El juliol de 1939 la família Balaguer havia recuperat la possessió dels cincs camions nord-americans que tenien el juliol de 1936. Tingueren molta sort. Molts altres transportistes del país, en canvi, perderen per sempre els camions i autocars confiscats pels comitès locals creats en els pobles pel buit de poder provocat pel cop d'estat i la insurrecció militar del juliol de 1936.
Els comitès locals, en els primers mesos de la Guerra Civil, destacaren per les arbitrarietats, robatoris i assassinats que cometeren. Aquesta actuació incontrolada, d'un gran acarnissament amb els religiosos i gent de dretes, deslegitimà a l'exterior la causa de la República. Un acarnissament semblant el practicà l'exèrcit facciós amb els bombardeigs aeris indiscriminats comesos sobre ciutats catalanes per desmoralitzar la rereguarda republicana i que tants de morts i ferits causà (Lleida, Barcelona, Granollers, Figueres, etc). Un preludi del que s'esdevindria al cap d'uns anys a Londres i Dresden.
El balanç de tot plegat fou una guerra civil que es perllongà tres anys i causà milers de morts, desapareguts, exiliats, tolits i desfermà una despietada repressió amb milers d'empresonats en presons i camps de concentració. També hi ha que comptar els afusellats sota acusacions de delictes i faltes aplicats amb caràcter retroactiu -una barbaritat i aberració jurídica en dret penal- i sentenciats en judicis sumaris sense garanties processals. Les detencions, empresonaments, judicis i l'execució de la condemna a mort amb l'afusellament sovint era motivat per arbitrarietats, revenges i falsedats, fruit de l'odi i el ressentiment, atès que molts culpables per delictes de sang emprengueren el camí de l'exili. La malnutrició i la manca de medicaments per tractar les malalties que proliferaren aquells anys també causà una gran mortaldat entre la població civil, particularment les classes treballadores i més desafavorides. Un balanç terrible.
A principis dels anys 1940 la família Balaguer comprà Transports Artigas, de Palafrugell. Aquesta empresa familiar, que treballava per les indústries del suro de Palafrugell, era propietat d'en Josep Artigas, qui, amb altres dos socis, en Ribot i en Font, havien fundat l'any 1921 Sarfa, una de les empreses de transports de viatgers més importants i antigues de les comarques de Girona i titular de la major part de les línies de la Costa Brava.
La família Balaguer comprà Transports Artigas per la feina del transport del suro. En Jordi Balaguer recorda de quan era petit que els camions de casa recollien el suro a l'estació del tren de Flaçà per facturar-lo cap a les fàbriques de Palafrugell. I un cop transformat el suro en taps, els camions descarregaven els sacs plens de taps a l'estació de Flaçà per repartir-los arreu de l'estat espanyol. Al cap d'uns pocs anys vengueren Transports Artigas a la família Brancós Serratosa, també de Palafrugell, propietària de l'empresa Transports Baix Empordà.
Els dos camions Ford retratats a can Boy amb matrícules GI-3879 i GI-4337:
Dos dels tres GMC de la família Balaguer, amb les matrícules GI-4565 i GI-5250, també retratats als anys 1940 a can Boy:
El primer camió que la família Balaguer comprà després de la Guerra fou un Ford Maria de la O. Aquest camió, importat d'Alemanya, fou sol·licitat i adjudicat l'any 1940. Llur matrícula era GI-6440. El Ford Maria de la O retratat a Can Boy amb la caixa de fusta i alces i la marquesina damunt de la cabina:
La flota de Transports Balaguer retratada a can Boy els anys 1940; el primer camió, en Ford Maria de la O seguit dels tres GMC. Una gran flota aleshores:
Els comitès locals, en els primers mesos de la Guerra Civil, destacaren per les arbitrarietats, robatoris i assassinats que cometeren. Aquesta actuació incontrolada, d'un gran acarnissament amb els religiosos i gent de dretes, deslegitimà a l'exterior la causa de la República. Un acarnissament semblant el practicà l'exèrcit facciós amb els bombardeigs aeris indiscriminats comesos sobre ciutats catalanes per desmoralitzar la rereguarda republicana i que tants de morts i ferits causà (Lleida, Barcelona, Granollers, Figueres, etc). Un preludi del que s'esdevindria al cap d'uns anys a Londres i Dresden.
El balanç de tot plegat fou una guerra civil que es perllongà tres anys i causà milers de morts, desapareguts, exiliats, tolits i desfermà una despietada repressió amb milers d'empresonats en presons i camps de concentració. També hi ha que comptar els afusellats sota acusacions de delictes i faltes aplicats amb caràcter retroactiu -una barbaritat i aberració jurídica en dret penal- i sentenciats en judicis sumaris sense garanties processals. Les detencions, empresonaments, judicis i l'execució de la condemna a mort amb l'afusellament sovint era motivat per arbitrarietats, revenges i falsedats, fruit de l'odi i el ressentiment, atès que molts culpables per delictes de sang emprengueren el camí de l'exili. La malnutrició i la manca de medicaments per tractar les malalties que proliferaren aquells anys també causà una gran mortaldat entre la població civil, particularment les classes treballadores i més desafavorides. Un balanç terrible.
A principis dels anys 1940 la família Balaguer comprà Transports Artigas, de Palafrugell. Aquesta empresa familiar, que treballava per les indústries del suro de Palafrugell, era propietat d'en Josep Artigas, qui, amb altres dos socis, en Ribot i en Font, havien fundat l'any 1921 Sarfa, una de les empreses de transports de viatgers més importants i antigues de les comarques de Girona i titular de la major part de les línies de la Costa Brava.
La família Balaguer comprà Transports Artigas per la feina del transport del suro. En Jordi Balaguer recorda de quan era petit que els camions de casa recollien el suro a l'estació del tren de Flaçà per facturar-lo cap a les fàbriques de Palafrugell. I un cop transformat el suro en taps, els camions descarregaven els sacs plens de taps a l'estació de Flaçà per repartir-los arreu de l'estat espanyol. Al cap d'uns pocs anys vengueren Transports Artigas a la família Brancós Serratosa, també de Palafrugell, propietària de l'empresa Transports Baix Empordà.
Els dos camions Ford retratats a can Boy amb matrícules GI-3879 i GI-4337:
Dos dels tres GMC de la família Balaguer, amb les matrícules GI-4565 i GI-5250, també retratats als anys 1940 a can Boy:
El primer camió que la família Balaguer comprà després de la Guerra fou un Ford Maria de la O. Aquest camió, importat d'Alemanya, fou sol·licitat i adjudicat l'any 1940. Llur matrícula era GI-6440. El Ford Maria de la O retratat a Can Boy amb la caixa de fusta i alces i la marquesina damunt de la cabina:
La flota de Transports Balaguer retratada a can Boy els anys 1940; el primer camió, en Ford Maria de la O seguit dels tres GMC. Una gran flota aleshores:
En els anys 1940 l'activitat del transport plantejava el problema de la manca de carburant. Per solucionar-ho instal·laren als cinc camions, els tres GMC i els dos Ford, uns gasògens. El manteniment i reparació dels camions se'n feia càrrec en Vicenç Balaguer.
Al cap de poc temps compraren un altre Ford equipat amb un motor de benzina. Li assignaren la matrícula GI-6460. Acabat d'estrenar, un dels primers serveis fou el transport d'un vagó nou de fusta del carrilet de Girona a Palamós i Banyoles:
Un altre Ford Maria de la O, equipat amb un gasogen, d'un transportista de Torroella de Montgrí, la família Esquena, propietaris de la farinera, també transportà un altre dels vagons de fusta del carrilet de Girona a Banyoles i Palamós:
En els anys 1940 i 1950 el transport per carretera en camions solament
cobria serveis i rutes comarcals. Principalment les mercaderies
transportades per Renfe -una altre operador públic del ferrocarril creat
l'any 1941 en règim de monopoli- i dipositades a l'estació
de Flaçà per ser despatxades a La Bisbal d'Empordà. També transportaven les
mercaderies procedents dels vaixells atracats al port de Palamós i que
s'havia de distribuir. La ceràmica, totxos i maons produïts als forns i
bòbiles de La Bisbal d'Empordà eren transportats fins a l'estació de
tren de Flaçà per a llur transport arreu d'Espanya usant la precària
xarxa de camins de ferro disponible aleshores.
Paper de l'empresa amb les dades impreses on hi constava la condició de despatx auxiliar de la Renfe pel servei de mercaderies i llur constitució sota la forma de Societat Regular Col·lectiva de conformitat amb la normativa societària promulgada pel nou règim, una dictadura militar victoriosa en la Guerra Civil Espanyola:
Paper de l'empresa amb les dades impreses on hi constava la condició de despatx auxiliar de la Renfe pel servei de mercaderies i llur constitució sota la forma de Societat Regular Col·lectiva de conformitat amb la normativa societària promulgada pel nou règim, una dictadura militar victoriosa en la Guerra Civil Espanyola:
Cap a l'any
1955, per substituir el Ford Maria de la O, compraren un Seddon anglès.
El compraren a Barcelona i el pagaren al comptat. Llur matrícula era B-108035 i la cabina fou construïda per
un carrosser de Torroella de Montgrí. Després vingué el primer Pegaso, un 140 amb motor dièsel.
L'any
1959 no hi havia gaire feina a La Bisbal d'Empordà i pobles propers.
Decidiren de fer el transport a províncies aprofitant l'impuls econòmic
del Pla d'Estabilització Econòmic. Aquell any de 1959 ja tenien dos
Pegasos, el camió per excel·lència de la segona meitat del segle XX.
L'un era el Pegaso 140 amb motor de gasoli comprat a can Forné de Girona
i carrossat amb una caixa de fusta per tansports generals construïda
per un carrosser de Palafrugell; l'altre, un Pegaso Z-206 de dos
eixos amb matrícula B-187.193. Comprat també al concessionari oficial
Pegaso de Girona, can Forné, als anys 1960 fou transformat en una
tractora per arrossegar un semiremolc carrossat amb una caixa de fusta.
Atès que aquest camió carregava dotze tones i la configuració de dos
eixos rígid no l'autoritzava pas a dur aquest pes, l'hagueren de
transformar forçosament en tractora. Quan aquest Pegaso Z-206 fou transformat en
tractora, la família Balaguer disposava d'un Pegaso 1063 doble direcció, amb matrícula GI-51017, al qual se li acoblà un eix posterior acerbi.
El Pegaso 140 trigava vint-i-quatre hores des de La Bisbal d'Empordà a Madrid. No passava pas dels seixanta quilòmetres per hora. I s'havia de fer el port del Bruc, la Panadella i la costa de Fraga amb el camió carregat de gom a gom de rajols i ceràmica de les bòbiles bisbalenques.
El Pegaso 140 trigava vint-i-quatre hores des de La Bisbal d'Empordà a Madrid. No passava pas dels seixanta quilòmetres per hora. I s'havia de fer el port del Bruc, la Panadella i la costa de Fraga amb el camió carregat de gom a gom de rajols i ceràmica de les bòbiles bisbalenques.
El
Pegaso Z-206 treballava principalment per en Rosich i Ramió SA, una
fàbrica de La Bisbal d'Empordà que produïa pinso pel bestiar. També
traginava gra de l'estació de tren de Flaçà a la farinera Sunyer, també
de La Bisbal d'Empordà. Per executar la descàrrega del pinso i del gra se li acoblaren al centre, sota del sòl del semiremolc, dos bisenfins paral·lels.
Després del Pegaso Z-206 arribà un Pegaso 1063, doble direcció, amb matrícula GI-51017. Després compraren dos Pegasos 1065 Europa, l'un amb matrícula GI-80010 i l'altre amb la matrícula GI-89382 i carrossat amb un bolquet. Al cap de poc temps, disposaren d'un Pegaso 1095 Super Comet amb matrícula GI-9XXXX que muntava una cisterna per al transport de pinso.
Després arribaren les primeres tractores Pegaso. La primera, un Pegaso 2080 amb matrícula GI-4473-B, arrossegava un semiremolc carrossat amb un bolquet. Seguiren dos Pegasos 1083, un amb matrícula GI-6120-B i l'altre GI-9594-B carrossat amb un bolquet. Compraren un Pegaso 1095 Super Comet amb matrícula GI-0262-D que equipava una cisterna per transportar pinso i treballava per en Rosich i Ramió SA. Aquest camió el comprà al cap d'uns anys en Lluís Darnaculleta i Estrabau, un altre transportista de La Bisbal d'Empordà.
En Lluís Darnaculleta, xofer
de l'empresa constructora Rubau Tarrés SA de Vergés, es posà pel seu
compte amb la compra del Pegaso Super Comet de la família Balaguer que
muntava una cisterna pel transport de pinso. A finals dels anys 1970 comprà un Barreiros 4220, també equipat amb una cisterna. Tassa de publicitat de Transports Darnaculleta de La Bisbal d'Empordà que té el senyor Jordi Balaguer:
Després arribaren les primeres tractores Pegaso. La primera, un Pegaso 2080 amb matrícula GI-4473-B, arrossegava un semiremolc carrossat amb un bolquet. Seguiren dos Pegasos 1083, un amb matrícula GI-6120-B i l'altre GI-9594-B carrossat amb un bolquet. Compraren un Pegaso 1095 Super Comet amb matrícula GI-0262-D que equipava una cisterna per transportar pinso i treballava per en Rosich i Ramió SA. Aquest camió el comprà al cap d'uns anys en Lluís Darnaculleta i Estrabau, un altre transportista de La Bisbal d'Empordà.
En la primera meitat dels anys 1970 compraren dues tractores Pegaso, un 2080 amb matrícula GI-4350-D i una altre 2081 amb matrícula GI-3427-K.
La bàscula de la casa Tallers Pibernat, construïda a Barcelona sota llicència alemanya, per pesar els camions, muntada a can Boy. A la dreta, les oficines de l'empresa:
Els darrers camions de Transports Balaguer foren els següents: una tractora Pegaso 2081 amb matrícula GI-2010-S; una altre tractora Pegaso 2081, comprada d'ocasió, amb matrícula GI-4034-L i que fou venuda a l'empresa Argiles Colades SL; una altre tractora 2081 amb matrícula GI-6883-O; una tractora Pegaso 1236 i matrícula GI-1173-AB; i l'últim camió, una tractora Iveco 440E38 amb matrícula GI-2786-AY.
En la dècada de 1980 per compte de Pavimentos Cerámicos SA (Pavicsa), fundada per la família Salvà i més endavant comprada per Asland SA, transportaven amb els tràilers rajols cap a França. De retorn de França traginaven càrregues generals, gra per en Rosich i Ramió SA i teules.
Gairebé tots
els Pegasos que tingué Transports Balaguer foren comprats nous al
concessionari Forné de Girona. I la major part foren desballestats. I els camions són recordats pel seu estat immaculat i l'elegant combinació de colors que presentaven. Aquesta
empresa de transports bisbalenca tancà les portes l'any 1997.
La família Trayter, propietària de l'empresa Argiles Colades SA, sempre confià en la família Balaguer el transport del material de construcció que produïxen a la planta de Corçà, prop de La Bisbal d'Empordà, i que s'havia de fer arribar als clients catalans, espanyols i de la resta de països europeus. En Ricard Taryter, un dels amos, té un gran record de la qualitat del servei que prestava la família Balaguer: eren molt complidors i escrupolosos en lliurar la mercaderia transportada a l'hora convinguda.
La família Balaguer ha estat d'una gran professionalitat: un exemple de transportistes complidors de debò amb una dedicació plena i absoluta. Una manifestació de la manera de fer, aplicada en l'àmbit laboral, que ha fet progressar el país malgrat les dificultats de tota mena que ens hem trobat en el camí; ensems constitueix una senya del tarannà col·lectiu que ens defineix com a poble. I des que Transports Balaguer va plegar, el senyor Trayter sempre més els ha trobat a faltar per la qualitat del servei que prestaven i llur bonhomia.
Amb l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, efectiva a partir del 1 de gener de 1986, Transports Balaguer realitzà transports en la modalitat d'agrupatge per unes quantes empreses de La Bisbal d'Empordà i d'altres pobles del Baix Empordà. L'agrupatge, a diferència les càrregues completes, consisteix en un servei de transport que aplega diverses mercaderies procedents de diferents proveïdors i que lliuren en diferents indrets. Llur raó de ser és l'estalvi que suposa en quant als costos. Un servei que Transports Balaguer també executaren amb una gran diligència.
La família Trayter, propietària de l'empresa Argiles Colades SA, sempre confià en la família Balaguer el transport del material de construcció que produïxen a la planta de Corçà, prop de La Bisbal d'Empordà, i que s'havia de fer arribar als clients catalans, espanyols i de la resta de països europeus. En Ricard Taryter, un dels amos, té un gran record de la qualitat del servei que prestava la família Balaguer: eren molt complidors i escrupolosos en lliurar la mercaderia transportada a l'hora convinguda.
La família Balaguer ha estat d'una gran professionalitat: un exemple de transportistes complidors de debò amb una dedicació plena i absoluta. Una manifestació de la manera de fer, aplicada en l'àmbit laboral, que ha fet progressar el país malgrat les dificultats de tota mena que ens hem trobat en el camí; ensems constitueix una senya del tarannà col·lectiu que ens defineix com a poble. I des que Transports Balaguer va plegar, el senyor Trayter sempre més els ha trobat a faltar per la qualitat del servei que prestaven i llur bonhomia.
Amb l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, efectiva a partir del 1 de gener de 1986, Transports Balaguer realitzà transports en la modalitat d'agrupatge per unes quantes empreses de La Bisbal d'Empordà i d'altres pobles del Baix Empordà. L'agrupatge, a diferència les càrregues completes, consisteix en un servei de transport que aplega diverses mercaderies procedents de diferents proveïdors i que lliuren en diferents indrets. Llur raó de ser és l'estalvi que suposa en quant als costos. Un servei que Transports Balaguer també executaren amb una gran diligència.
D'esquerra a dreta: senyor Jordi Balaguer Bonaset, senyor Miquel Patinyo Bartomeu i senyor Joan Brugués i Prat:
Agraïm a la família Balaguer, i especialment a
en Jordi Balaguer i Bonaset i llur nebot Josep Matas Balaguer, la informació i fotografies de la història
de l'empresa de transports familiars, molt coneguda i apreciada a la
comarca del Baix Empordà. També la relació de matrícules dels camions facilitada pel senyor Miquel Patinyo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada