Més vehicles de l'empresa GRUES VIÑOLAS de Vidreres (La Selva).

Al pati exterior que l'empresa Grues Viñolas té a Vidreres, una part del qual ben emporlanat, hi ha dipositats uns quants camions i furgons grua, alguns actualment amb poc ús. És el cas d'aquest furgó Ford Trànsit de principis dels anys 1990 que munta una grua. Al seu costat, uns autos dipositats en aquest espai:

Un camió Mercedez Benz amb uns quants anys damunt les seves espatlles, carrossat amb una plataforma: 

Una tractora Renault amb un disseny ben reeixit i, al darrera, un camió Mercedes Benz amb una grua i caixa per atendre serveis especials:

Un espaterrant camió Scania de tres eixos amb una grua per a remolcar vehicles de gran tonatge. Aquest vehicle es va comprar a l'estranger i s'ha rematriculat. La possibilitat de comprar vehicles especials a d'altres països europeus -principalment Alemanya i Holanda- pot suposar un important estalvi econòmic: 

És apreciable la netedat d'aquest camió Scania. Els dissabtes al matí els conductors netegen els vehicles que tenen assignats. L'aspecte polit que presenten els vehicles de Grues Viñolas transmet una agradable impressió, completament real i fonamentada, d'empresa seriosa, neta i endreçada.

Grues Viñolas ha comprat els camions grua d'altres empreses que han plegat. És el cas de Grues Globo de Girona o del servei de grua que prestava el Garatge Autopista, propietat de la família Brugada, concessionari oficial Citroën a Sarrià de Ter.

El senyor Viñolas va comprar aquest camió Man amb plataforma al Garatge Estació. A la porta d'aquest camió, actualment sense ús i que munta els llums davanters dels camions Pegaso, encara s'hi aprecia el traç del logotip Citroen constituït per dues fletxes superposades que identifica la marca d'aquesta innovadora casa francesa que ha produït alguns autos extraordinaris -Dos Cavalls, Stromberg, Tiburon, GS, CX i BX- i algunes pífies mítiques que van suposar fracassos sonats i greus pèrdues econòmiques:

En el proper article abordarem alguns dels vehicles més interessants que el senyor Viñolas té dipositats al pati de la seva empresa, la majoria dels quals completament devastats per l'inexorable pas del temps.

Camions carrossats per en Josep Vert i Planas (I).

Encetem tres cròniques amb fotografies d'alguns dels camions que va carrossar en Josep Vert i Planas al seu taller de Torroella de Montgrí. Més tard, continuaria la fabricació de carrosseries d'autocars, camions i furgons, i reparacions i transformacions de tota mena a una moderna nau de Girona, sota el nom comercial de Vertmetal SA.

Aquest primer camionet Chevrolet fou carrossat per la família Vert a Torroella de Montgrí. Va ser el començament de les carrosseries de camions atès que aquells anys la feina principal era la construcció i reparació de carros i tartanes.

Un furgó d'una casa de venda de teixits carrossat per en Josep Vert, de gran bellesa i refinament. L'estètica va ser una de les preocupacions vives d'en Josep Vert, talment es manifesta en aquesta carrosseria:

Un altre carrosseria construïda per en Josep Vert en els anys que la matèria primera de gairebé totes les carrosseries, incloses les cabines i els autocars, eren les fustes.

Un altre camió carrossat per en Josep Vert. Un treball acurat i de qualitat:

Un camió Mercedes Benz carrossat per en Josep Vert. Malgrat que les fotografies no són datades, probablement que aquest camió fos carrossat als anys 1940:

Un camió anglès Bedford carrossat per en Josep Vert a Torroella de Montgrí:

Un altre camió amb una caixa de fusta per transports generals:

Un imponent camió Man, matriculat a Navarra, carrossat per en Josep Vert. Quina sensació que causava aquest camió amb el capó davanter circulant per les misèrrimes carreteres d'aquells anys on el trànsit era anecdòtic pels pocs vehicles que hi havia:

Continuarà.

L'excavació de la construcció de l'estació del TAV a Girona.

Les empreses constructores i d'obra civil es queixen amargament de l'esllanguiment del mercat immobiliari i l'aturada, gairebé absoluta, de les promocions de pisos, naus i urbanitzacions. Hi ha molt poca feina i hom està disposat a treballar per uns preus misèrrims.

Grues abandonades, promocions a mig construir i urbanitzacions tot just acabades on hi proliferen matolls i herbes és la imatge habitual a molts pobles de les comarques gironines. Crec que simbolitza el fracàs absolut de la política econòmica endegada els darrers vint anys per tots els governs espanyols.

Espanya havia d'esdevenir un país de serveis, enfortir les grans empreses de sectors estratègics -els grans bancs, constructores i distribuïdores, i empreses de telecomunicacions, elèctriques i energètiques procedents dels antics monopolis de l'Estat- i menystenir les petites i mitjanes empreses, veritables motors d'ocupació i riquesa. Ara en recollim els fruits d'aquesta irresponsabilitat demencial amb cinc milions d'aturats.

En les anteriors crisis econòmiques, les empreses d'obra civil participaven en les licitacions d'obres públiques convocades pels Ajuntaments, Organismes, Diputacions, Consells comarcals i la Generalitat de Catalunya. Ara, aquestes administracions endeutades i sense ingressos per l'aturada de l'activitat econòmica no poden pas licitar obra pública.

Ara, més aviat, han de tancar equipaments estrenats de poc perquè no els poden pas mantenir i retallar prestacions socials de tota mena qualificades d'universals. Aquesta és la trista realitat, un problema de caixa, agreujat per l'espoli fiscal sense parió que pateix el país. Un drenatge de diners que paguem tots els catalans absolutament insostenible i que repercuteix directament en la sanitat i l'ensenyament.

D'aquesta manera, no hi ha activitat econòmica de cap mena, ni privada ni pública. A les comarques gironines, actualment hi ha dues obres de certa importància que s'estan executant. El desdoblament de l'autopista AP-7 de Barcelona a La Jonquera, en virtut de la qual s'allarga el termini de concessió a favor d'Abertis, amb els beneficis que li suposa, i les obres de construcció de l'estació del Tren d'Alta Velocitat a Girona.

En quant al desdoblament de l'AP-7, palesa l'absència d'inversió de l'Estat en una de les principals carreteres de l'Estat espanyol, la Nacional II. Qui tingui presa, vulgui conduir segur o evitar maldecaps i retencions, té la magnífica alternativa a la nacional II que és l'AP-7. Pagant, per descomptat. Les autovies són un concepte aliè i estrany en el geografia catalana.

Dies enrere, en Miquel Patinyo, la Conxita i en Miquel Àngel acompanyats amb en Joan Brugués i Prat vam visitar les oficines de TER-TRANS SL a Vilanna, on hi tanca la flota de camions Mercedes Benz. Fotografies dels camions de TER-TRANS SL aparcats a Vilanna:

El garatge de Vilanna on TER TRANS SL hi tanca els camions és al peu de la carretera de Girona a Bescanó, una carretera que segueix el curs del riu Ter, i que registra un alt volum de trànsit diari. La seva estretor i traçat provoquen nombrosos accidents cada any. El projecte de desdoblament, exigit per totes les Administracions i organismes de Girona i que ja es va aprovar, no pot executar-se per manca de diners.

Aquesta carretera cada dia pateix el trànsit incessant de tractores amb banyeres que transporten la terra de l'excavació de la construcció de l'estació del TAV a Girona fins a la pedrera de Can Bataller, a Contestins, agregat del municipi de Sant Gregori (Gironès), gestionada també per TER-TRANS SL.

Un dels camions que participa en les obres del TAV és aquest Mercedes Benz de TER-TRANS, que duu una banyera Lecitrailer, fotografiat davant del garatge de l'empresa, a Vilanna:

Del garatge estant, vaig fotografiar alguns dels camions que treballen en aquesta obra de l'excavació de l'estació del TAV a Girona:

També hi treballa una tractora Man de l'empresa COLL EXCAVACIONS SL, d'Olot, la història de la qual ja hem recollit en aquest bloc:

L'Estat ha d'executar el TAV en compliment dels convenis celebrats amb França i les penalitzacions previstes en cas de no concloure les obres dins dels terminis establerts. Per aquest motiu, va haver d'estrenar-se corre cuita el tram del TAV entre Figueres i Perpinyà, dins dels terminis pactats.

Si fos voluntat de l'Estat, ni tan sols s'estaria executant aquesta estació del TAV de Girona amb l'excusa de la crisi econòmica i l'absència de diners. La posició del Ministeri de Foment sobre el corredor ferroviari mediterrani i les alternatives plantejades ja ho diu tot.