La construcció de l'embassament d'Escales per ENHER (i VI).

El construcció de l'embassament d'Escales va causar la desaparició de dos pobles, diversos masos i ermites disseminats i d'un important monestir cistercenc, Santa Maria de Lavaix.

El poble de Casterner de les Olles pertanyia a l'antic terme municipal d'Espluga de Serra, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Tanmateix, aquest poble es va agregar al municipi de Tremp, capital del Pallars Jussà, l'any 1970. Tenia una església consagrada a Sant Llorenç. Amb la construcció de l'embassament d'Escales, part del poble i un antic hostal, el de Borrugat, van quedar coberts sota llurs aigües.

Al capdamunt de l'embassament d'Escales hi ha les ruïnes de l'antic monestir cistercenc de Santa Maria de Lavaix. Aquestes ruïnes, dues parets, poden visitar-se quan el nivell de les aigües de l'embassament d'Escales davallen. Al tombant de l'any 1000, aquest monestir pertanyia a l'ordre benedictina.

Tanmateix, a mitjans del segle XIII aquest monestir fou cedit a l'ordre del Cister, experimentant un creixement i enriquiment important. Durant la guerra de Successió, aquest monestir va patir greus saqueigs i pillatges, particularment de llur arxiu. Aleshores va començar la seva paulatina decadència. Va poder conservar llur influència i poder fins a la desamortització del 1821, malgrat que continuà l'activitat monacal.

Les guerres carlines i els espolis continuats van acabar-lo d'arruïnar definitivament, sent abandonat pels darrers monjos l'any 1855. Aquell gran monestir romànic va esdevenir un santuari de la parròquia del Pont de Suert fins que les aigües de l'embassament d'Escales van cobrir intermitentment les restes que es conserven.

Aulet era un antic poble integrat dins del municipi de Sant Orenç, que el 1970 va agregar-se a Sopeira, a la comarca de la Ribagorça. El poble d'Aulet, enturonat, va desaparèixer sota les aigües de l'embassament d'Escales.

El gener del 1955, ENHER va fotografiar els pobles, masos i altres edificacions que havien estat expropiats per causa de la construcció de l'embassament d'Escales. Constitueixen un document molt valuós per conèixer l'arquitectura d'aquell indrets i les activitats econòmiques que havia.

La primera fotografia és del poble d'Aulet, completament abandonat, abans de quedar colgat per les aigües de l'embassament:

Masos expropiats per la construcció de l'embassament d'Escales:







Tres fotografies del molí d'Aulet, també expropiat per causa d'aquesta obra:

El mas de Sant Andreu, els estables del qual s'havien condicionat per a dormitoris dels treballadors que participaven en la contrucció de l'embassament d'Escales, completament desteulat el febrer del 1955:

Fotografia des del peu de la presa de l'embassament d'Escales, en la fase final de la seva construcció:

L'embassament d'Escales, ple a vessar el juny del 1955, amb el campament dels treballadors:



Transformador instal·lat a la central hidroelèctrica d'Escales:

La construcció de l'embassament d'Escales va palesar la capacitat d'ENHER per a dissenyar i executar grans obres públiques. Seria un repte superat amb èxit que permetria a aquesta companyia l'execució més endavant dels grans embassaments de Mequinensa i Riba-roja.

La construcció de l'embassament d'Escales per ENHER (III).

Les fotografies de les obres que construïa ENHER reflecteixen com es treballava aquells anys, amb el paper que les feines manuals tenien en obres civils d'aquesta envergadura. Les condicions laborals eren favorables a la contractació massiva, i aquesta circumstància es palesa en les fotografies.

L'any 1950 continuava la construcció de l'embassament d'Escales, a càrrec d'ENHER. Les següents fotografies il·lustren els treballs de construcció de la presa i de desenrunament, amb les tècniques i els mitjans disponibles aleshores:

El 4 de març de 1951, el director general d'Indústria va visitar les obres de construcció de l'embassament d'Escales:

En un país arruïnat per la destrucció causada a la guerra civil, depauperat per una equivocada política econòmica implantada amb la voluntat de reconstruir-lo, i obsedit per l'equilibri pressupostari, amb uns ingressos a la hisenda pública ben magres per la poca activitat econòmica, les obres públiques que s'executaven eren ben escasses.

Una de les prioritats del nou govern fou la construcció d'embassaments per disposar de reserves hidrològiques suficients i ensems produir electricitat per assolir la plena suficiència energètica, un objectiu molt ambiciós però escassament realista.

Continuarà.

La construcció de l'embassament d'Escales per ENHER (I).

Per a la construcció de l'embassament d'Escales, al riu Noguera Ribagorçana, ENHER va invertir-hi 8 anys, des del 1947 al 1955. És un dels grans embassaments executats per aquesta empresa hidroelèctrica que dirigia l'enginyer Victoriano Múñoz Oms.

Per la seva extensió, l'embassament d'Escales s'esten a tres comarques, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, sota administració catalana, i la Ribagorça aragonesa. A nivell municipal, afecta a quatre municipis, Tremp i El Pont de Suert, capitals de les comarques del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, i dos altres municipis de la Franja de Ponent, Sopeira i Bonansa. Dos importants polítics, en Joaquim Maurin, fundador del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), i en Marcel·lí Iglesias, són fills de Bonansa.

Arran de la seva construcció, van desaparèixer els pobles de Casterner de les Olles, històricament integrat dins de la comarca de l'Alta Ribagorça, i Aulet, a la Ribagorça aragonesa, el monestir cistercenc de Santa Maria de Lavaix, de gran importància històrica, les runes del qual són visibles quan decreixen les aigües, i el pont de Celles.

Al marge de la presa, ENHER va construir-hi unes escales excavades a la roca. La vall que acull aquest embassament i les muntanyes del voltant són de gran bellesa. Aquesta circumstància juntament amb les activitats nàutiques i esportives que s'hi practiquen són la causa que l'embassament d'Escales hagi esdevingut un indret visitat que complementa l'àmplia oferta turística d'aquestes comarques prepirinenques.

La primera fotografia d'aquest quadern, datada l'abril del 1949, correspon a la construcció de la boca sud del túnel de desviament:

Pista oberta per ENHER, l'abril del 1949, que conduïa des del Pont de Suert fins a les obres de construcció de l'embassament d'Escales:

Construcció dels edificis provisionals destinats a acollir els magatzems, les oficines i el parador, el maig del 1949:

Dues fotografies d'un compressor, marca Clímax, bolcat al marge d'una carretera:

Un compressor a la pista que connectava el Pont de Suert amb les obres de construcció de l'embassament d'Escales:

Construcció del túnel de desviament per llur boca sud, el maig del 1949:

Condicionament dels estables del mas de Sant Andreu per a dormitoris dels treballadors d'ENHER:

Pont provisional construït sobre el riu Noguera Ribagorçana per accedir al peu de la presa:



Voladures sobre la pista que conduïa a Escales:



Construcció dels edificis per acollir els encarregats d'ENHER, el juliol del 1949:



El camí que conduïa des del Pont de Suert fins a la presa d'Escales, el setembre del 1949:



Continuarà.

La construcció de la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana a la comarca de la Baixa Ribagorça.

Amb l'ànim de treure'n el màxim aprofitament del riu Noguera Ribagorçana, ENHER va construir una central hidroelèctrica al poble del Pont de Montanyana, les obres de la qual van perllongar-se del 1950 al 1958.

Situat a la comarca de la Baixa Ribagorça, el Pont de Montanyana limita amb el Pallars Jussà. Per llengua, història i cultura comuna, manté importants vincles amb Tremp i el Pont de Suert. Històricament, el Pont de Montanyana havia tingut una activitat industrial centrada en el ram tèxtil -fàbriques de draps i llençols- i una farinera, avui dia desaparegudes. Aquestes circumstàncies adverses van causar la despoblació en aquest municipi ribagorçà.

Les primeres fotografies de la construcció de la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana que conserva la Fundació Endesa, del principis d'abril de 1950, corresponen al reconeixement del terreny on era prevista la implantació d'aquesta obra per a redactar el preceptiu informe geològic:

Un camió creuant l'antic pont d'Arenys de Noguera, municipi on hi van néixer els avis d'en Ramon Tremosa i Balcells, eurodiputat per CiU, i enamorat d'aquest poble on hi acostuma a passar les vacances d'estiu:

Un camió Pegaso d'ENHER rodant pels terrenys on s'havia de construir la subestació exterior de la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana:

Obres dels canals i els túnels de desguas executades els anys 1955 i 1956:

Construcció del túnel d'Esplugafreda, antic poble avui dia abandonat, agregat l'any 1970 a Tremp, capital del Pallars Jussà:

Fotografia de la construcció de l'embassament l'any 1957:



Dues fotografies del muntatge de la subestació exterior l'estiu del 1957:

Una de les activitats econòmiques més rellevant que hi ha actualment a El Pont de Montanyana és precisament la central hidroelèctrica construïda per ENHER. Els beneficis socials que va causar a la comarca de la Baixa Ribagorça les construccions de les centrals hidroelèctriques, s'han mantingut al llarg d'aquests anys fins als nostres dies.

El transport dels forns, molins i la maquinària de la fàbrica de ciment de Xerallo.

Un dels inconvenients que va haver d'encarar ENHER, en quant al transport, va ser la deficient xarxa de carreteres que hi havia a la comarca de l'Alta Ribagorça en aquells anys. La guerra civil i els estralls que se'n van derivar va agreujar l'escarransida i malmesa xarxa de carreteres, camins i pistes d'aquella comarca pirinenca i d'altres properes.

La concreció dels projectes que va dur a terme ENHER va requerir la construcció pel seu compte de pistes i camins per a transportar la maquinària i mercaderia de tota mena que calia. D'aquesta manera, l'empresa disposava d'un departament per a planificar aquestes vies de comunicació, el personal adscrit del qual havia de visitar i estudiar els indrets més adients de llur traçat. El finançament d'aquestes obres, que era una competència atribuïda a l'Estat, tanmateix era a càrrec d'ENHER.

A l'arxiu d'ENHER corresponen a l'àlbum de la fàbrica de ciment de Xerallo hi ha dues fotografies de tècnics de l'empresa estudiant in situ l'emplaçament més adient d'obertura d'una pista prop del poble de Santa Linya, a la comarca de La Noguera. Els mitjans tècnics i d'automoció que disposaven eren ben precaris. Aquesta circumstància reforça el mèrit de don Victoriano Muñoz i del personal que treballava a ENHER en aquells anys.

El novembre del 1947 va arribar al port de Tarragona, desmuntada, els forns, molins i la resta de la maquinària de la fàbrica de ciment que ENHER havia comprat a Ravels, Bèlgica. Aquesta maquinària es va transportar fins a Xerallo, prop de la Pobla de Segur.

Per al transport d'aquesta maquinària, molt pesada, es va usar, sempre que era possible, les línies de tren. El tren de Lleida a la Pobla de Segur, inicialment transfronterer perquè havia d'enllaçar Lleida fins a Sent Gironç, a l'Arièja, a través del port de Salau, s'estén l'any 1924 a Balaguer. El 1949, la línia s'allarga a Cellers; el 1950, es va inaugurar l'estació de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà; i el 1951, connecta Lleida i La Pobla de Segur.

Les peces es transportaven en tren fins a l'estació més propera al lloc de destí, fossin les estacions de Cellers, Tremp o La Pobla de Segur, segons estiguessin operatives. Arribades a aquestes estacions, es descarregaven i es transportaven en camions fins a Xerallo.

Les fotografies més antigues conservades a l'arxiu fotogràfic d'ENHER són del camió Thornycroft que descarregava maquinària a Xerallo a finals d'agost del 1948:

Per aquells dies, l'Aclo d'ENHER transportava uns dipòsits per a la fàbrica de ciment:

L'octubre del 1948 es va transportar un molí a través de la línia de tren de Lleida a l'estació de Santa Linya:

A l'estació de Santa Linya, el molí es va descarregar i es va transportar amb el Thornycroft fins a Xerallo:

Al cap de quatre dies, el molí de vint-i-vuit tones de pes arribava fins a La Pobla de Segur:

Arribada del transport d'un molí de trenta-tres tones de pes a la fàbrica de ciment de Xerallo el 23 d'octubre de 1948:

Quan la línia de tren de Lleida va connectar amb La Pobla de Segur el 1951, la mercaderia d'ENHER es descarregava en aquesta estació i es distribuïa amb la flota de camions de l'empresa. Aquestes fotografies acrediten l'extraordinari esforç que per a ENHER va suposar la construcció de la fàbrica de ciment de Xerallo i els desafiaments que va haver de superar.

Segurament la capacitat de treball, sacrifici i superació dels protagonistes d'aquest gran projecte i, en general, de tothom aleshores, era molt diferent de l'esperit i valors que tenim nosaltres actualment. Havia de guanyar-se la vida, en un país trinxat i exangüe, esmerçant-hi tots els esforços. En canvi, nosaltres patim l'actual moment amb una gran perplexitat i desorientació. No estem preparats per entomar-la ni volem acceptar les conseqüències que per força ens tocarà de patir.