dissabte, 4 de febrer de 2012

El camió Nazar B de 7 tones de l'Enric Vilavedra de Torroella de Montgrí.

Gràcies a en Joan Mercader, un col·laborador d’aquest bloc, hem contactat amb en Pere Liu i Vila, el mecànic dels camions, autocars i furgonetes Nazar de les comarques gironines. Nazar és una de les marques més estimades d'aquest bloc.

En Pere Liu és parent d’en Lluís Costa, el representant dels vehicles Nazar a les comarques gironines amb un concessionari d'exposició al públic al carrer Bisbe Lorenzana, en ple centre de la ciutat de Girona.

El primer soci que va tenir el senyor Costa fou un seu amic, en Miquel Fontàs. Van vendre un bon grapat de vehicles Nazar a les comarques gironines, mercès a la seva fama de seriosos i pel prestigi del servei post-venda a càrrec d'en Pere Liu. La bonança econòmica d’aquells anys també va contribuir-hi. Hi havia molta necessitat de camions.

En Pere Liu va anar a estudi fins als catorze anys. Després va començar a aprendre l’ofici de mecànic remenant tota mena de vehicles i motors. Conserva el llistat de tots els seus clients que havien tingut vehicles Nazar.

Quan l’empresa FACTORIAS NAPOLES SA fou venuda a Barreiros i va desaparèixer, la major part de propietaris dels Nazar que corrien per les comarques de Girona van confiar a en Pere Liu el manteniment i reparació de les panes dels seus Nazars.

Un dels clients que tingué en Pere Liu fou l’Enric Vilavedra, fill de Serra de Daró però establert a Torroella de Montgrí. L’Enric Vilavedra va comprar, ja usat, un camió Nazar de 7 tones equipat amb un bolquet. Aquest Nazar l'havia estrenat en Joan Clotas, de l'Estartit, per compra a en Lluís Costa.

En Joan Prats, àlies Clotes, es dedicava a rebaixos i traginava sorra pels paletes. Tenia aquest Nazar, un Pegaso Comet i uns quants tractors. Tanmateix, el Nazar tenia moltes reparacions. Malgrat duia un motor Perkins original anglès, excel·lent, patia moltes panes. Especialment els paliers, que trencava constantment. En aquest aspecte, era un camió flac. Sabent del mal que patia el Nazar, l'Enric Vilavedra duia sempre uns paliers dins la cabina.

Aleshores en Joan Prats, fart de les reparacions, va decidir de deixar-se'l i l'Enric Vilavedra, que era un seu xofer, van fer un tracte: ell pagava les lletres pendents del Nazar i adquiria el camió i la targeta de transport.

camió Nazar de l'Enric Vilavedra

camió Nazar de l'Enric Vilavedra

L'Enric Vilavedra recorda que una setmana, quan treballava en una obra, el Nazar va trencar tres paliers. Quan li duia a en Pere Liu perquè l'adobés, en Pere li feia la broma que al final esgotarien tots els paliers que tenien al magatzem i a la fàbrica Nazar de Saragossa. Era una manera de prendre-s'ho pel cantó divertit.

Aquest Nazar es va comprar carrossat de fàbrica amb un bolquet molt ben parit que construïa una empresa de Saragossa, TALLERES BOSQUED SL. Disposava de dos pistons i una bomba hidràulica amb una petita cardan. Amb el Nazar, l'Enric Vilavedra va treballar en els rebaixos de l'arranjament de la carretera Nacional II, llogat per l'empresa constructora RUBAU TARRÉS SA, de Verges.

camió Nazar de l'Enric Vilavedra

Aquest Nazar muntava una cabina B, de gran bellesa i molt moderna aleshores. El propietari de Nazar, l’italià Vincenzo Angelino Gervasio, conferia molta importància a les carrosseries que fabricava, el disseny de les quals era obra seva. L’autocar Nazar “Ocell Blau” n’és una mostra il·lustrativa al respecte. I els seus camions tenien uns acabats de gran bellesa i pulcritud. Aquest refinament li permetia d’atreure l’atenció dels potencials compradors dels vehicles que fabricava.

Com a dissenyador de carrosseries d’autocars, l’Angelino estava al corrent de les darreres tendències i modes en quant al disseny de vehicles. Aquesta circumstància i un indubtable bon gust i encert personal, d’evident influència italiana, van permetre-li de treure al mercat aquesta cabina d’una gran modernitat: avançada, amb un vidre panoràmic, un gran radiador central que li atorgava personalitat i acomplia amb la funció de refrigerar el motor Perkins anglès que equipava, i de línies quadrades per oferir comoditat i espai interior al conductor. Estava autoritzat per a dur set persones dins la cabina.

Solament cal comparar la cabina que muntava aquest Nazar amb les altres cabines que fabricava la competència per adonar-se de la seva vigència i modernitat: les cabines del Pegaso Comet derivava del Simca-Cargo projectada als anys 1950. Igual consideració cal formular respecte de la cabina del Pegaso 200, dissenyada a Barcelona i basada en el Pegaso Z-207 “Barajas”. Barreiros fabricava les cabines procedents dels Berliet. I Ebro fabricava la cabina B, amb capó davanter, procedent del Ford Thames Trader l’antiguitat de la qual era palesa.

Quan va acabar la feina per RUBAU TARRÉS SA a la carretera Nacional II, l'Enric Vilavedra transportava bigues de l'empresa FAUSTO MARTÍ SA, de Torroella de Montgrí. Atès que el bolquet era molt baix, el senyor Vilavedra va transformar-lo amb unes alces de fusta i uns travessers que facilitaven el transport de les bigues.

camió Nazar de l'Enric Vilavedra

Després del Nazar, l'Enric Vilavedra va comprar un Pegaso 1095 Supercomet. El Nazar es va desballestar. El bolquet va comprar-lo un pagès per construir un remolc agrícola. Quan es va treure el Pegaso, va comprar diversos Volvo fins que es va jubilar.

Volem agrair a en Pere Liu i l'Enric Vilavedra les fotografies i història d’un dels camions Nazar que van treballar per les comarques gironines.

Cap comentari:

Publica un comentari