dissabte, 7 de març de 2020

Plantes de formigó que tingué l'empresa Suberolita SA a la província de Barcelona dels anys 1970 a 1990.

L’Antoni Arimany Piella, transportista osonenc, arran de la lectura d’un anterior article relatiu a les plantes de formigó i d’àrids que Suberolita SA, fundada per en Felip Masó, empresari guixolenc, tenia a les comarques gironines, ens ha informat de les plantes de formigó que tal empresa tenia a la província de Barcelona. En té un coneixement directe i precís a causa del fet que el seu pare i ell treballaren per aquesta empresa. Per completar l’article anterior, i tenir una visió més completa, exposem les plantes de formigó de Suberolita SA a la demarcació de Barcelona.

La confluència de l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia de Barcelona, popularment coneguda com la plaça del Cinc d'Oros, l'any 1960: 

postal cinc d'Oros Barcelona

En el període comprés del 1960 al 1990 aquest negoci procurava de tenir les plantes de producció de material de construcció el més acostat possible dels distribuïdors i clients. Per aquesta raó n’hi havia un gran nombre escampades arreu del país.

Transports Minguet d’Olot baixava a les plantes de formigó de Suberolita SA de la província de Barcelona greda extreta de la gredera del bolcà Croscat, element que, barrejat amb el formigó, en resultaven uns blocs, maons i revoltons ceràmics d’un pes més lleuger i d'una major resistència. Els camions d’en Minguet retornaven a Olot carregats de ciment produït per la fàbrica que la família Molins tenia a Sant Vicenç dels Horts, localitat de la comarca del Baix Llobregat.

Tractora Magirus Deutz que tingué Transports Minguet d'Olot:

IMG_3047

Sant Vicenç dels Horts, localitat que acull la fàbrica de Ciments Molins (PROMSA), en els anys 1970:

postal San Vicenç dels Horts 1970

El transport de greda desaparegué en els primers anys 1990 en cessar definitivament l’extracció de greda del Croscat, cessament motivat, en part, per les protestes ciutadanes. El tall enorme que l’extracció de gredes en el curs dels anys va causar en el Croscat s’ha minimitzat i reduït després de la restauració portada a cap per les Administracions competents.

La primera planta de formigó, a tocar de Barcelona, exactament del barri de Ciutat Meridiana, era la d’Acycsa, situada en el terme municipal de Montcada i Reixac. Tenia l’entrada per la carretera de Montcada i Reixac a Cerdanyola del Vallès. Aquesta planta, que ocupava un espai situat avui dia sota dels viaductes que connecten Barcelona amb el Vallès Occidental, produïa tubs, blocs i revoltons.

La segona planta de formigó, localitzada a Lliçà de Vall, exactament a la carretera de Sabadell, era la principal que Suberolita SA tenia a l’àrea de Barcelona. Produïa els següents elements de formigó: blocs, bigues pretensades, biguetes i plaques. Hi treballaven en aquesta planta uns transportistes de Lliçà de Vall que tenien camions Pegaso. A finals dels anys 1980 i els primers anys 1990 posseïen uns Pegasos Tecno de quatre eixos magnífics.

A la planta de Lliçà de Vall en Pere Arimany hi anava sovint per carregar material per una empresa de la localitat de la Gleva que en venia, Terrmaco SCCP (Ter Materials de Construcció), situada al cap del pont que creua el riu Ter. Hi baixava amb un Barreiros 4220 i, al cap d’uns anys, quan fou retirat del servei per esgotament dels elements mecànics, amb un Pegaso Tecno 1217 comprat l’any 1987. Postal del restaurant Els Xops localitzat en el tram de la carretera nacional 152 de Barcelona a Puigcerdà que discorria pel municipi de Lliçà de Vall:

restaurant els Xops Lliçà de Vall.pg

La tercera planta de formigó, a la comarca d’Osona, al centre del país, era situada a la carretera de Vic a Manlleu, en una recta inacabable, davant per davant del restaurant La Cabra. Aquesta planta de formigó fou muntada per l’empresa MAFESA (Materiales Férricos SA), propietat dels germans Joan i Miquel Rosell, el pare dels quals tenia la distribució a Osona dels carburants de CAMPSA, l’Eduard Brunet i en Joan Pallarès Serra, que la van vendre a Suberolita SA. Aquests empresaris tenien Grues i Transports Osona SA de Vic. Produïen blocs, vorades i cassetons de formigó. Dues imatges de Vic a principis dels anys 1960:

Vic 1960

postal Vic color 1960

Postal de la plaça Fra Bernadí de Manlleu:

Plaça Major de Manlleu

A la planta que Suberloita SA tenia a Vic hi treballaven usualment dos transportistes osonencs, en Romeu, que tenia un Pegaso 1083 amb una ploma i el senyor Pere Arimany Casas, al cap d’uns anys, Arimany Piella Transports SL, que treballaven amb camions Pegaso i, amb el mercat alliberat de restriccions, amb vehicles suecs, Volvo i Scania. El senyor Romeu havia estat director de Ferros i Fustes SA, comercial de material de construcció ubicada al carrer Verdaguer de Vic.

En Pere Arimany Casas, captat pel seu fill Toni, manejant la grua muntada en llur Pegaso 1217 en l'operació de descàrrega de maons produïts per la bòbila de Santa Eugènia de Berga Comercial Aymerich SA en una obra que executava Construccions Galícia de Torelló a La Farga de Bebié:

Pegaso Tecno 1217 Transports Pere Arimany ManlleuJPG

Tres camions de la família Arimany, de Manlleu, una tractora Pegaso Troner, un Volvo i un Scania, carregats amb blocs de formigó fabricats per Suberolita SA: 

tractora Pegaso Troner 360 dins la nau

Volvo F12 carregat

Tractora Scania 112

La darrera planta de formigó que Suberolita SA tenia a la província de Barcelona era situada en la conca de la riera de Tenes, en la zona d’influència de la riera, de manera que quan plovia fort, s’inundava. La riera de Tenes neix al municipi de Castellcir i desemboca al riu Besòs. Estava especialitzada en la producció de tubs de tota mena, de diàmetres diferents, inclosos els especials.

El poble de Santa Eulàlia de Ronçana l'any 1974:

postal de Santa Eulàlia de Ronçana 1974jpg

El riu Tenes al seu pas per Santa Eulàlia de Ronçana:

postal riera de Santa Eulàlia de Ronçana

La font de Sant Cristòfol, a Santa Eulàlia de Ronçana:

Font de sant Cristòfol Santa Eulàlia de Ronçana

La base i parc mòbil dels camions de Suberolita SA era a la planta de formigó de Santa Cristina d’Aro i al nord de la ciutat de Girona, al peu de la Costa Roja, en un marge de la carretera general a França. L’encarregat del parc mòbil en la dècada de 1980 era en Josep Terradas.

Agraïm al Toni Arimany la relació de les plantes de formigó de Suberolita SA a la província de Barcelona que evidencia la gran implantació que tingué arreu del país aquesta empresa gironina.

Cap comentari:

Publica un comentari