amb estelles va ser la causa que en Joaquim Trayter abandonés les activitats forestals de desemboscament al massís de Les Gavarres i comences l'explotació de terreres pel proveïment d'argiles.

Per atendre la càrrega de treball que hi havia a les terreres en Joaquim Trayter va comprar a l'empresa Radar de la ciutat de Girona, un compravenda de camions usats, un segon camió, un Ford Maria de la O. Probablement que era un antic camió militar.

Aquest Ford també va ser reformat. Se li va muntar un bolquet Ibáñez i per mediació d'en Millán, el principal desballestador de Girona, se li va acoblar un diferencial Timken i un canvi de marxes David Brown. Apuntem que els camions GMC que corrien pel país portaven d'origen un diferencial, canvi de marxes i direcció de la casa Timken. Aquest camió Ford Maria de la O no va treballar pas gaire. Aviat en Joaquim Trayter va comprar els primers camions Barreiros fabricats a Madrid. No s'han conservat retrats d'aquest Ford.

El tercer vehicle que va tenir el senyor Trayter va ser un tractor Deering Mccormick, importat dels Estats Units l'any 1939 dins de la quota d'importació de vehicles estrangers fixada pel govern espanyol. Va ser comprat l'any 1966 al Garatge Ponsatí de La Bisbal d'Empordà, que tenia taller i maquinària de batre.

Aquest tractor Deering Mccormick servia per baixar als forats dels terrers i produir argila. Equipat un motor que funcionava amb petroli, feia anar els molins per moldre la terra que produïen l'argila amb una politja i una corretja. Va ser donat de baixa l'any 1973. Fotografia d'època del Deering Mccormick: 



El Deering Mccormick  guardat pels senyors Trayter:





La compra de camions estrangers que s'importaven, que eren marques de reconegut prestigi com Morris, Seddon, Dodge i Leyland, plantejaven l'inconvenient que s'havia el satisfer el preu al comptat a l'importador.

Per aquest motiu, a la segona meitat dels anys 1960 es va ampliar la flota amb els primers camions Barreiros Azor i Super Azor comprats a Dimasa, concessionari oficial a la ciutat de Girona, que oferia majors facilitats de pagament. La família Trayter en va tenir nou de Barreiros Azor i Super Azor. Eren carrossats amb uns bolquets de la casa Taca fabricats a Saragossa. Un camió Barreiros fotografiat a la terrera de Corçà:



Carregant argila al bolquet d'un Barreiros:



Aquells anys, si els Barreiros comprats a Girona es matriculaven a Madrid, la capital de l'Estat, estaven legalment autoritzats a carregar més pes, excés de mides i el preu del bolquet carrossat de fàbrica era molt més econòmic. Per això, els primers Barreiros tenien matrícula de Madrid. Els següents Barreiros ja van ser matriculats a Girona. A Figueres, la capital de l'Alt Empordà, el carrosser Font fabricava i reparava bolquets. Un Barreiros envoltat de Pegasos Comet a la terrera:





A finals dels anys 1960 i principis dels anys 1970, quan la nord-americana Chrysler va prendre el control de Barreiros, els senyors Trayter van comprar els primers camions Pegaso Comet i 1095 al concessionari oficial Pegaso de Girona, Auto Remolcs Girona SA. Els Pegaso eren carrossats amb uns bolquets produïts per l'empresa Soler, de Salt (Gironès).

Per bé que ENASA produïa uns camions molt valents i que rarament trencaven els paliers, una pana freqüent en camions que treballaven al sector de la construcció i obres públiques, en Ricard Trayter va expressar-nos que els camions Barreiros i Pegaso que van tenir a casa van donar uns resultats similars, prou satisfactoris.

En el proper article tractarem la maquinària comprada per l'extracció de l'argila.