Els camions preservats per la Fundació ENDESA.

La Fundació ENDESA impulsa un meritori treball de recerca, recuperació, catalogació i restauració del fons de les grans companyies hidroelèctriques catalanes: FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA.

Aquest fons de la FUNDACIÓ ENDESA està integrat per maquinària de tota mena, incloent-hi vehicles, i un importantíssim fons documental -estudis d'emplaçament de preses, projectes de construcció de centrals, autoritzacions administratives, documents mercantils i balanços comptables, llibres tècnics- imprescindible per conèixer el procés d'electrificació de Catalunya.

Malgrat la greu crisi econòmica que tothom pateix, la FUNDACIÓ ENDESA continua aquest importantíssim projecte, conscient de llur valor històric. No s'han pas escudat en la crisi per bandejar els projectes i objectius d'aquesta fundació. Una bona notícia enmig d'aquests temps de crisi i incertesa.

Un d'aquests projectes és la digitalització de totes les fotografies que s'han conservat de les tres empreses hidroelèctriques catalanes per a ser consultades via internet. Aproximadament, hi ha unes cinquanta mil fotografies. N'hem ofert una petita mostra, gairebé testimonial, en unes cròniques publicades en aquest bloc sobre alguns dels vehicles d'ENHER.

La FUNDACIÓ ENDESA també conserva tres camions en procés de restauració. N'és el responsable en Sergi Treviño. El primer camió és un GMC equipat amb un motor original de benzina, de sis cilindres en línia. Aquest camió va comprar-lo FECSA a un particular i va estar destinat a la base de La Vall d'Aran. Donava servei a totes les centrals del Garona:

Un cop retirat el GMC del servei de generació de les centrals del riu Garona, a la Vall d'Aran, va formar part del museu de FECSA. Ara pertany al fons històric d'ENDESA. Els treballadors jubilats de l'empresa en conserven un bon record d'aquest camió, amb una gran capacitat per transitar per pistes i enfilar-se pels pendents ben carregat de material.

Aquest GMC fou substituït a la dècada del 1970 per un Ebro D. Els camions Ebro D foren concebuts per MOTOR IBÉRICA SA per al repartiment urbà i trajectes curts per carretera. Resultava molt dificultós de circular per pistes forestals amb aquell Ebro D transportant canonades i maquinària. No podia pas oferir les prestacions de l'enyorat GMC.

El segon camió conservat per la FUNDACIÓ ENDESA és un Ebro D de cabina doble. Pertanyia a FECSA i estava adscrit al servei de línies d'alta tensió. La cabina doble permetia de dur-hi tota la colla de treballadors i tècnics del departament d'alta tensió que executaven les feines encomanades. Aquest vehicle va ser recuperat a Barcelona.

Tablier i interior d'aquest vehicle, senzill i pràctic, un autèntic èxit comercial de MOTOR IBÉRICA SA:

El darrer camió preservat per la FUNDACIÓ ENDESA és un Pegaso 3046, adquirit l'any 1984 per ENHER. Equipa un motor dièsel de sis cilindres, de dos-cents cavalls de potència. Aquest camió havia de ser exportat a Egipte en virtut de l'adjudicació per ENASA d'un concurs internacional convocat pel govern egipci per renovar la flota dels camions de l'exèrcit. Se'n van exportar uns deu mil vehicles.

Tanmateix, l'impagament de part del preu convingut va determinar que uns dos mil cinc-cents camions no s'exportessin, sent encolomats a Administracions públiques i organismes de tota mena i condició. ENHER, empresa de capital públic, també va adquirir un Pegaso "Egipci", motiu amb que és conegut. Fins i tot, la placa d'instruccions del vehicle, enganxada a la porta, és escrita en àrab.

Aquest Pegaso 3046 fou destinat a la base d'ENHER del Pont de Suert i cobria els serveis de les centrals hidroelèctriques del riu Noguera Ribagorçana. Un cop donat de baixa del servei, va estar un temps a la base de la central tèrmica de Les Tres Xemeneies de Sant Andrià de Besòs, formant part del fons històric de la FUNDACIÓ ENDESA. Aquest Pegaso fotografiat a "Les Tres Xemeneies" l'any 2007:

En aquests temps tan difícils que ens ha tocat de viure, constitueix un motiu d'alegria veure que els projectes i objectius de la FUNDACIÓ ENDESA van cristal·litzant gràcies a la fermesa del patronat i la determinació dels responsables escollits per a dur-la a terme.

La construcció de la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana a la comarca de la Baixa Ribagorça.

Amb l'ànim de treure'n el màxim aprofitament del riu Noguera Ribagorçana, ENHER va construir una central hidroelèctrica al poble del Pont de Montanyana, les obres de la qual van perllongar-se del 1950 al 1958.

Situat a la comarca de la Baixa Ribagorça, el Pont de Montanyana limita amb el Pallars Jussà. Per llengua, història i cultura comuna, manté importants vincles amb Tremp i el Pont de Suert. Històricament, el Pont de Montanyana havia tingut una activitat industrial centrada en el ram tèxtil -fàbriques de draps i llençols- i una farinera, avui dia desaparegudes. Aquestes circumstàncies adverses van causar la despoblació en aquest municipi ribagorçà.

Les primeres fotografies de la construcció de la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana que conserva la Fundació Endesa, del principis d'abril de 1950, corresponen al reconeixement del terreny on era prevista la implantació d'aquesta obra per a redactar el preceptiu informe geològic:

Un camió creuant l'antic pont d'Arenys de Noguera, municipi on hi van néixer els avis d'en Ramon Tremosa i Balcells, eurodiputat per CiU, i enamorat d'aquest poble on hi acostuma a passar les vacances d'estiu:

Un camió Pegaso d'ENHER rodant pels terrenys on s'havia de construir la subestació exterior de la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana:

Obres dels canals i els túnels de desguas executades els anys 1955 i 1956:

Construcció del túnel d'Esplugafreda, antic poble avui dia abandonat, agregat l'any 1970 a Tremp, capital del Pallars Jussà:

Fotografia de la construcció de l'embassament l'any 1957:



Dues fotografies del muntatge de la subestació exterior l'estiu del 1957:

Una de les activitats econòmiques més rellevant que hi ha actualment a El Pont de Montanyana és precisament la central hidroelèctrica construïda per ENHER. Els beneficis socials que va causar a la comarca de la Baixa Ribagorça les construccions de les centrals hidroelèctriques, s'han mantingut al llarg d'aquests anys fins als nostres dies.