La construcció d'una nau a la finca de Corçà pel tractament de l'argila.

Per tractar adequadament l'argila extreta de la terrera, que s'havia d'assecar per la humitat que contenia, garbellar-la i moldre-la, es va construir a la finca que Argiles Colades SA té al polígon industrial del sector Rissec Sud, a Corçà, una nau per realitzar aquesta activitat: l'assecament de l'argila per moldre-la i ensacar-la. Els treballs de construcció de la nau amb la maquinària de l'empresa també va ser recollit en les fotografies que us presentem:

S'ha de tenir en compte que aquells anys els emprenedors tenien més facilitats per tirar endavant els projectes atès que l'intervencionisme administratiu desenvolupat aquests darrers anys que es fonamenta en la promulgació i entrada en vigor d'un gavadal de normes mediambientals i urbanístiques molt restrictiu respecte de l'ús del sòl i costós per l'adopció de mesures correctores, era un fenomen que no s'havia produït o era a les beceroles. 

L'actual promulgació excessiva de normes i l'exercici de competències per les Administracions que les tenen atribuïdes, que sovint s'encavallen, constitueix un impediment greu per al desenvolupament i implantació de projectes industrials que creen ocupació i riquesa. I és cert que molta paperassa administrativa, informes preceptius d'altres  administracions i organismes, així com projectes i audiories d'empreses externes tenen una eficàcia limitada. La tremenda crisi econòmica que pateixen els països del sud d'Europa probablement que obligui a revisar profundament l'excessiu intervencionisme administratiu atesos els costos socials que se'n deriven per les dificultats de la implantació d'activitats productives.

En aquells anys es va continuar l'extracció d'argiles amb els vehicles disponibles. Un Pegaso 1095 amb un bolquet:

La pala carregadora anglesa Weatherill, que la família Trayter va tenir una colla d'anys:

Un altre Pegaso 1095 carregant argila a la terrera:



Una retroexcavadora Whitlock gratant l'argila:

Un Land Rover de l'empresa i un invent del senyor Joaquim Trayter, que se les rumiava totes, i que no va reeixir pas: una plataforma mòbil per desplaçar les excavadores i carregadores de cadenes construïda a partir d'un xassís d'un camió:

Una pala Poclain carregant un Barreiros Azor:

La terrera de Vacamorta, d'una gran extensió dins de la finca Comes, entre Corçà i Cruïlles, amb uns vehicles de l'empresa Argiles Colades SA treballant-hi: dos camions dúmper Mercedes 2626 AK, un dumper articulat llangardaix Volvo BM LM 860, una excavadora de cadenes O & K RH 12 i una pala carregadora de pneumàtics O & K L-30. comprats usats:

El representant dels camions i dúmpers Volvo per les comarques gironines era el Garatge Sport, de Salt, el responsable del qual era el senyor Casals. I els camions Mercedes Benz, una marca molt apreciada pels treballs d'obres, n'era el concessionari oficial a Girona el Garatge Plana. 

En el proper article abordarem les instal·lacions actuals de l'empresa Argiles Colades SA, una empresa familiar que ha realitzat importants inversions per disposar de la maquinària més moderna i que produeix nous productes ceràmics d'alt valor afegit.

L'adquisició per en Joaquim Trayter de maquinària per l'explotació de les terreres de Corçà.

A finals de la dècada del 1960 i principis dels anys 1970 les bòbiles de La Bisbal d'Empordà tenien una gran càrrega de treball. Hi havia molta feina en la producció de totxos i totxanes. El sector de la construcció encara tirava de valent.

La demanda de totxos era paral·lela a les innovacions introduïdes en els forns de les bòbiles i ceràmiques. Les bòbiles petites de caràcter familiar treballaven amb forns morunos de flama directa per la combustió de feixos de llenya que coïen el material de construcció. Aleshores van irrompre els forns de flama invertida que cremaven amb estelles i posteriorment carbó per la cocció de la ceràmica decorativa. 

Algunes bòbiles familiars de La Bisbal d'Empordà es van modernitzar aquells anys per atendre la feina que hi havia amb les inversions que comportava la renovació dels forns i la implantació de maquinària. Amb la crisi econòmica, de gran virulència, de la segona meitat dels anys 1970, algunes d'aquestes bòbiles van haver de tancar portes. 

A redós de la feina de les bòbiles que necessitaven argila per produir totxos i totxanes, en Joaquim Trayter va haver d'atendre importants inversions per augmentar la capacitat d'extracció d'argiles a les terreres que explotava. 

L'explotació mecanitzada de les terreres es basava en l'ús de maquinària moderna per extreure'n l'argila i carregar-la als camions bolquets. L'any 1970 s'amplia la flota de vehicles amb la compra de pales, retroexcavadores i dúmpers importats. En Joaquim Trayter adquireix una pala Kramer produïda per la casa alemanya O&K:

També es confia en la casa Whitlock, de molta anomenada aquells anys. S'adquireix un dúmper articulat Whitlock. importat del Regne Unit, i pooularment conegut com a llangardaix:

També es compra una pala carregadora anglesa Weatherill, que va tenir molts anys:



Retroexcavadora anglesa Whitlock:





Una carregadora amb cadenes Fiat FL12:

Un dels camions comprats aquells anys va ser un Magirus Deutz, el representant de la qual, a Girona, era en Juli Bosch i Bars. El senyor Bosch va ser representant de Magrius Deutz abans que n'adquirís la representació l'empresa Subministres Catalunya SL, de Salt, i l'assistència tècnica la prestava el Garatge Sport, també de Salt. El rendiment d'aquest camió, una marca mítica alemanya, va ser decebedor:

Un Land Rover curt, el vehicle tot terreny per antonomàsia aquells anys:

Una furgoneta Citroen dos cavalls, molt popular aquells anys per la seva polivalència d'usos, manteniment econòmic i consums ajustats:

Uns quants camions i màquines fotografiats a la terrera:

Tota la flota de l'empresa  Argiles Colades J. Trayter, de Corçà, fotografiada l'any 1971 a la terrera Tibibabo, espai on actualment hi ha l'abocador de Vacamorta, entre Monells, Cruïlles i Corçà.

També cal lamentar alguns accident concrets, inherents a aquesta activitat industrial. Una excavadora giratòria de rodes O&K MH5 bolcada:

L'any 1971 es va canviar el nom comercial per Argiles Colades J. Trayter-Corçà, més ajustat a la seva activitat productora d'argiles. L'empresa era d'en Joaquim Trayter, com a persona física. L'any 1984, quan a l'empresa van succeir-lo els seus fills Ricard i Joan, es va constituir una societat anònima i es canvia la raó social: Argiles Colades SA, de Corçà. Continuarà.