dijous, 19 de març de 2020

En Joan Oliva Tristany, transportista de farina - Transports TRO SL d'Igualada (Anoia) (I).


L’empresa de transports la història de la qual consignem en els següents articles té la seva seu a Igualada, la capital de la comarca de l’Anoia. Aquesta ciutat, travessada per l’antiga carretera nacional II, des de fa segles ha tingut un gran impuls industrial i comercial. El fet que la nacional II, la principal carretera espanyola, passés per Igualada afavorí l’establiment de fondes i restaurants. En són una bona mostra els restaurants que hi ha en un marge de l'antiga carretera nacional II que discorria per un extrem d'Igualada, els quals, a causa de la pèrdua de trànsit per l'entrada en funcionament de l'autovia i llur transformació en una avinguda, tenen una activitat esllanguida. Imatge de la ciutat d'Igualada en la dècada de 1960:

igualada 1964

En Joan Oliva Tristany va néixer el 8 de gener de 1925 a can Bisbal, una masia localitzada al peu de la Tossa de Montbui, en el municipi de Santa Margarida de Montbui, a la comarca de l’Anoia. Va morir a Igualada el 4 d'abril de 2016, als noranta-un anys. Dues imatges de la Tossa de Montbui, església preromànica aixecada a finals del segle X en el recinte del castell de Montbui: 

postal de la Tossa de Montbui

la Tossa de Montbio 1960 absís

El seu germà Josep tenia una farinera a la plaça de Sant Agustí d’Igualada, la Farinera de l’Oliva, que tenia una gran volum de feina. La bona marxa del negoci l’impulsà a adquirir una segona farinera, la d’en Grifé, al carrer Portal, projectada per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda, aixecada l’any 1946.

En Joan Oliva Tristany començà a treballar en el transport de la farina que produïa el seu germà Josep. A finals dels anys 1940 comprà el seu primer camió, un pedaç fruit de l’acoblament de peces de procedència diversa. Treballar amb vehicles procedents del material de postguerra fou la pràctica corrent fins a principis dels anys 1960.

El senyor Oliva també treballava en el transport del gra que gestionava el Servei Nacional del Blat (SNT), organisme administratiu creat l’any 1937 i dissol el 1968, la funció del qual era la planificació de la producció i distribució de cereals, producte de primera necessitat el preu del qual era fixat per l’Administració. Els pagesos havien de vendre al referit organisme llur collita de cereal d'acord amb el preu fixat per l'Administració.Aquest fet, abusiu, generava un mercat negre dels cereals distribuïts al marge dels canals oficials.

A mitjan anys 1950, en disposició d’uns estalvis acumulats, pogué comprar el seu primer camió de fabricació nacional, d’un cert volum, amb cara i ulls: un Pegaso 140 dièsel. Amb aquest camió, distribuïa la farina produïda per son germà als clients que tenia, principalment ubicats a Barcelona i l'arc de ciutats i pobles que l'envoltava, d'un pes industrial considerable.

Pegaso 140 dièsel Joan Oliva Tristany

El Pegaso 140 dièsel fou comprat nou a Suàrez i Soler, taller mecànic i servei oficial Pegaso a Igualada per llur condició de representants de Motormovil SAE de Barcelona, concessionari oficial dels vehicles que construïa ENASA a Catalunya i a les Illes Balears. Aquesta empresa fou fundada l’any 1940 pels senyors Eugeni Suàrez Pla i Isidre Soler Vives. El taller mecànic era ubicat al carrer Soledat 117, que era el tram de l’antiga carretera nacional II que discorria dins de llur nucli urbà, una via amb llambordes. Dos camions grua del taller Suàrez i Soler, servei que prestaren a partir de l'any 1955, amb vehicles importats dels Estats Units, que anunciaven la seva condició d'agència oficial Pegaso:

grua aixecant un DS accidentat


grua

Quan Motormóvil SAE va perdre la condició de concessionari oficial Pegaso a Catalunya, Suàrez i Soler SA, que n’eren llurs representants a la comarca de l’Anoia, se’ls hi extingí la condició d'agent i servei oficial. El nou representant oficial Pegaso a l’Anoia fou Motor Enrich, que depenia del concessionari de Vilafranca del Penedès, el Taller Martí SA. Suàrez i Soler continuà l’activitat de reparació i manteniment de camions en el taller del carrer Soledat 117, ben valorat per la qualitat i professional del servei que oferien. Eren molt bons mecànics, gent d’ofici. L’empresa prestava l’activitat mecànica i alhora el servei de grues per vehicles, industries i constructors. L'activitat de taller que prestava Suàrez i Soler fou reduïda progressivament fins que s'extingí cap a l’any 2000, centrant la seva activitat exclusivament en les grues.

El senyor Oliva fou un transportista que sempre confià en Pegaso, fins que l’empresa plegà en ser comprada i integrar-se en l’òrbita del constructor italià Iveco. El segon Pegaso que comprà, al servei oficial d’Igualada, Motor Enrich, que era un delegat de vendes del concessionari oficial de Vilafranca del Penedès, Garatge Martí SA, fou en Pegaso 1060, conegut com el 165 pels cavalls de potència que rendia el motor, amb matrícula B-224472. Aquest camió en un carrer d'Igualada, carregat amb pells seques:

pegaso 165 B-224472

El mecànic oficial de Pegaso a Igualada era el Taller Nogués, situat al costat de Motor Enrich, que avui dia té el servei de grues de la Panadella per atendre camions en pana i accidentats. En els anys 1950 i 1960 hi havia Carrosseries Mayoral que construïa tota mena de carrosseries de camions i també féu carrosseries de planxa, metàl·liques, per autobusos. Amb el temps, abandonà la construcció i reparació de carrosseries limitant-se a reparar la planxa dels turismes. Publicitat d'aquest carrosser igualadí:

publicitat carrosseries Majoral

El senyor Oliva gairebé tots els camions que posseí els comprà nous; i quan en comprava un de nou, lliurava en el concessionari l’antic camió que era substituït. El Pegaso 1060, amb matrícula B-224472, treballava en el transport de farina i pells seques -Igualada tingué des de temps remots una indústria d’adobera de gran importància i prestigi per la qualitat i reconeixement dels seus productes. Comprà un Barreiros Super Azor que no tingué pas gaire temps en no donar-li el rendiment que li proporcionaven els Pegasos.

El senyor Oliva sempre portà els seus camions a reparar al taller Suàrez i Soler, el qual, atenia tota mena de camions, prescindint de la marca. Tanmateix, el darrer Pegaso que tingué, un Troner 370 de tres eixos, tenia problemes d’accés al taller del carrer de la Soledat.

De l’any 1972 fins l’any 1973, Transports Oliva tingué els següents Pegasos carrossats amb caixes per a traginar pells i farina: Pegasos 1060 amb matrícules B-224472 i B-604014; i tres Pegasos 1061 amb matrícules B-711386, B-0056-B i B-1915-AM. Les primeres caixes eren fixes; amb la incorporació de millores i innovacions, les caixes foren basculants.

Quan fou comprat el darrer Pegaso 1061 amb matrícula B-1915-AM, ENASA produïa el nou model 1080, dotat d’una cabina quadrada més moderna, còmoda i segura. Però la compra d’aquest vehicle, la fabricació del qual havia cessat, respongué al fet que l’altura de la cabina, 20 cm més baixa que la nova cabina quadrada, facilitava l’accés a un magatzem de farina que era d’un forner, gran consumidor d’aquest producte, ubicat en el carrer Barcelona de l’Hospitalet del Llobregat. Documentació de lliurament d'aquest camió expedida per ENASA:

catàleg i albarà lliurament camió Pegaso 1061A


Albarà lliurament camió Pegaso

Inventari ferramentes camió Pegaso 1061 A
 
A cavall dels anys 1960 i 1970 aparegueren les primeres cisternes concebudes per transportar productes alimentaris, un dels quals, la farina. Un dels constructors de cisternes era Briab Española SA, a Madrid, que fabricava sota llicència sueca. Tres cisternes construïdes per Briab Española SA muntades sobre tres camions Pegasos de tres farineres de la centre peninsular: Farines San José de Toledo, Farinera La Asunción-Harinasa de Guadalajara i Farinera Talaverana de Talavera de Reina (Toledo):

pegaso 1065 cisterna Briab

pegaso 1065 acerbi cisterna Briab

pegaso 1083

Transports TRO SL també ha tingut uns quants camions que muntaven cisternes construïdes a Madrid sota llicència de l’empresa sueca Briab. El primer fou un Pegaso 1065 comprat el febrer de 1977, un cop ENASA havia finalitzat la fabricació d’aquest model, amb matrícula B-746-CB. Aquest camió costà, sense la cisterna, 1.287.000 pessetes. L’interior de la cisterna Briab, d’acer, tenia un tractament amb pintura. Aquest camió trencà el diferencial i li fou substituït per un d’un Pegaso 1061, pràctica aleshores corrent.

El Pegaso 1065 Europa comprat pel senyor Oliva el febrer de 1977, equipat amb una cisterna de transport de farina. Imatges d'aquest camió que fou un dels últims Europes matriculats a Barcelona:

Pegaso Europa Transports de Farina

El Pegaso 1065 en el poble de El Soleràs, a la comarca de Les Garrigues:

Pegaso Europa a El Soleràs Lleida

El Pegaso 1065, al cap d'uns anys, en una nau de Castelló de la Plana, amb el diferencial canviat:

Europa descarregant en una panificadora de Castelló

El riu Ebre des de la cabina del Pegaso estant, captat per en Toni Tomàs:

Pegaso a l'Ebre

Darreres fotografies del Pegaso 1065, dipositat en un desballestament del municipi de Pobla de Claramunt el 1993. Llur motor fou aprofitat per un altre Pegaso Europa del poble, més vell: 

Pegaso Europa 1065 de Transports TRO en el desballestament de La Pobla de Claramunt 1993

Europa dipositat al desballestament

El mes de gener de l’any 1979 l’empresa de transports del senyor Oliva tenia una flota formada pels següents vehicles: Pegaso 1060 amb matrícula B-604015, i Pegasos 1061 amb matrícules B-711386, B-0056-B , B- 1915- AM i un Pegaso 1065 Europa equipat amb una cisterna i dotat de la matrícula B- 8746 -CB. Matrícules dels camions que tingué el senyor Oliva:

matrícules camions

exposició de matrícules

En el proper article abordarem el creixement que tingué l'empresa en la dècada de 1980, centrada en l'activitat del transport de farina.

Cap comentari:

Publica un comentari