Presentació dels nous camions de l'Ajuntament de Barcelona per la recollida de la brossa el 2 d'abril de 1964.

La plaça de Sant Jaume de Barcelona, que acull el Palau de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, dos edificis que estan davant per davant, i que fou testimoni de fets transcendentals en la història de Catalunya i d'Espanya en el segle XX com la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931 a càrrec d'en Francesc Macià, els Fets del 6 d'octubre de 1934 que el general Domènec Batet resolgué eficaçment, preludi de la Guerra Civil, o la mítica frase "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí" que el president Tarradellas pronuncià des del balcó del palau de la Generalitat de Catalunya tot just arribat de l'exili, tingué lloc la presentació el dia 2 d'abril de 1964 dels nous camions adquirits per l'Ajuntament de Barcelona per la recollida de la brossa.

Una renglera de camions disposada en files fou estacionat davant de l'Ajuntament de Barcelona per la presentació oficial dels nous vehicles adquirits per l'Ajuntament per atendre eficaçment el servei de neteja de la ciutat, la població de la qual creixia vertiginosament per l'arribada de gent procedent majorment del sud d'Espanya a la recerca d'un futur millor per ells i els seus fills. Eren camions Sava fabricats a Valladolid, Pegaso Comet que havien sortit de la fàbrica de Barajas, a Madrid, i Ebros B45 produïts per Motor Ibérica SA a l'avinguda Icària de Barcelona:

Una curiositat interessant de la fotografia, en la nostra opinió, és el carro de recollida de la brossa tirat per un cavall captat al fons de la imatge i que enfilava parsimoniosament el carrer del Bisbe. Els camions que l'Ajuntament de Barcelona exposà la primavera de 1962 a la plaça de Sant Jaume davant de la indiferència de la població, més preocupada en treballar i guanyar-se les garrofes, substituïen els vells carros de recollida de les deixalles. Amb l'augment demogràfic de Barcelona i les ciutats veïnes era insostenible cobrir el servei de recollida de residus, que afectava la higiene i salut dels barcelonins i passavolants, amb uns carros devastats i decrèpits.

L'ocupació de Barcelona per l'exèrcit feixista del general Franco el 26 de gener de 1939 i la seva victòria en la Guerra Civil Espanyola causà l'extinció de la Generalitat de Catalunya, una institució fundada l'any 1359. Des del 1939 el Palau de la Generalitat de Catalunya acollí la Diputació de Barcelona. El 29 de setembre de 1977, o sigui, un any abans de la promulgació de la Constitució Espanyola el desembre de 1978, es restablí provisionalment la Generalitat de Catalunya. 

Els anys 1960 Barcelona recuperava la normalitat després d'una postguerra que es dilatà més de vint anys. L'exclusió d'Espanya del programa d'ajuts del Pla Marshall tingué greus conseqüències en les activitats ordinàries de la vida quotidiana dels espanyols, catalans inclosos.

Dues imatges del Mercat del Ram de Vic dels anys 1960.

La influència que la ciutat de Barcelona irradia sobre la resta del país, en tant que capital del país, amb el seu pes demogràfic, administratiu i econòmic i també del de la seva àrea metropolitana que concentra el gruix de la població, no ofega el dinamisme i empenta de les altres principals ciutats catalanes. Lleida, a ponent, exerceix de capital natural de la província; Girona és un destí turístic de primera magnitud que ofereix l'atractiu addicional del seu Pirineu i de la Costa Brava; Tarragona i Reus dominen la capitalitat del camp de Tarragona i de les terres de l'Ebre.

El dinamisme industrial i comercial és ben viu a unes quantes capitals de comarca del país. Balaguer respecte de la comarca de la Noguera; Olot de la comarca de la Garrotxa; Ripoll sobre la comarca del Ripollès; Valls damunt la comarca de l'Alt Camp; Figueres sobre l'Alt Empordà; Puigcerdà en quant a l'Alta i Baixa Cerdanya; La Seu d'Urgell envers l'Alt Urgell; Igualada a la comarca de l'Anoia; Granollers sobre el Vallès Oriental; Sabadell i Terrassa sobre el Vallès Occidental; Cervera i Agramunt sobre la comarca de la Segarra; Tàrrega sobre la comarca de l'Urgell; Manresa sobre la comarca del Bages i Vic sobre la comarca d'Osona. 

La cohesió de la comarca envers la seva capital s'ha reforçat per dues circumstàncies addicionals: acollir els jutjats civils i els registres de la propietat i la celebració dels mercats setmanals. No és cap casualitat que un dels criteris adoptats per la delimitació de les comarques a Catalunya fos els desplaçaments naturals de la població als mercats i fires per comerciar i vendre i proveir-se de mercaderies. Altres poblacions que no gaudien de la condició de la capital de comarca, com és el cas de Tordera, a l'Alt Maresme, també tenen mercats molt concorreguts i animats. 

Vic, capital de la comarca d'Osona que ocupa una posició central en la geografia del país, celebra els dissabtes un mercat setmanal molt vivaç que ocupa la plaça Major o mercadal i els carrers adjacents. I per Setmana Santa hi té lloc el Mercat del Ram, una fira agrícola i ramadera que amb el temps ha esdevingut multisectorial: bestiar i aviram, exposició d'automòbils i maquinària agrícola, i bens i productes d'empreses de la comarca. 

Us presentem dues fotografies d'època de les parades que es muntaven a la plaça Major de Vic pel Mercat del Ram. Aquestes parades oferien fruita, verdura, roba, calçat i parament de la llar. La segona fotografia recull la diversitat de vehicles que hi havia en la primera dècada dels anys 1960: Seats 600 i 1400 B acompanyat d'algun auto més vell; al fons, un camió amb capó davanter carrossat amb un bolquet: 

La vivacitat dels mercats setmanals a les principals ciutats del país és una manifestació de l'equilibri territorial que té Catalunya malgrat el pes creixent que exerceix la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Recull de vehicles antics de Banyoles i pobles de les rodalies per gentilesa d'en Jordi Busquets.

Fins a principis del segle XX, ara fa cent anys, any amunt any avall, el transport per carretera era impulsat per la tracció animal. Per les càrregues de pes, com es recull en la següent fotografia, es recorria a una rècula de cavalls que tirava del carro.

Catalunya és un país apassionat del motor i que fa olor de benzina. No és pas casual que les principals industries d'automoció i productores de motocicletes sorgissin en aquest racó de la Península Ibèrica. També molts pilots, mecànics, enginyers i industrials. N'és eloquent d'aquest fet exposat la primera carrosseria construïda a Banyoles, la història de la qual exposem a continuació.

El progrés i els avenços que sobre el transport per carretera es produïa a Catalunya eren indeturables. A Banyoles la mecanització del transport públic arrencà cap a l'any 1910. Així, l'any 1911 en Gastó Manresa i Massiós, posseïdor d'una gran fortuna, comprà, amb un seu amic de Fraga, capital de la comarca del Baix Cinca, un òmnibus motoritzat. Aquell mateix any, en Màrius Ortega i Langarita, mecànic de professió, es donà d'alta a la contribució industrial del municipi en posseir un òmnibus de setze places. 

L'any 1916 es construí a Banyoles la primera carrosseria d'automòbil, en aquest cas, un òmnibus. L'empresa d'autos de Banyoles a Girona posà en circulació aquell any un òmnibus que la premsa de l'època el qualificava ditiràmbicament com un model dotat d'una gran elegància, comoditat i solidesa. La construcció d'aquesta carrosseria, que era un projecte ideat i dirigit pel mecànic Màrius Ortega, hi intervingueren el fuster Joan Teixidor, el forjador Miquel Bosch, el pintor Ciril Masoliver i el baster Salvador Boix. El xassís també fou reformat pels mecànics que hi intervingueren en el projecte. La seva construcció, per la novetat que suposava, se'n féu ressò la premsa de l'època. És el cas del número 64 de la Gaseta Banyolina, corresponen al 1916, que destacava un altre qualitat de la carrosseria construïda, llur lleugeresa. 

En Màrius Ortega s'adona ben aviat del paper que el motor d'explosió  havia de jugar en l'avenir del món del transport. En el transcurs de la Primera Guerra Mundial el servei del transport de viatges de la línia regular es veié afectat per l'escassedat de benzina, fet que causà la suspensió del servei de Banyoles a Olot. La suspensió del servei en donà notícia el Diari de Girona del 1 de gener de 1918. 

Per garantir la correcta prestació del servei de viatgers de la línia regular de Girona-Banyoles-Olot el senyor Màrius Ortega, que en fou el promotor, proposà la constitució d'una societat anònima per explotar la referida línia. Cap a l'any 1920, començaren a circular els primers automòbils particulars. Fou el moment en què el senyor Ortega, emprenedor de mena, obrí el seu taller al públic per fer-se càrrec del manteniment i reparacions dels primers automòbils particulars. L'any 1922 sol·licità l'atorgament de la línia regular de Ripoll a Girona a través d'Olot i Banyoles.

La primera carrosseria d'òmnibus produïda a Banyoles per iniciativa del senyor Màrius Ortega i Langarita:

Amb la signatura del Tractat de Versalles el 1919, i el restabliment de mica en mica de la normalitat de la vida arreu d'Europa, apareixien els primers automòbils particulars a les comarques gironines. És el cas de l'automòbil del senyor Narcís Franch, el 1919:

Un òmnibus elèctric produït per la casa Walker que pertanyia a la TEISA d'Olot. Precisament fou l'ús d'aquests vehicles elèctrics la raó de la denominació que adoptà aquesta societat, Transports Elèctrics Interurbans SA: 

Un òmnibus de la casa Teisa equipat amb un motor d'explosió:



Un dels primers autos particulars que circularen per les carreteres gironines:

Uns banyolins en un òmnibus descobert al servei dels visitants i peregrins que feien cap al Santuari de Lorda l'any 1925:

Un dels autos més populars del segle XX, un Ford T, propietat del senyor Llorenç Anglada:

Dos automòbils particulars engalanats per participar en la festa de Sant Cristofol, festivitat consentida per la dictadura del general Francisco Franco pel seu caràcter religiós:

Un autocar amb una carrosseria construïda en els anys 1940, amb un banc de fusta al sostre del vehicle. Un reflex de les estretors d'aquells anys:

Una de les manifestacions de la tradició carrossera de Banyoles fou aquest petit cotxe amb una carrosseria esportiva de gran elegància i refinament que construiren els germans Sarquella l'any 1954:

Aquestes dues fotografies reflecteixen la precarietat del parc mòbil espanyol en els anys 1950: un vell cotxe que usava la família Tremoleda l'any 1955 i un Citroen Stromberg matriculat a Logronyo i destinat al servei de taxi amb la seva baca característica:

Poc a poc la motorització del país avançava. Un Renault 4/4, produït per FASA a Valladolid, i dos Seats 600 accidentats, vehicle produït a la Zona Franca de Barcelona, contribuïren, especialment el segon, a posar a l'abast dels ciutadans automòbils d'ús particular amb un manteniment senzill i econòmic:

En la segona meitat dels anys 1960, amb el país recuperat del sotrac de la Guerra i la Postguerra, s'enfortí l'afició als autos clàssics i s'exhibiren els primers cotxes d'època, com és el cas de la trobada de cotxes antics que tingué lloc al Passeig Dalmau de Banyoles el 1967:

Les fotografies que conserva el senyor Jordi Busquets de vehicles que circularen a Banyoles en el segle XX permet de fer una pinzellada sobre l'automoció al nostre país, que com més va més creix.

Alguns dels transportistes que hi hagué a Banyoles (Pla de l'Estany): records d'en Jordi Busquets.

Gràcies a l'amic Pere Liu hem conegut a en Jordi Busquets. Fill de Banyoles, la seva família procedeix de Vilert. Professionalment treballà en el sector de l'automoció. El senyor Busquets, dotat d'una memòria prodigiosa, recorda uns quants transportistes que hi hagué a Banyoles, la capital de la comarca del Pla de l'Estany, alguns dels quals avui dia són desapareguts. En aquesta crònica fem un repàs de l'activitat del transport que a Banyoles es caracteritzà per la seva diversificació.

Uns autocars de la casa Transports Elèctrics Interurbans SA (TEISA) d'Olot, empresa que jugà un gran paper en la vida social de les comarques de la Garrotxa i del Pla de l'Estany, retratats en un servei d'excursió, activitat de lleure força habitual els diumenges i dies festius de l'estiu de les dècades de 1940 i 1950. Permetia de sortir de casa i conèixer indrets d'interès. La difusió dels vehicles particulars a partir dels anys 1960 propicià la decadència d'aquesta activitat de lleure col·lectiva:  



La renovació i ampliació de la flota de vehicles de la casa Teisa es produí amb la compra dels primers autocars de la casa Pegaso:



Poc a poc el país es motoritzava. En són una mostra tres autos retratats aquells anys. La primera fotografia correspon a un Seat 1400 B estacionat al costat de l'Hotel Mundial: 



Un Biscuter, que és la mínima expressió d'un automòbil i que constituïa una manifestació de capacitat adquisitva la seva possessió aquells anys, retratat envoltat de canalla al davant del castell de Porqueres, proper al cèlebre estany, l'any 1958: 



Un automòbil Hispano Suiza matriculat abans de la guerra civil i retratat a la plaça dels Turers de Banyoles l'any 1961. La carrosseria tosca i les rodes rústegues manifesten que fou reconstruït:



Els gran nombre de transportistes que hi hagué a Banyoles generà tallers que reparaven vehicles i carrossers que construïen cabines i caixes i executaven modificacions. La festivitat de Sant Cristòfol, com no podia ser altrament, era molt popular i concorreguda des de temps reculats, popularitat que ha arribat fins els nostres dies. Un autocar de ca l'Olivet retratat l'any 1934 en l'acte de la benedicció a càrrec del mossèn davant de la parròquia de Santa Maria dels Turers convenientment enramat:

Uns quants camions de transportistes banyolins que participaven en la celebració de la festa de Sant Cristòfol de l'any 1948:

Una relíquia convenientment engalanada per la festa de sant Cristòfol de Banyoles l'any 1954:



Un Biscuter enramat propietat del senyor Ricard Garriga, amb placa verda, que participava al costat d'un camió de Transports J. Plana de Banyoles, en la festa de Sant Cristòfol de l'any 1955:



Uns joves de Banyoles proveïts d'un auto d'època celebraven la festivitat de Sant Cristòfol el 1964:

Els transportistes que traginaven mercaderies en general hi destacaven en Llorenç Riera de can Xaló, avui dia Comercial Riera que es dedica a la distribució d'aliments i begudes, Transports Planells, conegut per en Mundo, Transports Mainadé, Transports Angelats i Transports Peiró. En els anys 1940 i 1950 principalment recollien la mercaderia arribada en tren a les estacions de Girona i Flaçà i la repartien als majoristes.

Un motocarro per la distribució a clients de proximitat de pinsos de la casa Diana SA, propietat del distribuïdor oficial de Banyoles:

 

En l'apartat de recaders o ordinaris cal citar a en Vilardell i Ferriol, que eren socis, en Branques que posseïa un camió Pegaso amb un motor de benzina i Transports Cros. Transports Intercomarcals SA (TISA) adquirí per traspàs les línies de recaderia i clientela que tenia la societat dels senyors Vilardell i Ferriol.

Un camió de Transports Cros a la plaça dels Turers de Banyoles, enramat per participar en la festa de Sant Cristòfol de l'any 1948: 

Després hi hagué els transportistes que treballaven per empreses banyolines, activitat que sovint simultaniejaven amb les càrregues generals. En aquest capítol hi havia Transports Esteve Pla, en Teina per motiu, que tenia camions Berliet, Chevrolet, Pegaso Comet i Nazar i es dedicava al transport de pells produïdes per les adoberies. Al cap d'uns anys el transport de pells que feia en Teina el féu en Cufí i en Santaló, dos socis que treballaven en la recaderia i fundaren Transports Banyoles.   
Un Chevrolet de Transports Pla enramat: 

En quant als transportistes que anaven a bosc i traginaven llenya, carbó i les deixalles i peles que transportaven a la fàbrica de paper de can Torras cal esmentar en Joan Carreras, en Just i en Martí Masdemont. 

Un camió Chevrolet de Transports Masdemont, conduït per en Lluís Congost, a la plaça dels Turers de Banyoles per participar a la festa de Sant Cristòfol de l'any 1945:

En l'activitat del transport de bestiar hi havia Transports Joan Peiró que disposava de gàbies per carretejar animals. Més tard hi hagué Transports Pujolar i Transports Grabuleda, en Pic per motiu. 

Els polletaires, que recorrien els mercats per recollir pollastre i dur-los fins a Barcelona per al seu repartiment hi hagué Transports Llinàs, que tenia un  GMC amb matrícula GI-5391, i en Josep Roura. Amb els anys els pollastres s'escorxaven als llocs de procedència i es portaven morts en camions equipats amb caixes frigorífiques a Barcelona. A Banyoles, en Miquel Callís tenia un escorxador molt important que comercialitzava pollastres i productes elaborats amb la marca Don Pollo, els quals eren transportats per Transports Ciprià Costa (CICOSA) de Cornellà de Terri.

L'avi Llinàs al costat del GMC carregat de gàbies per transportar aviram retratat a Banyoles l'any 1936: 

En el transport de pinso a granel amb cisternes hi treballaven en Juscafresa, en Bustins i en Puigdemont, els quals, també, tenien cisternes per transportar llet. En Jaume Palomé fou un transportista que anava a bosc per la recollida de llenya i carbó; després recollí llet en cantines, activitat que li traspassà a Transports Puigdemont. 

El servei de transports de mercaderies entre Banyoles i Girona fou cobert per Transports Trinitat Ros (TR), Transports Tresserras que cobria aquest servei amb camions Ebro, Transports Teixidor i Transports Mainadé. 

També hi hagué els transportistes que anaven a riu a recollir àrids i sorres per servir als paletes, manobres, a les obres i traginaven material de construcció. Transports Bernades de Sant Jaume de Llierca carregava àrids al pla de Fares del riu Fluvià, en el municipi de Sant Ferriol. També Transports Colomé treballava en la recollida d'àrids. En Miquel Costa Terrades transportava àrids i material de construcció pels paletes amb un camió Ebro que servia a les obres.

El primer camió que tingué la constructora Agustí Masoliver SA (AMSA), un Chevrolet equipat amb un bolquet i que funcionava amb un gasogen; tal era la misèria del país en els anys 1940 i 1950: 



En el transport de guix hi destaquen dos noms. L'Enric Juanola que transportava guix de Maià de Montcal a Barcelona, i l'Esteve Pujolar que traginava guix i ciment pòrtland.

Bigues Agustí SA, una empresa de producció de bigues molt important de Banyoles que aprofità l'activitat constructora descomunal que visqué el país en els anys 1960 -fou l'empresa que subministrà les bigues per la construcció del Camp Nou promogut pel Futbol Club Barcelona al barri barceloní de Les Corts-, disposava d'una flota de camions propis i també donà molta feina a uns quants transportistes com en Faixes, Terrades i Coll Ramió que tingué un camió Nazar.

Retratats al menjador del restaurant can Selvatà, on ens trobàrem, d'esquerra a dreta en Pere Liu, en Jordi Busquets, en Joan Brugués (dret) i en Martirià Brugrada:



Agraïm al senyor Busquets la informació i fotografies incorporades a aquest article de recuperació d'alguns transportistes del Pla de l'Estany.

Catàleg dels primers camions Iveco que vengué Autoremolcs Girona SA.

Un dels catàlegs conservats pel senyor Joan Brugués més interessants, en la nostra opinió, correspon als primers Iveco comercialitzats sota la marca Pegaso. Els radiadors de les furgonetes i camions lleugers Iveco hi figurava incrustat el símbol del cavall encerclat. Aquests catàlegs els distribuí Autoremolcs Girona SA, el concessionari oficial Pegaso a Girona, cap a l'any 1993. 

La compra de ENASA-Pegaso per Fiat-Iveco l'any 1993 suposava la tornada del grup industrial transalpí d'automoció a Espanya després de la fugida cames ajudeu-me de Seat. La venda de Seat al grup Volkswagen, que aleshores disputava amb el constructor torinès el domini del mercat europeu, enutjà profundament els capitostos italians atès l'avantatge que pel grup VW-Audi suposava disposar de la xarxa de concessionaris i tallers que Seat tenia escampada arreu d'Espanya.

Els responsables de Fiat no volien repetir el mateix error. Un cop fracassada la venda de ENASA als alemanys, els italians, sempre hàbils i oportunistes, tornaven a Espanya amb la compra de Pegaso, la seva quota de mercat, el prestigi de la marca i la xarxa de concessionaris i assistència tècnica. A més, l'adquiriren per un preu molt raonable.  

Aquest catàleg reflecteix el desembarcament de Iveco a Pegaso. Durant un temps coexistiren vehicles de les dues cases: les furgonetes i camions lleugers, un mercat tradicionalment desatès per ENASA, era fornit per models de Iveco i la gamma de camions mitjos i pesats, que coincidí amb la substitució per Iveco de la veterana gamma Z, fou coberta un poc temps amb el Pegaso Troner i Mider. 

Els primers Iveco comercialitzats amb el cavall alat que identifica la marca Pegaso foren els distints models que comprenia la gamma Eurocargo:

El catàleg publicitari d'Autoremolcs Girona SA ressaltava el reconeixement i prestigi que Pegaso tenia entre els transportistes del país enfront de Iveco que era un nouvingut:

Una fotografia del catàleg que il·lustrava el servei post venda i d'assistència tècnica que prestava Autoremolcs Girona SA: reparar camions avariats a la carretera; en aquest cas, un Pegaso 1183:

Instal·lacions d'Autoremolcs Girona SA a l'antiga carretera nacional II, actualment avinguda de França, al seu pas per Sarrià de Ter:

En la foto precedent hi ha un garbuix de vehicles de la marca Pegaso. Una furgoneta Pegaso Ekus d'assistència tècnica, que substituïa els camions i furgonetes heretats de Sava, model desenvolupat pel fabricant germànic Man i comercialitzat per Pegaso a través dels acords de col·laboració celebrats entre ambdues empreses; les furgonetes Iveco Daily, els camions petits i lleugers Iveco Eurocargo, els camions i tractores Pegaso Troner i uns autocars carrossats. 

La mateixa fotografia del camió Iveco Eurcargo de la portada del catàleg i que expressa la conformitat que Iveco-Pegaso era la millor marca. Potser caldria afegir-hi que amb permís dels alemanys i suecs:

Serveis que oferia Autoremolcs Girona SA l'any 1993:



Dues fotografies exposades anteriorment:

Tres clients d'Autoremolcs Girona SA que confiaren en vehicles Iveco-Pegaso: el senyor Francesc Bru d'Euro Moble, el senyor Max Marcó dels hipermercats Maxim i el senyor Josep Busquets de Frit Ravich SL:

Agraïm al senyor Joan Brugués aquest catàleg que reflecteix el desembarcament esglaonat de Iveco a Espanya amb la compra de ENASA-Pegaso.