divendres, 6 de març de 2020

L'Antoni Vendrell i Ramon de Vilanova del Camí: mecànic, transportista i xofer d'autobusos i autocars.

L’Antoni Vendrell i Ramon, el petit de quatre germans, fills del matrimoni format per en Salvador Vendrell i la Carme Ramon, pagesos que vivien a la masia de can Blasi, a Vilanova del Camí, va néixer el 1944. En el curs de la seva vida ha fet de mecànic, transportista i conductor d’autobusos. Els seus germans grans foren en Jaume, en Joan i en Josep. La masia de can Blasi a mitjan anys 1950:

masia can Blasi Vilanova del Camí

Estudià al col·legi nacional de Vilanova del Camí i als Maristes d’Igualada. Als catorze anys, fet corrent aleshores, abandonà els estudis i entrà d’aprenent de mecànic al Garatge Central d’Igualada. El Garatge Central era un establiment implantat a Igualada, Barcelona i Vilafranca del Penedès. Gràcies al sou que hi percebia, i en estar en possessió del permís de conduir de segona, que obtingué als divuit anys, el senyor Vendrell comprà, d'ocasió, l'any 1962, a uns fabricants de gènere de punt d'Igualada, un Renault 4/4 fabricat a França: 

renault 4-4 sr Antoni Vendrell

Aquest fou el primer cotxe que tingué. El va vendre a un comerciant d'Igualada. I comprà un segon Renault 4/4, matriculat a València, a un senyor d'Igualada. Aleshores el senyor Vendrell treballava al Garatge Central d’Igualada.

L'any 1966 marxà a fer el servei militar a Saragossa, primer destinat al campament de Los Leones, que era anterior al de Sant Gregori que té tanta anomenada. Es desplaçava, amb altres nois d'Igualada que feien també el servei militar, amb el seu Renault 4/4. Després fou enviat a la caserna de Valdespartera, que es trobava a la carretera de Terol i de València, que passa per la localitat de Daroca. Fou destinat a automobilisme. L’estada fou aprofitada per obtenir el permís de conduir de primera. Aprofitant que tenia el Renault 4/4 a Saragossa, el senyor Vendrell, amb uns companys, marxaven els caps de setmana a les festes majors de les localitats de les rodalies de Saragossa.

Permís de conduir de primera expedit el desembre de 1966 per l'exèrcit espanyol en favor del senyor Vendrell:


permís de conduir militar

En el servei militar, l'Antoni Vendrell conduïa autocars i camions Chevrolet i Reo, importats dels Estats Units. També conduí un temps una furgoneta Volkswagen de l’exèrcit. A Saragossa, d’acord amb la legislació aleshores vigent, canvià, en la prefectura de trànsit, el permís de conduir de primera militar pel civil. Es llicencià del servei militar el novembre de 1967. El senyor Vendrell al volant d'un camió Chevrolet militar:

l'Antoni Vendrell Ramon al volant d'un Chevrolet militar

I dret davant d'un Pegaso Comet i dins la cabina: 

L'Antoni Vendrell Ramon davant d'un Pegaso Comet militar

L'Antoni Vendrell Ramon al volant d'un Pegaso Comet militar equipat amb una cisterna

Retornat a casa, a causa de les bones referències que tenia i la sòlida formació adquirida després d’haver completar l’aprenentatge al Garatge Central, tingué l’oportunitat d’entrar a treballar en el taller Garatge Mundial, ubicat al carrer de la Soledat d’Igualada, que era servei oficial Seat i Fiat. Aquest establiment, al cap d’un temps, es transformà en Auto Mundial i es traslladà a la carretera nacional II, entre els hotels restaurant Canaletas i Amèrica, fora del nucli urbà d’Igualada. El senyor Vendrell, que disposava del permís de conduir de primera i havia portat camions i autocars a Saragossa, en el curs del servei militar, tenia la dèria de comprar un camió i treballar de transportista pel seu compte.

L’any 1969, en possessió d’un petit capital estalviat per donar l'entrada, comprà un camió Pegaso Comet al servei oficial d’Igualada, Motor Enrich. El camió costava, sense carrossar, quatre-centes mil pessetes. Dubtà entre un Barreiros i un Pegaso. Al final es decidí per un Comet, un camió d’una fiabilitat acreditada. Fou carrossat amb un bolquet construït pels germans Comellas de Sallent, en aquells anys, uns carrossers excel·lent que tenien molta feina. El Pegaso Comet amb el bolquet de la casa Comellas que muntava:

PEGASO Comet

A causa del fet que el Renault 4/4 el va vendre a un mecànic que treballava en el Garatge Central, el 10 de desembre de 1969 comprà al taller Auto-mundial SL d'Igualada, que era servei oficial Seat i Fiat, d'ocasió, per quinze mil pessetes, un Renault Ondine amb matrícula B-314167. Aquest turisme, que tenia quatre marxes, era una meravella, donà un gran rendiment. Factura de la compra del Renault Ondine: 

factura Auto Mundial

En un principi, el senyor Vendrell, amb el Pegaso Comet que muntava el bolquet, traginava àrids (grava i sorres). Aleshores a Igualada hi havia l'empresa Ceràmiques Casanovas, que tenia una gran volum de feina ja que proveïa les empreses de materials de construcció de l'àrea metropolitana de Barcelona de maons i revoltons. Per atendre un tal volum de feina Ceràmiques Casanovas necessitava un gran nombre de transportistes. I per transportar maons i revoltons, el carrosser Grases de Vilafranca del Penedès modificà el bolquet que havia construït en Comellas: va mantenir la plataforma i li acoblà una caixa de fusta amb muntants i una marquesina. També li allargà, per la part posterior, la caixa vint centímetres. Fou un treball d'una gran refinament, d'un notable encaix amb un resultat admirable. Factura del carrosser Grases, relativa a unes reparacions de la caixa, expedida el  25 de maig de 1973:

factura Carrosser grases Vilafranca del Penedès

Amb el Pegaso Comet, el senyor Vendrell treballava principalment en el transport de material de construcció. Es féu un fart de traginar maons i revoltons produïts per Ceràmiques Casanovas cap a Barcelona i les ciutats del voltant, Badalona, l’Hospitalet del Llobregat, Cornellà del Llobregat. També portava maons a Girona. També carregava sacs de ciment portland de la fàbrica que Asland tenia a Montcada i Reixac cap als magatzems de material de construcció d’Igualada i de Vilanova del Camí. Un dels clients que tenia era materials de construcció Ventura. També treballà per fustes Closa d’Igualada. Anava al port de Barcelona a carregar fustes importades en vaixells. 

El restaurant El Marino posat en un marge de l'antiga carretera general, en la localitat de Castellolí, davant del qual el senyor Vendrell hi passava sempre que marxava o tornava de Barcelona i Girona: 

restaurant El Marino Castellolí

Restaurant El Marino Castellolí

El juliol de l'any 1970 el senyor Vendrell pintà la cabina del Pegaso Comet al taller de planxa i pintura que el senyor Ignasi Pellisa tenia a Vilafranca del Penedès. Factura emesa pel senyor Pellisa el 10 de juliol de 1970: 

factura Sr Vendrell pintar Pegaso Comet

El Pegaso Comet del senyor Vendrell amb els nous colors incorporats a la cabina. En la primera fotografia, els dos vehicles comprats l'any 1969, el Pegaso i el Renault Ondine, dins del garatge: 

pegaso comet garatge


pegaso comet i caixa


pegaso comet lateral

Factura lliurada pel taller mecànic Suàrez i Soler d'Igualada el febrer de l'any 1973 relativa a l'embragatge del Pegaso Comet:


factura Suarez i Soler reparació Pegaso Comet

El Renault Ondine era un turisme molt fi; no tenia gaire estabilitat. El canvià per un Morris 1100 matriculat l'any 1968 que era el vehicle particular del senyor Enrich, l'amo del Taller Enrich, servei oficial Pegaso a Igualada. Fou un vehicle modern i còmode que proporcionà un bon rendiment. 

L’any 1976, passada la dèria de portar camió, va vendre el Pegaso Comet al senyor Mallol, propietari d’una bòbila a Sant Martí Sarroca, avui dia Grues i Materials Mallol SL, i va entrar a treballar pel senyor Simon Pallàs, fill de Bujaraloz, que tenia una empresa d’autocars. Conduí successivament distints autocars d’aquesta empresa que feia el servei de transport escolar dels col·legis Montclar i Mestral d’Igualada, i tota mena de serveis discrecionals, a Catalunya, la resta de la Península Ibèrica i França i Itàlia.

El senyor Pallàs comprava autocars usats a la Hispano Igualadina. Aquesta empresa renovava periòdicament la flota de vehicles. I aquesta renovació era aprofitada pel senyor Pallàs per adquirir cotxes d’ocasió que repassava mecànicament i de frens, els repintava i posava a treballar.

En aquesta fotografia, presa a l’entrada de Vilanova del Camí, en una revolt tancat amb poca visibilitat, hi ha, a l’esquerra, entrant al poble, de cara, l’autocar Pegaso amb carrosseria Ciscar construïda a Saragossa que conduïa el senyor Vendrell, i un autobús d’en Gibert d’Igualada que feia la línia regular de Vilanova del Camí a Igualada, servei que més tard féu en Masats. Amb aquest cotxe, que era un Pegaso amb motor de cent setanta cavalls de potència, un vehicle matusser i tosc, el senyor Vendrell recollia, acompanyat d’una monja, nens que estudiaven al col·legi Divina Pastora d’Igualada.

PEGASO 170 CV ciscar Autocars PALLAS

El senyor Vendrell amb un autocar Pegaso amb carrosseria Setra Seida que fou del senyor Pallàs:

Sr Vendrell davant autocar Setra

Sr Vendrell al volant d'un autocar Pegaso Setra

Al volant d'un autocar Pegaso amb una carrosseria, elegant i luxosa, construïda per l'Ayats d'Arbúcies: 

autobús Pegaso de la Hispano Igualadina

Al cap d’uns anys li sortí l’oportunitat d’entrar a treballar a La Hispano Igualadina, oportunitat que aprofità. Feia la línia regular del Bruc a Barcelona i també serveis discrecionals. L’últim cotxe que conduí fou un Iveco amb carrosseria Ayats.

Sr Vendrell davant d'un autocar Iveco de la Hispano Igualadina

El senyor Vendrell a bord de l'autocar que conduïa, en una plataforma amb la qual va creuar el riu Ebre, a l'extrem sud del país: 

En Toni Vendrell creuant l'Ebre amb el bus

Pel que fa a la Hispano Igualadina, la darrera empresa en què treballà el senyor Vendrell, hi ha una anècdota interessat de consignar. Cap a l’any 1958 es va produir un incendi en el garatge que la companyia tenia a Igualada, on hi havia tots els autocars tancats: Büssing i Faun. L’incendi era tan gros, tan considerable, d’unes tals proporcions, que els bombers d’Igualada van demanar suport als seus companys de Barcelona. Del parc de bombers d’Igualada al garatge de la Hispano Igualadina hi havia poc més d’un quilòmetre de distància. El fet és que primer arribaren al garatge que cremava les cinc dotacions de bombers provinents de Barcelona que el vell vehicle d’Igualada, que s’havia parat al carrer de Santa Catalina i no hi havia manera d’engegar-lo. Quan arribaren els bombers de Barcelona, després d’haver recorregut setanta quilòmetres i passat el coll del Bruc, estava absolutament tot cremat, calcinat, edifici i vehicles.

En aquesta empresa, que fou de la família Alsina, hi treballà el senyor Vendrell fins que es jubilà. Ara aprofita una part del temps de la jubilació per restaurar turismes i motocicletes. Els seus coneixements mecànics li són d’un gran rendiment i utilitat. Amb aquesta activitat manté la passió pels vehicles, passió que se li desvetllà de ben jovenet i l’ha acompanyat tota la seva vida. Disposa d’una memòria privilegiada sobre els protagonistes del transport a la comarca de l’Anoia. Haver-lo conegut, gràcies a en Toni Tomàs, ha estat una sort fabulosa.

El senyors Antoni Vendrell i Antoni Tomàs, que són bons amics, davant de dos camions Pegasos, un 1183 i un Troner 360, del transportista TRO d'Igualada, que treballa principalment en el transport de farina:


En Toni Tomàs i en Toni Vendrell davant del Pegaso 1183

En Toni Tomàs i en Toni Vendrell davant del Pegaso Troner TRO

Pròximament abordarem la història de Transports TRO d'Igualada gràcies a la informació i fotografies dels vehicles facilitada per en Toni Tomàs.
 

Cap comentari:

Publica un comentari