El camió Sava 311 dels senyors Soldevila de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona).

En Xavier Castells i Quintana és fill d'en Josep Maria Castells Llorens, fundador de TRANSPORTS CASTELLS, de Torelló. També participa d'una gran afició pels camions. Gràcies a ell, vàrem poder conèixer d'altres afeccionats als camions i autocars de Torelló i Manlleu. A més, el senyor Castells ha signat algunes de les cròniques més interessants publicades en aquest bloc sobre la història del transport al nostre país.

Uns quants afeccionats als camions, amics d'en Xavier Castells, tenen l'habitud d'esmorzar plegats al restaurant Cal Jutge, d'Orís, una casa de pedra elegantment decorada, al peu de l'antiga carretera Nacional 152, de Barcelona a Ribes de Freser. Són aquells esmorzars a l'antiga, de forquilla i ganivet que se'n diu, amb carns, embotits i un bon vi. En Ramon Camprubí, transportista de Torelló, i en Francesc Malian, són el pal de paller d'aquesta trobada setmanal.

Aquests esmorzars permeten de conèixer els transportistes i vehicles que han corregut per la plana de Vic. També hi surten un enfilall de carrossers, mecànics i planxistes d'aquells anys. Els antics recaders ja desapareguts i els vehicles el record dels quals ho és oralment, són rememorats en aquestes trobades. La desaparició dels propietaris dels vehicles dificulta de trobar cap fotografia per a conservar-ne el record d'un ofici que està transformant-se ràpidament.

Gràcies als senyors Camprubí i Malian, vam conèixer al senyor Xavier Soldevila, de Sant Hipòlit de Voltregà. Juntament amb un seu germà, en Josep, conserven un camionet Sava 311 que el seu pare, l'Antoni Soldevila Basco, va comprar al concessionari AUTOS SUBMINISTRES VIC SA, l'any 1971.

L'Antoni Soldevila i Basco era un constructor de Sant Hipòlit de Voltregà. Un dels seus clients era el senyor Ramon Terradellas i Relats, fundador l'any 1966 d'AUTO SUBMINISTRES VIC SA, concessionari oficial Pegaso i Sava a la Plana de Vic. Aquest fet va facilitar al senyor Soldevila la compra d'aquest camionet Sava 311:





















Interior de la cabina d'aquest camionet Sava 311, molt ben conservat:







El bolquet que equipa va construir-lo CARROSSERIES COMELLAS, un carrosser de Sallent, a la comarca del Bages. Després de quaranta anys, continua treballant. El bolquet basculant:









L'estat de conservació d'aquest camionet Sava 311 és excel·lent. De sempre que ha estat guardat sota cobert i l'han conduït unes bones mans. Passa periòdicament la inspecció tècnica de vehicles. I malgrat algun bony petit i algun fregament causat pel seu treball, la xapa i l'interior del vehicle estan molt ben conservats. Arrenca a la primera, per bé que a l'hivern, amb el fred, és més mandrós per arrencar.

Els fills del senyor Antoni Soldevila, en Xavier i en Josep, segurament que tindran aquest camionet Sava a casa tota la vida. No els hi ha donat mai cap problema. Targeta de transport del Sava 311:

Permís de circulació del vehicle. Admirable, optimista o il·lusori que el Ministeri de l'Interior espanyol adscrigui aquest Sava a la categoria de vehicle per a pedreres, més encara si es té en compte que legalment disposa de 3.500 quilos de pes màxim autoritzat:

Albarà de lliurament del Sava el 23 d'octubre del 1971:

Per a la seva feina de constructors, en Xavier i en Josep també tenen dues furgonetes Mercedes Benz comprades al concessionari oficial AUTO SUBMINISTRES SA:

Ells però són molt afeccionats a les motos, una afició molt arrelada a Catalunya. El seu pare, de jove, va comprar una Montesa Brio nova. Per encàrrec d'en Xavier i en Josep, un mecànic jubilat l'ha restaurada pulcrament. Fotografies d'aquesta Montesa Brio:







I el 1971, el mateix any que va arribar el camionet Sava a can Soldevila, van comprar una Montesa Cota 274, amb la qual en Xavier gaudeix els caps de setmana practicant trial. O sigui, que és una família de Montesa.

Volem agrair l'amabilitat del senyor Xavier Soldevila ensenyant-nos el camionet Sava 311 i les dues motos Montesa, així com les gestions realitzades pel senyor Francesc Malian a la recerca de fotografies de transportistes osonencs jubilats.

La Fira Internacional de mostres de Barcelona celebrada el 1963.

La Fira Internacional de mostres de Barcelona, de l'any 1963, va continuar amb l'empenta de les dues edicions anteriors. Les empreses més importants del país hi participaven presentant llurs novetats. Hi havia deler per comprar els primers electrodomèstics i consumir com la resta de ciutadans europeus.

Els estands de la Fira Internacional de mostres de Barcelona eren majorment ocupats per empreses espanyoles car les quotes assignades d'importació de productes estrangers i els alts aranzels que calia satisfer impedien la lliure circulació de mercaderies.

Per contra, sis països europeus havien constituït l'any 1957 la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, amb l'objectiu de crear un mercat comú del carbó i l'acer que comportava la supressió d'aranzels i subvencions per part dels països integrants envers les respectives indústries nacionals. Les conseqüències eren més competència d'aquests dos sectors amb uns preus més ajustats i major abastiment.

Una fotografia de la confluència de l'avinguda de la Reina Maria Cristina i l'avinguda de Rius i Taulet:

El recinte firal de Montjuïc amb la font màgica i l'avinguda de la Reina Maria Cristina, curulla dels estands d'expositors que participaven en aquest esdeveniment:

Acte d'inauguració de la Fira Internacional de mostres de Barcelona de l'any 1963, amb la presència de les autoritats. A la dreta, l'estand d'Henschel, amb la seva columna:

L'estand exterior dels camions Saurer:

Una altre fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, amb les torres venecianes, des del terrat d'un dels pavellons del recinte firal:

Estands de maquinària tèxtil:



L'estand de l'empresa Borgward Iso Española SA, amb els camions que hi presentava:





L'estand dels camions i tractors HANOMAG BARREIROS:



L'estand de l'empresa de Tàrrega, Ros Roca SA, fabricant de remolcs i carrosses agrícoles:

L'avinguda de la reina Maria Cristina amb alguns dels expositors que participaven en aquesta fira de mostres:

L'estand dels camions i autocars Pegaso, al capdamunt de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, a tocar de la font màgica de Montjuïc:

Estand interior dels fabricants de components i peces per a la indústria automobilística:



Estands d'alguns fabricants d'autos que participaven en aquesta fira de mostres:

El 1963 no va ser pas una excepció en la consolidació de la Fira de mostres de Barcelona com el gran esdeveniment firal de l'estat espanyol. L'impuls de l'economia catalana a redós de la seva indústria retenia una de les poques activitats de transcendència econòmica i social en aquella Barcelona esllanguida i dissortada.

La Fira Internacional de mostres de Barcelona de l'any 1962.

No cal tenir gaire coneixements de la història econòmica del país. Ni tampoc cal escarrassar-s'hi pas gaire. Simplement cal comparar les fotografies de les fires internacional de mostres celebrades a les dècades del 1940 i 1950 amb les posteriors edicions dels anys 1960. Tot plegat havia canviat completament. El nombre d'expositors i la superfície dels estands, el públic que visitava la fira i l'animació general que s'hi percebia.

Aquell cop sí. Finalment s'havien deixat enrere les fires esllanguides d'edicions anteriors i les perspectives s'albiraven amb uns altres ulls. Encara hi havia molta feina pendent però les bases ja s'havien bastit. La millora de les condicions de vida de qualsevol ciutadà era a l'abast, si hi havia ganes. I aquest fet es reflectia a la fira internacional de mostres de Barcelona de l'any 1962.

L'entrada del recinte de la Fira de Barcelona des de la plaça d'Espanya. Hi havia una gran munió de persones que s'aplegaven al voltant d'aquest esdeveniment, delerosos de contemplar les novetats que els expositors hi presentaven:

L'avinguda de la Reina Maria Cristina amb una gran gernació de visitants gaudint dels estands dels expositors, empreses d'automoció i d'accessoris i components.

L'estand dels vehicles Pegaso, al capdamunt de l'avinguda de la Reina Maria Cristina. El Pegaso amb carrosseria Monotral, el Pegaso Comet, un autèntic encert comercial, i el Pegaso 200:

L'estand dels camions Pegaso, a tocar de la font màgica de Montjuïc. El Pegaso Comet era el vehicle destacat d'aquella edició. S'ajustava perfectament a les necessitats dels transportistes d'aquells anys. El canvi de gerència a ENASA també donava els seus fruits i els resultats eren prou visibles:

L'estand d'Henschel, amb l'estrella que coronava la columna:



Els camions Henschel i Barreiros, dues empreses amb una sort desigual al mercat espanyol:

L'avinguda de la Reina Maria Cristina. Al capdavall, a tocar de la plaça Espanya, les dues torres venecianes que afiten l'entrada al recinte firal:

L'estand exterior dels camions Barreiros, amb totes les novetats que hi presentava:



L'estand de l'empresa Borgward Iso Española SA, propera a l'entrada del recinte firal:



L'estand interior dels autocars Pegaso, amb la seva xapa acanalada característica:

L'estand dels camions lleugers Avia, fabricats per AERONAUTICA INDUSTRIAL SA, a Madrid, i equipats amb motors Perkins Hispania. Llur representant a Barcelona era Motorsol SA, que alhora també ho era dels vehicles Nazar:

Finalment la Fira Internacional de mostres de Barcelona havia recuperat la importància i la finalitat pròpies. En les edicions posteriors, va consolidar-se com una fira de referència.