Els següents vehicles comprats per en Joaquim Trayter per treballar a la terrera de Corçà: el camió Ford Maria de la O, el tractor Deering Mccormick i els primers camions Barreiros.

La dècada del 1960, d'un gran creixement econòmic, hi havia cada cop més feina. La implantació a les ceràmiques i bòbiles de La Bisbal d'Empordà dels forns de flama invertida que cremaven amb estelles va ser la causa que en Joaquim Trayter abandonés les activitats forestals de desemboscament al massís de Les Gavarres i comences l'explotació de terreres pel proveïment d'argiles.

Per atendre la càrrega de treball que hi havia a les terreres en Joaquim Trayter va comprar a l'empresa Radar de la ciutat de Girona, un compravenda de camions usats, un segon camió, un Ford Maria de la O. Probablement que era un antic camió militar.

Aquest Ford també va ser reformat. Se li va muntar un bolquet Ibáñez i per mediació d'en Millán, el principal desballestador de Girona, se li va acoblar un diferencial Timken i un canvi de marxes David Brown. Apuntem que els camions GMC que corrien pel país portaven d'origen un diferencial, canvi de marxes i direcció de la casa Timken. Aquest camió Ford Maria de la O no va treballar pas gaire. Aviat en Joaquim Trayter va comprar els primers camions Barreiros fabricats a Madrid. No s'han conservat retrats d'aquest Ford.

El tercer vehicle que va tenir el senyor Trayter va ser un tractor Deering Mccormick, importat dels Estats Units l'any 1939 dins de la quota d'importació de vehicles estrangers fixada pel govern espanyol. Va ser comprat l'any 1966 al Garatge Ponsatí de La Bisbal d'Empordà, que tenia taller i maquinària de batre.

Aquest tractor Deering Mccormick servia per baixar als forats dels terrers i produir argila. Equipat un motor que funcionava amb petroli, feia anar els molins per moldre la terra que produïen l'argila amb una politja i una corretja. Va ser donat de baixa l'any 1973. Fotografia d'època del Deering Mccormick: 



El Deering Mccormick  guardat pels senyors Trayter:





La compra de camions estrangers que s'importaven, que eren marques de reconegut prestigi com Morris, Seddon, Dodge i Leyland, plantejaven l'inconvenient que s'havia el satisfer el preu al comptat a l'importador.

Per aquest motiu, a la segona meitat dels anys 1960 es va ampliar la flota amb els primers camions Barreiros Azor i Super Azor comprats a Dimasa, concessionari oficial a la ciutat de Girona, que oferia majors facilitats de pagament. La família Trayter en va tenir nou de Barreiros Azor i Super Azor. Eren carrossats amb uns bolquets de la casa Taca fabricats a Saragossa. Un camió Barreiros fotografiat a la terrera de Corçà:



Carregant argila al bolquet d'un Barreiros:



Aquells anys, si els Barreiros comprats a Girona es matriculaven a Madrid, la capital de l'Estat, estaven legalment autoritzats a carregar més pes, excés de mides i el preu del bolquet carrossat de fàbrica era molt més econòmic. Per això, els primers Barreiros tenien matrícula de Madrid. Els següents Barreiros ja van ser matriculats a Girona. A Figueres, la capital de l'Alt Empordà, el carrosser Font fabricava i reparava bolquets. Un Barreiros envoltat de Pegasos Comet a la terrera:





A finals dels anys 1960 i principis dels anys 1970, quan la nord-americana Chrysler va prendre el control de Barreiros, els senyors Trayter van comprar els primers camions Pegaso Comet i 1095 al concessionari oficial Pegaso de Girona, Auto Remolcs Girona SA. Els Pegaso eren carrossats amb uns bolquets produïts per l'empresa Soler, de Salt (Gironès).

Per bé que ENASA produïa uns camions molt valents i que rarament trencaven els paliers, una pana freqüent en camions que treballaven al sector de la construcció i obres públiques, en Ricard Trayter va expressar-nos que els camions Barreiros i Pegaso que van tenir a casa van donar uns resultats similars, prou satisfactoris.

En el proper article tractarem la maquinària comprada per l'extracció de l'argila.

Alguns vehicles de la flota de GONZALO GARCIA SA als anys 1960 i 1970.

En Gonzalo García ha trobat unes fotografies de camions i maquinària que va tenir l'empresa GONZALO GARCÍA SA durant els anys 1960 i 1970.

Aquestes dues dècades foren anys de gran creixement econòmic a Catalunya. L'expansió econòmica del país d'ençà del 1960 va impulsar la construcció rabent de nous barris a Barcelona i altres ciutats catalanes per a acollir els nouvinguts atrets per les millores de les condicions de vida que hi trobaven en la indústria i el sector terciari. Els antics horts, camps i masies dels antics pobles de Sant Martí de Provençals i d'Horta, esdevinguts barris de Barcelona, van desaparèixer per sempre més per a donar pas a blocs d'habitatges de gran alçada i densament ocupats.

També va produïr-se una renovació urbana dels barris de Barcelona. Les antigues casetes de Barcelona -generalment de planta baixa i un pis superior- s'enderrocaven per a construir-hi blocs de pisos que satisfés la demanda d'habitatges d'aquells anys. Aquest creixement poblacional del país també va comportar l'execució d'infraestructures, accentuat per la ràpida motorització del país gràcies al Seat 600. L'any 1969 s'inaugurava la primera autopista de peatge a Catalunya, de Barcelona a Mataró.

En aquells anys es van posar les bases per a la creació d'una classe mitja urbana, caracteritzada per llur treball i estalvi. Tenia capacitat per a comprar-se un pis i, fins i tot, portar els fills a Universitat. La Llei de propietat horitzontal del juliol del 1960 van generalitzar la propietat urbana entre la classe mitja i treballadora. El futur s'albirava amb il·lusió.

El treball abundós d'aquells anys -era l'època del pluriempleat-, un consum i lleure moderats, els records amargs dels anys de la postguerra, la mentalitat de l'estalvi i la pruïja de prosperar i consolidar-se socialment, van impulsar la creació d'aquesta classe mitjana. Els fills i néts d'aquella classe que va prosperar en els anys 1960 i 1970, està avui dia greument delmada i amenaçada per la crisi que estem patint, amb unes conseqüències prou incertes.

GONZALO GARCÍA SA va treballar a dojo en aquells anys participant en la transformació de Barcelona i les ciutats del voltant. S'enderrocaven edificis i s'excavaven solars per a construïr-hi garatges per als cotxes. Una de les obres que recorda l'Eduard García són les excavacions al zoo de Barcelona per a la construcció dels hàbitats de les besties, incloent-hi Floquet de neu, el famós goril·la albí adquirit per en Jordi Sabater i Pi i mort el 2003. En aquells anys, la flota de l'empresa era constituïda majorment per camions Pegaso.

Fotografia d'un dúmper Berliet, de l'empresa EXCAVACIONES VALIENTE, avui dia extingida, que carregava una pala carregadora Caterpillar 955-H, amb un pes de 10 tones, mitjançant una rampa:



A principis del 1960, un dels millors dúmpers que hi havia el mercat era el Berliet. Era un dels pocs camions estrangers amb representació a Barcelona que es podien importar en aquells anys. EXCAVACIONES VALIENTE tenia uns 10 dúmpers Berliet, famosos per la seva fiabilitat, que muntaven un bolquet de fàbrica. Pegaso encara no fabricava cap dúmper d'aquelles característiques.

Atès que els Pegaso Comet carregaven unes vuit tones de pes, quan calia transportar la Caterpillar 955-H, que pesava 10 tones, s'havia de llogar un Berliet dúmper d'EXCAVACIONES VALIENTE. En cas contrari, s'exposava a la imposició d'una multa per sobrecàrrega.

Un Pegaso Comet que va tenir GONZALO GARCÍA SA, en els anys 1960 i 1970, amb un bolquet Escudé. Un camió característic d'aquells anys:



Una pala carregadora de cadenes Caterpillar carregant un camió Pegaso equipat amb un bolquet Escudé, fotografiats en l'enderrocament d'una immoble a Barcelona per a la construcció d'un nou edifici:



Un Pegaso 3060 amb un bolquet Ibánez, de GONZALO GARCÍA SA, en la dècada del 1970:



Una pala carregadora de cadenes Caterpillar 955-L carregant un Pegaso 3060 dúmper equipat amb un bolquet Ibáñez, en una finca agrícola. Aquesta fotografia podia il·lustrar el catàleg d'aquest camió Pegaso 3060, un vehícle mític amb el qual ENASA va introduïr-se en el sector de les obres:



Vull agrair als senyor Gonzalo i Eduard García tota les fotografies i la informació facilitada, així com les gestions d'en Miquel Patinyo.