La construcció d'una nau a la finca de Corçà pel tractament de l'argila.

Per tractar adequadament l'argila extreta de la terrera, que s'havia d'assecar per la humitat que contenia, garbellar-la i moldre-la, es va construir a la finca que Argiles Colades SA té al polígon industrial del sector Rissec Sud, a Corçà, una nau per realitzar aquesta activitat: l'assecament de l'argila per moldre-la i ensacar-la. Els treballs de construcció de la nau amb la maquinària de l'empresa també va ser recollit en les fotografies que us presentem:

S'ha de tenir en compte que aquells anys els emprenedors tenien més facilitats per tirar endavant els projectes atès que l'intervencionisme administratiu desenvolupat aquests darrers anys que es fonamenta en la promulgació i entrada en vigor d'un gavadal de normes mediambientals i urbanístiques molt restrictiu respecte de l'ús del sòl i costós per l'adopció de mesures correctores, era un fenomen que no s'havia produït o era a les beceroles. 

L'actual promulgació excessiva de normes i l'exercici de competències per les Administracions que les tenen atribuïdes, que sovint s'encavallen, constitueix un impediment greu per al desenvolupament i implantació de projectes industrials que creen ocupació i riquesa. I és cert que molta paperassa administrativa, informes preceptius d'altres  administracions i organismes, així com projectes i audiories d'empreses externes tenen una eficàcia limitada. La tremenda crisi econòmica que pateixen els països del sud d'Europa probablement que obligui a revisar profundament l'excessiu intervencionisme administratiu atesos els costos socials que se'n deriven per les dificultats de la implantació d'activitats productives.

En aquells anys es va continuar l'extracció d'argiles amb els vehicles disponibles. Un Pegaso 1095 amb un bolquet:

La pala carregadora anglesa Weatherill, que la família Trayter va tenir una colla d'anys:

Un altre Pegaso 1095 carregant argila a la terrera:



Una retroexcavadora Whitlock gratant l'argila:

Un Land Rover de l'empresa i un invent del senyor Joaquim Trayter, que se les rumiava totes, i que no va reeixir pas: una plataforma mòbil per desplaçar les excavadores i carregadores de cadenes construïda a partir d'un xassís d'un camió:

Una pala Poclain carregant un Barreiros Azor:

La terrera de Vacamorta, d'una gran extensió dins de la finca Comes, entre Corçà i Cruïlles, amb uns vehicles de l'empresa Argiles Colades SA treballant-hi: dos camions dúmper Mercedes 2626 AK, un dumper articulat llangardaix Volvo BM LM 860, una excavadora de cadenes O & K RH 12 i una pala carregadora de pneumàtics O & K L-30. comprats usats:

El representant dels camions i dúmpers Volvo per les comarques gironines era el Garatge Sport, de Salt, el responsable del qual era el senyor Casals. I els camions Mercedes Benz, una marca molt apreciada pels treballs d'obres, n'era el concessionari oficial a Girona el Garatge Plana. 

En el proper article abordarem les instal·lacions actuals de l'empresa Argiles Colades SA, una empresa familiar que ha realitzat importants inversions per disposar de la maquinària més moderna i que produeix nous productes ceràmics d'alt valor afegit.

L'adquisició per en Joaquim Trayter de maquinària per l'explotació de les terreres de Corçà.

A finals de la dècada del 1960 i principis dels anys 1970 les bòbiles de La Bisbal d'Empordà tenien una gran càrrega de treball. Hi havia molta feina en la producció de totxos i totxanes. El sector de la construcció encara tirava de valent.

La demanda de totxos era paral·lela a les innovacions introduïdes en els forns de les bòbiles i ceràmiques. Les bòbiles petites de caràcter familiar treballaven amb forns morunos de flama directa per la combustió de feixos de llenya que coïen el material de construcció. Aleshores van irrompre els forns de flama invertida que cremaven amb estelles i posteriorment carbó per la cocció de la ceràmica decorativa. 

Algunes bòbiles familiars de La Bisbal d'Empordà es van modernitzar aquells anys per atendre la feina que hi havia amb les inversions que comportava la renovació dels forns i la implantació de maquinària. Amb la crisi econòmica, de gran virulència, de la segona meitat dels anys 1970, algunes d'aquestes bòbiles van haver de tancar portes. 

A redós de la feina de les bòbiles que necessitaven argila per produir totxos i totxanes, en Joaquim Trayter va haver d'atendre importants inversions per augmentar la capacitat d'extracció d'argiles a les terreres que explotava. 

L'explotació mecanitzada de les terreres es basava en l'ús de maquinària moderna per extreure'n l'argila i carregar-la als camions bolquets. L'any 1970 s'amplia la flota de vehicles amb la compra de pales, retroexcavadores i dúmpers importats. En Joaquim Trayter adquireix una pala Kramer produïda per la casa alemanya O&K:

També es confia en la casa Whitlock, de molta anomenada aquells anys. S'adquireix un dúmper articulat Whitlock. importat del Regne Unit, i pooularment conegut com a llangardaix:

També es compra una pala carregadora anglesa Weatherill, que va tenir molts anys:



Retroexcavadora anglesa Whitlock:





Una carregadora amb cadenes Fiat FL12:

Un dels camions comprats aquells anys va ser un Magirus Deutz, el representant de la qual, a Girona, era en Juli Bosch i Bars. El senyor Bosch va ser representant de Magrius Deutz abans que n'adquirís la representació l'empresa Subministres Catalunya SL, de Salt, i l'assistència tècnica la prestava el Garatge Sport, també de Salt. El rendiment d'aquest camió, una marca mítica alemanya, va ser decebedor:

Un Land Rover curt, el vehicle tot terreny per antonomàsia aquells anys:

Una furgoneta Citroen dos cavalls, molt popular aquells anys per la seva polivalència d'usos, manteniment econòmic i consums ajustats:

Uns quants camions i màquines fotografiats a la terrera:

Tota la flota de l'empresa  Argiles Colades J. Trayter, de Corçà, fotografiada l'any 1971 a la terrera Tibibabo, espai on actualment hi ha l'abocador de Vacamorta, entre Monells, Cruïlles i Corçà.

També cal lamentar alguns accident concrets, inherents a aquesta activitat industrial. Una excavadora giratòria de rodes O&K MH5 bolcada:

L'any 1971 es va canviar el nom comercial per Argiles Colades J. Trayter-Corçà, més ajustat a la seva activitat productora d'argiles. L'empresa era d'en Joaquim Trayter, com a persona física. L'any 1984, quan a l'empresa van succeir-lo els seus fills Ricard i Joan, es va constituir una societat anònima i es canvia la raó social: Argiles Colades SA, de Corçà. Continuarà.

Els següents vehicles comprats per en Joaquim Trayter per treballar a la terrera de Corçà: el camió Ford Maria de la O, el tractor Deering Mccormick i els primers camions Barreiros.

La dècada del 1960, d'un gran creixement econòmic, hi havia cada cop més feina. La implantació a les ceràmiques i bòbiles de La Bisbal d'Empordà dels forns de flama invertida que cremaven amb estelles va ser la causa que en Joaquim Trayter abandonés les activitats forestals de desemboscament al massís de Les Gavarres i comences l'explotació de terreres pel proveïment d'argiles.

Per atendre la càrrega de treball que hi havia a les terreres en Joaquim Trayter va comprar a l'empresa Radar de la ciutat de Girona, un compravenda de camions usats, un segon camió, un Ford Maria de la O. Probablement que era un antic camió militar.

Aquest Ford també va ser reformat. Se li va muntar un bolquet Ibáñez i per mediació d'en Millán, el principal desballestador de Girona, se li va acoblar un diferencial Timken i un canvi de marxes David Brown. Apuntem que els camions GMC que corrien pel país portaven d'origen un diferencial, canvi de marxes i direcció de la casa Timken. Aquest camió Ford Maria de la O no va treballar pas gaire. Aviat en Joaquim Trayter va comprar els primers camions Barreiros fabricats a Madrid. No s'han conservat retrats d'aquest Ford.

El tercer vehicle que va tenir el senyor Trayter va ser un tractor Deering Mccormick, importat dels Estats Units l'any 1939 dins de la quota d'importació de vehicles estrangers fixada pel govern espanyol. Va ser comprat l'any 1966 al Garatge Ponsatí de La Bisbal d'Empordà, que tenia taller i maquinària de batre.

Aquest tractor Deering Mccormick servia per baixar als forats dels terrers i produir argila. Equipat un motor que funcionava amb petroli, feia anar els molins per moldre la terra que produïen l'argila amb una politja i una corretja. Va ser donat de baixa l'any 1973. Fotografia d'època del Deering Mccormick: 



El Deering Mccormick  guardat pels senyors Trayter:





La compra de camions estrangers que s'importaven, que eren marques de reconegut prestigi com Morris, Seddon, Dodge i Leyland, plantejaven l'inconvenient que s'havia el satisfer el preu al comptat a l'importador.

Per aquest motiu, a la segona meitat dels anys 1960 es va ampliar la flota amb els primers camions Barreiros Azor i Super Azor comprats a Dimasa, concessionari oficial a la ciutat de Girona, que oferia majors facilitats de pagament. La família Trayter en va tenir nou de Barreiros Azor i Super Azor. Eren carrossats amb uns bolquets de la casa Taca fabricats a Saragossa. Un camió Barreiros fotografiat a la terrera de Corçà:



Carregant argila al bolquet d'un Barreiros:



Aquells anys, si els Barreiros comprats a Girona es matriculaven a Madrid, la capital de l'Estat, estaven legalment autoritzats a carregar més pes, excés de mides i el preu del bolquet carrossat de fàbrica era molt més econòmic. Per això, els primers Barreiros tenien matrícula de Madrid. Els següents Barreiros ja van ser matriculats a Girona. A Figueres, la capital de l'Alt Empordà, el carrosser Font fabricava i reparava bolquets. Un Barreiros envoltat de Pegasos Comet a la terrera:





A finals dels anys 1960 i principis dels anys 1970, quan la nord-americana Chrysler va prendre el control de Barreiros, els senyors Trayter van comprar els primers camions Pegaso Comet i 1095 al concessionari oficial Pegaso de Girona, Auto Remolcs Girona SA. Els Pegaso eren carrossats amb uns bolquets produïts per l'empresa Soler, de Salt (Gironès).

Per bé que ENASA produïa uns camions molt valents i que rarament trencaven els paliers, una pana freqüent en camions que treballaven al sector de la construcció i obres públiques, en Ricard Trayter va expressar-nos que els camions Barreiros i Pegaso que van tenir a casa van donar uns resultats similars, prou satisfactoris.

En el proper article tractarem la maquinària comprada per l'extracció de l'argila.

El primer camió d'en Joaquim Trayter i Cristòfol: el Chevrolet.

En Joaquim Trayter i Cristòfol va néixer a Vulpellac els anys 1920. Músic professional, va haver de renunciar a aquest ofici per una malaltia, una infecció al nas. Per guanyar-se la vida, a començaments dels anys quaranta va iniciar el transport de llenyes i terres en carros que servia a les ceràmiques de La Bisbal d'Empordà que funcionaven amb forns de llenya.

El senyor Trayter anava a bosc per proveir-se de feixos de llenya per encendre i cremar els forns on es coïen les peces ceràmiques. Residia en una casa al poble de Monells. Quan funda l'empresa i fins l'any 1970 va girar amb el nom comercial de Transportes de Tierras y leñas J. Trayter-Monells, que assenyalava les dues activitats, el transport de terres i de llenyes.

Amb els anys, en Joaquim Trayter havia d'anar amb el carro i el cavall cada cop més lluny per proveir-se dels feixos de llenyes. Els voltants de Monells i La Bisbal d'Empordà eren plomats d'arbres. Aquest fet l'obliga a haver d'endinsar-se als boscos del massís de Les Gavarres. Per atendre aquests desplaçaments, cada cop més allunyats, els carros no servien pas. Eren obsolets.

Les tasques de desemboscament exigia un pacte previ amb l'amo del bosc. Celebrat l'acord en Joaquim Trayter obria els camins i pistes forestals per extreure'n els feixos de llenya. Coneixia gairebé tots els propietaris rurals de finques del massís de Les Gavarres. 

Per atendre la demanda creixent de feixos de llenya que les ceràmiques necessitaven per fer funcionar els seus forns, el senyor Trayter va comprar l'any 1955 un primer camió, un Chevrolet amb un motor de benzina. Va comprar-lo a l'empresa Pruneda i Carbó, de Palafrugell, per cinquanta-cinc mil pessetes. Un capital aquells anys. L'empresa palafrugellenca l'havia adquirit en una de les subhasta periòdiques que convocava l'exèrcit espanyol per alienar part del seu parc mòbil de vehicles. El Chevrolet fotografiat en una terrera:

 

En Joaquim Trayter va reformar el camió Chevrolet per a poder anar a bosc muntant-li un bolquet Ibàñez, produït a Barcelona. Era l'època dels invents i era costum d'anar fins a Perpinyà per a proveir-se de peces mecàniques dels vehicles militars abandonats després de la Segona Guerra Mundial. Als cementiris de vehicles de Perpinyà hi havia absolutament de tot. El principal ferroveller de Perpinyà aquells anys era en Girondel·la, amb un establiment al camí de l'Hospital del barri del Vernet. Amb el Chevrolet podia desplaçar-se fins als boscos del massís de les Gavarres a cercar llenya per al forns. L'extracció de llenya imposava l'obertura de pistes i camins forestals.

El camió Chevrolet tenia un canvi amb tres marxes. No estava pas preparat per anar a bosc. El senyor Trayter el va reformar per a treballs forestals canviant-li el diferencial, el canvi de marxes i la caixa de la direcció. Aquestes peces procedien d'un autocar de La Principal de la Bisbal que també l'havien reformat. 

L'any 1960 van muntar-li un motor Barreiros dièsel de quatre cilindres, comprat a DIMASA, concessionari oficial de Girona, perquè aquell anys el litre de benzina va experimentar una gran pujada de preu. Aquest motor de quatre cilindres de la casa Barreiros era molt proporcionat i compensat i anava força bé. En canvi, els motors Barreiros dièsel de sis cilindres tenien massa força i potència per als camions nord-americans  -els Chevrolets, Fords i GMC- i russos 3HC del temps de la Guerra Civil. A La Bisbal d'Empordà van muntar un d'aquests motors Barreiros dièsel de sis cilindres en un camió Ford i va ser una ruïna perquè ho trencava absolutament tot per excés de potència.

Els treballs de bosc trinxaven molt els camions. Per aquest motiu, a mitjans dels anys 1960 es va reformar completament el Chevrolet. Se li va acoblar un diferencial GMC que l'Enrique i en Millán, dos socis que eren el grans desballestadors  i proveïdors de peces usades de Girona, va anar a cercar a la comarca del Rosselló. Aquest diferencial procedia d'un camió GMC de deu tones. Es va aprofitar igualment el canvi de marxes i la direcció del GMC per muntar-la al Chevrolet, de manera que aquest Chevrolet, totalment reformat, disposava de dos canvis de marxes.

Amb aquestes reformes, que permetia de tenir un camió gairebé nou, el Chevrolet va córrer primerament per les muntanyes de les Gavarres per desemboscar i després va treballar a les terreres. El Chevrolet, el primer camió de la família Trayter, conservat a Corçà:















El Chevrolet treballava pertot el massís de les Gavarres. S'enfilava al Puig d'Arques, una muntanya de Les Gavarres, i penetrava dins de les principals finques per desemboscar. La capacitat de càrrega del Chevrolet i els desplaçaments llargs que podia recórrer li permetia de treballar a tots els racons de Les Gavarres un cop obertes les pistes forestals d'accés i penetració.

El Chevrolet era un camió apte i valent per anar a desemboscar a les Gavarres. Carregava un pes total de dues tones i mitja en cada transport, pes equivalent a quatre carros, que tenia una capacitat màxima de càrrega de set-cents quilos de pes. Va ser complicat de legalitzar i disposar del permís que autoritzava el Chevrolet de transportar dues tones i mitja en lloc dels mil tres-cents quilos assignats en la targeta de transport. Aquest Chevorlet va estar en actiu fins l'any 1970, en què va ser substituït per un camió Barreiros.

A principis dels anys 1960 es modernitzen els forns de ceràmica de La Bisbal d'Empordà. S'abandona la flama directa i s'implanta la flama invertida que cremava els forns amb estelles. Aquest fet determina que en Joaquim Trayret canviï de feina: l'explotació de les terreres.

L'any 1963 en Joaquim Trayter comença l'explotació d'argila a la terrera Comes, a Corçà. L'argila era la matèria primera per a produïr ceràmica. Per l'explotació de l'argiler aquells anys es foradava un pou i es treia l'argila amb una corda i una politja. Quan la fondària del pou arribava als tres o quatre metres, s'abandonava i s'obria un altre pou d'argila.

En Joaquim Trayter va tenir la pensada de fer un forat ben gros a la terrera per baixar-hi amb el camió i carregar el bolquet d'argila. Se'n feia molta via atès que suposava la mecanització de l'extracció d'argila. Amb l'ús dels camions, el senyor Trayter va reobrir els antics pous d'argila explotats manualment i abandonats, construint-hi una rampa per l'accés dels camions i la maquinària, un art que coneixia d'ençà que obria pistes forestals al massís de Les Gavarres per desemboscar.

Amb la nova feina de l'explotació de les terreres i l'extracció d'argila el senyor Trayter va comprar un segon camió, un Ford Maria de la O, comprat ja usat a Girona. Aquest segon camió de can Trayter serà abordat en el proper article.