Gonzalo Latorre Ratés, transportista de Lleida (Segrià).

En Gonzalo Latorre Ratés va néixer a la ciutat de Lleida, en una família de transportistes, l’any 1960. El seu pare, en Gonzalo Latorre Ezquerra, ho era. També el seu avi, en Miquel Ratés Esteve. Completats els estudis bàsics, es matriculà a l’Escola del treball de Lleida per completar la formació de mestratge industrial. Aquests estudis els compaginava amb les pràctiques d’aprenent de mecànic a Auto Segre SA, servei oficial Dodge-Simca-Chrysler a Lleida.

El senyor Latorre no va pas poder completar els estudis de mestratge industrial a causa de la mort prematura, en un accident dissortat a Saragossa, l’any 1980, del seu pare. Era un transportista autònom que treballava amb un Pegaso 1066/52 de quatre eixos, amb matrícula L-8772-A, en el transport de fruita produïda al pla de Lleida cap a Galícia i Mallorca. Treballava fix per uns fruiters d’Alpicat, germans Escuer, que tenien una delegació a A Corunya i a Palma. Anava a les dues ciutats amb el Pegaso 1066/52.

Quan morí el pare, en Gonzalo Latorre tenia vint anys. No tenia encara l’edat reglamentària per poder disposar del permís de conduir de primera. Va tenir tancat el camió del pare vuit mesos fins que, amb vint-i-un anys, s’examina i l’obtingué. Aleshores abandona els estudis de mestratge i la feina de mecànic a Auto Segre SA i es llançà a la carretera, a fer la feina del pare, el transport de fruita als mercats centrals de les capitals gallegues, de Bilbao i a Mercabarna, mercat central de Barcelona. Portava el Pegaso de son pare, amb un motor que rendia dos-cents seixanta cavalls de potència. El protagonista d'aquest article, en Gonzalo Latorre, agafat a la maneta de la porta del Pegaso:

Son germà, en Xavier, davant la caixa del Pegaso, construïda per Carrosseries Gaspar de Saragossa:

El transport de la fruita era una activitat fatigosa ja que molts caps de setmana els havia de passar fora de casa, allunyat de la família, esperant poder disposar de càrrega de retorn. Davant d’aquesta incomoditat, va vendre el Pegaso 1066/52 al senyor Josep Homs Surrell, propietari d’Autocamions Homs. El senyor Homs va revendre el camió a un transportista de Barcelona que hi treballà poc temps atès que s’accidentà a Castelló -bolcà el camió- i fou desballestat. Recuperació del Pegaso bolcat a Castelló:

Amb els diners guanyats amb la venda del Pegaso 1066 va comprar a un transportista autònom de Lleida, per motiu En Catarino, una tractora Pegaso 2080 amb matrícula L-6132-C amb la qual treballava, com a subcontractat, per l’empresa Transports Teifer SL. Va poder treballar fixe a Transports Teifer SL per les coneixences que tenia amb els propietaris. La tractora Pegaso 2080, a més a més, estava pintada amb els colors identificatius de Teifer SL. Era un feina que tenia l’avantatge de poder passar els caps de setmana a casa, amb la família. En transportar mercaderies perilloses, es transitava sempre per autopista, si era possible, i els caps de setmana era interdit de circular. El Pegaso 2080:

Amb aquesta tractora Pegaso 2080, carregava en una cisterna, a la fàbrica Electroquímica de Flix SA, sosa càustica, hipoclorits i àcids sulfúrics que portava a les fàbriques de paper del nord d’Espanya, al centre de la península (zona de Madrid i províncies limítrofs) i a Andalusia. La sosa càustica era descarregada en les fàbriques de paper i de detergents i sabons. Ben rentada la cisterna, carregava melassa en les sucreries del grup Azucarera Ebro Agrícolas SA que transportava a la indústria Cinta Roja de Vinaròs, municipi del Baix Maestrat, productor de llevat de pa. El poble de Flix, a la comarca de la Ribera d'Ebre:

 

La fàbrica Electroquímica de Flix SA:



La dècada de 1980 foren uns anys daurats per Electroquímica de Flix SA. De la fàbrica, els dies laborables, sortien cap a cinquanta camions cisternes a tots els punts d’Espanya. En aquesta empresa, que des de l’any 1973 pertanyia al grup químic català Societat Anònima Cros SA, només hi treballaven dues grans empreses i alguns, pocs, transportistes autònoms: Transports Teifer SL de Lleida i Transports Castellet San Miguel SA de Barcelona. Dues fotografies de camions de Transports Castellet San Miguel SA:





Transports Castellet San Miguel fou fundada a Barcelona l’any 1958 per iniciativa dels senyors Juan Castellet Meyer, de Barcelona, i Manuel San Miguel Uslé, càntabre. El senyor Castellet tenia un taller de caldereria a Barcelona que produïa cisternes, calderes i dipòsits de carburant. El senyor San Miguel era un transportista que treballava per la fàbrica que la multinacional química Solvay tenia a Torrelavega on produïa clor. S’associen i constitueix Transportes Castellet San Miguel. Fou una de les primeres empreses, d’aquest sector, que treballà en el transport intermodal. L’actual gerent de l’empresa, el senyor Juan Castellet San Miguel, ostenta la presidència de la divisió de transport intermodal de la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies. Dues imatges de Torrelavega en els anys 1960:





El carrer Julián Ceballos de Torrelavega l'any 1968 (font: article aparegut a El Diario Montañés):



Amb la tractora Pegaso 2080 el senyor Latorre hi treballà un parell d’anys, del 1982 al 1984. Era un vehicle que anava prou bé però amb un motor una mica fluix de potència. Quan baixava de Lleida cap a Flix, per la comarca de Les Garrigues, amb carreteres escapades i costerudes, el camió patia una mica per falta de potència. El va vendre al senyor Josep Homs, que el va revendre a Transports Prat de la localitat de Sidamon, que li acoblà una banyera.

L’any 1984 comprà al senyor Josep Homs una tractora Pegaso 2181 d’ocasió amb matrícula B-5905-EZ. Era semi-nova. Havia set d’un transportista que treballava al port de Barcelona i, en dos anys, havia fet molt pocs quilòmetres. Havia treballat molt poc. Muntava un motor de tres-cents deu cavalls de potència i un canvi Fuller de nou marxes. Donà un bon resultat. Fou una compra positiva i de bon rendiment econòmic. Fou pintada amb els colors identificatius de Transports Teifer SL i treballà per aquesta empresa amb una cisterna en el transport de productes químics: carregava a Electroquímica de Flix SA sosa càustica que descarregava a Sabons Camps SA de Granollers, fabricant del detergent per a roba Colon, i per la fàbrica de Persan a Sevilla. També carregava melassa a les sucreries de Jerez de la Frontera, de Ciudad Real, del Carpio a Còrdova, de Toro a Zamora i de Peñafiel a Valladolid cap a la fàbrica de Vinaròs que produïa llevat de pa. Dues imatges de Jerez de la Frontera:





Tres imatges del poble de Toro, a Zamora. La primera, la Col·legiata de Santa Maria Major:

La localitat de Ciudad Real en els anys 1960:



Camions esperant per descarregar remolatxa a la fàbrica de sucre Azucarera de Ciudad Real SA, propietat de Azucarera Ebro Agrícolas SA, que estigué en funcionament del 1970 al 2007 (font: Lanza, Diario de La Mancha; J. Jurado):

Foren uns anys que hi havia molta feina, es treballava de valent i els transportistes es guanyaven bé la vida. Eren altres temps. Aquesta tractora Pegaso 2181, amb un motor de tres-cents deu cavalls de potència, tenia prou força per circular per les carreteres de Les Garrigues.

L’any 1987 en Gonzalo Latorre es va casar. Aquell any l’Ajuntament de Lleida va rescatar la concessió del servei de transport urbà que prestava l’empresa Automóviles y Transportes SA (ATSA), municipalitzant-lo. Va constituir una societat mercantil, Autobusos de Lleida SA, de capital públic, per prestar tal servei públic. Un seu amic, que també s’havia casat i treballava a Transports Teifer SL, va comentar-li que la nova societat pública necessitava conductors d’autobusos. Era una ocasió per abandonar la carretera. L’any 1988 va decidir de vendre el Pegaso 2181 i la targeta de transport que havia sigut de son pare al senyor Josep Homs. Portant autobusos urbans a Lleida hi treballà un any. No era una feina que el satisfés amb plenitud, Enyorava la carretera.

L’any 1989 tingué notícia que Transports Teifer SL havia agafat la gestió de la terminal de contenidors de Lleida i entrava, com havia fet Transports Castellet San Miguel SA l’any 1976, en el transport intermodal: arribaven ferrocarrils a la terminal de l’estació de tren de Lleida i els contenidors que portava eren traspassats a una plataforma remolcada per una tractora que el lliurava al destinatari final. Aprofitant les bones coneixences i amistat que l’unia amb els responsables de Transports Teifer SL, que sabien que era seriós i complidor, el senyor Latorre els hi proposà que si el destinaven a la terminal portant contenidors i podia dormir cada dia a casa, tornava a treballar amb ells. Dit i fet. L’any 1990 comprà al senyor Josep Homs una tractora Pegaso 2181 que equipava un motor de tres-cents deu cavalls de potència, matriculada a Saragossa (Z-2958-N). Va resultar un vehicle dolent i que patia panes constants. Treballava amb una targeta de transport comarcal del seu pare. No es bellugava de Lleida. Principalment portava contenidors plens de pols a una fàbrica de Barbastre que produïa ampolles de plàstic (PET). Aquest camió, que era vell quan el comprà, el va tenir a penes dos anys.

L’any 1992 va comprar al concessionari oficial Daf de Lleida, Talleres José Maria Biela SL, una tractora Daf 2800 que havia fet cinc-cents mil quilòmetres i tenia sis anys d’antiguitat. Aquest vehicle era dels germans Vilanova d’Artesa de Segre que treballaven per Transportes García de la Fuente de Madrid (TGF), el transportista de El Corte Inglés. Era un camió que l’havia conduït en Magí Vilanova, molt ben portat, i havia dut poc pes -roba de Madrid als centres que la firma tenia a Barcelona i València. En Gonzalo Latorre coneixia el camió i el xòfer que l’havia portat. I també estava al corrent que el senyor Vilanova l’havia dipositat al concessionari oficial Daf de Lleida en comprar un nou Daf. Llur matrícula era L-4536-K. Tallers Biela SL es quedà la tractora Pegaso. Dues imatges d'Artesa de Segre en els anys 1960; la primera, la bifurcació de carreteres que condueixen a Tremp i Sort (esquerra) i a Ponts i Andorra (dreta):






El Daf 2800 donà un resultat excel·lent. Era un vehicle equilibrat, segur i còmode. Tenia un motor amb intercooler i un canvi ZF de setze marxes. El va tenir sis anys. Treballava per Transports Teifer SL traginant contenidors arribats a l’estació de Lleida. Dues fotografies de la tractora Daf 2800:

L’any 1998 li sortí l’oportunitat de comprar, a Transports Ratés de Lleida, uns seus cosins, una tractora Renault 420 Major dotada de fre elèctric i aire condicionat. El preu era molt favorable. Tenia la matrícula L-8289-Y. El Daf, que tenia un milió dos-cents mils quilòmetres, marxà a l’Àfrica. Aquesta tractora francesa anava molt bé. Només tenia un petit inconvenient: el consum de carburant era relativament alt. Hi treballà vuit anys. També marxà a l’Àfrica l’any 2006. La tractora Renault 420 Major:

L’any 2006, per substituir la tractora Renault, comprà, d’ocasió, a Catalana de Camions SL, concessionari oficial Mercedes Benz a Lleida, que tenia delegacions a Barcelona, Sabadell i Terrassa, una tractora Mercedes Benz Axor amb cinc anys d’antiguitat. Tenia la matrícula 1597-BYP. Havia pertangut a una empresa de Sant Guim de Freixenet que produïa pinsos, Yak Fàbrica de Pinsos Compostos SL. Fou comprat amb molta il·lusió i mai va anar bé. Tingué molts problemes de culates. Fou un desastre absolut. L’hagué d’aguantar, a empentes i rodolons, quatre anys.











La terminal de contenidor de Lleida fou tancada l’any 2011. No li abellia pas tornar a conduir una cisterna carregada de productes químics. Resolgué de marxar de Transports Teifer SL i treballar per TAISA, també de Lleida, que transportava la cervesa produïda per San Miguel a la fàbrica de Lleida. A finals de l’any 2011 comprà, al concessionari oficial Mercedes Benz de Lleida, Catalana de Camions SL, una tractora Renault Premium 440 equipada amb un motor Volvo. Llur matrícula, 3060-FBT. Va donar una gran rendiment. Era un vehicle fi i tirava bé, sense panes. Havia set d’un transportista de Cambrils que portava un cisterna per asfaltar. La tractora Mercedes Benz Axor fou lliurada al concessionari oficial. La tractora Renault Premium 440:









Amb aquesta tractora Renault Premium 440 va reviscolar. El malson s’havia definitivament acabat. Treballava per TAISA transportant cervesa. A l’estiu, per la demanda a les zones costaneres, la feina s’incrementava considerablement. L’any 2018 va treure’s aquesta tractora d’un rendiment positiu pel fet que no duia retarder. Fou venuda al concessionari oficial Renault de Lleida, Motor Tàrrega Trucks. I va comprar-li a un company que treballava també a TAISA, meticulós i curós, una tractora Renault Magnum amb matrícula 2727-JDF. És un vehicle matriculat per primer cop, a França, l’any 2012. Amb aquesta tractora transporta cervesa Mahou i San Miguel. La tractora Renault Magnum que té ara per ara en Gonzalo Latorre:










En Gonzalo Latorre, un bon amic, és un apassionat del transport i dels camions. És la seva vida. També posseeix una col·lecció d’automòbils clàssics de totes les èpoques, el manteniment i reparacions dels quals assumeix ell a causa dels coneixements mecànics que té. Un Fiat 520:



Un Peugeot 203:





Un Volvo 122:



Un Seat 600:



Un Dodge 3700 GT:




 
Al senyor Gonzalo Latorre Ratés li estem agraïts per la informació de gran valor, gràcies a la seva memòria privilegiada, que ens ha facilitat per poder fer unes pinzellades en aquest espai a l'entorn d'alguns transportistes i concessionaris de vehicles industrials que hi ha hagut a Lleida.