Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sava-Austin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sava-Austin. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 d’abril del 2015

Rafael Escamilla: seguretat al volant (i II).

Continuem amb l'exposició de les fotografies recollides en el llibre Seguretat al volant del senyor Rafael Escamilla, el qual també aborda els accidents i com actuar.

La primera fotografia és d'un cotxe esportiu Pegaso bolcat en un camp, envoltat de persones encuriosides acompanyades del representant de l'autoritat governativa personificat en la figura d'un guàrdia civil amb la seva testa coronada amb un llampant tricorni. El llibre ofereix una recomanació impagable: en cas de bolcar, el cinturó de seguretat esmorteix els possibles danys que el conductors i els acompanyats podessin patir.

IMG_5922

De ben segur que la legió d'entusiastes dels cotxes Pegaso que hi ha escampats arreu del món tenen perfectament documentat aquest accident: el lloc on es produí, la data, l'infortunat conductor i el vehicle, les causes de l'accident, i la vida i miracles del xofer i del Pegaso. Els nostres coneixements són infinitament més limitats. Sort n'hem tingut a escatir la marca del vehicle accidentat.

També hi ha la seqüència de la bolcada, en la pista de proves de la fàbrica que Barreiros tenia a Villaverde -al fons de la imatge hi ha aparcades les furgonetes Tempo i els camions de la casa amb llurs cabines de color granat sortits de la cadena de muntatge- d'un Simca 1000. La primera fotografia en color és la contraportada del llibre:

IMG_5945

Estat que presenta el Simca 1000 després de bolcar:

IMG_5923

Esforços del conductor del vehicle accidentant per abandonar-lo el més aviat possible:

IMG_5924

IMG_5925

IMG_5926

El llibre, amb la voluntat de guiar les actuacions davant qualsevol accident, també contempla el supòsit d'un automòbil caigut a l'aigua i la manera de procedir: 

IMG_5928

Imatge dantesca d'un accident en què l'autor incideix en la importància tothora del cinturó de seguretat cordat:

IMG_5927

Una fotografia d'una carretera espanyola on hi circulava un camió Pegaso, el vehicle industrial que senyorejarà en aquells anys:

IMG_5934

Els dos vehicles sortits de les fàbriques participades per l'Institut Nacional d'Indústria, un automòbil Seat i un camió Pegaso al seu darrera:

IMG_5941

Un consell que cal seguir: reduir la velocitat quan algú es creui amb un camió gros, definit en el llibre d'una manera genèrica com a vehicle de grans proporcions atès que el concepte inclou també, per descomptat, els autocars. Aquest consell s'exemplifica en l'instant de l'encreuament d'un camió Sava-Berliet carrossat amb una gàbia de bestiar i un Seat 600, un vehicle que en aquells anys florí com els bolets a la tardor:

IMG_5935

Una altre imatge recollida en el llibre: un autocar de l'època, proveït de la baca i l'escala per accedir-hi, seguit d'un modest Citroen. Una manifestació de la massificació dels vehicles a motor que es produí aleshores a Espanya:

IMG_5938

El llibre incideix en l'actitud d'extremar la precaució davant d'episodis de pluja amb les eventualitats que se'n poden derivar com bassals a la carretera, que, com il·lustra la fotografia, és superat amb traça pel taxista madrileny que condueix el Seat 1500 amb la llumeta verda i la baca. L'interès de la fotografia és però el camió Hino que treu el nas al final de la imatge:

IMG_5918

IMG_5920

Un Citroen Stromberg enmig d'una revinguda que omplí la carretera d'aigua pluvial:

IMG_5942

I dos vehicles d'aleshores circulant per un carrer inundat d'aigua:

IMG_5943

I un últim consell d'un gran rendiment. En el supòsit que la carretera estigués nevada, és recomanable seguir les roderes que els camions deixen damunt la neu:

IMG_5944

Un llibre que reflecteix els dubtes i preocupacions de la primera gran fornada de conductors que hi hagué al país, farcit de consells pràctics per fer front a qualsevol mena de situació. Pura arqueologia de l'automoció que us hem reportat per gentilesa de l'amic Josep Carbonell i Rodés.

dilluns, 11 de març del 2013

Reparacions i construccions de carrosseries en el taller de CARROSSERIES VERT de Girona (1962-1980).

A finals dels anys 1950, amb la millora de la situació econòmica, en Josep Vert va prendre una decisió de gran importància. La construcció d'un modern taller per a la fabricació i transformació de carrosseries i reparacions de planxa als afores de la ciutat de Girona. El senyor Vert, capdavanter en la construcció de carrosseries metàl·liques seguint les innovacions dels carrossers francesos, va adoptar el nom comercial de VERTMETAL per a les carrosseries que fabricava. 

En l'entrevista del periodista Joan Trillas al senyor Vert publicada al diari El Punt, hi exposava els motius de llur trasllat de Torroella de Montgrí a Girona: la facilitat en trobar personal qualificat i les comunicacions de la ciutat de Girona en uns anys en què la xarxa de carreteres era insuficient i precària. Segurament que el local de Torroella de Montgrí era petit per poder atendre tots els encàrrecs de feina que es van produir a finals de la dècada del 1950 i, més accentuadament, a partir dels anys 1960.

La construcció d'aquest taller amb unes oficines i habitatges a la part superior va suposar una gran inversió per a la família Vert. El seu prestigi i una clientela fidelitzada per la qualitat de les carrosseries metàl·liques que fabricaven eren la millor garantia per tirar endavant. Són els anys que s'abandona poc a poc la construcció de carrosseries d'autocars centrant el negoci en les carrosseries de camions  i carrosseries especialitzades com les caixes frigorífiques i aparadors ambulants. 

La llicència d'activitat per a la fabricació i transformació de carrosseries per autocars, camions i furgons, i reparacions de planxa de tota mena, se li va concedir al senyor Vert el dia 7 de desembre de 1961. Atès que les obres de construcció de la nau van endarrerir-se, es va ampliar el termini per a l'inici d'aquesta activitat fins el 17 d'octubre de 1962. Els mesos de gener i febrer de 1962 es va començar l'activitat industrial en aquesta nau.   

Fotografia del taller rectangular de CARROSSERIES VERT a la ciutat de Girona. En primer pla, la nau rectangular i, al fons, les oficines i els habitatges:

IMG_3726

Furgons Sava amb unes carrosseries d'aparador ambulant al costat del taller. Al fons, l'edifici alçat que acollia les oficines i els habitatges:

IMG_3727

Les oficines de Carrosseries Vert amb el carrer pendent de completar-se la urbanització:

IMG_3703

El carrer on afrontava el taller de Can Vert, amb un furgó carrossat estacionat al mig:

IMG_1998

Dos Land Rover amb caixes de repartiment de begudes davant del taller de Carrosseries Vert:

IMG_2147

Fotografies de l'interior de la nau de Carrosseries Vert, un espai diàfan amb dues portes per l'accés i eixida dels vehicles. Camions Pegaso 1031 i Z-206 que havien de ser carrossats:

IMG_3757

IMG_3756

IMG_3755

Construcció d'unes carrosseries a mida sobre uns furgons Sava-Austin:

IMG_3754

Camions, furgons i autos dins de la nau:

IMG_3728

Uns operaris treballant dins del taller de Can Vert:

IMG_6536

IMG_6537


IMG_6538

El 10 d'abril de 1980 va jubilar-se el senyor Josep Vert i Planas i el 30 d'abril de 1980 va cessar l'activitat industrial de Carrosseries Vert al taller de Girona. Sobre les causes del tancament de l'empresa, n'hi ha dues de principals: la greu crisi econòmica d'aquells anys i la competència ferotge que les grans empreses com ENASA-Pegaso imposaven als petits carrossers que exigia un gran capital i inversió per poder carrossar vehicles, amb l'ofegament que això suposava per a les petites empreses. Agraim al senyor Miquel Graells i Vilarrodona i a en Jordi Planas la informació sobre el senyor Vert i l'empresa carrossera que va fundar.

divendres, 12 d’octubre del 2012

Catàlegs d'autobusos Sava, gentilesa del senyor Àngel Vilar de La Bisbal d'Empordà.

El senyor Àngel Vilar, fundador de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, també disposa de tres catàlegs de microbusos que fabricava l'empresa val·lisoletana SAVA a la dècada dels anys 1960.

Als anys 1960 era un fet patent que la indústria espanyola no disposava de tecnologia pròpia per la fabricació de vehicles, particularment, d'autos i vehicles industrials. En l'apartat de motocicletes, la indústria de la qual era bàsicament catalana, aquesta afirmació s'hauria de matisar.

ENASA, el gran fabricant de camions i autocars i que identificava el Pegaso com el camió espanyol davant de l'èxit creixent dels camions Barreiros, disposava d'acords amb la Leyland anglesa que tenien per objecte la transferència de tecnologia. També era el cas de Motor Ibérica SA, fabricant dels vehicles Ebro. L'Eduardo Barreiros, fundador de l'empresa Barreiros Diesel SA, va excel·lir en aquest apartat. Murri i molt intel·ligent, va copiar tot el que va poder. Els motors petits es basaven en els Perkins i els grossos en els Scania Vabis. Per què calia invertir diners en investigació i desenvolupament si d'altres empreses ja ho havien fet? Les particulars condicions en què es trobava Espanya aquells anys afavoria la proliferació d'aquestes pràctiques. D'altres fabricants de camions petits i lleugers van recórrer als motors Perkins.

La Societat Anònima de Vehicles Automòbils (SAVA) no va ser pas una excepció. Produïa furgonetes, camions i autocars sota llicència de la British Motor Corporation i la Berliet francesa. Malgrat aquestes credencials, mai van ser vehicles gaire apreciats pels transportistes. Van tenir força èxit a principis de la dècada del 1960, per bé que aviat les vendes van perdre pistonada. No podien comparar-se pas amb els vehicles Ebro, el gran fabricant espanyol de vehicles lleugers. Catàleg del microbús Sava S-76 A carrossat per l'empresa Carrocera Moderna:

IMG_1742

IMG_1743

El mateix microbús amb la carrosseria de luxe:

IMG_1746

IMG_1747

Una altre microbús Sava amb una carrosseria de luxe produïda per Carroceria Moderna, de Pontevedra, sobre un xassís Sava S-71:

IMG_1744

IMG_1745

Actualment la qualitat i fiabilitat d'un vehicle és un aspecte molt considerat pels fabricants i valorat pels compradors. Malgrat els milers de vehicles que circulen diàriament per les carreteres, és improbable de trobar-se amb un vehicle en pana. En canvi, cinquanta anys enrere les panes de tota mena -incloent-hi punxades de rodes- sovintejaven.

A principis del 1960, quan van sorgir uns quants fabricants de vehicles espanyols de vida efímera, hi havia una gran necessitat de disposar de camions i autocars perquè calia aprofitar el creixement econòmic d'aquells anys que es traduïa en feina i un sou cada mes. Molts transportistes no podien pas comprar un Pegaso pel preu i pel temps que trigaven en lliurar el vehicle. S'havia de treballar amb el què hi havia. En Joan Brugués i Prat, un important empresari del transport de viatgers per carretera de Banyoles que havia tingut uns quants autocars Sava, ho va definir d'una manera clara i precisa: calia treballar i disposar d'un vehicle, al marge de la seva qualitat i fiabilitat. A diferència d'avui dia, en aquells anys els números sortien i la rendibilitat del negoci era segura, es treballés amb un Sava, un Avia, un Nazar, un Pegaso o un Barreiros.

És en aquest context on Sava va trobar el seu segment de mercat. A la segona meitat dels anys 1960, les coses es complicarien i ENASA va haver de comprar Sava. Una adquisició que li seria un llast a principis dels anys 1970, amb la crisi del petroli que van patir els països industrialitzats d'Occident.

Agraïm al senyor Àngel Vilar aquests catàlegs d'aquests vehicles que van tenir una bona acollida a la dècada del 1960 entre nombrosos transportistes catalans.